Per Pedro Arturo Aguirre. SemMexico
És un aixecament inspirat i dirigit per les dones. Els candidats presidencials masculins de l’oposició van ser arrestats o van fugir de país abans de la votació.
Dones valentes vestides de blanc i sostenint flors amb els braços enlaire es van manifestar a Minsk durant tota la setmana passada en una portentosa protesta silenciosa. Solidàries amb els milers de persones colpejades i abusades hores abans per haver demostrat la seva inconformitat contra el fraudulent resultat oficial de les eleccions presidencials a les quals va sortir reelegit, per sisena ocasió, el dèspota Alexandre Lukaixenko, informa Contra Rèplica.
El de Bielorússia és un aixecament inspirat i dirigit per les dones. Els candidats presidencials masculins de l’oposició van ser arrestats o van fugir de país abans de la votació. Svetlana Tikhanovskaya*, dona d’un d’ells, va decidir ser el relleu del seu marit i, aliada amb dues altres dones lidereses opositores, es va proposar derrotar Lukaixenko. El dictador, com era d’esperar, va dedicar pedestres burles a la seva adversària, suggerint dedicar-se millor “a cuinar el sopar per als seus fills”. Però aquesta estultícia només va fer créixer la popularitat i determinació de Tikhanovskaya: ella i les seves dues companyes de lluita s’han convertit en un símbol de llibertat.
Lukaixenko és el «últim dictador d’Europa», continent on (monarques a part) és amb molt el governant més veterà. Es perpetua en el poder gràcies a un ordit de repressió, populisme i suport rus. Va triomfar en l’eleccions de 1994 com un candidat aliè a les elits postcomunistes. Presumia ser un paladí contra la corrupció. Era, en el fons, un nostàlgic del règim comunista, enemic jurat de la via tímidament prooccidental i promercat iniciat per Bielorússia des de la seva separació de l’URSS el 1991. Ja al poder va revertir les coses, va restablir els controls estatals de l’economia i va instaurar esquemes assistencialistes per a la població.
També va alterar lleis i institucions per perpetuar-se en el poder. Avui res repta el seu cabdillatge. Ni tan sols s’ha valgut d’un partit propi perquè prefereix ser el “protector sense intermediaris” de poble. Defuig qualsevol signe de sofisticació i palesa constantment la seva adhesió als “valors, creences i tradicions del poble bielorús”. El Parlament del país s’ha convertit en un adorn, les llibertats fonamentals són sistemàticament conculcades, l’oposició és feble i fragmentada, i els processos electorals disten molts de satisfer els mínims estàndards democràtics.
Però el temps de l’oprobi s’esgota. La fallida econòmica és absoluta, la gent està farta de la dictadura i el súmmum va arribar amb el pèssim tractament donat al coronavirus. Convocada per Tikhanovskaya, diumenge es va celebrar l’anomenada «Marxa de Llibertat», la major protesta a la història de país. Per això Lukaixenko ha decidit recórrer al seu “germà gran”: el perillós Vladímir Putin, en una jugada no exempta de riscos. Des de fa temps el capitost rus pretén engolir a Bielorússia. A veure si al tirà no li surt més cara la salsa que els cargols.
* Svetlana Tikhanovskaya, actualment refugiada a Lituania.
Foto: Arxiu AmecoPress. Svetlana Tikhanovskaya
