Per Ángela Castellanos Aranguren. Fotografia: Milton Martínez / Secretaría de Cultura CDMX
La Cort Constitucional de Colòmbia va emetre el 31 de gener passat una sentència a favor de dues
periodistes feministes obrint una jurisprudència rellevant per a la cobertura informativa de la violència de gènere.
El 24 de juny de 2020, Catalina Ruiz-Navarro i Matilde de los Milagros Londoño Jaramillo van publicar a la revista virtual Volcàniques l’article “Vuit denúncies d’assetjament i abús sexual contra Ciro Guerra”.
Aquest document, traduït del castellà a l’anglès i al francès, presentava la transcripció dels testimonis de vuit dones que presumptament van ser víctimes de conductes “inadequades” per part del reconegut director de cinema colombià. Les periodistes van preferir ometre el nom de les víctimes. El cineasta va demandar a les periodistes per perjudicar el seu nom, però després de passar moltes instàncies judicials, l’alta cort va fallar a favor de les periodistes.
Des de finals dels anys 70, arran de la declaratòria de la Dècada de la Dona per l’ONU, van sorgir projectes periodístics avalats per les Nacions Unides, que per primera vegada van adoptar la situació de les dones com a eix de la seva agenda informativa. Després, amb l’adveniment del concepte ‘enfocament de gènere, els projectes periodístics es van multiplicar tant a Amèrica llatina com a la resta del món.
Actualment veiem una nova tendència de mitjans de comunicació que declaren fer periodisme feminista, el qual acaba de ser validat per una sentència de la Cort Constitucional de Colòmbia.
De fet, un dels considerant de la sentència de la Cort diu: “el periodisme feminista difon un discurs especialment protegit i projecta la decisió ètica de denunciar la violència contra la dona, córrer el vel de la discriminació estructural, i proveir un espai segur per a veus que se senten insegures davant d’institucions com el dret penal, o en risc davant de la possibilitat de l’escrache ‘directe'”.
Per parlar d’aquest tema La Independent va entrevistar Catalina Ruiz-Navarro, colombiana resident a
Mèxic i directora de la revista Volcàniques.
La Cort Constitucional a la sentència diu que el periodisme feminista projecta una decisió ètica de
denunciar la violència contra la dona ̈. O sigui, que entén aquesta denúncia com una decisió de tipus ètic. Per vostè va denunciar que la violència contra la dona és una decisió política o ètica, i per què?
És clar que denunciar la violència contra les dones és una decisió política i ètica. És una decisió política perquè implica anar contra un sistema amb molt de poder hegemònic, que és el patriarcat. I és una decisió ètica perquè Quina altra cosa seria allò ètic? No denunciar la violència contra les dones és una cosa que va en contra dels drets humans de les persones i que a més a més és criminal.
El periodisme amb visió de gènere, o sigui aquell que cobreix qualsevol fet o procés analitzant el paper que juguen les dones i les persones no-binàries en aquest fet o procés ha estat encarnat per múltiples mitjans i agències d’informació a Amèrica Llatina i al món.
Volcàniques es declara com a revista de periodisme feminista. Per a vostè quina és la diferència entre el periodisme feminista i el periodisme amb visió de gènere?
Hi ha una diferència entre fer periodisme amb perspectiva de gènere i fer periodisme feminista quan jo dic que estic fent periodisme amb perspectiva de gènere significa que estic usant una categoria analítica, de vegades acadèmica, per entendre la realitat que jo estic veient com a periodista. És a dir, que jo he de preguntar-me per aquesta categoria de gènere quan faig la meva reporteria i posar-la com una de les eines que jo tinc com a reportera. El periodisme feminista és clar que té perspectiva de gènere; però amb el periodista feminista nosaltres volem anar una mica més enllà, perquè nosaltres de forma manifesta volem avançar els drets de les dones i dissidències amb el nostre treball periodístic; no és només una categoria que fem servir per entendre el món, és també una lluita política que estem fent com a feministes des del periodisme.
Aquesta sentència estaria validant la qualitat professional del periodisme fet per Volcàniques. Sense en l’imaginari col·lectiu, però, hi ha la idea que si un mitjà de comunicació és feminista, la informació que brinda està esbiaixada i no és rigorós. I les fallades judicials poc o res canvien els hàbits i idees de la gent del comú. Com creu vostè que es pot canviar aquest imaginari col·lectiu?
La Cort Constitucional de Colòmbia ha pronunciat aquesta sentència en part perquè hi ha hagut un canvi social dels imaginaris col·lectius i de la manera com entenem el periodisme. No és una cosa que succeeixi totalment despresa dels canvis socials que estan passant. La gent del comú vol que els parlin amb claredat, amb senzillesa, volen informació oportuna i clara i volen que els mitjans de comunicació siguem honestos i transparents amb les postures que prenem perquè ells puguin decidir com fer front a la informació que els estem presentant.
Fuentes: https://www.flickr.com/photos/culturacdmx/28474855164/, CC BY-SA 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=94107901
