La Independent ha parlat amb l’actriu Rosa Andreu sobre aquesta interpretació i el sentiment que li comporta ser transmisora d’aquestes veus.
L’obra Memòria de les Oblidades, basada en l’obra de Tecla Martorell ret homenatge a la Maria, l’Annita, la Dolores i la Teodora, quatre dones represaliades. La protagonitzada és l’actriu Rosa Andreu amb música del manresà Ferran Barrios i sota la direcció de Joan Pascual.
S’ha escrit gràcies a la documentació facilitada pels historiadors del Fòrum de Tar-ragona per la Memòria. Es tracta de la recreació de la vida d’aquestes quatre dones i del seu reconeixement. Tres d’elles van morir al convent-presó de les Oblates de Tarragona a causa de les dures condicions carceràries i juntament amb l’única dona afusellada a la ciutat durant la repressió franquista, estan enterrades en una fossa comuna del cementiri de Tarragona.
Aquestes quatre veus ens parlen de la derrota, la revenja i l’oblit. Recuperar-les no només es una acció justa. La seva memòria és la millor eina per retrobar-nos amb la propia història, la història de les ancestres. Les histories de vida i de mort de les avantpassades.
Han estat entitats i associacions civiques les que han recollit la necessitat de recuperar la memòria històrica de casa nostra, ja que des de les institucions durant la transició es va continuar amagant i distorsionant la repressió franquista o com a mínim no varen fer res per recupar-ne la memòria, malgrat el patiment i la lluita de tanta gent que tenien a familiars en les fosses comunes.
Despres de la gira de l’espectacle per diverses ciutats i viles de Catalunya, ara arriba al Teatre del Raval. L’obra estarà en programació tots els dijous del 9 de juny al 28 de juliol a les set de la tarda.
Li preguntem a Rosa Andreu sobre quan i com va decidir fer aquesta obra. I el per què, es clar!
Memòria de les oblidades va arribar a les meves mans la primevara del 2017. M’atreia la idea de donar veu a dones que van ser victimes de la repressió franquista, durant la postguerra.
Vinc d’una família que també va patir la repressió, la presó i l’exili. Capbussar-me en una època que va marcar per sempre la meva família ha sigut un viatge emocional molt intens. Més encara, perquè va coincidir en el temps amb els mesos previs a l’1 d’octubre. Els paralelismes eren tants…!
Es tracta d’un exercici interpretatiu complexe, dificil, veritat?
El repte que m’oferia com actriu em va acabar de seduir; donar vida a quatre dones… tan diferents.
Aquesta interpretació comporta ser transmisora d’aquestes veus, d’aquestes dones tan oblidades i que formen part de la nostra memòria històrica.
Sí. Ha estat un procés (i encara és) «menys fàcil», que diria el meu mestre, i a l’hora molt, molt
gratificant.
RosaAndreu @PlanasTeatreCo· 9 de maig. Recull fotogràfic de la representació de #MemòriadelesOblidades de Tecla Martorell a El Bruc
RosaAndreu @PlanasTeatreCo. 2 de maig. #MemòriadelesOblidades de Tecla Martorell a Gelida
