{"id":82596,"date":"2024-06-20T20:27:11","date_gmt":"2024-06-20T18:27:11","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/?p=82596"},"modified":"2024-06-20T22:39:04","modified_gmt":"2024-06-20T20:39:04","slug":"martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/","title":{"rendered":"Martha Asunci\u00f3n Alonso: \u201cPotser no falten tant els testimonis de l’univers obrer i els seus mites com els relats que s’elevin des de cossos i vides de dona\u201d"},"content":{"rendered":"\n

Per Alberto Garcia-Teresa \/ Viento Sur. Fotografia de Santiago Cobo Carral<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

Una radiografia de les perif\u00e8ries obreres de les ciutats dels noranta \u00e9s els que ens presenta Martha Asunci\u00f3n Alonso (Madrid, 1986) a la seva novel\u00b7la Cartas a Nensi. Coneguda i reconeguda com a poeta (Premi Nacional de Poesia Jove, Premi Adon\u00e1is, Premi Carmen Conde, entre d’altres), l’escriptora ens parla del que bulli dins ia partir del seu primer llibre de narrativa i de la vida que el sustenta.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Imagino que la temptaci\u00f3 de fer-ne una lectura o una interpretaci\u00f3 en clau autobiogr\u00e0fica \u00e9s fort. Quant hi ha de tu en aquests personatges?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No m’identifico completament amb cap dels personatges d’aquesta hist\u00f2ria i, al mateix temps, la meva vida \u00e9s a totes les vides que s’entrecreuen a les seves p\u00e0gines. Per\u00f2 quan dic \u201cvida\u201d tamb\u00e9 em refereixo a la part imaginada o somiada de l’exist\u00e8ncia, tan important com l’anecd\u00f2tica o m\u00e9s. La imaginaci\u00f3 em sembla un element biogr\u00e0fic al mateix nivell que les dates dels esdeveniments objectius que jalonen una vida.<\/p>\n\n\n\n

Escriure per a mi sempre ha tingut molt a veure amb aquest mentir-vrai de Louis Aragon<\/strong>; \u00e9s a dir, amb l’atreviment de mentir la veritat, mentir dient la veritat, dir la veritat mentint\u2026 O com es vulgui traduir aquest joc de paraules. Penso que absolutament tot el que una escriu parla de si mateixa, encara que en aparen\u00e7a tracti de dracs i masmorres, fantasmes o alien\u00edgenes. No pot ser altrament. Escrivim des del propi cos; des dels seus somnis, cicatrius i coordenades.<\/p>\n\n\n\n

El poeta americ\u00e0 Mark Strand<\/strong> ho va explicar molt b\u00e9 en afirmar: \u201cJo escric sobre mi mateix, \u00e9s clar, per\u00f2 en una versi\u00f3 mitol\u00f2gica\u201d. Suposo que Cartes a Nensi explica una versi\u00f3 mitol\u00f2gica de la fi de la meva infantesa.<\/p>\n\n\n\n

Tot i la ubicaci\u00f3 tan localitzada de la novel\u00b7la en una zona concreta de Legan\u00e9s i de Madrid (El Carrascal i part de Carabanchel), hi ha molt\u00edssimes refer\u00e8ncies a la inf\u00e0ncia i la joventut dels barris obrers de principis dels noranta. Precisament, aix\u00f2 fa que es trenqui un local hipot\u00e8tic i, no en va, l’obra acabi guanyant el Premi Kutxa Ciutat d’Irun.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Hi ha experi\u00e8ncies, processos de canvi, revelacions i aprenentatges que transcendeixen qualsevol espai i els seus relats connecten les nostres soledats sense importar a quin rac\u00f3 del mapa les visquem. Suposo que l’acci\u00f3 de Cartas a Nensi transcorre en aquests barris perqu\u00e8 all\u00e0 va ser on jo vaig comen\u00e7ar a intentar comprendre els engranatges del m\u00f3n i em resultava m\u00e9s org\u00e0nic explicar aquesta hist\u00f2ria d’iniciaci\u00f3, de ruptura i de creixement des d’aquests escenaris. Per\u00f2 potser aix\u00f2 \u00e9s anecd\u00f2tic i l’ess\u00e8ncia no canviaria si la protagonista fes la seva estirada en un altre lloc. Si aquesta nena fos catalana o de Las Hurdes, per exemple, doncs tamb\u00e9 hauria hagut de construir-se en un univers patriarcal i capitalista: igualment sospitaria de seguida que l’ascensor social no \u00e9s res m\u00e9s que un mite i intentaria espolsar-se els silencis, les pors i les viol\u00e8ncies heretades per trobar el llenguatge, fer-se sentir i ser vista.<\/p>\n\n\n\n

A Irun, precisament, vaig poder xerrar amb una dona que no era exactament de la meva generaci\u00f3. Es deia Amaya<\/strong> i, en qualitat de prejurat del premi, havia seleccionat el meu manuscrit. Va venir a explicar-me que, sense haver crescut als espais on transcorre la novel\u00b7la, sentia que la hist\u00f2ria tamb\u00e9 en parlava. Potser tamb\u00e9 passa que, com diu la protagonista, entre bitxes verdes ens entenem. Una salutaci\u00f3, Amaya!<\/p>\n\n\n\n

Em sembla fonamental que, al llibre, t’acostes a aquest entorn sense nost\u00e0lgia ni idealitzaci\u00f3. Des d’una base, podr\u00edem dir, costumista, mostres les mancances, les dificultats, les esperances. Ha estat un exercici conscient escriure des d’aquesta perspectiva o, senzillament, ha brotat d’una manera natural escriure del teu barri i del teu temps?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Encara que soni a clix\u00e9, en la meva relaci\u00f3 amb l’escriptura gaireb\u00e9 no hi ha res conscient. Escric sense saber per qu\u00e8, ni com: surto de mi mateixa i em desdoblo. Mai s\u00e9 amb certesa quan passar\u00e0. Per\u00f2, quan passa, agafa les regnes de la meva boca l’animal que porto a dins, parafrasejant Franco Battiato<\/strong> en una de les meves can\u00e7ons favorites de tots els temps. Amb Cartes a Nensi, una vegada m\u00e9s, tot ha estat cosa del meu habitant. El to va sorgir i va cr\u00e9ixer sol, igual que la trama. Per\u00f2 m’alegra escoltar que es perceben lluny de la idealitzaci\u00f3 perqu\u00e8, com a lectora, sempre m’han interessat les propostes que exploren els matisos. De manera molt especial, la meva debilitat s\u00f3n les veus on treu una certa resplendor groga, per dir-ho aix\u00ed: una mica d’humor, ironia, un deix sard\u00f2nic\u2026 M’interessa tamb\u00e9 la cruesa en tota la seva dol\u00e7or.
En aquest sentit, penso que fugir del color rosa \u00e9s el m\u00e9s just per abordar les inf\u00e0ncies. Les adultes massa sovint idealitzem a les criatures, perqu\u00e8 no sabem com bregar amb les emocions tradicionalment considerades com a negatives. Som ja massa generacions les que hem estat educades aix\u00ed, des de la idea errada que una infantesa \u201cnormal\u201d ha de ser assolellada i sense ombres, tota colors past\u00eds i unicorns. Res m\u00e9s lluny de la realitat. En qualsevol infantesa feli\u00e7 hi ha dolor, tristesa, r\u00e0bia, frustraci\u00f3, viol\u00e8ncies diverses, sexualitat i traumes de diferent calat. Hem de comen\u00e7ar a curar-ho ia criar donant eines per transitar la incomoditat. Nom\u00e9s aix\u00ed prendran el relleu generacions amb una millor educaci\u00f3 emocional: dones i homes capa\u00e7os de viure amb la valentia que suposa no ignorar el cor i posar paraules al que fa mal.<\/p>\n\n\n\n

Precisament considero molt rellevant que, en definitiva, es tracta d’una novel\u00b7la d’aprenentatge, d’iniciaci\u00f3 a la maduresa, per\u00f2 amb un context i una perspectiva de classe \u00f2bvia: l’obrera. Falten relats d’aquells moments, explicats sense afany documental ni alli\u00e7onador, com el teu?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jo en vinc. Del miratge de la classe mitjana-baixa, amb tots els seus matxalls tornades: l’ascensor social, els diners no creixen als arbres, qui la segueix l’aconsegueix, les sabatilles de mercat duren m\u00e9s que les de marca\u2026 I altres mentides del capitalisme per mantenir el control, assossegar el conflicte social i assegurar la desigualtat estructural. Vinc d’aqu\u00ed i avui comprenc que s\u00f3n ferides fondes que, fins i tot quan menys ho sembla, segueixen obertes a cada l\u00ednia que escric ia cada pas que faig a la meva vida.<\/p>\n\n\n\n

Em sembla que cada cop s\u00f3n m\u00e9s les sensibilitats que abracen aquesta realitat i s’arrisquen a explicar-ho en diferents g\u00e8neres o llenguatges. Ara mateix em ve al cap, per exemple, Daniel Guzm\u00e1n<\/strong>, fill d’Aluche, amb la seva pel\u00b7l\u00edcula A cambio de nada (2015). Em va emocionar for\u00e7a al seu dia. No ho s\u00e9. Potser no hi manquen tant els testimonis d’aquest univers obrer i els seus mites com els relats que s’elevin des de cossos i vides de dona. Per moltes hist\u00f2ries signades per dones que per fi estiguin veient la llum ara i que segueixin veient-la en les properes d\u00e8cades, continuaran sent poques.<\/p>\n\n\n\n

La narraci\u00f3 avan\u00e7a enfilant refer\u00e8ncies culturals, dites, expressions i llegendes urbanes de l’\u00e8poca. Es llan\u00e7a aix\u00ed una complicitat c\u00f2mica amb els lectors.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En les trobades amb les lectores, em diverteix comprovar com, en funci\u00f3 de la seva hist\u00f2ria i circumst\u00e0ncies, cadasc\u00fa troba picades d’ullet en diferents passatges. Les lectores manxegues, per exemple, solen quedar-se amb el gracejo de Buela i els passatges on prepara almondiguillas, sab\u00f3 casol\u00e0 o receptes d’aprofitament apreses de les dones de la Secci\u00f3 Femenina a la postguerra. A les ciutats-dormitori, se somriuen quan la protagonista descriu l’alumini vist de les terrasses que es transforma en diamants a l’oc\u00e0s o la infinitat de rotondes amb dubtoses obres d’art que van proliferar als extraradis als anys del boom del totxo\u2026 I en Legan\u00e9s, per descomptat, totes entenen l’ullet a Nensi, que presideix diverses rotondes del municipi i \u00e9s la cosina castissa llunyana del monstre escoc\u00e8s Nessie. A la novel\u00b7la, Nensi ser\u00e0 la interlocutora imagin\u00e0ria de la protagonista en la cerca de respostes i en el proc\u00e9s d’acceptaci\u00f3 de la seva difer\u00e8ncia, que ella percep com a monstruositat.<\/p>\n\n\n\n

Destaco el ritme \u00e0gil, entre la comicitat, la tendresa, la r\u00e0bia, la tristesa i el cop de consci\u00e8ncia. Aix\u00ed, t’endinses en moments vitals crucials i en temes espinosos: la primera regla, els pederastes exhibicionistes, l’orfandat, la viol\u00e8ncia masclista, l’assetjament escolar\u2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M’interessen el riure i la tendresa com a manera de vida, com a religi\u00f3, com a armes per defensar-nos sense atacar en aquests temps salvatges que travessem. Avorreixo la creen\u00e7a que la tend\u00e8ncia al somriure i la dol\u00e7or \u00e9s una debilitat, una fragilitat, una falla d’esperit per on una acabar\u00e0 enfonsant-se davant la duresa del m\u00f3n. Creixem interioritzant que els homes no ploren. Les dones s\u00ed. Per\u00f2 millor en privat, sense fer gaire soroll; tacar ni molestar. En realitat, sentir-se el cor implica un coratge immens: \u00e9s un luxe reservat a les valentes.<\/p>\n\n\n\n

La protagonista de Cartes a Nensi escull la tendresa com a cuirassa per a la batalla d’aconseguir-se a si mateixa, malgrat tot i malgrat tothom. S’hi aferra \u201ccom a \u00fanic pa que no consola\u201d, en paraules de la costa-riquenya Mia Gallegos<\/strong>. Aquesta poeta t\u00e9 uns versos que m’encanten i ho resumeixen molt b\u00e9. De fet, vaig considerar citar-los a l’inici del llibre, encara que al final van guanyar Gloria Fuertes<\/strong> i Residen<\/strong>t. Diuen aix\u00ed: \u201cI quan vaig entendre que no sabia defensar-me de la gent, \/ vaig respondre amb una bufetada de tendresa, \/ perqu\u00e8 jo s\u00e9 \/ que nom\u00e9s els dol\u00e7os heretaran la terra\u201d.<\/p>\n\n\n\n


Sobre aquest cop de consci\u00e8ncia, \u00bfreflexionar i revisitar el teu passat t’ha servit per adonar-te de tantes, diguem-ne, obedi\u00e8ncies i ritus absurds que ten\u00edem interioritzats en aquella \u00e8poca? En qualsevol cas, hi subjauen conflictes molt durs, com en la utilitzaci\u00f3 de la por com a control social amb aquesta coletilla (que apareix reiteradament en el text) \u201cels yonkis sidosos de Zarzaquemada o Legan\u00e9s poble, els violadors de l’ascensor i els segrestadors de nens \u201d o els m\u00edtics caramels amb droga que reparteixen a les portes de les escoles.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sens dubte, no hi ha g\u00e0bia m\u00e9s efica\u00e7 que la por. Ni m\u00e9s barata! \u00c9s un ver\u00ed que, especialment a les dones, se’ns inocula alhora que el llenguatge. Amb les primeres hist\u00f2ries que mamem, interioritzem el perill que comporta sortir-nos del cam\u00ed marcat: m\u00e9s enll\u00e0 campen llops famolencs de nenes intr\u00e8pides i horrendes bruixes amb berrugues al nas, d’aquelles que a les dones ens surten per infeli\u00e7os, \u00e9s a dir, per no acceptar el final previst del conte: casar-nos amb el pr\u00edncep, tenir fills i menjar perdius.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 el capitalisme se sost\u00e9 sobre la por de les classes mitjanes a perdre certa idea de benestar. Hi ha una tornada on em sembla que Kiko Veneno<\/strong> ironitza sobre tot aix\u00f2, a m\u00e9s de sobre la idea de p\u00e0tria: \u201cJo volia un despertador, \/ tu m’est\u00e0s venent alarmes\u201d. Crec que l’encerta. Quan la por \u00e9s alarma, paralitza. L?\u00e0via de la protagonista d’quest llibre ho sap sense saber-ho. Per aix\u00f2 li repeteix a la nena totes aquestes afegites tremendistes, per mantenir-la quieta i controlada, perqu\u00e8 no descobreixi els dracs m\u00e9s enll\u00e0 i estalviar-li el mal. En el fons, la intenci\u00f3 \u00e9s bona, per\u00f2 les conseq\u00fc\u00e8ncies d’una vida paralitzada per la por s\u00f3n terribles. Per sort, a poc a poc la nena anir\u00e0 esbudellant aquesta alarma, veur\u00e0 la seva pr\u00f2pia por com un despertador i s’atrevir\u00e0 a c\u00f3rrer amb els ulls molt oberts cap a all\u00f2 prohibit.<\/p>\n\n\n\n

Trobo tres nuclis pel que fa als personatges de Cartes a Nensi. D’una banda, la nena protagonista: sense mare, amb un pare que treballa al torn de nit i que \u00e9s criada per la seva \u00e0via. En aquesta nena hi ha una actitud insubmisa i feminista molt marcada i una \u00e0nsia de rebel\u00b7lia espl\u00e8ndida, i que confronta amb l’alt grau d’interioritzaci\u00f3 que estaven\/estan en aquestes noies els mandats de g\u00e8nere patriarcals (la bellesa, casar-se com a objectiu, servir el marit , aguantar els abusos i la viol\u00e8ncia dels homes\u2026).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una dona en obres, en les pr\u00f2pies paraules. Com a tal, rep infinitat de missatges contradictoris sobre all\u00f2 que suposadament hem de ser, semblar i fer les dones. O, m\u00e9s ben dit, sobretot aix\u00f2 que les dones, per ser bones dones i no ser castigades socialment, NO hem de ser sobte, semblar ni fer.<\/p>\n\n\n\n

Les nenes d’aquesta hist\u00f2ria creixen veient concursos de misses i anuncis masclistes a la televisi\u00f3, llegint revistes plenes de consignes vomitives sobre l’amor rom\u00e0ntic, jugant a \u201ccoses de noies\u201d que facin poc soroll i ocupin el menor espai possible, sempre a la cantonada del pati m\u00e9s allunyada de l’immens camp de futbol reservat als nois, els seus crits i els seus empentes\u2026 Els qui vam ser monstruetes noveneres vam cr\u00e9ixer aix\u00ed, en un ambient terriblement hostil per a les dones. Tot a la narrativa dominant ens convidava a odiar-nos, sentir por i explorar qualsevol via per torturar els nostres cossos. Un dels personatges del llibre, Marta la Gorda<\/strong>, ofereix un bon exemple: arriba a tra\u00e7ar-se l\u00ednies de punts per les cuixes per assenyalar tota la carn que li sobra i s’hauria de tallar d’un tall per encaixar al malson del c\u00e0non. Reprodueix l’odi cap a ella mateixa que veu a la seva mare.<\/p>\n\n\n\n

Lamentablement, a les nostres societats patriarcals semblants viol\u00e8ncies no es limiten a l’espai ni al temps evocats a la novel\u00b7la: s\u00f3n una realitat contra\/contra la que totes hem d’aprendre a construir-nos, en qualsevol latitud i \u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n

La protagonista de Cartas a Nensi intenta sacsejar tot aquest pes que carrega fins i tot des d’abans de n\u00e9ixer i intentar ser qui \u00e9s. I no hi ha gesta m\u00e9s dif\u00edcil en aquesta vida que aconseguir-se una mateixa.<\/p>\n\n\n\n

Parlem de l’\u00e0via; aquesta \u00e0via que es fa c\u00e0rrec de la nena protagonista sense mare i amb un pare que treballa en torn de nit. Aquesta \u00e0via que abandona casa seva i es bolca a la crian\u00e7a de la noia, per\u00f2 que aporta lli\u00e7ons de vida amb una perspectiva feminista descomunal.<\/strong><\/p>\n\n\n\n


Buela \u00e9s el pilar que sost\u00e9 la vida de la nena protagonista. Un pilar una mica tort, tot cal dir-ho, per\u00f2 pilar al capdavall. Es tracta d’una dona il\u00b7letrada, per\u00f2 de gran intel\u00b7lig\u00e8ncia i verborrea. Va migrar des d’un poble manxec a Carabanchel per guanyar-se la vida i \u00e9s plena de contradiccions, ambival\u00e8ncies ideol\u00f2giques, creences limitants, mandats de g\u00e8nere i classe\u2026 Tot i aix\u00ed, intenta criar la seva n\u00e9ta perqu\u00e8 no ensopegui amb les mateixes pedres que ella. Malauradament, comet l’error que potser \u00e9s m\u00e9s com\u00fa en q\u00fcesti\u00f3 de crian\u00e7a: no encerta a predicar amb l’exemple i ignora que ensenyar no equival a recitar la lli\u00e7\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Buela em sembla una feminista meravellosament imperfecta: mai no tindr\u00e0 la menor idea del que \u00e9s el feminisme en un pla te\u00f2ric, per\u00f2 es troba en constant recerca de la millor versi\u00f3 de si mateixa. Avan\u00e7a ensopegant sense parar i al seu ritme particular, guiada \u00fanicament per la intu\u00efci\u00f3 i el desig del cos d’al\u00e7ar-se una mica m\u00e9s lliure cada dia.<\/p>\n\n\n\n

I, en tercer lloc, el ve\u00ed graffiter, que obre a la protagonista una sortida i un horitz\u00f3 d’esperan\u00e7a i que impulsar\u00e0 la necessitat d’expressi\u00f3, autoafirmaci\u00f3 i llibertat. Quina \u00e9s la teva relaci\u00f3 amb el grafit? No en va, el teu poemari Skinny Cap (2014) gira al voltant del m\u00f3n.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Adoro el grafit i, de manera molt especial, les pintades conversacionals. El grafit de bany p\u00fablic, per exemple, em fascina des de sempre. A les parets es diuen moltes coses importants. Com al poema, de vegades es criden i de vegades se xiuxiuegen. Per molt que s’entestin des de dalt, aquestes veus no es compren, no es controlen, no callen. No desapareixen del tot ni amb tones de pintura blanca. Persisteixen com l’heura malgrat el mur en aquest poemari teu que tant m’agrada.<\/p>\n\n\n\n

Potser m’emociona tant aquest llenguatge, un altre cop, perqu\u00e8 l’he mamat als meus barris. M’atreveixo a dir que el grafit va ser el meu primer contacte amb la poesia. Sento que l’impuls que ens porta a signar sobre un mur i sobre un paper \u00e9s el mateix: el desig de durar, de no desapar\u00e8ixer, de transcendir l’estretor dels dies i esgarrapar la nostra porci\u00f3 de cel. En aquest poemari que esmentes, Skinny Cap, venia amb una s\u00e8rie de plantilles per a graffiti i la meva favorita precisament deia: No em penso morir.<\/p>\n\n\n\n

Al graffiti movement, a m\u00e9s, \u00e9s important tenir un nom de guerra. Un \u00e0lies, un heter\u00f2nim. Aix\u00f2 connecta molt amb mi perqu\u00e8, com et deia abans, visc la creaci\u00f3 des del desdoblament i l’otratat. Quan escric, s\u00f3c una altra. Moi est un altre.<\/p>\n\n\n\n

M’adono, en fi, que Skinny Cap i Cartas a Nensi tenen molt en com\u00fa. Potser fins i tot s\u00f3n la mateixa hist\u00f2ria explicada en diferents idiomes. Per exemple, en tots dos universos apareix la figura de Juan Carlos Arg\u00fcello<\/strong>, \u00e0lies Muelle, pioner del graffiti madrileny als 80. A la novel\u00b7la, juntament amb el m\u00fasic Rosendo<\/strong>, Moll<\/strong> i els graffiters s\u00f3n una cosa aix\u00ed com un s\u00edmbol de la creaci\u00f3 ind\u00f2mita, de la llibertat. S\u00f3n font d’inspiraci\u00f3, coratge i companyia per a la protagonista; i li recorden que \u00e9s possible espolsar-se els mandats socials i familiars per ser orgullosament monstrua.<\/p>\n\n\n\n

Ja que he esmentat aquest poemari, portes molt\u00edssim temps escrivint i publicant poesia (molt ben reconeguda i guardonada). Per qu\u00e8 et vas ficar a la novel\u00b7la? Com ha estat el proc\u00e9s d’escriptura d’aquest llibre, que ha de comportar un ritme de treball i d’immersi\u00f3 totalment diferent del de la poesia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No vaig decidir escriure aquesta hist\u00f2ria ni canviar de g\u00e8nere de manera conscient. Fa algunes setmanes vaig tenir la sort d’escoltar en persona la mallorquina Ant\u00f2nia Vicens<\/strong>, que em va semblar un aut\u00e8ntic fenomen de la natura. Ella explicava com, despr\u00e9s de tota una vida dedicada fonamentalment a la prosa, un bon dia la poesia li va caure a sobre. Usava aquesta imatge: caure a sobre. Com si es tract\u00e9s d’un meteorit. Ant\u00f2nia \u00e9s fins i tot capa\u00e7 de citar la data exacta en qu\u00e8 va viure aquesta col\u00b7lisi\u00f3 po\u00e8tica: el 3 d’agost del 2006, si no recordo malament.<\/p>\n\n\n\n

Una cosa aix\u00ed he viscut jo amb Cartes a Nensi. No puc donar el dia prec\u00eds, per\u00f2 s\u00e9 que va ser durant el primer\u00edssim tancament pand\u00e8mic. Mitjan mar\u00e7 de 2020. En un moment donat, despr\u00e9s de fermentar massa mare, fer ioga i trencaclosques diversos, em vaig asseure a l’ordinador i pr\u00e0cticament ja no vaig tornar a aixecar-me fins a l’estiu. Mai no havia escrit poesia d’aquesta manera intensiva i exclusiva. La monstre em va caure a sobre. Intueixo que portava rondant-me for\u00e7a temps.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 t’han aportat els teus anys vivint i treballant a les Antilles, a Fran\u00e7a, a Alb\u00e0nia? Aquesta novel\u00b7la \u00e9s una tornada a la teva inf\u00e0ncia despr\u00e9s d’haver hagut de deixar el barri?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’exili econ\u00f2mic i el nomadisme m’han ensenyat que no nom\u00e9s som del lloc on naixem. Poques coses em semblen m\u00e9s rid\u00edcules que enarborar sempre la mateixa bandera, sigui quina sigui. No hi ha res m\u00e9s arbitrari que n\u00e9ixer d’aquest o d’aquell costat de qualsevol frontera. De deb\u00f2 penso que som una mica de tots els llocs on hem partit pa per altres mans, com vaig escriure una vegada en un poema.<\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, suposo que Cartes a Nensi \u00e9s, entre altres coses, un retorn mitol\u00f2gic al punt de partida: a aquell m\u00f3n on vaig compartir berenars de nena manxega antiga amb altres mans i on vaig comen\u00e7ar a tra\u00e7ar, sense saber-ho, plans de fuga cap a cases i vides futures.<\/p>\n\n\n\n

Aprofito per destacar la teva tasca com a traductora, que s’ha centrat en autories una mica perif\u00e8riques.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La guadalupenya Maryse Cond\u00e9 (Pointe-\u00e0-Pitre, 1937-Vaucluse, 2024) \u00e9s l’autora que m\u00e9s he estudiat, divulgat i tradu\u00eft. Amb les seves novel\u00b7les em va passar des del principi el que comentava m\u00e9s amunt: vaig sentir una profunda identificaci\u00f3 tot i no compartir-hi cultura d’origen, pa\u00eds natal, idiomes, generaci\u00f3\u2026 Ni tan sols tenim el mateix color de pell.<\/p>\n\n\n\n

A les hist\u00f2ries de Cond\u00e9 hi sol haver una protagonista que busca el piebwa (\u201carbre\u201d, en crioll) sota el qual est\u00e0 enterrada la seva placenta. Aix\u00f2 fa al\u00b7lusi\u00f3 a un costum ancestral antillan d’origen afric\u00e0: les dones, en parir, enterraven el cord\u00f3 umbilical i la placenta sota un arbre. A la seva odissea, els personatges de Cond\u00e9, encara que potser trobin el seu piebwa, acaben abra\u00e7ant el m\u00f3n i relativitzant la tirania de l’origen. Venim d’una illa, per\u00f2 som arxip\u00e8lags. No som una sola cosa. La identitat no pot cabre en una \u00fanica paraula heretada, ni \u00e9s una creu inamovible al mapa. Diria que aix\u00f2 connecta molt amb mi i amb l’ess\u00e8ncia de Cartes a Nensi. La meva placenta est\u00e0 sota una morera del Parc Europa de Legan\u00e9s, per\u00f2 tamb\u00e9 sota una ceiba a Basse-Terre i sota un pi a la muntanya Dajti a Tirana i\u2026 Seguim. De fet, \u00e9s l’\u00fanica certesa que m’acompanya en aquest punt del cam\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una radiografia de les perif\u00e8ries obreres de les ciutats dels noranta \u00e9s els que ens presenta Martha Asunci\u00f3n Alonso (Madrid, 1986) a la seva novel\u00b7la Cartas a Nensi. Coneguda i reconeguda com a poeta (Premi Nacional de Poesia Jove, Premi Adon\u00e1is, Premi Carmen Conde, entre d’altres), l’escriptora ens parla del que bulli dins ia partir del seu primer llibre de narrativa i de la vida que el sustenta.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":82597,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26299,48530,26518,26577,26605],"tags":[50765,47238,50766,48134,50764,47888,50768],"class_list":["post-82596","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-entrevista","category-literatura","category-llibres","category-premis","tag-cartas-a-nensi","tag-cultura-2","tag-leganes","tag-literatura-4","tag-novela-2","tag-poesia-3","tag-prosa"],"yoast_head":"\nMartha Asunci\u00f3n Alonso: \u201cPotser no falten tant els testimonis de l'univers obrer i els seus mites com els relats que s'elevin des de cossos i vides de dona\u201d | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Una radiografia de les perif\u00e8ries obreres de les ciutats dels noranta \u00e9s els que ens presenta Martha Asunci\u00f3n Alonso (Madrid, 1986) a la seva novel\u00b7la Cartas a Nensi. Coneguda i reconeguda com a poeta (Premi Nacional de Poesia Jove, Premi Adon\u00e1is, Premi Carmen Conde, entre d'altres), l'escriptora ens parla del que bulli dins ia partir del seu primer llibre de narrativa i de la vida que el sustenta.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Martha Asunci\u00f3n Alonso: \u201cPotser no falten tant els testimonis de l'univers obrer i els seus mites com els relats que s'elevin des de cossos i vides de dona\u201d | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Una radiografia de les perif\u00e8ries obreres de les ciutats dels noranta \u00e9s els que ens presenta Martha Asunci\u00f3n Alonso (Madrid, 1986) a la seva novel\u00b7la Cartas a Nensi. Coneguda i reconeguda com a poeta (Premi Nacional de Poesia Jove, Premi Adon\u00e1is, Premi Carmen Conde, entre d'altres), l'escriptora ens parla del que bulli dins ia partir del seu primer llibre de narrativa i de la vida que el sustenta.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-06-20T18:27:11+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-06-20T20:39:04+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/martha-asuncion-alonso-fotografia-de-santiago-cobo-carral-1280x640-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1280\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"640\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"La Independent\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"18 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"La Independent\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\"},\"headline\":\"Martha Asunci\u00f3n Alonso: \u201cPotser no falten tant els testimonis de l’univers obrer i els seus mites com els relats que s’elevin des de cossos i vides de dona\u201d\",\"datePublished\":\"2024-06-20T18:27:11+00:00\",\"dateModified\":\"2024-06-20T20:39:04+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/\"},\"wordCount\":3799,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/martha-asuncion-alonso-fotografia-de-santiago-cobo-carral-1280x640-1.jpg\",\"keywords\":[\"Cartas a Nensi\",\"Cultura\",\"Leganes\",\"literatura\",\"Novela\",\"poesia\",\"Prosa\"],\"articleSection\":[\"Cultura\",\"Entrevista\",\"Literatura\",\"Llibres - Altres Publicacions\",\"Premis\"],\"inLanguage\":\"es-ES\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/\",\"name\":\"Martha Asunci\u00f3n Alonso: \u201cPotser no falten tant els testimonis de l'univers obrer i els seus mites com els relats que s'elevin des de cossos i vides de dona\u201d | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/martha-asuncion-alonso-fotografia-de-santiago-cobo-carral-1280x640-1.jpg\",\"datePublished\":\"2024-06-20T18:27:11+00:00\",\"dateModified\":\"2024-06-20T20:39:04+00:00\",\"description\":\"Una radiografia de les perif\u00e8ries obreres de les ciutats dels noranta \u00e9s els que ens presenta Martha Asunci\u00f3n Alonso (Madrid, 1986) a la seva novel\u00b7la Cartas a Nensi. Coneguda i reconeguda com a poeta (Premi Nacional de Poesia Jove, Premi Adon\u00e1is, Premi Carmen Conde, entre d'altres), l'escriptora ens parla del que bulli dins ia partir del seu primer llibre de narrativa i de la vida que el sustenta.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es-ES\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-ES\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/martha-asuncion-alonso-fotografia-de-santiago-cobo-carral-1280x640-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/martha-asuncion-alonso-fotografia-de-santiago-cobo-carral-1280x640-1.jpg\",\"width\":1280,\"height\":640},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/la-independent\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Cultura\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/tema\\\/cultura\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Literatura\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/tema\\\/cultura\\\/literatura\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Martha Asunci\u00f3n Alonso: \u201cPotser no falten tant els testimonis de l’univers obrer i els seus mites com els relats que s’elevin des de cossos i vides de dona\u201d\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es-ES\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-ES\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\",\"name\":\"La Independent\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-ES\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341\",\"caption\":\"La Independent\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/author\\\/redaccio\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Martha Asunci\u00f3n Alonso: \u201cPotser no falten tant els testimonis de l'univers obrer i els seus mites com els relats que s'elevin des de cossos i vides de dona\u201d | La Independent","description":"Una radiografia de les perif\u00e8ries obreres de les ciutats dels noranta \u00e9s els que ens presenta Martha Asunci\u00f3n Alonso (Madrid, 1986) a la seva novel\u00b7la Cartas a Nensi. Coneguda i reconeguda com a poeta (Premi Nacional de Poesia Jove, Premi Adon\u00e1is, Premi Carmen Conde, entre d'altres), l'escriptora ens parla del que bulli dins ia partir del seu primer llibre de narrativa i de la vida que el sustenta.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Martha Asunci\u00f3n Alonso: \u201cPotser no falten tant els testimonis de l'univers obrer i els seus mites com els relats que s'elevin des de cossos i vides de dona\u201d | La Independent","og_description":"Una radiografia de les perif\u00e8ries obreres de les ciutats dels noranta \u00e9s els que ens presenta Martha Asunci\u00f3n Alonso (Madrid, 1986) a la seva novel\u00b7la Cartas a Nensi. Coneguda i reconeguda com a poeta (Premi Nacional de Poesia Jove, Premi Adon\u00e1is, Premi Carmen Conde, entre d'altres), l'escriptora ens parla del que bulli dins ia partir del seu primer llibre de narrativa i de la vida que el sustenta.","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2024-06-20T18:27:11+00:00","article_modified_time":"2024-06-20T20:39:04+00:00","og_image":[{"width":1280,"height":640,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/martha-asuncion-alonso-fotografia-de-santiago-cobo-carral-1280x640-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"La Independent","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"La Independent","Est. reading time":"18 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/"},"author":{"name":"La Independent","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f"},"headline":"Martha Asunci\u00f3n Alonso: \u201cPotser no falten tant els testimonis de l’univers obrer i els seus mites com els relats que s’elevin des de cossos i vides de dona\u201d","datePublished":"2024-06-20T18:27:11+00:00","dateModified":"2024-06-20T20:39:04+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/"},"wordCount":3799,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/martha-asuncion-alonso-fotografia-de-santiago-cobo-carral-1280x640-1.jpg","keywords":["Cartas a Nensi","Cultura","Leganes","literatura","Novela","poesia","Prosa"],"articleSection":["Cultura","Entrevista","Literatura","Llibres - Altres Publicacions","Premis"],"inLanguage":"es-ES","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/","name":"Martha Asunci\u00f3n Alonso: \u201cPotser no falten tant els testimonis de l'univers obrer i els seus mites com els relats que s'elevin des de cossos i vides de dona\u201d | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/martha-asuncion-alonso-fotografia-de-santiago-cobo-carral-1280x640-1.jpg","datePublished":"2024-06-20T18:27:11+00:00","dateModified":"2024-06-20T20:39:04+00:00","description":"Una radiografia de les perif\u00e8ries obreres de les ciutats dels noranta \u00e9s els que ens presenta Martha Asunci\u00f3n Alonso (Madrid, 1986) a la seva novel\u00b7la Cartas a Nensi. Coneguda i reconeguda com a poeta (Premi Nacional de Poesia Jove, Premi Adon\u00e1is, Premi Carmen Conde, entre d'altres), l'escriptora ens parla del que bulli dins ia partir del seu primer llibre de narrativa i de la vida que el sustenta.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es-ES","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-ES","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/martha-asuncion-alonso-fotografia-de-santiago-cobo-carral-1280x640-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/martha-asuncion-alonso-fotografia-de-santiago-cobo-carral-1280x640-1.jpg","width":1280,"height":640},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/martha-asuncion-alonso-potser-no-falten-tant-els-testimonis-de-lunivers-obrer-i-els-seus-mites-com-els-relats-que-selevin-des-de-cossos-i-vides-de-dona\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/la-independent\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Cultura","item":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/tema\/cultura\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Literatura","item":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/tema\/cultura\/literatura\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Martha Asunci\u00f3n Alonso: \u201cPotser no falten tant els testimonis de l’univers obrer i els seus mites com els relats que s’elevin des de cossos i vides de dona\u201d"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es-ES"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-ES","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f","name":"La Independent","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-ES","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341","caption":"La Independent"},"url":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/author\/redaccio\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/82596","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/50"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=82596"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/82596\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/82597"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=82596"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=82596"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=82596"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}