Por Ángela Castellanos. Fotografía: Carolina-Sanin Fuente: @Casa de América
L’escriptora colombiana Carolina Sanín va posar sobre la taula el debat sobre la identitat de gènere a les lluites pels drets de les dones, fet que li va costar la cancel·lació del contracte de publicació de part de l’editorial mexicana Almadía, malgrat que els seus llibres no tenen pràcticament relació amb el tema.
̈Vull explicar-los que Almadía, després d’haver comprat i pagat pels drets dels meus llibres Somos luces abismales (abans publicat per Penguin Random House) i Tu cruz en el cielo del desierto, m’ha fet saber avui que no els publicarà a causa dels meus qüestionaments a la política identitària… Em sembla que la decisió de cancel·lar un contracte ja signat (que, a més, no té res a veure amb el tema en qüestió) senti un precedent tenebrós”, va declarar Sanín a través de xarxes socials el novembre passat.
L’autora d’ El Ojo de la Casa va signar un contracte amb l’editorial Almadía l’agost del 2020 on s’estipulava que la publicació estaria acabada el 2022, abans de la fira del llibre FILO. Tanmateix, la impressió mai es va realitzar. A través de l’agent editorial, que aleshores tenia Sanín, la reconeguda escriptora va saber que a causa de les seves opinions sobre la identitat de gènere l’editorial havia decidit cancel·lar la publicació.
A Colòmbia el reconeixement a la diversitat d’identitats de gènere ha anat augmentant, fins i tot les persones poden escollir que en el seu document d’identitat aparegui com a gènere: ̈no binari ̈, quan una persona no s’autopercep ni totalment femenina ni masculina. No obstant això, les declaracions de l’escriptora Sanín van avivar la tensió entre el feminisme i l’activisme trans, tensió àmpliament debatuda als Estats Units i altres països.
De fet les anomenades feministes radicals, de les quals forma part Sanín, plantegen que l’existència mateixa de les dones biològiques, o nascudes dones, es trobaria en risc si es defineix ̈dona ̈d’una forma no-biològica, o sigui si s’inclouen les persones que no van néixer amb vagina però que se senten dones.
En un tuit del 27 de novembre passat, l’escriptora va escriure: “Això sembla tan sols ridícul, però és important. És esborrar la dona com a categoria simbòlica en el mite per posar el “trans” com a categoría política i material a la història. És reemplaçar la dona simbòlica pel trans “real”.
De fet, moltes formes de violència de gènere es deriven del sexe, com l’avortament forçat o la major part dels casos d’esclavatge sexual. En una columna periodística, l’advocada colombiana especialista en Dret Internacional Humanitari, Carolina Manga, afirma que el propòsit de Sanín des d’una perspectiva local permet, per exemple, apreciar en clau històrica un tipus puntual de violència de gènere utilitzada en la guerra, com són els avortaments forçats, comesos presumptament de forma sistemàtica en el conflicte armat entre l’Estat colombià i l’exguerrilla de les Farc-EP, avui partit polític. O els embarassos forçats en altres conflictes armats. Aquest tipus de violències no s’entendria igual si no es fa gens de cas a les característiques biològiques que ens fan dones físicament i impliquen òrgans com l’úter i el poder de portar el món, de parir, si així ho volem (o no) ̈.
Col·lectius de feministes tradicionals consideren que incloure les dones trans com a dones pot posar en risc l’eficiència d’accions de discriminació positiva, creades per protegir les dones, per exemple vagons del transport massiu públic exclusiu per a dones per evitar l’abús sexual, doncs podrien pujar al vagons falsos trans.
A més de la cancel·lació del contracte editorial, Sanín ha rebut les crítica de l’altra riba del feminisme, que l’acusa de transfòbica i de feminista transexcloent. En anys anteriors, la controversial escriptora, ja havia escrit críticament sobre els ̈homes embarassats ̈, o sigui aquells homes trans que lloguen ventres de dones per ̈convertir-se ̈en mares, però també va afirmar que respecta la comunitat LGTBI i la transformació del cos a què se sotmeten les persones trans.
L’escriptora políticament incorrecta, va afirmar per al diari mexicà El Excélsior “Sospito que la editorial va actuar amb temor i inseguretat i sota la pressió de persones que ni són trans ni estan especialment interessades en la serietat del debat; que van veure en la vigència de l’assumpte una oportunitat per excloure algú i per erigir-se en autoritats morals penjant-li el sambenito a una col·lega. Evidentment, no han escoltat amb atenció el que he dit sobre el tema: ni les meves preocupacions, ni els meus dubtes, ni les meves reflexions sobre això, que no procedeixen de l’odi ni del rebuig ni del tancament. Tampoc no crec que els interessi massa pensar en l’assumpte”.
Fins ara, l’editorial no ha fet un pronunciament úblic sobre la causa de la cancel·lació del contracte.
