Anna Lizarán, considerada com una de les grans actrius del teatre català, sinó com l’actriu més important, rep aquest dies un homenatge a la Filmoteca de Catalunya per la seva feina en el cinema.
Aquest cicle que s’estrena aquest 12 de juny no és exhaustiu sinó que recull bàsicament pel·licules dirigides per Ventura Pons i pel·licules basades en obres de Sergi Belbel. No és d’estranyar doncs que director i autor i director respectivament acompanyessin a Anna Lizarán a la taula debat que inaugurava el cicle homenatge. També hi era Lluís Pasqual.
Amb la sala Chomón (la sala gran) de la Filmoteca força plena de públic, l’actriu i els seus acompanyants varen anar desgranant l’ofici d’actriu de cinema i de teatre enmig de moltes i moltes anècdotes sorgides en el treball conjunt i la convivència. Una Anna Lizarán entre vergonyosa i festiva anava celebrant i comentant les diverses declaracions. Entre el públic, l’actriu i directora Rosa Novell i la cineasta Rosa Vergés que també l’ha dirigit.
LLuís Pasqual feu referència al primer centre de formació i creació teatral, al carrer Balmes, on es varen trobar molta gent de comarques. Després de les experiències de Lizarán amb els Comediants i de l’aprenentatge a l’escola de Lecoq a París, ell mateix la faria retornar a Barcelona per participar ja en el projecte del Teatre LLiure. Un projecte que tenia el malnom d’ “El milió que va i que ve”, en referència a les penuries econòmiques i al prèstec d’un milió que Carlota Soldevila anava deixant i recuperant segons les necessitats.
Ventura Pons feu un repàs a les diverses pel·licules que ha dirigit i en les quals ha comptat amb Anna Lizarán, tot recordant l’éxit de la pel·licula “El vicari d’olot” (1980). Després explicà aventures i desventures dels rodatges de “Forasters” i “Actrius”, sobretot d’aquesta darrera on Lizarán tenia per companyes de rodatge a Rosa María Serdà i a Núria Espert.
La relació de Sergi Belbel amb ella comença més tard i després d’haver passat, aquest autor i director, moltes funcions assegut al Teatre Lliure disfrutant de les interpretacions de l’actriu. Per a Sergi Belbel ella és “la Lizarán”, “l’actriu” i assegura que si ella hagués estat actriu en un altre país amb un cinema més desenvolupat sens dubte la seva trajectoria cinematogràfica tindria molts més títols. Explicà Belbel que a mig escriure “Forasters” veié claríssim que aquell paper era per la Lizarán i en obtenir telefonicament el si de l’actriu va poder acabar l’obra d’una tirada. Val a dir que l’actriu vivia en aquells moments, en la persona de la seva germana, el procés de la malatia que tenen mare i filla en l’obra teatral i en la pel·licula. Personatges ambós que interpretà ella mateixa.
Anna Lizaran digué adeu al públic de la sala -que es disposava a veure una gravació televisiva de l’obra “Arsènic i puntes de coixí” dirigida per ella en el Teatre Lliure- , que com actriu era més a prop del concepte del terme jouer o play que d’interpretar, ja que sempre en els seu treball i malgrat les diferències entre el teatre i el cinema la seva intenció ha estat submergir-se, sí, en el personatge però, des del joc per obtenir aquella màgia…
