8M: VAGA GENERAL FEMINISTA
VAGA FEMINISTA LABORAL 8M, IMPRESCINDIBLE, IMPARABLE!
Un any més, ens trobem a dates pròximes al 8M, i des del moviment feminista no ens
quedem indiferents davant la situació actual que vivim les trans, persones no binàries i
dones al nostre país i arreu del món.
La ja difícil situació s’ha vist empitjorada per la crisi i pandèmia de la Covid-19. Estem fartes de ser les que suportem el pes de les crisis, i és per això que posem sobre la taula la necessitat de convocar una vaga el proper 8 de març.
La situació de les trans, persones no binàries i dones és avui pitjor que al març de 2020, i per tant, tots els motius per sortir al carrer i fer vaga ara són dobles ja que davant de situacions de vulnerabilitat, el patriarcat i el sistema capitalista actua amb més força.
Aquest últim any, les treballadores hem vist com la nostra opressió ha augmentat ostensiblement. Tot i que representem el 39% de la força de treball, un 54% de les persones que han perdut la feina són dones. Al conjunt de l’Estat, la bretxa de gènere ha arribat a un màxim dels últims 13 anys: l’atur afecta al 18,4% de les dones i al 14,4% dels homes. Si ademés tenim en compte que aquestes estadístiques no contemplen les que no tenim contracte la situació real es molt mes greu, és escandalosa i vergonyosa. Les que hem
tingut la sort de conservar la nostre feina, hem hagut de fer front a la difícil tasca de compaginar una jornada de laboral de teletreball amb les cures, que continuen estant feminitzades. D’altres no ens hem pogut quedar a casa, perquè als serveis essencials, la gran majoria de les treballadores som dones, trans o persones binàries com per exemple;
les caixeres, les cuidadores, les professionals de la salut i geriatria, les auxiliars de clínica, les dels serveis de neteja, les dependentes, les treballadores de l’ensenyament, les temporeres, entre tantes altres. Totes nosaltres ens hem jugat la nostra salut sense cap reconeixement en les nostres condicions laborals. Volem fer valdre que moltes de les tasques vitals les hem fetes nosaltres, les trans, persones no binàries i dones.
Moltes altres, per desgràcia, hem perdut la feina.
els acomiadaments provocats per la crisi, ens han deixat desprotegides. Un exemple són les Kellys, on el 95% dels seus contractes, si és que tenen, són d’obra i servei, quedant-se fora de la pobra protecció que proporcionen els ERTO. A més, les que treballem sense contracte estem ara en una situació més precària que mai, sobretot les racialitzades, migrades i trans. Ens trobem en un moment desesperant, els desnonaments no s’han aturat (de fet, continuen amb més repressió policial) i la majoria d’afectades som famílies monomarentals a l’atur o que tot i treballar no podem fer front a les despeses d’un habitatge al mercat actual. I si aixo li sumes que es criminalitza el fet de ser dona, racialitzada i pobre, i que gràcies a la pandemia t’has quedat sense feina també patim la persecució de serveis socials que ens amenacen amb robar-nos els nostres fills.
A aquesta crítica situació, s’hi ha sumat l’omissió dels permisos per conciliar i les retallades dels serveis públics. La represa progressiva dels serveis essencials, els permisos retribuïts recuperables són mesures insuficients que s’han dut a terme sense cap perspectiva de gènere i no han tingut en compte les necessitats d’aquelles a les que ens volen al marge.
On estan les respostes a les migrades sense papers? I a les cuidadores migrades internes a cases que no podien descansar perquè treballen 24 hores per 7 dies a la setmana? I a les treballadores sexuals que viuen al marge laboral? I on estan els plans per lluitar contra l’exclusió del mercat laboral de les dones trans visibles? Aquest Govern va prometre que cap dona es quedaria enrere, però treballadores sexuals,
dones trans i migrants irregulars no només ens hem quedat enrere, sinó que estem en una situació encara pitjor, més endeutades, més desprotegides i menys escoltades.
Si aquesta promesa fos real, aquest Govern hauria seguit l’exemple de Portugal i hauria regularitzat a totes les immigrants sense permís de residència, però no ha fet res, no podem esperar més és Urgent, per això continuem exigint Regularització Ja! Les dones trans amb permís de residència, tot i que regulars legalment, en la pràctica, continuem indocumentades causa que els seus NIEs no reflecteixen la identitat amb la qual
les dones trans s’identifiquen en la seva quotidianitat; això provoca que ni tan sols els serveis dissenyats per proveir-nos ajuda, siguin adequats per a nosaltres. És per això que exigim l’aprovació de la Llei Integral Trans, necessària per treure de la incertesa jurídica a una minoria històricament oprimida pels poders patriarcals, l’Estat i les seves forces repressives, tant en els nostres països d’origen, com a Europa.
El desastre econòmic i social en què ens trobem les treballadores sexuals arran de la pandèmia, podria haver estat reduït dràsticament si el treball sexual estigués reconegut com a tal, les treballadores sexuals tenim dret a accedir a les mateixes ajudes estatals que qualsevol altra treballadora, com ha succeït altres països, aquest fet ha estat un altre element clau en la seva estratègia de salut pública.
Si de veritat no volen deixar a cap dona enrere, poden començar per seure a escoltar a les treballadores sexuals, estem fartes que es decideixi sobre nosaltres, sense nosaltres.
Tot això s’ajunta amb les reivindicacions que el moviment feminista ha posat sobre la taula any rere any: la derogació de la reforma laboral i de la llei d’estrangeria, el racisme institucional, la desigualtat salarial, l’existència d’un sostre de vidre i d’un terra enganxós, la nostra doble presència a casa i a la feina així com el patiment de violències patriarcals que es materialitzen al nostre àmbit laboral.
Els últims anys vam protagonitzar històriques jornades de mobilització i creiem que aquest any hem de fer-ho novament. Reivindiquem les darreres vagues feministes i considerem que hem de treballar per tal que el proper 8M es construeix una Vaga Feminista de 24h Laboral, de Cures, de Consum i Estudiantil.
Per fer front a totes aquestes realitats , necessitem que totes nosaltres, les treballadores invisibilitzades o no, paralitzem l’activitat econòmica i social per evidenciar el sistema patriarcal en el qual vivim.
Volem construir una vaga contundent que generi debat social i que faci tremolar l’aliança capitalista, patriarcal i colonial !
La Lluita Feminista es Antiracista, sino no es Feminista!
Visca la Vaga Feminista !
VAGA FEMINISTA LABORAL 8M, NECESSÀRIA ARA MÉS QUE MAI!
