” …entre 300.000 i 500.000 dones prostituïdes a l’Estat espanyol”
OPINIÓ
Encara que només fóra una, ja em doldrien les seues cadenes. Però són moltes, moltíssimes les dones prostituïdes contra la seua voluntat. Dones i xiquetes captades en països on no hi ha un futur, venudes pels seus pares, germans o xicots.
Enganyades amb promeses d’una faena que els proporcione un vida més digna. I sí, algunes es pensaven que serien prostitutes de luxe, però la realitat de l’esclavitud els ha llevat les il·lusions de guanyar diners ràpidament.
Són tantes que no es poden comptar. Les estadístiques no són fiables ni estan actualitzades. Fa anys que es parla de la xifra de 300.000 a 500.000 dones prostituïdes a l’Estat espanyol. Es parla d’onze mil places en locals. No es té constància sobre quantes dones prostituïdes existeixen en els carrers, en les carreteres, en els polígons, en els pisos. Protecció? Cap. El govern espanyol a penes garanteix la seguretat a aquelles que presenten denúncia contra els seus captors.
Només un 1% de les dones s’atreveixen a denunciar. La majoria diu que exerceix la prostitució de forma voluntària. A algú li interessa saber per què? Doncs perquè les seues vides no valen gens. Perquè els mateixos que les han segrestades, violades, colpejades i esclavitzades per a prostituir-les, les tenen atemorides amb les amenaces sobre elles i les seues famílies. Fa anys, quan va començar la meua lluita contra aquesta plaga esgarrifosa, em va ferir de forma especial assabentar-me que moltes d’elles són embarassades pels seus xicots, els mateixos que les venen a les màfies i es queden les criatures. Així tenen un motiu més per a extorquir-les, per a amenaçar-les si fugen d’aquest infern. És clar, tot açò no li importa en absolut al prostituïdor, al que coneixem com a client i que és el veritable responsable que existisca aquesta esclavitud.
L’Estat espanyol és destinació favorita de les màfies de tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual. L’ al·legalitat en beneficia la trata. Som destinació de milers de dones objectes de tràfic cada dia. També país de trànsit cap a uns altres, on la prostitució tampoc està perseguida.
Cada dia hi ha més dones en aquesta situació. Cossos sense quasi roba obligats a exhibir-se a tota hora i sota el sol o la pluja en polígons i carreteres. Cossos amuntegats en pisos sense cap condició higiènica, sense cap esperança d’eixir. Cossos que pertanyen a Sonia, Maria, Nadia, Bembe… que no són trossos de carn ni vedelletes, com els diuen aquests delinqüents masclistes que trafiquen en elles.
Elles tenien somnis, volien una vida millor. Són víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual. La gran majoria de les dones són prostituïdes. La resta de casos, la prostitució denominada “voluntària”, consitueixen només un mínim percentatge, a penes un 10%. Defendre els drets d’elles no ha d’impedir-nos ser conscients de la realitat d’aquestes dones sotmeses a l’esclavitud sexual. Jo almenys no puc desviar la mirada i ignorar tantes vides truncades.
