Marcela Lagarde (Foto: Leticia Cruz)
L’antropòloga feminista Marcela Lagarde va fer fa uns dies una llarga xerrada sobre el seu llibre “Los cautiverios de las mujeres, madresposas, monjas, putas, presas y locas” que parla de l’opressió que pateixen les dones en diferents camps i amb característiques comunes.
La Llibreria Pròleg, la Casa Amèrica Catalunya, la Casa Iberoamericana de la Dona a Barcelona i l’Editorial Horas i Horas, en van ser les organitzadores.
“És un llibre molt preuat, una part important de la meva vida”, va dir Marcela Lagarde. És el resultat d’un treball d’investigació que va durar vuit anys i que va ser realitzat “en secret i en silenci” ja que el seu origen és la tesi doctoral a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. La reedició ara fa dos anys que va ser presentada a l’estat espanyol, sense que hagi pogut arribar a Barcelonafins ara.
Les més de 800 pàgines del llibre, Lagarde les va escriure “commoguda i commocionada pel que passa amb les dones”. D’haver-se iniciat com un estudi antropològic va acabar sent una investigació feminista que, malgrat tenir ja 20 anys i situar-se en un context d’un país com Mèxic, els seus plantejaments són plenament vigents i tenen un caràcter universal.
Durante la xerrada de Marcela Lagarte (foto: Leticia Cruz)
Aquests “ahirs”
Lagarde, en el seu característic to proper, càlid, familiar i molt didàctic, va fer la presentació de la seva obra en una abarrotada Llibreria Pròleg, on va explicar l’experiència viscuda i va relatar a l’atenta audiència algunes anècdotes ocorregudes durant el treball de camp amb dones en el procés d’investigació, divertides unes, terribles altres, alliçonadores totes.
L’antropòloga mexicana va parlar també dels seus orígens ideològics, “d’aquests ahirs de fa 30 anys”, on el feminisme i el marxisme van marcar la seva perspectiva, del 1968 que a Mèxic va acabar amb una matança, d’un moment en que el creure que un altre món és possible impulsava a la joventut i quan s’exigien les llibertats democràtiques.
Lagarde va ser militant del Partit Comunista mexicà i va ser triada diputada pel Partit de la Revolució Democràtica, del 2003 al 2006. En la seva gestió va promoure i va aconseguir l’aprovació de la Llei General d’Accés de les Dones a una Vida Lliure de Violència. També va encunyar el terme feminicidi i promoure que sigui considerat com a delicte en el Codi Penal de Mèxic.
Construcció teòrica
“M’interessava construir teoria”, va dir en explicar la construcció de la seva bastida teòrica que inicialment no va ser feminista i que la va portar a focalitzar la seva tasca en les captivitats de les dones, en una investigació transclasista i transétnica.
Va analitzar el “món simbòlic, els mites, les creences, les ideologies patriarcals que fan que moltes dones estiguin no només captives, sinó també captivades”. Va estudiar els espais on es donen aquestes relacions de poder i “què ens passa a les dones amb l’opressió”.
El títol del llibre neix dels espais de captivitat a què es va acostar, on des d’una metodologia antropològica, que ella anomena “cos a cos”, va observar i analitzar la realitat de les dones i les seves parelles, les “madresposas”, les monges, les putes, les preses i les boges. Per això es va introduir en famílies, en convents, presons, prostíbuls i hospitals per malaltes mentals; i va entrevistar marits, capellans, doctors i carcellers.
Les madresposas
El destí, la meta, la realització d’una dona, segons sembla, és ser mare i esposa, però no per separat, sinó alhora, per això Lagarde construeix el terme “madresposa”. És, en l’imaginari col·lectiu patriarcal, l’única via de la felicitat.
I la maternitat ha de ser a qualsevol preu, diu, a costa de la salut, del desenvolupament personal i professional, a costa del creixement econòmic, a costa de portar una “maternitat que li resulta empobridora”.
La maternitat de la dona no només és per a qui té filles o fills, sinó també per a la que no els té, perquè les cures són tasca de les dones. A la maternitat sempre s’hi suma el treball domèstic, el treball que es pugui fer fora de la llar i també el treball polític.
Tota aquesta maternitat va acompanyada sempre del desig de ser estimada, del desig de ser subjecte i deixar de ser objecte. Aquest punt, assenyala Lagarde, és comú entre totes les dones que van formar la mostra de la seva anàlisi.
Monges, putes i boges
El llibre també explica àmpliament el resultat de l’estudi realitzat amb monges, com captives, on elles mantenen aquest concepte de ser madresposas “però castes” i semblaria que són les que menys violència pateixen, en relació a les prostitutes i les malaltes mentals.
Sobre la captivitat de les prostitutes, que pateixen un maltractament i violència enorme, Lagarde fa en el seu llibre una extensa anàlisi i en la seva xerrada es va referir al fet que elles són més el qualificatiu per sancionar qualsevol dona que faci qualsevol transgressió, ja que és una forma de fer un control polític i social en el sistema patriarcal.
Va relatar alguns casos de dones empresonades i d’internes per ser considerades boges. Sobre les preses va ressaltar l’abandonament que pateixen les dones a les presons, a més del maltractament, un abandonament de l’entorn afectiu i especialment legal.
En el cas de les boges, va recordar que a les dones sempre “ens titllen de boges, som hormonals, ningú ens entén” i que “sempre hi ha una boja en una família” perquè es tendeix a la psicologització de qualsevol problema de les dones. Es va referir a estudis sobre l’existència de tot un sistema de control de dones a força de drogues.
Amb un sistema patriarcal opressiu, violent, corrupte, on sempre es culpabilitza les dones, “si no estem més boges és un miracle”, va dir.
Més informació:
Marcela Lagarde
Evento en facebook
Librería Pròleg
Editorial Horas y Horas
Casa América Catalunya
