![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/cartell-debat-707x1000.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nHi van participar: Elena D\u00edaz<\/strong> del PSC; Ana Balsera<\/strong> d\u2019ERC; Gloria Freixa<\/strong> de Junts; N\u00faria Gibert<\/strong> de la CUP; Susanna Segovia<\/strong> de Comuns-Sumar; i Eva Higueras<\/strong> del PP. Eug\u00e8nia Bretones<\/strong>, vicepresidenta 2a. del CNDC va exercir de moderadora. L\u2019ordre d\u2019intervenci\u00f3 es va anar alternant, comen\u00e7ant el primer bloc a partir dels resultats obtinguts a les eleccions del 2021, del partit pol\u00edtic menys votat al m\u00e9s votat.<\/p>\n\n\n\n La sala de l\u2019ICD era plena i tamb\u00e9 s\u2019ofer\u00ed seguiment online, La Independent hi fou presencialment i en reproducci\u00f3 en temps real.<\/p>\n\n\n\n La primera q\u00fcesti\u00f3 plantejada ha estat sobre la igualtat institucional i en el treball, l\u2019economia i els pressupostos que s\u2019hi destinen.<\/em><\/p>\n\n\n\n Gloria Freixa <\/strong>(Junts) va comen\u00e7ar la seva intervenci\u00f3 centrant propostes per reduir la bretxa salarial, fomentar l’emprenedoria i la pres\u00e8ncia de dones en empreses masculinitzades com el sector de les TIC. Feu refer\u00e8ncia a adoptar l’horari europeu per afavorir la conciliaci\u00f3 i la creaci\u00f3 d’un distintiu per a les empreses que tinguin desplegats els Plans d’Igualtat i Protocols d’Assetjament. <\/p>\n\n\n\n Afirm\u00e0 que en l\u2019acci\u00f3 del Govern hi falta una mirada llarga recorregut, i a tall d\u2019exemple especific\u00e0 que a hores d\u2019ara no hi cap reglament fet pel desplegament de la Llei. Proposa elaborar mesures concretes i sancionadores per garantir els plans d’igualtat, at\u00e8s que la llei en vigor no en t\u00e9 cap.<\/p>\n\n\n\n No retrocedir en les llibertats aconseguides foren les primeres paraules d\u2019Ana Balsera<\/strong> (ERC), que apost\u00e0 decididament pel feminisme interseccional, ja que la vida es compartida en molts \u00e0mbits.<\/p>\n\n\n\n Es mostr\u00e0 orgullosa de la creaci\u00f3 per part del seu partit al Govern de la Conselleria d\u2019 Igualtat i Feminismes. I en preguntar-se sobre els pressupostos digu\u00e9 que hi dediquen el 100 per 100 ja que la visi\u00f3 de g\u00e8nere impregnatotes les conselleries. <\/p>\n\n\n\n Volen endegar programes d\u2019ocupaci\u00f3 per a sortir de les feines de cura precaritzades, amb la voluntat de revertir l\u2019actual situaci\u00f3. Aix\u00ed proposen un pla de xoc contra la feminitzaci\u00f3 de la pobresa. Tamb\u00e9 tenen com a fita aconseguir la igualtat als \u00f2rgans de direcci\u00f3, per trencat ja amb el sostre de vidre actual que, al seu parer es revertir\u00e0 mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques publiques. Finalitzant el seu torn digu\u00e9 que la Llei 19\/2020 fou una llei pionera.<\/p>\n\n\n\n Comen\u00e7a intervenci\u00f3 amb agra\u00efment pels 35 anys del CNDC i les associacions de dones treballant en campanyes amb veu pr\u00f2pia. Defineix el seu partit com a partit feminista, interseccional i lluites compartides, tot recordant que amb la presid\u00e8ncia d’Esquerra Republicana de Catalunya s’ha creat la Conselleria d’Igualtat i Feminismes i que el 100% del pressupost del govern va a pol\u00edtiques feministes, doncs la perspectiva de g\u00e8nere ha impregnat tots els departaments, des de just\u00edcia a ocupaci\u00f3. Destaca propostes peresfor\u00e7 per millorar les cures molt precaritzades, reduir la bretxa salarial, gratu\u00eftat de l’escola bressol de 0-3 anys, el pla de xoc contra la feminitzaci\u00f3 d ela pobresa i la precarietat i revertir el sostre de vidre en les empreses. Tanca la intervenci\u00f3 fent refer\u00e8ncia a la llei 19\/2020 Igualtat tracte i no discriminaci\u00f3, aprovada amb gran consens i sent una llei pionera.<\/p>\n\n\n\n Elena Diaz <\/strong>(PSC) afirm\u00e0 que la Llei 2015 no est\u00e0 desenvolupada, que cal establir els mecanismes per comen\u00e7ar a treballar, a concretar. Com a prioritats marc\u00e0 la urg\u00e8ncia del calendari de desplegament, la definici\u00f3 de les responsabilitats, i poder comptar amb un cos d\u2019inspecci\u00f3 amb gent preparada.<\/p>\n\n\n\n Sobre economia i ocupaci\u00f3, manifest\u00e0 que cal assegurar el Pla d\u2019Igualtat, ja que nom\u00e9s un ter\u00e7 de les empreses l\u2019han assolit.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 digu\u00e9 que cal recon\u00e8ixer les cures com a element central de la pol\u00edtica i de la vida, i per aix\u00f2 cal incorporar-hi els homes i per aconseguir-ho el primer \u00e9s una bona campanya de sensibilitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n ( Problemes t\u00e8cnics feren impossible l’escolta de les tres primeres intervencions: <\/em>Eva Higuera<\/strong> (Partit Popular\/ Partido Popular); Susanna Segovia<\/strong> (Comuns-Sumar); N\u00faria Gibert <\/strong>(Candidatura d’unitat popular- Defensem la Terra).<\/p>\n\n\n\n En els respectius programes electorals<\/em>:<\/p>\n\n\n\n Partit Popular\/ Partido Popula<\/strong>r: nom\u00e9s han publicat un follet\u00f3 amb 11 propostes de les quals relacionades podrien ser: acabar amb l’asfixia fiscal suprimint impostos de succecions, donacions i petrimoni i rebaixa del IRPF; avals de compra i de lloguer per habitatges per a joves; ajut a les families amb guardaries gratuites de zero a tres anys; tarifa zero per als nous autonoms durant dos anys; seguretat jur\u00eddica i eliminaci\u00f3 de burocr\u00e0cia per atraure inversi\u00f3 davant la fugida d’empreses.<\/p>\n\n\n\n Comuns-Sumar:<\/strong> apartat 4.9 Un pa\u00eds contra la feminitzaci\u00f3 de la pobres, p\u00e0g.117. Recuperar la Llei 17\/2015, de 21 de juliol, d\u2019igualtat efectiva de dones i homes i la seva regulaci\u00f3; Impulsar un pla de xoc contra la precarietat laboral de les dones aplicant mesures que garanteixin la igualtat salarial, endurint la legislaci\u00f3; Impulsar la introducci\u00f3 d\u2019est\u00e0ndards de salut laboral en la gesti\u00f3 hostalera; Aplicar les mesures d\u2019informaci\u00f3, consulta i participaci\u00f3 de les treballadores sobre l\u2019\u00fas d\u2019algoritmes que disposa la directiva europea;Implantar les mesures publicades en el Butllet\u00ed d\u2019Igualtaten l\u2019Ocupaci\u00f3 (BIE) del Ministeri d\u2019Igualtat sobre teletreball amb perspectiva de g\u00e8nere; Refor\u00e7ar les inspeccions de treball a les empreses; Impulsar l\u2019economia social, solid\u00e0ria i feminista elaborant un pla de suport als projectes cooperatius; Fomentar les pol\u00edtiques de formaci\u00f3 i els itineraris formatius per a dones precaritzades; Mesures espec\u00edfiques per acabar amb la bretxa digital; Garantir que les persones trans no vegin vulnerats els seus drets laborals; i posar en marxa sistemes per incentivar la contractaci\u00f3 laboral de les persones treballadores de la llar i de les cures.<\/p>\n\n\n\n CUP<\/strong>: En la introducci\u00f3 l’organitzaci\u00f3 afirma que “Lluitem per uns Pa\u00efsos Catalans lliures, socialistes i feministes”. Entre les p\u00e0gines 6 i 42 del Programa i en l’apartat 2. Per una nova economia catalana, proposen: una transici\u00f3 ecosocialista; una nacionalitzaci\u00f3 de sectors essencials i energ\u00e8tics amb uns mecanismes de participaci\u00f3 de les treballadores; la redistribuci\u00f3 de la riquesa des de la reforma fiscal, l’impost de patrimoni, donacions i succecions, IVA, grans fortunes, increment progressiu de les rendes, suspensi\u00f3 pagemnt del deute i foment del cooperativisme; Planificaci\u00f3 territorial i un nou model d’habitabilitat. En l’apartat 3 punt 8, des de la p\u00e0gina 75 a la 82 hi ha les propostes sobre Feminismes i Drets LGTBI i concretament el 3.8.5 hi ha les propostes Per una organitzaci\u00f3 social democr\u00e0tica. Al 3.10 hi ha els Drets laborals, per un Estatut de les treballadores dels Pa\u00efsos Catalans, p\u00e0g. 86-87.<\/p>\n\n\n\n El segon tema a tractar fou el de la salut de les dones en tots els \u00e0mbits, la recerca, l\u2019atenci\u00f3, la diagnosi\u2026<\/em><\/p>\n\n\n\n Susanna Segovia<\/strong> (Comuns-Sumar lament\u00e0 la encara massa actual mirada androc\u00e8ntrica tant en dades estad\u00edstiques, com en investigaci\u00f3 i recerca. A tall d\u2019exemple pos\u00e0 la llarga abs\u00e8ncia de diagnosi que hi hagu\u00e9 de les afectacions al cicle menstrual per la vacunaci\u00f3 contra la COVID19.<\/p>\n\n\n\n Com a objectiu concret i urgent, la reducci\u00f3 de les llistes d\u2019espera per revisions mamaries.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda propos\u00e0 una bona formaci\u00f3 per al personal de l\u2019assist\u00e8ncia prim\u00e0ria a les dones, incloent dones trans i intersex.<\/p>\n\n\n\n Sobre salut mental, denunci\u00e0 els diagn\u00f2stics mecanitzats, que no tenen en compte la precarietat i la desigualtat en que viuen molts dones. Tamb\u00e9 relacionada, la necessitat d\u2019acompanyament de les dones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat per a les cures, l\u2019increment de professionals de la psicologia i que la seva tasca es realitzi amb mes enfocament de g\u00e8nere en tots els \u00e0mbits de la salut mental.<\/p>\n\n\n\n Amb la data que el 40 per cent dels problemes de salut es degut a les situacions mediambientals, comen\u00e7\u00e0 N\u00faria Gibert <\/strong>(CUP) la seva intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Destac\u00e0 que com a part del patiment i del dolor hi ha una base econ\u00f2mica en salut mental, aix\u00ed la manca d\u2019autonomia \u00e9s un factor decisiu per a una bona salut. Aix\u00f2 ja justifica la implementaci\u00f3 de la renda b\u00e0sica. D\u2019altra banda cal treballar en totes les desigualtats que comporten les jornades parcials, els salaris redu\u00efts i la precarietat conseq\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n Volgu\u00e9 tamb\u00e9 assenyalar que un 25% del pressupost de salut se\u2019n va en salut mental, per tant cal contemplar el treball i l\u2019habitatge no dignes, l\u2019exclusi\u00f3, la xenof\u00f2bia…com a elements b\u00e0sics de la salut de les persones. <\/p>\n\n\n\n Les malalties que s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents en dones han tingut un reconeixement tard\u00e0, una manca d\u2019investigaci\u00f3 cr\u00f2nica i un fort pes dels estereotips socials, posa en relleu Gloria Freixa<\/strong> (Junts). Malalties com la fibromi\u00e0lgia o la fatiga cr\u00f2nica, per\u00f2 tamb\u00e9 la manca d\u2019informaci\u00f3 de malalties ginecol\u00f2giques com \u00e9s la endometriosi. Tamb\u00e9 feu esment a la viol\u00e8ncia obst\u00e8trica i als canvis que hi ha d\u2019haver. Deman\u00e0 m\u00e9s atenci\u00f3 en general a la morfologia femenina, garantir la seguretat territorial pels drets reproductius.<\/p>\n\n\n\n Com a punt de salut mental tamb\u00e9 mencion\u00e0 els estereotips que no tenen en compte en la diagnosi a les dones, que la manifestaci\u00f3 de dolor no t\u00e9 perqu\u00e8 estar relacionada amb una depressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa als drets de les treballadores de la salut proposen garantir l\u2019 equiparaci\u00f3 salarial davant la bretxa que s\u2019ha produ\u00eft per la feminitzaci\u00f3 de la professi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Ana Balsera<\/strong> (ERC) comen\u00e7\u00e0 el seu torn refermant que sempre s\u2019ha d\u2019aplicar la perspectiva de g\u00e8nere per estudiar i diagnosticar b\u00e9 les malalties de les dones reprenent el tema de la vacunaci\u00f3 i la regla. Per aix\u00f2 cal molta formaci\u00f3 en tota l\u2019activitat assistencial, acompanyament a les dones durant la menstruaci\u00f3, s\u00ed per\u00f2 tamb\u00e9 durant el climateri i la menopausa.<\/p>\n\n\n\n Felicit\u00e0 l\u2019acci\u00f3 del Govern per la Campanya \u201cLa meva regla, les teves regles\u201d, ja que ha estat un \u00e8xit de sensibilitzaci\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n Pels drets en salut global, benestar i salut emocional, cal una perspectiva pol\u00edtica cara a un model m\u00e9s inclusiu, m\u00e9s global, afirm\u00e0 Elena Diaz<\/strong> (PSC).<\/p>\n\n\n\n Atendre la diversitat amb una sanitat integral social i sanit\u00e0ria, amb la concreci\u00f3 de la proposta electoral d\u2019una ag\u00e8ncia d\u2019assumptes socials i sanitaris. Fomentar la recerca i la investigaci\u00f3 amb visi\u00f3 de g\u00e8nere per millorar els diagn\u00f2stics i els tractament.<\/p>\n\n\n\n Determinar una agenda de salut, prevenci\u00f3 i factors relacionats de tipus socials i laborals. I l\u2019increment de l\u2019atenci\u00f3 psicol\u00f2gica i la ginecol\u00f2gica, s\u00f3n les propostes que va exposar en aquesta intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Eva Higuera<\/strong> (PP) afirm\u00e0 que en les seves propostes per aquestes eleccions hi figura donar m\u00e9s visibilitat a les dones, en les seves diferencies psicol\u00f2giques culturals i econ\u00f2miques. Tamb\u00e9 la diversitat per edat.<\/p>\n\n\n\n Les dones patim m\u00e9s de salut mental que els homes, manifest\u00e0 i per tant cal una atenci\u00f3 i recuperaci\u00f3 espec\u00edfiques. Tamb\u00e9 assenyal\u00e0 que en el model sanitari s\u2019ha d\u2019incrementar la import\u00e0ncia de la salut mental en la seva prevenci\u00f3 i tractament, ja que tan sols dues de cada deu visites al psic\u00f2leg s\u00f3n dins l\u2019assist\u00e8ncia p\u00fablica. Calen m\u00e9s professionals amb formaci\u00f3 especifica i una revisi\u00f3 constant amb millores de finan\u00e7ament.<\/p>\n\n\n\n Les viol\u00e8ncies masclistes foren el tercer tema del debat.<\/em><\/p>\n\n\n\n Nuria Gibert <\/strong>(CUP) situ\u00e0 la lluita contra aquest horror patriarcal en tot el territori dels PPCC. Afirm\u00e0 que cal dinamitar la realitat actual de forma urgent per\u00f2 amb una mirada llarga.<\/p>\n\n\n\n La seva formaci\u00f3 s\u2019oposa als serveis externalitzats i en canvi cuidar molt a les persones que treballen en aquest \u00e0mbit.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 s\u2019ha de facilitar sortir de les viol\u00e8ncies, i aconseguir que el personal involucrat de les administracions p\u00fabliques siguin sempre aliats.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, considera que la coeducaci\u00f3, \u00e9s la prevenci\u00f3 real de la viol\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n A Catalunya som referents pel que fa a la legislaci\u00f3 contra les viol\u00e8ncies masclistes, ja ten\u00edem llei pr\u00f2pia abans de la llei estatal. Ara cal tornar a ser pioners en la prevenci\u00f3 i hi ha alguna cosa que est\u00e0 fallant, afirm\u00e0 Gloria Freixa <\/strong>(Junts).<\/p>\n\n\n\n Per aconseguir-ho proposen un Programa integral contra la viol\u00e8ncia masclista, que contempla: educaci\u00f3, salut, policia i mitjans de comunicaci\u00f3, especialment.<\/p>\n\n\n\n En l\u2019\u00e0mbit de la trata de dones, destac\u00e0 la urg\u00e8ncia tamb\u00e9 d\u2019aturar els matrimonis for\u00e7ats que en segons quines cultures es continuen produint.<\/p>\n\n\n\n Un altre cap\u00edtol serien les viol\u00e8ncies digitals, que les pateixen molt m\u00e9s les dones que els homes.<\/p>\n\n\n\n En el Programa de Junts hi ha la promoci\u00f3 d\u2019entitats de protecci\u00f3 a les v\u00edctimes, just en el moment en que es produeixi. Aposten per que hi hagi molta claredat i perspectiva de g\u00e8nere en el serveis d\u2019 acollida. <\/p>\n\n\n\n Assegura que moltes professionals els hi han fet arribar l\u2019av\u00eds que no hi ha suficients recursos en aquest \u00e0mbit. Aix\u00f2 passa per exemple, en la recuperaci\u00f3 de v\u00edctimes en l\u2019 \u00e0mbit laboral, on hi ha dos mesos Acab\u00e0 la intervenci\u00f3 felicitant-se pel Pla del Conseller Buch, en l\u2019anterior govern, quan s\u2019assol\u00ed la creaci\u00f3 dels Punts lila.<\/p>\n\n\n\n Ana Balsera<\/strong> (ERC) record\u00e0 que \u201cEns maten pel fet de ser dones\u201d i sostingu\u00e9 que la lluita contra els feminicidis ha de ser la prioritat de pa\u00eds, de la societat. \u00c9s en aquest sentit, que el govern durant aquesta legislatura ha duplicat els recursos que s\u2019hi destinen.<\/p>\n\n\n\n En el programa electoral mostren la seva voluntat d\u2019ampliar el serveis especialitzats i que siguin m\u00e9s forts, amb programes espec\u00edfics territorials i d\u2019acord a les edats de les dones. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 feu una al\u00b7lusi\u00f3 a la forta pressi\u00f3 est\u00e8tica damunt les dones i a la campanya de denuncia que s\u2019est\u00e0 fent des del Departament d\u2019Igualtat i Feminismes.<\/p>\n\n\n\n La Just\u00edcia falla molts cops, tant per part del jutge com el mateix espai dels jutjats que provoquen la trobada d\u2019agressor i v\u00edctima. Cal adequar l\u2019espai en l\u2019entorn judicial, \u201caquest \u00e9s un deure que tenim vers les v\u00edctimes\u201d, afeg\u00ed.<\/p>\n\n\n\n \u201cLa viol\u00e8ncia que veiem \u00e9s nom\u00e9s la punta de l\u2019iceberg\u201d expos\u00e0 Elena Diaz<\/strong> (PSC), \u201cperqu\u00e8 supeditar les dones tamb\u00e9 es viol\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n\n\n\n Per erradicar la viol\u00e8ncia masclista -proposen des de la seva organitzaci\u00f3- cal avaluar la formaci\u00f3 a l\u2019escola, i la formaci\u00f3 del professorat, aix\u00ed com implementar un programa contra estereotips.<\/p>\n\n\n\n Aposten per la creaci\u00f3 d\u2019una Comissaria General de la Dona contra les viol\u00e8ncies masclistes i sexuals. Aposten per fer un acompanyament total, amb les mateixes pautes i facilitats independentment del lloc de residencia.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s inajornable, al seu parer, avaluar els diferents programes del Govern per veure si funcionen, ja que no hi ha un seguiment de la seva aplicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n I finalment dotar als Jutjats de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere de suficients recuros i atenci\u00f3 a les dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncies, aix\u00ed com a nenes i nens.<\/p>\n\n\n\n Eva Higueras<\/strong> (PP) explic\u00e0 que la seva formaci\u00f3 est\u00e0 preocupada no nom\u00e9s per la viol\u00e8ncia f\u00edsica, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la psicol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n Digu\u00e9 que la xifra de nens i nenes v\u00edctimes de viol\u00e8ncies \u00e9s la m\u00e9s alta des del 2020.<\/p>\n\n\n\n L\u2019 educaci\u00f3 \u00e9s fonamental i preocupa i ocupa que molts agressor s\u00f3n joves menors d\u2019edat. Creuen que les xarxes socials i la passivitat en la recepci\u00f3 creen actituds violentes.<\/p>\n\n\n\n Les dones triguen a reaccionar i a denunciar per les circumstancies que tenen, per la por i pel que succeir\u00e0 despr\u00e9s. \u201cSeguretat doncs a les que tenen valor de denunciar\u201d i sobretot molta atenci\u00f3 en no revictimitzar.<\/p>\n\n\n\n Una de les propostes concretes per aturar la viol\u00e8ncia contra les dones \u00e9s aconseguir una forta relaci\u00f3 entre el Cos de Mossos d\u2019Esquadra i la gu\u00e0rdia urbana o municipal.<\/p>\n\n\n\n La primera proposta que expos\u00e0 Susanna Segovia<\/strong> (Comuns-Sumar) fou la d\u2019augmentar els recursos i la primera manera de fer-ho \u00e9s la d\u2019 alliberar personal dels diferents serveis de fer tasques burocr\u00e0tiques, ja que \u00e9s un personal amb una bona formaci\u00f3 que dedica massa part del seu temps a tasques que podrien tenir altres persones no especialitzades.<\/p>\n\n\n\n Una altra intenci\u00f3 \u00e9s el desplegament d\u2019una xarxa d\u2019intervenci\u00f3 per valorar els efectes i els impactes dels diferents serveis relacionats. Aix\u00ed com reduir la llista d\u2019espera als mateixos serveis.<\/p>\n\n\n\n Per aquesta formaci\u00f3, la resposta es garantir la situaci\u00f3 de sortida de les dones que han patit o pateixen les viol\u00e8ncies masclistes, i nom\u00e9s es pot aconseguir amb un habitatge digne i amb garantia econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 volgu\u00e9 denunciar la viol\u00e8ncia digital, i la institucional de segon ordre. I que Junts havia passat la l\u00ednia vermella quan es va produir una denuncia contra algun dels seus parlamentaris, denuncia feta a l\u2019empara de la Llei 17. 2020 del Parlament de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n El quart tema a debatre fou el dels Drets sexuals i reproductius. Quin model defensen des dels partits pol\u00edtics. Quin \u00e9s el subjecte pol\u00edtic de les pol\u00edtiques de dones i les prioritats dels programes pel que fa a Drets Sexuals i reproductius.<\/em><\/p>\n\n\n\n Obr\u00ed la ronda d\u2019intervencions Gl\u00f2ria Freixa<\/strong> (Junts), refor\u00e7ant la idea expressada en el segon bloc del debat, la salut. Afirm\u00e0 que \u00e9s fonamental l\u2019equitat territorial, a totes les dones les mateixes oportunitats, visquin on visquin. Tot i considerar que la Campanya la meva regla \u00e9s positiva va trobar a faltar una campanya sobre la menopausa, que afecta tamb\u00e9 a la meitat de la poblaci\u00f3 per\u00f2 que \u00e9s una gran desconeguda. \u00c9s a trav\u00e9s d\u2019amigues que trobes solucions a all\u00f2 que et passa i no t\u2019han explicat. “Els metges ho troben normal i no donen import\u00e0ncia, has de lluitar tu sola. Hi ha molta foscor en la menopausa! afirm\u00e0. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 assenyal\u00e0 que el tractament de les viol\u00e8ncies masclistes als mitjans de comunicaci\u00f3, \u00e9s un aspecte a vigilar, ja que la manera de parlar-ne com \u201cun nou cas..\u201d normalitza les viol\u00e8ncies, com si fos sempre igual, un m\u00e9s, donant-li menys import\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n Ana Balsera<\/strong> (ERC) comen\u00e7\u00e1 el seu torn referint-se a una dada significativa de les viol\u00e8ncies masclistes: les ordre de protecci\u00f3, assenyalant el fet que la meitat de les ordres de protecci\u00f3 a Catalunya es deneguen i que cal reflexionar perqu\u00e8 Catalunya \u00e9s el territori on els jutges donen menys ordres de protecci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Tot seguit pos\u00e0 en valor les pol\u00edtiques desplegades per donar centralitat al dret al propi cos amb l\u2019estrat\u00e8gia nacional que permet un aprofundiment en drets sexuals i reproductius i ampliant-lo a totes les regions del pa\u00eds. Assenyal\u00e0 que cal facilitar l\u2019acc\u00e9s als anticonceptius de les dones. <\/p>\n\n\n\n Com a instruments, destaca l\u2019educaci\u00f3 sexual i posar l\u2019accent en nous drets, destacant l\u2019equitat menstrual (campanya la meva regla), l\u2019acompanyament al dol gestacional, molt invisibilitzat, la viol\u00e8ncia obstr\u00e8tica i la xarxa de solidaritat amb altres territoris on els drets sexuals i reproductius no estan reconeguts.<\/p>\n\n\n\n Elena Diaz<\/strong> (PSC) va fer enfasi en la prevenci\u00f3 de la salut sexual i la total llibertat front els partits que volen fer passes enrere. Destac\u00e0 la import\u00e0ncia de l\u2019atenci\u00f3 en la viol\u00e8ncia ginecol\u00f2gica i obst\u00e8trica, a tot el territori i al llarg de tota la vida d eles dones. <\/p>\n\n\n\n Responent a qui \u00e9s el subjecte de les pol\u00edtiques de dones, D\u00edaz va assenyalar que s\u00f3n les dones el subjecte de les pol\u00edtiques, subjectes de m\u00faltiples discriminacions i opressions per haver nascut dones, i \u00e9s el que agermana a totes. Posant d\u2019exemple la bretxa salarial, una realitat que afecta a totes pel fet de ser dones, independentment del lloc de treball. Les prioritats s\u00f3n totes les dones, les dones rurals, dones amb discapacitat, dones grans, dones mar\u00edtimes…<\/p>\n\n\n\n Per la seva banda, Eva Higuera<\/strong> (PP) va assenyalar que les dones tenim dret a exercir la llibertat sense ser coartades, aix\u00ed com la “necessitat de visibilitzar totes les m\u00e0fies que exploten les dones, que n\u2019hi ha moltes”, posant l\u2019accent en que caldria un debat ampli sobre la prostituci\u00f3 per posar-hi soluci\u00f3. Davant el fet que altres cultures conviuen a Catalunya va destacar que han d\u2019entendre que nosaltres no tolerem l\u2019ablaci\u00f3 del cl\u00edtoris. <\/p>\n\n\n\n Va tancar la seva intervenci\u00f3 proposant el foment de l\u2019educaci\u00f3 sexual i la fi de la viol\u00e8ncia obst\u00e8trica.<\/p>\n\n\n\n Susanna Segovia<\/strong> (Comuns-Sumar) va centrar la seva intervenci\u00f3 en la necessitat de just\u00edcia sexual i reproductiva en el marc dels humans que cal exigir i garantir. <\/p>\n\n\n\n Davant les aliances de l\u2019ultradreta arreu que ataquen les associacions de defensa dels drets sexuals i reproductius va assenyalar mesures com ara deixar de finan\u00e7ar a associacions que reben finan\u00e7ament p\u00fablic i alhora assetgen les dones davant cl\u00edniques on es realitzen avortaments, i la necessitat de garantir a tots els centres p\u00fablics el dret a l\u2019avortament, fet que encara no passa. <\/p>\n\n\n\n Entre altres propostes de la seva organitzaci\u00f3, destaquen la import\u00e0ncia de l\u2019educaci\u00f3 sexo-afectiva, actualment hi ha un centre per cada 100.000 joves, garantir desplegar el registre d\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia per acabar amb la viol\u00e8ncia institucional que es fa des de centres que reben recursos p\u00fablics, i, garantir la reproducci\u00f3 assistida a tot el territori. <\/p>\n\n\n\n Segovia va tancar la seva intervenci\u00f3 referint-se a la salut perinatal i l\u2019esfor\u00e7 necessari per formar llevadores, ara insuficients.<\/p>\n\n\n\n N\u00faria Gibert<\/strong> (Candidatura d\u2019Unitat Popular-Defensem la terra), tanca les intervencions del quart bloc del debat, fent menci\u00f3 a que s\u2019ha avan\u00e7at en els darrers anys per\u00f2 encara hi ha barreres en la pr\u00e0ctica per l\u2019acc\u00e9s universal als drets sexuals i reproductius. <\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed mateix davant l\u2019ofensiva internacional contra els drets de les dones i persones vulnerables, cal continuar fent difusi\u00f3 dels drets i proposa desbordar el marc institucional i fer una llei pr\u00f2pia. La fi de l\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia i sancions davant impediments a exercir els drets sexuals i reproductius. El subjecte pol\u00edtic de les pol\u00edtiques de dones s\u00f3n les dones, tan cis com trans.<\/p>\n\n\n\n L\u2019\u00faltim bloc del debat, es va centrar en<\/em> <\/strong>el reconeixement del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), a partir d\u2019assumir l\u2019autonomia respecte del govern i un pressupost propi per la participaci\u00f3 de l\u2019associacionisme de dones en les pol\u00edtiques de dones a Catalunya, i el plantejament d\u2019una comissi\u00f3 interparlament\u00e0ria amb participaci\u00f3 de la societat civil.<\/em><\/p>\n\n\n\n La primera en intervenir fou Ana Balsera<\/strong> (Esquerra Republicana de Catalunya) qui agra\u00ed els 35 anys de lluita i reivindicacions del Consell Nacional de Dones de Catalunya i totes les entitats que fan possible avan\u00e7ar. Tot seguit destaca que el programa del seu partit inclou garantir l\u2019autonomia del CNDC i la sostenibilitat de totes les entitats i espais de participaci\u00f3 de dones, agraint la capacitat de gesti\u00f3 i feina ingent, dia a dia.<\/p>\n\n\n\n El CNDC ha de tenir el mateix estatus que el Consell Nacional de joves de Catalunya per llei, assenyal\u00e0 Elena Diaz<\/strong> (PSC), que record\u00e0 que ho van intentar en aquesta \u00faltima legislatura. Conven\u00e7udes de la necess\u00e0ria autonomia del govern i que cal un consens el m\u00e9s ampli possible del Parlament, perqu\u00e8 es mantingui sense canvis segons legislatures i a llarg termini, independ\u00e8ncia i recursos pel CNDC. <\/p>\n\n\n\n Pel que fa al plantejament d\u2019una comissi\u00f3 similar a la que existeix per juventut i adolesc\u00e8ncia amb participaci\u00f3 de societat civil, recorda que no t\u00e9 capacitat legislativa, per\u00f2 si tothom hi est\u00e0 d\u2019acord, hi donarien suport, entenent que a tot el que sort\u00eds d\u2019aquesta nova comissi\u00f3 s’hi donaria trasllat a la comissi\u00f3 d\u2019igualtat i feminismes del Parlament.<\/p>\n\n\n\n Eva Higuera<\/strong> (PP) indic\u00e0 que amb consens, endavant. Que cal autonomia del CNDC per tirar endavant. I anunci\u00e0 que tot i que ara el seu partit no en forma part, podrien ser-hi en un futur.<\/p>\n\n\n\n Susanna Segovia<\/strong> (Comuns-Sumar). Comen\u00e7\u00e0 la seva \u00faltima intervenci\u00f3 fent refer\u00e8ncia al pressupost de govern, assenyalant que proposen un 1% del pressupost per a pol\u00edtiques feministes i no discriminaci\u00f3, i que no \u00e9s el mateix dir que el 100% del pressupost t\u00e9 impacte de g\u00e8nere, que destinar % del pressupost per a pol\u00edtiques feministes. <\/p>\n\n\n\n Lament\u00e0 que la proposici\u00f3 per l\u2019autonomia del CNDC no s\u2019ha pogut tramitar en aquesta legislatura i que tornaran a presentar-la al registre en la nova legislatura, millorant-la, i espera que aquesta sigui una de les primeres lleis que s\u2019aprovi. Estima que cal una dotaci\u00f3 de 600.000\u20ac per millorar el funcionament del CNDC. <\/p>\n\n\n\n Tanc\u00e0 la intervenci\u00f3 fent refer\u00e8ncia a la possibilitat de creaci\u00f3 d\u2019una comissi\u00f3 intergrups com la de Drets sexuals i reproductius, i que les iniciatives que surtin siguin traslladades a les comissions o espais adients.<\/p>\n\n\n\n Assenyal\u00e0 N\u00faria Gibert <\/strong>(CUP) que a la seva organitzaci\u00f3 li agrada tot all\u00f2 que tingui a veure amb mecanismes de participaci\u00f3 ciutadana i pel CNDC caldria explorar la via per incorporar les joves. Donen suport a la dotaci\u00f3 de pressupost, autonomia i projectes del CNDC. <\/p>\n\n\n\n Pel que fa a la proposta de creaci\u00f3 d\u2019una comissi\u00f3 intergrups planteja que seria absurd si \u00e9s per consensuar amb partits, doncs quedaria encorsetada. Per tant, dependria de si hi ha consens. <\/p>\n\n\n\n Finalment, Gl\u00f2ria Freixa<\/strong> (Junts), record\u00e0 que van impulsar la creaci\u00f3, i han estat impediment jur\u00eddics el que ha impedit presentar la proposici\u00f3. Assenyal\u00e0 que cal pressupost propi i autonomia pel CNDC i lament\u00e0 que c\u00e0rrecs de l\u2019Institut Catal\u00e0 de les Dones (ICD) quan han ocupat c\u00e0rrecs de govern s\u2019han oblidat del pressupost i l\u2019autonomia del CNDC. <\/p>\n\n\n\n En refer\u00e8ncia a la q\u00fcesti\u00f3 de la creaci\u00f3 d\u2019un intergrup, manifest\u00e0 que cal posar ordre i que si no ha de servir per aconseguir els objectius no cal. Record\u00e0 els diferents espais existents com la comissi\u00f3 igualtat i feminismes, i l’ intergrup de Drets sexuals i reproductius. <\/p>\n\n\n\n Tanc\u00e0 la seva intervenci\u00f3 indicant que cal fer participar als homes. Va constatar que a la comissi\u00f3 del Parlament hi ha pocs homes i haurien de tenir-hi la mateixa pres\u00e8ncia. No s\u2019ha d\u2019apartar als homes perqu\u00e8 apartem als joves.<\/p>\n\n\n\n Imatges d’Angels Pujol, Merc\u00e8 Otero i Tona Gusi<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Organitzat pel Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) es va celebrar el![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/debat-cndc.-foto-xedp.jpeg\")
![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/debat-icd_-pp-12m2024-1000x515.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/debat-icd-cnd-1-1000x616.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
d\u2019espera per rebre assist\u00e8ncia social, laboral i legal. Hi ha una estructura massa burocr\u00e0tica, denunci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/debat-icd_-pp-presencial-12m2024-1000x678.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/debat-icd-cnd-2-1000x624.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
\n6 de maig un debat, a l\u2019Institut Catal\u00e0 de les Dones (ICD), sobre les pol\u00edtiques de
\ndones que presenten en llurs programes electorals els partits convidats.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":81406,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26283],"tags":[50347,49302,47508,50353,50344,50351,50343,25758,48502,50342,50346,47803,50355,50354,50348,47510,50349,50350,48025,48027,50352,47562],"class_list":["post-81232","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lideratge","tag-ana-balsera","tag-angels-pujol-3","tag-cndc-2","tag-comuns-sumar","tag-consell-nacional-de-dones-de-catalunya-2","tag-cup-2","tag-debat-politiques-de-dones","tag-destacada","tag-destacat","tag-eleccions-12m-catalunya","tag-elena-diaz","tag-erc-2","tag-eugenia-bretones","tag-eva-higueras","tag-gloria-freixa","tag-icd-2","tag-junts","tag-nuria-gibert-2","tag-pp-2","tag-psc-2","tag-susanna-segovia","tag-tona-gusi"],"yoast_head":"\n