El director de l’ONG badalonina, Proactiva Open Arms, Oscar Camps, denúncia, que les ONG que estan realitzant tasca humanitària de rescat a la Mediterrània, a persones refugiades que fugint dels seus països d’origen – en la majoria dels casos- per motius de les guerres, estan sent perseguides i assetjades, precisament, per la tasca que estan duent a terme (salvar vides).
Foto:Alba/Puffin. The Volunter. Oscar Camps
Foto:change.org.
La conseqüència d’aquest assetjament a aquestes ONG, està tenint conseqüències gravíssimes, ja que estan morint i desapareixent moltes persones, sense poder tenir la possibilitat de rescat, en cas de naufragi.
Segons Oscar Camps, a hores d’ara s’està donant una de les pitjors situacions. Hi ha més pressió, limitant les possibilitats de salvar vides humanes. Se’ls posa en el punt de mira ja que els estan considerant responsables de la crisi migratòria, i també de tenir connivència amb les màfies, res més lluny dels seus objectius. Camps, considera que el Mediterrani és el “lloc més mortífer del Planeta”. Per als governs som testimonis incòmodes. En diverses ocasions ha denunciat públicament, que cada vegada en els rescats hi ha menys dones, que les dones són violades durant el trajecte i tractades com esclaves sexuals, i que segurament siguin aquests els motius.
Dimarts passat, Camps va anar a Estrasburg, acompanyat i entrevistat pel diputat europeu, Ernest Urtasun, presentant-lo com “Premi ciutadà europeu de l’any passat,” per denunciar les traves a les Ongs a la Mediterrània, en la seva tasca de rescatar vides al Corredor Central, i també el fracàs de les Polítiques Europees per donar poder a la guàrdia costanera Líbia, que s’està duent a terme, amb un altíssim cost humà”.
Durant l’entrevista, Camps denúncià: “En primer lloc, hem passat de ser perseguits amb campanyes de difusió i denúncies no provades, a ser perseguits al mar ja que es dificulta la nostra feina, acovardits per trets a l’aire, i segrestos d’unes hores per les milícies de Trípoli, o l’anomenada guàrdia costanera de Trípoli, a la qual Europa, està donant formació i finançament. Cada vegada és més difícil treballar a la Mediterrània, cada vegada més difícil garantir la seguretat dels voluntaris de les nostres organitzacions. De fet ja només queden dues organitzacions a la Mediterrània, i estem sent víctimes d’una violència i pressió que és innecessària. Seguim sortint i estant-hi però preveiem que la situació s’endureixi i sigui mes difil ser-hi”.
