Des de la pantalla, una dona remena la cintura del seu cos seminú dins d’una vitrina. Dos populars músics cubans l’observen de manera lasciva i li venten bitllets en senyal de poder, mentre la cançó repeteix una i una altra que “elles són boges”.
Si bé aquest videoclip es podria ubicar a qualsevulla regió del món, amb els seus codis visuals totalment descontextualitzats, es tracta d’una de les tantes produccions cubanes que han començat a guanyar espai en el consum cultural de diverses edats en aquesta illa del Carib, sobretot mitjançant canals alternatius de difusió com bancs de lloguer de pel·lícules, memòries flash, venedors de carrer de discos, entre d’altres.
La imatge de les dones que transmeten molts d’aquests productes audiovisuals continua perpetuant estereotips pejoratius, alhora que es reafirma una masculinitat cada vegada més patriarcal, hegemònica i agressiva, van coincidir panelistes i les persones assistents a Veus per al Diàleg: debats sobre la violència de gènere a Cuba, en una trobada a l’Havana del 29 de novembre al primer de desembre, durant els dies de la Jornada per la no violència contra les dones.
“La violència de gènere en la proposta mediàtica i cultural” va ser l’últim tema de tres sessions que van tenir per seu la Sala Teatro Las Carolinas, al centre històric de la capital, convocades pel Centro Nacional de Educación Sexual amb suport de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo i el Servicio de Notícias de la Mujer de Latinoamérica y el Caribe (SEMLac).
Els mitjans de comunicació no només reprodueixen acríticament la violència de gènere, sinó que generen violència simbòlica mitjançant els seus discursos sexistes. S’imposa llavors el repte de canviar la mirada androcèntrica i masclista que prima en la premsa i l’art, han assenyalat assistents a la trobada.
Afegir que, en moltes d’aquestes representacions, les relacions entre homes i dones parteixen de la dependència i, per tant, consoliden els mites sobre els quals se sosté la violència de gènere.
Com socialitzadors per excel·lència del món contemporani, els mitjans contribueixen a perpetuar les representacions socials tradicionals de les dones i homes i segueixen naturalitzant la violència de gènere, han assenyalat.
“És vital treballar amb intencionalitat i conèixer el lloc dels mitjans en la societat, perquè el seu deure és problematitzar la realitat i dialogar amb ella”, va sentenciar Isabel Moya Richard, periodista i estudiosa d’aquests temes.
“A vegades veiem la conseqüència i no la causa que genera la violència, que és una manifestació de les relacions jeràrquiques de poder entre homes i dones”, va destacar la investigadora.
“Un desafiament dels mitjans és tractar de graficar no només el fet mateix, sinó penetrar en les raons que el generen i crear aquests espais de debat per construir una cultura de pau en una societat on conviuen múltiples formes de ser home o dona”, va afegir.
“A vegades és fàcil saber el que no volem, però el més difícil és construir el que volem”, va referir la periodista, directora de l’Editorial de la Mujer de la Federación de Mujeres Cubanas (FMC).
