El rugby és un esport que es podria considerar minoritari a Espanya però que a la resta del planeta gaudeix de molt bona salut. Si no fora per aquest fet, un dels millors equips que disputen les competicions nacionals i que any sí i any també, aconsegueixen algun dels títols que disputen, seria aclamat al seu pas. Es tracta de l’INEF Barcelona, l’equip universitari català que actualment es troba disputant la lliga i la copa i que si no succeeix cap desastre, s’espera que com a mínim torni a jugar alguna final.
I és que a dia d’avui, INEF Barcelona es manté a la primera posició tant a la lliga nacional com a la Copa Catalunya. I estan on estan amb molt d’esforç i poques ajudes, per no dir que pràcticament ningú alça la vista per veure el patiment que malbaraten les jugadores universitàries cada cap de setmana al camp i durant la setmana als entrenaments. No obstant això, en aquest com en molts altres esports, el compromís és l’única qualitat que les mou cap al camí del triomf.
Però aquest mes la competició femenina es frena gairebé en sec a causa del Torneig Internacional de Seven que es celebra a Las Vegas i que reuneix a les millors jugadores espanyoles entre les quals es troben una bona aportació de jugadores “de la casa”. Això no significa que ja no es jugui al rugby en tot el mes, perquè concretament el RC Valls va organitzar aquest cap de setmana, el I Torneig per a la Igualtat de la Dona en l’Esport i que va ser tot un èxit ja que dies abans de l’inici es van tancar les inscripcions. A més, es va disputar el Campionat de Catalunya de Seven on es va poder gaudir de molts bons partits.
El rugby, no obstant això, és un esport que tristament s’associa amb la violència física. Imagino q totes aquestes crítiques provenen d’aquells que han vist poc o molt poc d’aquest esport perquè al rugby es respecta l’honor dels equips i el joc net, és a dir, que faltes flagrants es veuen molt poques, i encara que sigui un esport molt intens de contacte físic, les decisions de l’àrbitre són sobiranes, malgrat qui li pesi. Això no lleva al fet que de tant en tant es pugui veure un escàndol que enterboleixi aquest esport, el problema és que és més espectacular mostrar imatges de durs cops que no la noblesa amb la qual transcorren els 80 minuts de joc.
Per això, a l’afeccionat del rugby li molesta veure partits com el que es va viure el cap de setmana passat i que enfrontava a lINEF Barcelona contra la Únió Esportiva Santboiana. Un arbitratge excessivament “feble” va provocar algunes situacions de joc innecessàries. Una cosa és no voler entorpir el joc parant constantment el partit xiulant mancades, i una altra molt diferent és no sancionar actituds i faltes necessàries. I és que si s’enfonsa la melé és falta, no hi ha volta de fulla.
No obstant això, l’ambient que es respira a la competició femenina (en totes les competicions en general) és molt positiu i tot això gràcies també a El Tercer Temps. Una vegada finalitzat el partit, tots dos equips es reuneixen per departir amigablement les trobades (i desencontres) del partit i perquè no, crear vincles d’amistat. Al cap i a la fi, i tal com diu un de les dites més conegudes sobre aquest esport: “Es tracta d’un esport de vilans jugat per cavallers”.
Autoria fotos: Ernesto Aradilla fotonista.ernesto67@gmail.com/ www.ernesto67.com
