Avui més que mai estem vivint en un context cada vegada més regressiu, on el Patriarcat i el Conservadorisme utilitzen la religió, la cultura i la tradició per violar drets amb impunitat.
I les activistes i organitzacions pels drets de les dones es troben en un punt d’inflexió per evitar que es faci marxa enrere en els drets adquirits.
A Nova York, des del 10 al 21 de març de 2014, es porta a terme la 58a. sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW58) titulada “Desafiaments i èxits en l’aplicació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) per a les dones i les nenes”.
Cada any al març, els estats membres i organitzacions i activistes pels drets de les dones es reuneixen a la Seu de les Nacions Unides (ONU). L’actual sessió de 2014, centrada en els reptes i èxits en la implementació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM) a favor de les dones i les nenes, sense dubte portarà conseqüències importants per a la futura Agenda de Desenvolupament internacional que entrarà en vigor quan els ODM expirin el 2015.
CSW58 – Foto AWID
Han passat gairebé 15 anys, des que 149 caps d’Estat i Govern es reunissin a la Cimera del Mil·lenni, celebrada del 6 al 8 de setembre de 2000 a la Seu de l’ONU, a Nova York. En aquesta oportunitat, les i els líders mundials van adoptar la Declaració del Mil·lenni, assumint compromisos cap a una nova associació mundial per reduir la pobresa extrema, i van establir vuit objectius amb fites cap al 2015, més coneguts com ODM. Específicament, la promoció de la igualtat entre els sexes i l’apoderament de les dones va ser assenyalat en l’ODM3.
No obstant això, els ODM no van tenir en compte les desigualtats i disparitats entre les persones en funció del seu sexe, gènere, sexualitat, religió, edat, capacitat, ètnia, idioma, nacionalitat, classe, etc. I tot i que es pretenia la reducció de la pobresa com a principi fonamental, les causes estructurals de la pobresa no van ser abordades, tampoc es van evidenciar les conseqüències i l’impacte de l’actual sistema mundial, les polítiques macroeconòmiques i l’arquitectura financera que han impedit el assoliment dels Objectius.
Tot això implica que els drets de les dones – quan avui més que mai estem vivint en un context cada vegada més regressiu, on el Patriarcat i el Conservadorisme usen la religió, la cultura i la tradició per violar drets amb impunitat, i on les activistes i organitzacions pels drets de les dones- es trobin en un punt d’inflexió per evitar que es faci marxa enrere en els drets adquirits.
Durant aquests dies, diversitat de defensores dels drets de les dones provinents d’arreu del món, reunides a Nova York en el marc de la CSW58, han recordat als governs les nombroses limitacions dels ODM i han demanat als Estats Membres de la ONU que considerin seriosament les lliçons apreses a mesura que es negocia la nova Agenda de Desenvolupament.
L’Associació per als Drets de la Dona i el Desenvolupament (AWID) ha instat la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona a que escolti alló que les defensores dels drets de les dones han estat dient respecte de les limitacions dels objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) per millorar les vides de les dones i les nenes de tot el món. A més, han emfatitzat que el finançament per al desenvolupament ha d’anar més enllà de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i avançar els drets de les dones i la justícia.
D’altra banda, el Fòrum Internacional de Dones Indígenes ha considerat imprescindible que s’incloguin polítiques i finançament nacional i internacional per aconseguir la igualtat d’oportunitats i el compliment dels seus drets i reduir així les desigualtats, la pobresa, la violència, la mortalitat maternoinfantil, els impactes del canvi climàtic, així com la reducció de desastres naturals que afecten profundament a les dones indígenes i els seus pobles.
Catòliques pel Dret a Decidir Còrdova-Argentina, amb estatus consultiu davant ECOSOC -Nacions Unides, ha demandat avançar sobre els acords assumits en la 57 sessió, en la qual es fa referència explícita a prendre mesures per eradicar les violències contra les dones i promoure l’accés als serveis d’avortament. A més, han fet èmfasi en la laïcitat dels Estats per aconseguir una major igualtat de gènere i compliment dels drets humans, especialment els drets sexuals i reproductius.
El moviment Feminista per al Post 2015 que integra diversitat de col·lectius a nivell mundial ha demandat Justícia de gènere, econòmica, social i ecològica per al desenvolupament sostenible. Han exigit que el marc de drets humans, la igualtat entre els gèneres i la sostenibilitat ambiental es converteixin en l’eix del model econòmic i de l’enfocament de desenvolupament, de manera que s’aborden les desigualtats entre els pobles, i que s’equilibrin les relacions de poder amb la justícia perquè el resultat sigui la pau, la igualtat, l’autonomia dels pobles, les diferents cultures i la preservació del planeta.
Per la seva banda, el Comitè Executiu d’ONGs D’Amèrica Llatina i El Carib sobre el Estatus de La Dona van reclamar que els Objectius de Desenvolupament Sostenible se centrin en tots els drets de les dones i especialment en els sexuals i reproductius, i assegurar que la nova Agenda de Desenvolupament es basi en la universalitat dels drets humans, una igualtat substantiva i un marc de redistribució que redueixi les desigualtats de riquesa, poder i recursos.
El Comitè d’Organitzacions de la Societat Civil d’Amèrica Llatina i el Carib va mostrar la seva preocupació per diverses expressions d’alguns països de la Regió que durant les negociacions no van fer esment als drets humans de les dones en les Conclusions Acordades, molt menys els referits als drets sexuals i reproductius. Consideren que això soscava els consensos regionals, ja que l’oposició a la incorporació dels drets humans com a part integral del desenvolupament no es correspon amb els compromisos assumits en els instruments internacionals de protecció i defensa dels drets humans de les dones, ni amb les polítiques principals d’igualtat de gènere que s’estan promovent a la seva regió.
Finalment, les organitzacions de l‘Enllaç Continental de Dones Indígenes de les Amèriques – ECMIA van vindicar: “Res sobre nosaltres, sense nosaltres”, “Tot sobre nosaltres, amb nosaltres.” Amb l’ànim de contribuir a la construcció d’una agenda Post -2015, i en exercici del seu dret a la lliure determinació dels Pobles indígenes; incloent l’específic paper de les dones indígenes, en tots els assumptes relacionats amb els seus drets humans, condició política, i benestar.
Definitivament, posar en el centre del desenvolupament els drets de les dones i justícia de gènere, implica enfortir la posició i condició de les dones en tots els àmbits: autonomia econòmica, autonomia política, autonomia sexual, una vida lliure de violències i discriminació, llibertat d’ moviment, participació i representació política, ciutadania plena i poder sinèrgic.
En aquest sentit, el finançament per al desenvolupament ha d’anar més enllà de l’Assistència Oficial per al Desenvolupament i ha de promoure els drets de les dones i la justícia. S’ha de superar el complicat sistema d’ajuda i deute actual i promoure un mecanisme de finançament per al desenvolupament basat en la solidaritat, en la corresponsabilitat, l’equitat, la participació, la no subordinació i la justícia per a tota la humanitat.
Foto Campanya pel Dret l’Avortament
