La mitologia romana es va fer present al segle XIX cubà, d’una forma paradigmàtica i poc convencional. Sota el mantell apassionat d’un moviment literari femení, que va constituir un dels pilars del moviment feminista a Cuba, va néixer la revista Minerva, en la seva primera etapa al Segle XIX (1888-1889).
La revista Minerva, va ser fins i tot més transgressora que la mitologia, ja que estava dedicada a ‘la dona de color’, des dels marges d’una societat rígidament estratificada per estaments racials i de gènere, i va marcar una fita, ja que a tot arreu es respiraven les reminiscències d’un sistema esclavista aclaparador, abolit el 1886.
Especialment perquè va encimbellar les veus d’un nombre considerable de dones negres i mestisses que, a través de les seves notícies, poesies, comentaris, crítiques, ressenyes socials, artístiques i esportives, van formar part, d’un moviment intel·lectual femení que va fer trontollar les fèrries estructures patriarcals que regien a la societat decimonònica cubana.
Instrucció i cultura com a superació
Un dels punts essencials, defensats en les pàgines de Minerva, potser argumentat en la mateixa lògica metafòrica del que representava el seu nom (deessa de la saviesa), va ser l’exhortació a la instrucció i a la superació cultural de la ‘dona de color’, patentant un discurs reivindicatiu que es perfilava innovador i atrevit.
Una de les seves habituals col·laboradores: Lucrecia González, en una de les editorials, exigia vivament: “No podem viure en la inacció. Siguem les heroïnes del nostre sexe, alliberant-lo del ferri jou de la ignorància i el nostre esforç ens cobrirà de veritable glòria” (Minerva, 26 de gener de 1889).
Sota aquesta tònica, tot just va sobreviure un any, i encara que en termes fàctics, va ser molt poc temps, va constituir una mostra de l’abast social del moviment literari femení que es gestà a la fi del segle XIX a Cuba, aplanant el camí per al desenvolupament de la revolució feminista, que va esclatar en les primeres quatre dècades del segle XX i es va fer notar amb una força incommensurable.
Feministes en un escenari masclista i racista
Va ser llavors que, en haver estat una de les pioneres d’aquell moviment, i haver aconseguit donar veu a dones negres i mestisses en un escenari hostil de masclisme i racisme, Minerva no va quedar sumida en l’oblit. Ja al Segle XX, (1910-1915) renaixia, en la seva segona etapa, com au de fènix. En aquesta ocasió es va presentar com una revista cultural il·lustrada, que si bé assumia alguns dels ideals de moltes altres publicacions de l’època, el seu esperit reivindicatiu es va mantenir intacte fent que, un cop més, defensés amb un enfocament molt més innovador, la defensa indestructible dels drets de les dones, d’acord amb els temps que es vivien.
Aquesta tònica del drets de les dones va assistir al naixement d’una de les seves seccions més representatives: Pàgines Feministes, en les quals s’evocava el paper que han de jugar les dones en la societat moderna i feia gala dels ideals feministes, que ja s’anaven articulant amb major força en el centre del debat social i polític que esdevenia en el context cubà de principis del segle XX.
Un dels seus titulars remarcava amb gran satisfacció: “les dones de Cuba estem d’enhorabona, ja que no trigarà a constituir-se en la nostra República, un ‘Club Feminista Minerva’, sota la direcció -probable- de la nostra estimada germana, la senyora Prisea A. De Gualba” (Minerva 19 de gener de 1911).
Passada ja una mica més d’una centúria de la seva desaparició, en la seva segona atapa, és inqüestionable, que va formar part de l’inici i despunti del moviment feminista a Cuba, desplegant tota la seva saviesa i convertint-se en una fidel interlocutora d’un sector de dones que van patir incomptables vexacions tant per la seva condició racial com de gènere. Retem homenatge doncs i, merescudament, a Minerva.
