Per Elda Montiel SemMexic
La primera presidenta i comandant de les Forces Supremes de Mèxic, Claudia Sheinbaum Pardo, en prendre possessió aquest primer d’octubre, en tot moment va destacar l’arribada d’una dona al màxim lloc de poder que precedeix una administració marcada per la misogínia del qual va qualificar el millor president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador.
“Sóc mare, àvia, científica i dona de fe. I, a partir d’avui, per voluntat del poble de Mèxic, la presidenta constitucional dels Estats Units Mexicans”. El 2 de juny va ser una elecció del poble que arribessin les dones, per la qual cosa és “temps de transformació i temps de dones”, va recalcar gairebé a l’inici del discurs.
Va reafirmar que després de 503 anys, comptant 200 de la República i 300 de la Colònia, per primera vegada a Mèxic “arribem les dones a conduir el destí de la nostra bella nació. I dic arribem perquè no arribo sola, arribem totes. Mèxic és un país meravellós amb un poble extraordinari”. Com ho ha fet des del 2 de juny va reiterar la necessitat que la població la reconegui com a presidenta de Mèxic, amb “a”, per tal de respectar el passat de les dones i la lluita per assolir càrrecs dalt nivell. Parafraseigant la consigna feminista “allò que no es nomena no existeix”.
Va fer èmfasi que som una Nació resultada de cultures originàries i van ser mans de dones les que van teixir els tèxtils amb l’ànima i amb la vida.
En el recorregut històric assenyalà el paper de Josefa Ortiz de Domínguez, de la qual va dir, sàviament va expressar: ”no s’ha de premiar qui serveix la pàtria, sinó castigar qui es serveix d’ella”, o de Leona Vicario, mare de la pàtria, però periodista i lluitadora per la independència que fa 200 anys va saber defensar la dona pel seu pensament.
Va enviar un missatge a totes les dones, durant molt de temps,” les dones vam ser anul·lades”. A moltes de nosaltres ens van explicar des de petites una versió de la història, que ens volia fer creure que el curs de la humanitat era protagonitzat únicament per homes. De mica en mica, aquesta visió s’ha anat revertint.
Avui sabem que les dones van participar en les grans gestes de la història de Mèxic i també sabem que les dones en podem ser presidentes. Amb això, faig una respectuosa invitació que nomenem presidenta, amb la “a” al final: igual que advocada, científica, soldada, bombera, doctora, mestra, enginyera, amb a. Perquè com ens han ensenyat, només allò que es nomena, existeix”, va expressar.
“Avui vull reconèixer (…) totes les heroïnes anònimes, a les quals amb la nostra arribada a la presidència faig aparèixer. A les que van lluitar pels seus somnis i ho van aconseguir; a les que van lluitar i no ho van aconseguir. Arriben les que van poder aixecar la veu i les que no van poder.
Arriben les que han hagut de callar i després van cridar totes soles”, va declarar. Va assegurar que amb ella arriben a Palau Nacional les dones indígenes; les treballadores de la llar; les besàvies, que no van aprendre a llegir i a escriure; les ties, que van trobar en la soledat la manera de ser fortes.
“Arriben les que van somiar amb la possibilitat que algun dia, no importaria si naixéssim essent dones o homes, podem fer somnis i desitjos, sense que el nostre sexe determineu el nostre destí. Arriben elles, totes elles, que ens van pensar lliures i feliçes”, va afegir.
Una presa de protesta plena de simbolismes. Prenc protesta davant els integrants del Poder Legislatiu, un que a més està compost per 250 legisladores i 250 legisladors, fent-lo paritari.
Va utilitzar un vestit color ivori, el qual va ser brodat amb flors sota la tècnica a mà amb agulla i teixit amb ganxet, les quals formen part de la cultura ancestral de les comunitats del país realitzada per l’artesana de Santa Maria Xadani Oaxaca, Claudia Vásquez Aquino.
La Banda Presidencial va estar confeccionada sota la direcció d’Evangelina Rentería de la Cruz, que forma part de la Secretaria de la Defensa Nacional (SEDENA).
La diputada Ifigènia Martínez Hernández va col·locar la banda presidencial. Es governarà sota els principis de prosperitat compartida i austeritat republicana. Es mantindran tots els programes del benestar i es crearan nous suports a les dones, suports a estudiants i serveis de salut per a adults grans va dir.
La presidenta de la República va anunciar la creació del suport a dones de 60 a 64 anys, dins dels tres programes socials, els altres dos: Beques per a educació bàsica, iniciant l’any vinent amb secundària, i atenció mèdica per a adults grans a casa seva, per a la qual cosa es contractaran vint mil metges.
A més, va prometre que hi haurà tres-cents mil espais més a universitats públiques.
