Per Juana Gallego
Ara que sembla que s’obren algunes esquerdes en el monolític bloc del pensament únic transgenerista, faré un salt al buit i deixaré anar l’heretgia que em condemni definitivament a la foguera. Als meus anys i amb problemes personals que m’importen molt més, tant me fa que m’excomuniguin, em cremin a les xarxes o m’enviïn a l’infern. Aquí va: el col·lectiu LGTBIQ+ no existeix i la fratria queer que s’amaga després de la ristra d’inicials és el nou poble escollit.
La fratria queer, com el poble hebreu de l’Èxode, té al capdavant el seu profeta, encarnat aquesta vegada en una dona que als 65 anys s’ha declarat No binaria, i que per tant uneix els trets considerats masculins i femenins, en una astuta operació de màrqueting que ni tan sols Moisès, amb el truc dels esbarzers cremant, igualaria (Èxode, 3:1-7). Ara és una i trina, res a envejar a l’Esperit Sant.
La nostra profeta actual condueix el seu poble a través de les ones radiofòniques o televisives o als diaris digitals, i les seves paraules, com Mar Rojo, separen i classifiquen els algorismes a Twitter, Facebook, Instagram, Tik-Tok i altres xarxes on el ressò dels feligresos retrunyeixi, retrunyeixi i retrunyeixi lletanies com “són el col·lectiu més vulnerable”, “ens odien”, “els drets trans són drets humans”, “no ens deixen ser” en una mena de porompomper transinclusiu els palmers LGBI dels quals s’han tingut de conformar, molt a desgrat seu, de ser part dels cors. Em consta que moltes lesbianes, gais, i bisexuals (als intersexuals no se’ls sent malgrat que segons Anne Fausto-Sterling són l’1,7%) aclamen la tornada amb la boca petita, perquè aquí qui mana la grey LGTBIQ+ és la T. Altres i altres han sortit directament del ramat.
I en què em baso per sostenir que l’acrònim LGTBIQ+ és un anagrama buit de contingut i que no n’hi ha? Perquè darrere aquestes lletres no hi ha comunitat, no hi ha un projecte ideològic clar, no hi ha una visió del món, no hi ha una única agenda política. Quin és el vostre ideari? Quines són les vostres propostes? Quins són els seus objectius?
Cadascun dels components d’aquesta agrupació de consonants (ja dic que la vocal amb prou feines té veu) té interessos diversos, de vegades fins i tot divergents: les dones Lesbianes no tenen els mateixos problemes que els homes Gay i els dos grups cada vegada menys amb els Trans; els qui es defineixen com Bi nedan en riu regirat sense que se sàpiga molt bé què reclamen, i als Intersexuals per molt que vulguin convertir-los en un tercer sexe la medicina, la ciència i qualsevol persona mitjanament culta sap que són alteracions gonadals, cromosòmiques o hormonals que res no té a veure amb ser Trans o amb l’orientació sexual.
Per tant, quina argamassa manté unit aquest conglomerat de lletres? Es parla del col·lectiu LGTBIQ+ com una cosa compacta i sòlida quan en realitat és líquida i gasosa i si es manté el seu ascendent és perquè aquest acrònim s’ha envoltat d’una mena d’halo progressista i transgressor que qüestiona l’heterosexualitat com a única sexualitat possible. Però ara no és com en el passat, i cal tenir en compte que a molts països hi ha el matrimoni entre persones del mateix sexe. És ben cert que encara no gaudeixen dels mateixos drets a tots els països, i que en alguns l’homosexualitat es castiga durament. Precisament sorprèn que en alguns estigui penalitzada l’homosexualitat i en canvi es potenciï el canvi de sexe mitjançant hormonació o cirurgia.
Perquè hi hagi comunitat hi ha d’haver un ideari comú, uns posicionaments públics unitaris, unes manifestacions que recullin el sentir de tots els seus components, un corpus teòric que doni solidesa al moviment i unes propostes polítiques que puguin ser assumides per la col·lectivitat. En canvi, el que veiem a l’acrònim LGTBIQ+ és una juxtaposició de col·lectius (aquests sí) amb problemàtiques diverses. No hi pot haver comunitat d’interessos en un grup quan una minoria imposa la seva religió a la majoria que calla per ignorància, educació o por.
Per això afirmo que la fratria queer és el nou poble elegit, el nom del qual es pronuncia amb veneració o temor reverencial; ningú no pot posar en qüestió el seu credo, la seva paraula és la seva acreditació i qualsevol que ho qüestioni incorre en sacrilegi o heretgia. El seu regne afortunadament no és d’aquest món, i quan s’esvaeixi aquesta ficció es donaran una hòstia, amb el seu profeta al capdavant, només comparable a la de Jesús després de repartir el pa als seus deixebles a l’últim sopar. Necessitarem almenys quatre detrans per explicar-la.
