Redacció DDF
La campanya reclama sistemes judicials capaços d’escoltar i protegir a qui denuncia, investigar totes les formes de violència i exigir responsabilitats efectives
El 21 d’agost passat, ONU Dones va anunciar el lema dels 16 Dies d’Activisme contra la Violència de Gènere del 2026: «Garantir justícia. Protegir les supervivents. Posar fi a la impunitat». La mobilització es desenvoluparà del 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, el 10 de desembre, Dia dels Drets Humans.
La campanya internacional situa l’accés a la justícia al centre de la resposta davant de la violència contra les dones i les nenes. La crida arriba en un context d’importants desigualtats. Segons ONU Mujeres, a prop del 70 % dels països examinats les dones troben més obstacles que els homes per accedir a la justícia. L’existència formal de lleis no és suficient si aquestes no tenen pressupost, personal especialitzat, mecanismes de seguiment i una aplicació efectiva
Com garantir sistemes de justícia veritablement justos?
Els estàndards promoguts per ONU Dones i l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte apunten cap a sistemes de justícia centrats en els drets, la seguretat, la dignitat i les necessitats de les supervivents.
Això requereix facilitar assistència jurídica accessible; adoptar mesures de protecció oportunes; establir procediments que evitin la victimització secundària; i garantir privadesa, informació comprensible i acompanyament durant tot el procés. ONU Mujeres també recomana institucionalitzar una formació obligatòria, continuada i especialitzada en violència de gènere per a policies, fiscalies, judicatura i professionals de l’assistència jurídica.
El sistema ha de desenvolupar investigacions diligents i imparcials, lliures d’estereotips de gènere i capaços d’examinar el context en què es produeix la violència. El manual d’UNODC dirigit a la judicatura adverteix que els estereotips sobre el comportament o la credibilitat de les dones poden condicionar la valoració dels fets i perjudicar l’accés efectiu a la justícia.
També és fonamental la coordinació entre policia, fiscalia, òrgans judicials i serveis sanitaris, socials i especialitzats. El Programa Mundial de Serveis Essencials de les Nacions Unides promou precisament una resposta coordinada i multisectorial per proporcionar a les supervivents atenció sanitària, serveis socials, protecció policial i accés a la justícia.
La justícia ha d’oferir, a més a més, una reparació adequada, efectiva i ràpida, proporcional a la gravetat de la vulneració i al dany sofert. Els principis de les Nacions Unides sobre el dret a obtenir reparació estableixen que aquesta pot incloure restitució, indemnització, rehabilitació, satisfacció i garanties de no repetició.
Des d’una perspectiva de rendició de comptes basada en impacte verificable, això també hauria d’implicar avaluar si les mesures adoptades han aconseguit protegir efectivament les supervivents, impedir noves agressions, reparar el dany i garantir el compliment de les resolucions. Posar fi a la impunitat no es pot limitar a comptabilitzar denúncies, procediments o sentències, sinó que requereix comprovar els efectes reals del sistema de justícia sobre la seguretat i els drets de les dones.
La clau protegir jurídicament també els que donen suport
El marc obert per la campanya permet plantejar una reflexió addicional sobre la violència de gènere aïlladora, reconeguda a la legislació catalana com a «violència de segon ordre». La Llei 17/2020, de modificació de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la defineix com la violència física o psicològica, les represàlies, les humiliacions i la persecució exercides contra les persones que donen suport a les víctimes. La norma també reconeix que aquestes actuacions poden impedir la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones en situació de violència masclista.
Les persones que acompanyen les víctimes poden patir atacs i represàlies precisament per donar-los suport. Quan, a més, desenvolupen una tasca de defensa dels drets humans, són aplicables els estàndards internacionals de protecció. La Declaració de les Nacions Unides sobre els Defensors dels Drets Humans estableix que els Estats han de protegir els qui promouen i defensen legítimament els drets humans davant de la violència, les amenaces, les represàlies, la discriminació, la pressió i altres actuacions arbitràries. La mateixa ONU ha advertit que les organitzacions que treballen per eradicar la violència contra les dones i les nenes afronten formes creixents de reacció i hostilitat que poden perjudicar la feina i reduir l’espai disponible per defensar els drets de les dones.
Aquesta protecció també ha d’assolir l’entorn digital. ONU Dones identifica l’assetjament coordinat i la desinformació de gènere entre les formes de violència facilitada per la tecnologia i adverteix que aquestes pràctiques es poden fer servir per intimidar i expulsar les dones dels espais públics.
Per això, cal reforçar la capacitat de les unitats especialitzades per investigar la violència digital, preservar les proves electròniques i detectar possibles patrons d’actuació coordinada. El Consell d’Europa, en una iniciativa copatrocinada per ONU Dones, assenyala que una resposta policial proactiva i amb perspectiva de gènere pot millorar la identificació i la investigació d’aquestes violències, preservar millor les proves electròniques, evitar la victimització secundària i reforçar la coordinació entre organismes.
La reiteració de continguts falsos, la fustigació continuada des de diferents comptes o plataformes i els atacs dirigits simultàniament contra víctimes i persones de suport no haurien d’examinar-se automàticament com a incidents inconnexos. Quan hi hagi indicis objectius de coordinació, el sistema judicial hauria d’analitzar el patró complet, determinar responsabilitats i adoptar mesures proporcionades, respectant en tot moment les garanties processals.
Protegir les supervivents exigeix també impedir que les represàlies contra les seves xarxes de suport les deixin aïllades. Acabar amb la impunitat requereix investigar tant la violència patida per les víctimes com, quan correspongui, les actuacions dirigides a intimidar, desacreditar o perseguir els qui se situen al seu costat. Incorporar aquesta perspectiva permetria avançar cap al propòsit central de la campanya: garantir una justícia que protegeixi de manera efectiva, repari el mal i eviti que la violència es pugui repetir.
Foto portada Il·lustració pròpia conceptual del lema, generada amb intel·ligència artificial d’OpenAI i sota supervisió editorial humana.
