Activistes documenten 71 casos entre 2010 i 2011
Davant del desinterès de l’Estat mexicà davant els casos de violència contra dones periodistes, organitzacions defensores dels Drets Humans (DH) portaran per primera vegada el tema davant el Comitè de la Convenció sobre la Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW, per les sigles en anglès).
A l’informe “ombra” o altern “El govern de Mèxic menteix”, que es presentarà el proper 17 de juliol davant el Comitè de la CEDAW, s’indica que 71 dones periodistes van ser violentades de diferents formes, entre gener de 2010 a desembre de 2011. Una d’elles està desapareguda i sis van ser víctimes de feminicidi.
Segons el Programa de Llibertat d’Expressió de Comunicació i Informació de la Dona (CIMAC), des de començament de 2012 s’han registrat 16 casos de violència contra treballadores dels mitjans informatius. Entre ells figura l’assassinat el passat 28 d’abril de la corresponsal del setmanari Procés a Veracruz, Regina Martínez Pérez.
A la llista s’hi suma la desaparició el passat 8 de juny d’ Stephania Rodríguez Cardoso, reportera policíaca dels diaris Zócalo Saltillo i Calibre 57 a l’estat de Coahuila, que va desaparèixer juntament amb el seu fill de dos anys.
L’informe “ombra” elaborat per més de 200 organitzacions civils del país en resposta a dos informes lliurats per l’Estat mexicà a la CEDAW el 2006 i 2010, descriu per primera vegada en un document d’aquest tipus la violència comesa contra dones en l’exercici del seu treball periodístic.
Es detalla que la violència psicològica i física contra les informadores inclou amenaces de dany a les seves filles i fills, difamació, fustigació, assetjament sexual i laboral, fins i tot per part dels seus iguals barons, així com de les seves fonts d’informació, fins a la desaparició i el feminicidi.
Les activistes assenyalen que el 2010 van ser assassinades tres periodistes: Selene Hernández, de l’Estat de Mèxic; María Isabel Cordero Martínez, de Chihuahua, i María Elvira Hernández Galeana, de Guerrero.
Es destaquen els casos de feminicidi de Rocío González Trápaga i Ana María Marcela Yarce, de la revista Contralínea, ocorreguts el 31 d’agost de 2011 al DF, i el de la periodista Yolanda Ordaz de la Cruz, perpetrat a Veracruz el 26 de juliol del mateix any.
El document apunta que la violència psicològica, física i sexual manifestada en la desaparició forçada, la tortura i exposició dels cossos de les periodistes a la via pública, i en fotografies difoses per alguns mitjans, així com la difamació i / o qüestionament de la seva vida tant personal com professional, demostren que les agressions contra aquestes tres dones es van agreujar per la tasca que exercien.
“El procés de violència enfrontat per les tres periodistes dóna mostra clara de les múltiples violacions dels drets humans de les dones i de la manca de garantia de l’Estat mexicà de prevenir, sancionar i eradicar la violència de gènere signada en nombrosos tractats internacionals, així com per garantir el lliure i segur exercici periodístic al país “.
En el document que serà analitzat per 23 expertes que integren el Comitè de la CEDAW -sistema de vigilància de l’aplicació de la Convenció per part dels Estats que l’han ratificat-, s’assegura que cal que es tinguin en compte les periodistes de manera específica en tots els instruments nacionals i internacionals contra la violència de gènere.
Igualment s’han d’incloure en les recomanacions que facin les agències de Nacions Unides referents als drets humans, per millorar la seva condició social i professional com subjectes de canvi i aportació social a través del seu treball periodístic.
A l’informe “ombra”, les activistes afegeixen que els instruments i legislacions han de considerar que la tasca social d’informar és un dret humà que ha de ser exercit d’una manera segura.
Mèxic va ratificar la CEDAW el 23 de març de 1981 i aquest mateix any va entrar en vigor. Aquest país és el més violent d’Amèrica Llatina per exercir el periodisme, i el segon del món després de l’Iraq, segons les relatories per la Llibertat d’Expressió de l’ONU i l’Organització d’Estats Americans (OEA).
