Per Elvira Altés
El 14 de novembre de 1924 s’inaugura una emissora de ràdio que ha rebut l’indicatiu oficial de EAJ1. La ràdio neix en època de dictadura de Primo de Rivera, per tant amb censura informativa i en castellà.
Les veus que han fet història
Una de les primeres persones que va parlar per la ràdio va ser una dona, era la Maria Sabaté, secretària del director, que l’any 1924 feia les pertinents proves de so, inaugurant així un mitjà de comunicació que ha resultat cabdal en la història, no només en l’àmbit de la comunicació, sinó també en la política i la societat d’aquest darrer segle.
La primera locutora no arriba fins el 1926, i és Maria Cinta Balaguer, que condueix el programa femení. És també l’any en que també comença a operar com a tècnica d’emissió, Mª Ángeles Fernández, que s’inicia en les operacions de control de so als 22 anys i es manté en actiu a l’emissora 38 anys, fins a 1965, en què es jubila com a encarregada d’emissions.
Locutores republicanes
Francina Boris, a Ràdio Girona de RAC, 1933
Fins la dècada dels 30, amb la proclamació de la República, no apareix la primera i única periodista de l’època. Maria Carme Nicolau, redactora en cap de la revista La dona catalana és contractada per Ràdio Barcelona com auxiliar dels serveis informatius. Nicolau redacta notícies i condueix, La Paraula, l’informatiu del migdia. En un exercici de transversalitat ben interessant hi introdueix, el programa Radiofèmina, l’espai adreçat a l’audiència femenina.
És lícit pensar que la situació professional de les locutores durant els anys 30 del segle passat estava prou consolidada, amb noms coneguts i estimats per l’audiència, com Rosa Cotó, a Ràdio Barcelona, o Rosalía Rovira, a Ràdio Associació, dues autèntiques estrelles que l’arribada del franquisme no només va apagar sinó que les va castigar amb el silenci, allunyant-les del micròfon i de qualsevol feina que tingués a veure amb la ràdio o el teatre.
Cau un teló fosc
Lídia Ruano, Roda de Ter, anys 50’ presentant el Disco solicitado
En els primers anys de franquisme les emissores tornen al castellà, estava prohibit fins i tot parlar en català entre els companys i les dones van quedar reduïdes als espais de música, presentant el Disco solicitado o Disco dedicado, on omplien hores d’emissió.
Quadre d’actrius de Ràdio Sabadell, 1955. Foto @Museu Sabadell
Un altre dels elements que va configurar aquelles dècades dels 50, 60 i meitat dels 70 van ser les produccions de dramàtics, que es van fer popular a moltes emissores, les quals tenien contractat el seu propi quadre artístic, format per actors i actrius professionals, així com per directors i guionistes. En la majoria d’emissores comptaven amb un grup escènic per interpretar les funcions de ràdio teatre.
Els consultoris
Alguns formats adreçats a l’audiència femenina han tingut èxit i s’han mantingut més de quatre dècades en antena, com els consultoris sentimentals, que ja van començar en l’època republicana i van acabar amb ben entrada la democràcia, Maruja Fernández fent d’Elena Francis, acomiada l’espai el 1984 a Radio Peninsular, i Mercedes Laspra interpreta a Montserrat Fortuny des de 1939 fins al 1981, segurament el format més longeu de la radiodifusió.
La transició, una sacsejada al dial
Anna Comas i Olga Rodríguez a la redacció de RNE, 1999
Amb la transició i l’arribada de la democràcia, la programació rep una sacsejada i els perfils radiofònics es modifiquen, l’eliminació de la censura i de l’exclusivitat informativa de l’Estat, que havia durat 38 anys (1939-1977), permet crear els serveis de notícies, i com a conseqüència, moltes periodistes aterren a la ràdio, com Anna Comas (R4) o Núria Ribó (La Ser), algunes locutores es converteixen en editores i presentadores dels seus propis programes, com Adelina Castillejo o Montserrat Minobis.
Noves emissores en català
L’equip de l’emissora Ona Catalana, a Girona, 1998.
Un altre dels fenòmens que permet la democràcia és la creació de cadenes d’emissores en català, tan públiques com privades, el desembre de 1976 Ràdio-4 de RNE i una mica abans Ràdio Olot, inicien el camí, i el 1983 s’obre Catalunya Ràdio, on triomfa a les tardes Adelina Castillejo, i a la mateixa època Cadena 13, posa en marxa una xarxa d’emissores, que va funcionar durant nou anys permetent que moltes professionals tastessin el micròfon, com Mònica Terribas, Pepa Fernández, Fina Brunet, per posar alguns exemples. Com ràdio apareix el març de 1995 amb bones professionals, que hi van presentar programes com Sílvia Còppulo, Elisenda Roca, entre moltes d’altres.
Ona Catalana va ser una emissora privada en català, que engega el 1998 a Girona i s’expandeix per Catalunya i fitxa a Neus Bonet, com a directora de continguts, però aquesta experiència tampoc s’allarga gaire en el temps i el 2007 acaba tancant. L’1 de maig de 2000 s’inaugura RAC1 com una emissora de ràdio en català de caràcter generalista i comercial, essent la primera cadena de ràdio privada que s’ha situat com l’emissora líder a Catalunya.
Les comunicadores en el segle XXI
Júlia Otero, a Ràdio Miramar, 1987
En aquests últims anys en què els magazines radiofònics dediquen una bona part del temps a la informació, les dones periodistes i comunicadores s’han fet seu aquest format i han aconseguit alts índexs d’audiència, de credibilitat i d’estima del públic. Júlia Otero, que els anys 80 conduïa programes amb mirada feminista a Ràdio Miramar, des de Onda Cero convoca l’audiència a Julia en la onda, Àngels Barceló, que després de Catalunya Ràdio va treballar uns anys a la televisió, presenta Hoy por hoy, el magazín matinal de la Ser.
Si anem seguint l’estela dels noms punters de la comunicació radiofònica es pot constatar que actualment existeix a Catalunya tot un estol de radiofonistes que lideren espais i formats diferents, de política, d’esport, d’ecologia, de cultura, musicals, d’opinió, d’humor, en qualsevol registre hi trobem dones que condueixen programes i espais informatius, al costat de dones que fan producció, realització, guionitzen, i apliquen el seu talent a construir un panorama radiofònic ric i divers, plural i estimulant de la radiodifusió catalana.
