OPINIÓ
Està vostè cansat del seu gènere? Li agradaria nomenar-se d’una altra manera? Vol que s’adrecin a vostè amb un pronom masculí, femení o neutre? Ara tot és possible amb un simple Twitt.
Què es diu vostè Ellen i vol canviar a Elliot? Doncs no té més que comunicar-ho a les xarxes socials i ja està. Que va triomfar vostè com Conxita però ja s’ha cansat de portar cabellera? Doncs ara em dic Tom. Que està avorrit que facin servir el pronom masculí per referir-se a Sam? Doncs ara comunico urbi et orbi que em diguin Samantha.
Si és que el que s’avorreix amb si mateix i no canvia és perquè no vol. Ara tot flueix, i si avui em llevo amb ganes d’anar d’home, doncs em poso corbata; però si demà em ve de gust ser dona, ja em poso talons i ja està, perquè pel que es veu això és el que significa ser dona i home avui dia. Algun problema amb què jo em senti cada dia d’una manera diferent? No, fins aquí no. Per mi com si es volen sentir mussol (de fet, ja hi ha gent que diu que és transespecie, també caldrà respectar aquesta identitat no?). Allà cadascú amb els seus capritxos.
Ara bé, imaginem que Elliot, que abans era Ellen, comet un delicte (encara que sigui bona persona també se suposa que podria delinquir): haurà d’anar a la presó d’homes o de dones? En quina se sentirà més segura, tot i considerar-se cavaller? Imaginem que Elliot és un esportista d’elit, haurà de competir en la secció masculina o femenina? Tindrà opcions de guanyar en les carreres virils? I a canvi, imaginem que Sam és un esportista però s’autoidentifica com Samantha i decideix competir en les competicions femenines, Qui tindrà més possibilitats de guanyar? Si Conxita té penis i una poblada barba, haurà d’utilitzar el vestuari femení al gimnàs? Aspirarà Elliot a millor actor en els Óscar encara que tingui un aspecte femenil?
Ni Elliot ni Sam ni Conxita han hagut de canviar el seu aspecte, ni hormonar-se, ni presentar certificats ni passar proves: simplement diuen que ara són un home o una dona, respectivament, i els altres hem de, en un acte de fe, acceptar la seva declaració i tractar-los com a tals.
Estem d’acord que tenen tot el dret del món a sentir-se com vulguin, però aquestes persones que han trobat el seu propi jo després d’anys d’haver estat pel que es veu vivint la vida d’un altre, com han de constar en les estadístiques? O no cal cap registre? O sumem tantes categories com a persones hi ha? Com veuen, el despropòsit al què estem assistint i que unes aplaudeixen entusiasmades i altres observem atònites és de dimensions descomunals.
Que la gent canviï de gènere, flueixi, provi, es disfressi, performi i experimenti segons els seus sentiments és cosa seva. Que aquests desitjos es materialitzin en lleis que regulen la convivència entre les persones és cosa de totes i tots. Quina serà la propera cosa que li passi a algú amb ganes de destacar? Què les criatures es puguin casar als 5 anys? Implantar embrions humans en animals? Instaurar el canibalisme? La compravenda d’esclaus? Si hi ha negoci en això no dubtin que algú li donarà suport. I la resta a dir amén.
*Publicat a Public
