Segons l’estudi presentat aquest dimecres per la presidenta de l’Institut Català de les Dones,Teresa M. Pitarch, el PIB català s’incrementaria un 23,4% si es tingués en compte el treball domèstic i de cura de la llar. En la presentació hi han participat també la directora i la presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), Anna Mercadé i Núria Lao, respectivament; i la directora d’anàlisi de la Cambra de Comerç Barcelona, Carme Poveda.
Aquest estudi posa en valor les feines de cura de la llar i la família que, dins del mercat laboral, tenen un valor econòmic, i el quantifica en termes de PIB a Catalunya. També visibitza la desigualtat en la distribució d’aquestes tasques no remunerades entre dones i homes i els efectes que això té per a la situació econòmica de les dones.
La realització d’aquest estudi respon al compliment de la Llei d’Igualtat efectiva de dones i homes que diu en l’art. 31 que “La Generalitat ha de fer, periòdicament, estimacions del valor econòmic del treball domèstic i de cura (…)” i a l’objectiu de l’ODEE d’elaborar estudis que quantifiquin i posin en valor el paper de la dona en l’economia i la seva contribució a la societat.
El PIB del treball domèstic i de cura de la llar s’estima en 50.321 milions d’euros l’any 2015. Per tant, si es consideressin les tasques domèstiques, el PIB català s’incrementaria un mínim del 23,4%, passant dels 214.927 milions d’euros actuals als 265.248 milions el 2015. Les dones són les que fan una major aportació a aquest PIB de l’economia domèstica i de cura (el 67% enfront del 33% els homes). És a dir, les dones contribueixen el doble que els homes al valor econòmic del treball domèstic i de cura.
Si hi hagués una distribució igualitària tant de les tasques domèstiques i de cura, com del treball remunerat, les dones podrien obtenir uns ingressos salarials bruts un 25% superiors als actuals. Per tant, la distribució desigual de les tasques domèstiques acaba tenint un cost per a les dones de 8.852 milions d’euros anuals, és a dir, 2.759 euros anuals per dona.
L’estudi també posa de manifest que la realització de les tasques domèstiques i familiars segueix recaient majoritàriament sobre la població femenina, amb independència de la seva edat, situació laboral, ja siguin ocupades, parades o inactives, del tipus de llar o del nivell d’estudis. Així, de mitjana, les dones suporten una càrrega de treball (remunerat i no remunerat) d’una hora més diària que els homes, una realitat que trenca amb la imatge que les dones treballen menys que els homes.
