Per Fabiola Calvo
Aquí hi ha elles, les periodistes que van buscar la notícia, van denunciar, van publicar o no van arribar a fer-ho perquè les van amenaçar, les van acovardir, van acabar amb la seva reputació…i sí, les van obligar a abandonar la seva passió per explicar històries o… no hi són perquè algú en va donar l’ordre.
Quant silenci, amnèsia, corrupció, impunitat, indiferència, però, la vida segueix en un país anomenat Colòmbia sembrat d’enemics i no crítics i opositors, de ràbia i intolerància davant de tantes morts de civils que compleixen la seva missió, el seu compromís o simplement el seu ofici o vida professional.
En aquest obituari trobem el nom de Mariam Ruiz Castañeda, directora de l’emissora Ondas del Darién, assassinada l’abril del 1987 a Turbo, Antioquia, mentre investigava sobre esquadrons de la mort a Urabá.
Així mateix s’hi troba a Marta Luz López, gerent de la seu de L’Espectador a Medellín, assassinada en aquesta ciutat el 1989 per Narcotraficantes.
També Silvia Margarita Duzán Saénz mentre realitzava un documental per a la BBC de Londres on visibilitzava una proposta de pau de l’Associació de Camperols del Carare, va ser assassinada el 26 de febrer de 1990 a Cimitarra, Santander juntament amb tres pagesos. Aquesta massacre segueix a la impunitat.
Diana Turbay, a la recerca d’una entrevista amb el capellà espanyol de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) per a la revista que dirigia, Hoy por Hoy, va ser segrestada pel narcotraficant Pablo Escobar. Després de diversos mesos mor en un operatiu de rescat un 25 de gener de 1991.
Amparo Jiménez Pallares, assassinada el 1998 a Valledupar per denunciar paramilitars que van sotmetre a situació de desplaçament desenes de famílies, fets que havia donat a conèixer des de la seva corresponsalia per al noticiari Q:A:P, un dels de més audiència en aquell temps, i En Vivo. Qui van ser els autors intel·lectuals?
Jineth Bedoya Lima va sobreviure a tortura, segrest i violència sexual el 25 de maig de 2.000 mentre complia el seu treball de recerca periodística. La seva dignitat, tenacitat, constància i èxits del moviment feminista, li van donar la fortalesa i paciència fins que la Cort Interamericana de Drets Humans dictés una sentència a favor seu.
María Elena Salinas Gallec periodista de diverses emissores de ràdio i professora va ser assassinada el dia 5 de març de 2000 a San Carlos Antioquia, presumptament per guerrilla.
Elizabeth Obando Múrcia voceadora del diari El Nuevo Dia assassinada l’1 de juliol de 2002 per membres del Front 21 de les FARC a la via que condueix a Roncesvalles, Tolima.
Tots aquests noms apareixen a l’informe de La Comissió de la Veritat “La paraula i el silenci” i alguns detalls corresponen a investigació pròpia.
En un període més recent altres periodistes van perdre la vida mentre investigaven sobre corrupció, narcotràfic, conflicte armat o l’entramat de les anteriors amb el fràgil Estat. Qui va donar lordre?
Flor Alba Núñez, periodista de La Preferida Radio Stereo a Pitalito, Huila, assassinada el 10 de setembre de 2015.
María Efigenia Vásquez Astudillo comunicadora de la ràdio Renacer Kokonuko indígena radial, assassinada a Puracé, Cauca durant el desallotjament d’un predi. Va passar el 8 d’octubre del 2017.
Dilia Contreras directora de la plataforma digital La botzina Col, assassinada el 28 d’agost del 2022 a Fundació, Magdalena, quan tornava de cobrir festes patronals.
Altres dones periodistes han estat amenaçades, les han denigrades a l’estil medieval i del Tribunal de la Santa Inquisició, sobretot en regions, segons vaig poder concloure en una investigació (inèdita) que vaig realitzar per a Alma Mater el 2010. En una de les entrevistes una col·lega d’un poble de la Costa Atlàntic va relatar com va sortir en un camió entremig dels del Papa cap l’exili.
Llegiu també: Periodistes feministes i activistes?
Quin és l’impacte diferenciat quan s’amenaça, difama, comet violència sexual o assassina una dona periodista? “Calladetes estan millor”, demostrar que l’espai públic no és lloc per a dones, han d’estar a casa o l’espai privat, que el cos no els pertany i això es reafirma quan hi ha estigmatització perquè elles han de ser castes, pures i sense dret a decidir. Silencien la diversitat i priven del dret de la llibertat d’informació.
Som filles i fills d’una cultura androcèntrica i habitants d’un país amb profundes arrels feudals les conseqüències dels quals recauen sobre les dones. Aleshores, qui són els culpables? Els que donen l’ordre, els que disparen i els que no fan res, culpables les institucions que no investiguen, els que no expliquen la història amb les arestes, culpable la societat que no actua ni exigeix als seus governs i Estat.
Segons el Centre Nacional de Memòria Històrica, a Colòmbia han estat assassinats i assessinades 258 periodistes des del 1958 fins al 2021 en el marc del conflicte armat. Per la seva banda, la Fundació per a la Llibertat de Premsa (Flip) presenta un registre de 169 periodistes assassinats i assessinades entre 1977 i 2025.
Em sap greu, però el 9 de febrer de 2026 no em diguin Feliç dia del periodista perquè no és feliç i a les dones tampoc se’ns inclou a l’enunciat. Seria el Dia del i la periodista i si no sona bonic, no és per la sonoritat n’és l’exclusió.
Que allò que no es nomena no existeix? Fals! El que no es nomena és com que no existís perquè d’existir, existim.
Foto portada: Diana Turbay i el seu fill Miguel Uribe
Nota de la Independent
*Destaquem la història de la reconeguda Periodista Diana Turbay i el seu fill Miguel Uribe, mare i fill assassinats a Colòmbia. Tres dècades després, la violència a Colòmbia repeteix la mateixa tragèdia. I a la mateixa família.El fill de Diana Turbay convertit en un polític amb títol d’advocat i mestratge en polítiques públiques que havia aconseguit treballar a l’Alcaldia de Bogotà, ser regidor d’aquesta ciutat i, més recentment, senador de la República, es perfilava com un dels candidats favorits del seu partit per a les properes eleccions presidencials, fins que el juny passat (2025) va ser brutalment balejat en un esdeveniment públic de la seva campanya i al mig del carrer. Després de més de dos mesos en cures intensives, Miguel Uribe Turbay va morir als 39 anys, gairebé a la mateixa edat que va morir Diana, la seva mare.
