Arran de la presentació fa pocs dies del Programa LGTBI que desplega la Diputació de Barcelona per impulsar polítiques municipals d’identitat i diversitat sexual, hem parlat amb alguns dels actors implicats en la realització i desplegament d’aquest programa.
La Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, aprovada pel Parlament de Catalunya, l’octubre de l’any 2014, planteja, entre altres reptes, el desenvolupament de polítiques d’igualtat LGBTI en l’àmbit local.
Així, en aquest nou marc legal, els ens locals han d’involucrar-se activament en el disseny i implementació d’aquest tipus de polítiques. Per això la Diputació de Barcelona, a través de la seva Oficina de les Dones i LGTBI, ha desplegat tot un conjunt d’accions per donar suport, tècnic i econòmic, als municipis de la demarcació en el desplegament de les seves competències en el treball per garantir els drets de les persones LGBTI.
Una de les eines que el Programa LGTBI de la Diputació ofereix als ajuntaments és una Guia per a l’elaboració de plans locals d’igualtat LGBTI, una eina pràctica perquè els ens locals puguin dissenyar i desplegar el seu Pla Local LGBTI. La Guia és fruit d’un procés de treball liderat per la Diputació de Barcelona durant tot l’any 2016, que ha inclòs una àmplia diagnosi, dut a terme amb la Generalitat de Catalunya, 9 municipis o ens locals (Berga, Consell Comarcal d’Osona, Hospitalet de Llobregat, Ripollet, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès) i diferents entitats (LGTBI Terrassa, Tal com som, Associació de Famílies de Gais i Lesbianes, Observatori contra l’Homofòbia (OCH).
Segons Anna Alsina, regidora de Serveis a les Persones de l’Ajuntament de Berga, ajuntament que ha participat tant a nivell polític com a nivell tècnic, al grup de treball i la diagnosi, el programa LGTBI de la Diputació “ens servirà per tenir unes recomanacions i un full de ruta per saber si les accions que estem portant a terme estan ben encaminades d’una banda, i per poder realitzar accions que potser fins ara no s’han fet; realment, el propi procés de realització del programa ha estat un aprenentatge i un aportació d’idees pel nostre Ajuntament, així com també una experiència d’intercanvi entre les entitats que també en formaven part i la resta de municipis”.
“A Berga comptem amb el Pla Contra l’Homofòbia des del juny de 2013, però, fins ara, tot i que s’havien fet petites accions no s’havia pressupostat explícitament. Aquest any, tindrà el seu propi pressupost i s’han marcat algunes accions del pla que es portaran a terme, sobretot temes de formació i campanyes transversals (esports, educació…). D’altra banda, també estem treballant amb el protocol intern de prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere i diversitat sexual”, explica la regidora del consistori de Berga.
Per a la regidora, “a municipis petits com el nostre manquen entitats específiques que defensin els drets de les persones LGTBI; sóc del parer que el més òptim seria que no hi hagués una entitat específica pel col·lectiu, però mentre no hi hagi una situació plena d’igualtat, és evident que és necessari una organització i un treball col·lectiu com a referent”.
Per a Mireia Ferrandiz, Regidora de Drets Civils i de Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell, un altre del municipis participants a la diagnosi per la Guia, “per nosaltres aquest programa és important a nivell d’aportació de recursos tècnics i de formació per al personal de l’ajuntament i també referma la nostra estratègia política de lluita contra la LGTBI-fòbia.”
A Sabadell porten ja un temps duent a terme activitats dirigides a les persones LGTBI, com l’establiment d’una àrea específica de treball i una taula de treball amb entitats d’igualtat i LGTBI, l’oficina de Drets Civil on les persones que pateixen discriminació per raó d’orientació sexual poden denunciar, i han dut a terme campanyes específiques de sensibilització ciutadana com la que vam fer als MUPIS de la ciutat amb el lema “Ventilem els armaris”. “Ara el que més ens interessa és fer un treball de sensibilització interna transversal a d’altres àrees de l’ajuntament i, sobre tot, volem aconseguir la visibilització dels col·lectius i de les seves problemàtiques”, destaca la regidora Ferrandiz. Cal dir que, al marge de la Diputació, l’Ajuntament de Sabadell també s’està coordinant en una xarxa de municipis LGTBI d’intercanvi de recursos i activitats a nivell de Catalunya, un espai de treball informal, que ja porta 6 mesos operatiu.
Contra la discriminació de les persones LGTBI
El Programa LGBTI també ofereix als municipis i a la ciutadania en general tallers i cursos de formació; suport d’activitats institucionals per la sensibilització sobre la realitat LGBTI; suport a les entitats de persones LGBTI, tant a nivell econòmic com tècnic i logístic; programació pròpia d’activitats, com la commemoració de diades internacionals LGBTI o un espai web propi amb continguts i recursos. Un dels principals àmbits d’actuació serà el de l’educació i la gent jove, amb accions per combatre el bullying lgtbi-fòbic entre l’alumnat i amb el professorat.
Però l’àmbit educatiu no és l’únic que pot ser conflictiu pel jovent LGTBI; també la família pot ser un escenari de conflicte. Això ho sap molt bé José Mellinas, de l’Associació de Pares i Mares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals AMPGIL, que és la única entitat a nivell de Catalunya amb l’objectiu d’ajudar als pares i mares a acceptar la diversitat sexual dels seus fills i filles; “encara que la societat ha avançat molt, molts pares i mares interpreten la diversitat sexual dels seus fills i filles com a quelcom negatiu, i no es senten preparats per assumir-ho; aquest ensenyament no es dona a la nostra societat”, explica Mellinas.
AMPGIL, que treballa tant amb el pares i mares com amb els nois i noies que tenen dificultats en parlar amb els seus pares de la seva identitat sexual, fa anys que ofereixen tallers a través de la Diputació per als municipis, a AMPES, escoles i instituts. “Crec que és necessari un pla així perquè els ajuntaments petits no tenen prou recursos i el paper de la Diputació és molt important aquí;”, diu José Mellinas; “moltes famílies que ens truquen de pobles petits es troben amb dificultats que a una ciutat com Barcelona no es donen; es preocupen perquè creuen que el seu fill o filla pot trobar-se aïllat a la seva petita societat; per això trobem positiu promoure espais de suport als municipis petits”.
Per a Mellinas, que és voluntari de l’entitat des de que va entrar-hi com usuari per tal d’acceptar la homosexualitat del seu fill, “una de les principals problemàtiques per a les persones LGTBI és el moment de dir-ho a la seva família; és molt important treballar aquest aspecte ja que els fills i filles necessiten l’acceptació dels seus pares per al seu creixement personal i la seva autoestima”.
Aquest, però, no és l’únic escull que es troben les persones LGTBI; per a Anna Alsina, les traves es troben més en la seva quotidianitat; vivim en una societat pensada des d’un punt de vista heteronormatiu i tot està influenciat des d’aquest concepte: des dels formularis a omplir per les escoles i administracions, fins al llenguatge, el tracte personal…i encara es tracta tot allò que està fora de la norma i l’estructura heterosexual com quelcom diferent o especial, però poc sovint d’una manera normalitzada”.
