Raquel Sans Guerra, Vicepresidenta 1ª del Parlament de Catalunya
La bassa
Meritxell Benedí
Més Llibres
Aquest Sant Jordi us vull recomanar La bassa de Meritxell Benedí, un llibre íntim que, personalment, m’ha remogut molt més del que pot sembla a primera vista.
Mentre el llegia, no he pogut evitar retornar a la Rodoreda: en com, a La plaça del Diamant, els coloms acaben simbolitzant aquell ofec constant. Aquí, en canvi, hi ha les granotes, sempre presents, com un soroll de fons que al principi gairebé no molesta… però que acaba fent-se insuportable.
També m’ha semblat molt potent la metàfora de les figues de moro que utilitza l’autora: una imatge que il·lustra molt bé, la violència masclista, aquesta violència subtil, gairebé invisible. No és un cop de puny, sinó una punxa que es clava, petita però persistent, i que fa mal encara que des de fora no sempre es vegi. I és que la novel·la retrata molt bé aquesta violència que no és evident, que es va infiltrant en la quotidianitat.
Però sobretot, és un llibre que pren partit. Per la Mireia. Pel seu punt de vista, de veure i de viure el que passa. Ensenya una mirada que remou, que et fa repensar les pròpies relacions. Perquè la del Sergi —aquesta veu que ocupa espai, que marca el ritme— ja l’hem escoltat massa vegades, massa anys, en massa històries.
El recomano si us agraden les històries que no fan soroll però que incomoden, i que et fan revisar les relacions amb uns altres ulls. Perquè totes, alguna vegada hem estat Mireies.
