“Tots els països de la regió saben què és el que han de fer”, diu Silvia Pimentel, alta funcionària de I´ONU, i afegeix que el que es necessita es prioritzar els problemes perque les respostes siguin efectives”
La mort de dones i nens relacionades amb l’embaràs i el part a Amèrica Llatina i el Carib es deu a la pobresa i a la desigualtat en l’accés als serveis de salut, va exposar aquest dimecres a la ciutat de Mèxic l’advocada brasilera Silvia Pimentel, presidenta del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW per les sigles en anglès) de l’Organització de les Nacions Unides.
“Tots els països de la regió saben on està concentrat el problema, tots saben per què s’estan morint les dones i els nens i tots saben què és el que han de fer tècnicament. El que es necessita és prioritzar els problemes perquè les respostes siguin efectives “, va explicar Pimentel, encarregada de vigilar l’aplicació de la Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona.
“Aquestes morts no són acceptables perquè la gran majoria d’elles es poden evitar”, va exposar en el seminari internacional “Incidència en xarxa: el desafiament que els Estats compleixin els drets humans de les dones” que es desenvolupa al Palau de Mineria de La Ciutat de Mèxic, convocat pel Comitè d’Amèrica Llatina i el Carib per a la Defensa dels Drets de les Dones (CLADEM).
CLADEM va portar l’assumpte de l’altíssima taxa de morts maternes al Brasil davant les Nacions Unides i va aconseguir una resolució sobre la responsabilitat de l’Estat per mort materna previsible, que comporta l’abandonament i l’orfandat de milers de nens i nenes.
La intervenció de CLADEM en el cas brasiler davant les Nacions Unides va aconseguir que s’imputés responsabilitat al govern d’aquest país. S’ha assolit un precedent, van dir les representants de Brasil, no obstant això, la persistència del fenòmen parla de casos pendents a llarg termini.
El 2011, Silvia Pimentel va presentar la Iniciativa Regional per les Mares i els Fills, que té l’objectiu d’accelerar a la regió el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) 4 i 5 de les Nacions Unides, que comprometen els governs a reduir entre 1990 i 2015 en dos terços la mortalitat de canalla menors de cinc anys, i disminuir en tres quarts la mortalitat materna en el mateix termini.
Durant la sessió d’aquest dimecres, respecte a les morts previsibles es va exposar que a Amèrica Llatina i el Carib moren cada dia almenys 70 dones, una mica més de 22 mil dones cada any per embaràs o part, encara que la xifra ha disminuït any rera any, aquesta situació està relacionada amb la pobresa i amb la manca de serveis sanitaris que els governs estan obligats a atendre i resoldre.
La representació brasilera de CLADEM va destacar que cada any moren com a mínim 4.100 dones en aquest país per causes relacionades amb l’embaràs o el part; 1.200 a Colòmbia, 1.300 a Guatemala, 1.500 al Perú i més de 1.000 a Mèxic. El 2011, només en el Districte Federal van perdre la vida 138 dones.
Darrere d’aquest fenomen subsisteix la irresponsabilitat dels estats, el model econòmic i les bretxes entre homes i dones, fets que només són esmentats superficialment, en una sola meta, pels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. L’avortament insegur segueix sent la quarta causa de mort materna a la regió, que acompanyada per l’educació sexista tanca un cercle viciós i punyent.
A Amèrica Llatina i El Carib, el país en pitjor condició és Haití, amb 523 morts maternes per cada 100 mil nadons nascuts vius. El país que registra millors estadístiques és Xile, amb 23 per cada 100 mil nadons nascuts vius. A Bolívia moren 390 mares per cada 100 mil nadons nascuts vius.
La situació mundial no és diferent: més de 10 milions de mares i nenes i nens moren per causes prevenibles cada any al món. Es calcula que cada minut mor una dona embarassada o en el part i que cada tres segons mor un nen o nena menor de cinc anys.
Elba Núñez Ibáñez, coordinadora regional del CLADEM, ha assenyalat per part seva que els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i les seves metes per al 2015 són un mínim de compromís governamental, incomplet i insuficient, i de totes maneres els governs no compleixen. Aquests objectius no plantegen canvis econòmics i culturals necessaris ni als aparells de justícia, on es troba el principal obstacle per aconseguir avenços en la condició social de les dones del món, va exposar.
En fer un balanç de la intervenció de CLADEM per acompanyar processos respecte de la violència contra les dones, en una primera ronda informativa les participants de diversos països van coincidir en que un altre obstacle substantiu és la debilitat política dels Estats enfront de poders fàctics que impedeixen el compliment de les obligacions amb la població.
Addicionalment, la manca de difusió dels drets humans de les dones impedeix la participació organitzada de la societat civil en els reclams perquè compleixin els governs. Això requereix, van reconèixer les participants, una anàlisi més detallada d’allò que cal fer amb el funcionament dels mitjans de comunicació i els sistemes educatius nacionals, amb mancances fenomenals.
Es va dir a més que l’advocacia de CLADEM, “que només acompanya processos”, va documentar vuit casos per la Comissió Interamericana de Drets Humans, tres per al sistema de drets humans de Nacions Unides i un davant la Comissió de la Condició Jurídica i Social de l’ONU Dones, per comptar amb precedents i destacar informativament assumptes particulars que puguin ser exemple.
També aquest primer balanç indica que un sector allunyat del coneixement dels drets humans és el dels advocats en el coneixement dels drets de les dones i la perspectiva de gènere. CLADEM, en aquest sentit, ha realitzat tallers regionals d’entrenament, utilitzant al dret com una eina pedagògica capaç d’incidir en la defensa de les dones.
No obstant, aquestes accions no obliguen els governs a realitzar reformes de fons dels seus sistemes judicials, de manera que l’accés a la justícia per a les dones s’ha convertit en un dels principals obstacles per al desenvolupament de la meitat de la població. No hi haurà avenç, es va dir, mentre la pobresa, el treball precari i el desconeixement de les dones sobre els seus drets sigui el gran dic.
Durant la primera sessió d’experiències de les integrants de CLADEM en aquesta campanya triple d’intervenció jurídica, educació no sexista i col·laboració en aliança de xarxes i agrupaments de dones, així com el litigi pels casos específics de violacions als drets humans de les dones, les promotores en més de 15 països van assenyalar que si bé els ha deixat satisfaccions importants, no és possible negar que “ens ha deixat llàgrimes i desesperació”, per la pèrdua de vides, drets i oportunitats a les dones.
Durant el seminari, on assisteixen sis xarxes regionals i 54 organitzacions, es discutirà una nova estratègia d’intervenció, considerant que l’agenda de demandes, realitats i problemes exigeix continuar per molt de temps amb aquesta acció.
