{"id":81069,"date":"2024-04-25T20:49:54","date_gmt":"2024-04-25T18:49:54","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/?p=81069"},"modified":"2024-05-10T16:34:12","modified_gmt":"2024-05-10T14:34:12","slug":"del-llibre-matria-o-barbarie-i","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/","title":{"rendered":"Del llibre M\u00e0tria o barb\u00e0rie (I)"},"content":{"rendered":"\n

Matriotisme<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A partir del manifest \u201cPer un nacionalisme feminista\u201d  signat per J\u00falia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta, publicat el 8 de mar\u00e7 del 2023 en diversos mitjans catalans, neix un projecte intel\u00b7lectual i pol\u00edtic batejat com a matriotisme, com expliquen les mateixes signants, totes tres periodistes i ara editores d\u2019aquest llibre.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M\u00e0tria o Barb\u00e0rie fou presentat el 5 d\u2019abril a la llibreria Ona, amb un gran \u00e8xit de p\u00fablic (veieu article a la Independent<\/a>), i \u00e9s el compendi de 30 veus de dones joves del feminisme catal\u00e0, nascudes entre 1985 i 1995 en forma d\u2019articles o converses.<\/p>\n\n\n\n

El matriotisme, en paraules de les editores \u00e9s la voluntat de cr\u00e9ixer en l\u2019independentisme (la versi\u00f3 m\u00e9s \u00fatil del nacionalisme catal\u00e0) i en el feminisme. Fan aquesta proposta mitjan\u00e7ant l\u2019actualitzaci\u00f3 i la resignficaci\u00f3 de la premissa de l\u2019Assemblea de Dones de Nacionalistes d\u2019Esquerra expressades en la pon\u00e8ncia \u201cDona i Naci\u00f3\u201d presentada a les II Jornades Catalanes de la Dona (1986): \u201cDe la mateixa manera que el feminisme no \u00e9s un masclisme a l\u2019inrev\u00e9s, el nacionalisme d\u2019una naci\u00f3 oprimida no pot \u00e9sser considerat i identificat al mateix nivell que un nacionalisme opressiu d\u2019estat\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Expliquen les tres periodistes que al llarg de la historia  del pa\u00eds, les dones han estat testimonials o en clara minoria, des del Congres Catalanista de 1880 fins al Consell Assessor de l\u2019any 2013. Aix\u00f2 ha comportat que sempre s\u2019ha fet \u201cprevaldre els discursos sobre les dones davant els discursos de les dones\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Semblaria per\u00f2 que les nacions sense estat haurien de ser m\u00e9s receptives a incloure reflexions de g\u00e8nere. Aix\u00ed l\u2019espai intersticial entre feminisme i nacionalisme, tal i com ja exposaven el 1986 a \u201cDona i Naci\u00f3\u201d Maria Olivares, Carme Mas\u00f3,  Eul\u00e0lia Duran, Tona Gusi, Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al <\/strong>i Sonsoles Sent\u00eds<\/strong>, com \u201cuna terra de ning\u00fa, d\u2019espai desert, on tot o no-r\u00e9s \u00e9s possible…\u201d \u00e9s a dir un espai en construcci\u00f3 molt important en \u201cun moment que el pa\u00eds necessita rearmar-se ideol\u00f2gicament\u201d, passat l\u2019esclat del Proc\u00e9s independentista i del seu frac\u00e0s, i la quarta onada feminista amb la implosi\u00f3 del moviment LGTBIQ i la pluralitzaci\u00f3 del moviment feminista.<\/p>\n\n\n\n

Afirmen les editores que cap de les autores parla en nom de totes i que cap d\u2019elles ha aprofitat aquest espai per fer partidisme: \u201ccompartim esperit i sentit matri\u00f2tic\u201d, escriuen. I afegeixen: \u201c La metria que tenim al cap, al cos, al cor, a la llengua i a les mans, nom\u00e9s pot bastir-se com un projecte pol\u00edtic que articuli la sobirania de la naci\u00f3 catalana a partir del feminisme interseccional. Sense jerarquies entre drets ni renuncia a cap causa superior (…) una metria on els drets de totes (…) siguin prioritat nacional\u201d. El feminisme  com a \u00fanica ideologia que pot trenar totes les lluites actualment rellevants. <\/p>\n\n\n\n

Conven\u00e7udes que \u201cel feminisme nacionalista \u00e9s un espai que si no controlem nosaltres, lliurem sense combat a l\u2019enemic\u201d, aix\u00ed qualsevol relat sobre el feminisme que no facin les catalanes des d\u2019una mirada pr\u00f2pia ser\u00e0 feta contra elles  des del masclisme i l\u2019espanyolisme. Tamb\u00e9 tenen clar que \u201cla llengua catalana \u00e9s l\u2019eina m\u00e9s democr\u00e0tica possible per aglutinar catalans d\u2019or\u00edgens diversos i la via m\u00e9s directa d\u2019incorporaci\u00f3 al dinamisme de la naci\u00f3\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

M\u00e0tria o Barb\u00e0rie, el llibre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La nostra m\u00e0tria: Pa\u00efsos Catalans<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest apartat, des de la <\/strong>naci\u00f3 sencera (manca per\u00f2 l\u2019Alguer), Laia Arnau Borr\u00e1s<\/strong> explica en l\u2019article Superar lo centralisme<\/em> com a les Terres de l\u2019Ebre s\u2019ha creat \u201cuna identitat arrelada a la defensa d\u2019espais naturals, lligada a la terra i que no s\u2019ha sentit interpel\u00b7lada per una catalanitat que no tenia en compte lo territori\u201d. Opina que mai han format part dels debats actuals, encara que reconeix que durant el Proc\u00e9s independentista la seva generaci\u00f3 se sent\u00eds m\u00e9s part de la naci\u00f3. Aquesta manca de pertinen\u00e7a es deguda a que no existeix una aposta per la diversitat territorial i aix\u00ed: \u201cLes Terres de L\u2019 Ebre mos hem relacionat sempre des de la ferida\u201d. Creu en la necessitat de tenir espais on narrar i explicar i de recuperar la genealogia en el seu territori per poder-ne ser subjectes. Conven\u00e7uda que, per a construir pa\u00eds, a banda dels partits pol\u00edtics, cal individualment el reconeixement de dialectes, cultures populars i la potenciaci\u00f3 de la diversitat.<\/p>\n\n\n\n

Ares Higuera Boya<\/strong> des de l\u2019Alt Aran amb Aran tamb\u00e9 hi \u00e8 aposta perqu\u00e8 hi hagi m\u00e9s recursos pels col\u00b7lectius vulnerables, i sobretot pel reconeixement i la defensa de la identitat aranesa i la seva llengua, ja que encara avui t\u00e9 permanentment el dubte de \u201csi algun dia Catalunya \u00e9s un pa\u00eds independent la meva llengua t\u00e9 m\u00e9s possibilitats de sobreviure\u201d. La gent de l\u2019Aran ha de recuperar la seva autoestima i creure\u2019s el dret a la representaci\u00f3 i visibilitzaci\u00f3 per part del govern catal\u00e0, essent necessari que  \u201cCatalunya es faci responsable i part\u00edcip d\u2019aquest repte\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Mitjan\u00e7ant l\u2019escrit A Val\u00e8ncia amb el Rics, espanyols i toreros<\/em>, Emma Zaf\u00f3n Garcia <\/strong>ens transporta a l\u2019\u00e8poca del desarrollismo<\/em>, les dones empleades en negre i els aberrants skylines<\/em> tur\u00edstics. Explica que al Pa\u00eds Valenci\u00e0 la \u201cmod\u00e8lica transici\u00f3\u201d fou \u201cuna cacera contra les oprimides per la dictadura\u201d, ja que els poders p\u00fablics es dedicaven a \u201cassenyalar i a tractar d\u2019alli\u00e7onar totes les \u201cincorrectes\u201d, les que parlaven valenci\u00e0, les que volien decidir sobre el seu cos…\u201d En el regnat de la testosterona, les dones eren del hard <\/em>PP o eren arraconades als marges dels espais p\u00fablics, afirma. Zaf\u00f3n fa especial esment del que ha significat l\u2019afici\u00f3 bouera en aquesta masculinitat imperant, afici\u00f3 que \u201c ha sobrepassat qualsevol l\u00edmit de cultura col\u00b7lectiva per a convertir-se, juntament amb la patronal hotelera, en el lobby m\u00e9s temible del pa\u00eds\u201d. Acaba aquesta autora amb un reconeixement a la tasca de M\u00f2nica Oltra, que \u201cva ser la veu de molts que hav\u00edem estat silenciades durant d\u00e8cades\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Des de les Illes, Maria de Lluc Mu\u00f1oz<\/strong> Canyelles<\/strong> i Aina Vidal Montserrat <\/strong>a Dones, de classe baixa i catalanes de Mallorca<\/em>, opinen que el moviment independentista a les Balears ha de ser amb perspectiva de classe, ja que en la lluita \u201cs\u2019ha d\u2019impugnar les elits que han abocat la nostra terra i la seva gent a la progressiva p\u00e8rdua dels drets que s\u00f3n fonamentals…\u201d.  I s\u00f3n les dones les que han mantingut tradicions, histories orals i els llegats. Denuncien que tant en els anys 80 com en l\u2019actualitat (MDT, CRIDA, Casal Independentista de Mallorca etc.) en la milit\u00e0ncia pol\u00edtica les dones han viscut la doble discriminaci\u00f3 de ser dones i joves, o com la perspectiva feminista queda resolta en una sola p\u00e0gina  o en accions menors. Es mant\u00e9 el lideratge mascul\u00ed, els homes fan pol\u00edtica i les dones fan feina d\u2019organitzaci\u00f3. Acaben l\u2019escrit fent un reconeixement a l\u2019escriptora manacorina Maria Antonia Oliver i afirmen que els pa\u00eds tamb\u00e9 \u00e9s de les dones i \u201cnostra \u00e9s tamb\u00e9 la responsabilitat d\u2019alliberar-lo\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Des de l\u2019ensenyament i la maternitat, la nouvinguda a la Catalunya Nord, Anna Fern\u00e1ndez<\/strong> amb La meva filla \u00e9s nord catalana<\/em>. Arribada per treballar a la bressola del Soler, explica quanta inseguretat t\u00e9 la gent catalana parlant catal\u00e0 \u201caquest auto-odi \u00e9s totalment comprensible tenint en compte com de fulminant va ser l\u2019Estat franc\u00e8s en el seu genocidi ling\u00fc\u00edstic basat en la por i el c\u00e0stig\u201d. I malgrat denunciar el desconeixement que t\u00e9 el Principat de la Catalunya Nord i constatar la deixadesa d\u2019aquesta part de la naci\u00f3 tant pels pol\u00edtics del sud com pels francesos, creu que si be la resist\u00e8ncia es palpa en la generaci\u00f3 m\u00e9s gran i la m\u00e9s jove, tamb\u00e9 \u201cmolts franc\u00f2fons que comprenen i acompanyen un greuge que tamb\u00e9 els toca de ple\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Una m\u00e0tria de Drets<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En Dret al propi cos<\/em>, Nat\u00e0lia C\u00e0mara Camacho <\/strong>reivindica les Conclusions de les Jornades Catalanes de la Dona del 1976 afegint que als Pa\u00efsos Catalans no s\u00f3n prou coherents si el moviment feminista no sap donar tamb\u00e9 resposta a l\u2019opressi\u00f3 nacional. Explica C\u00e0mara que en l\u2019acc\u00e9s als drets sexuals i reproductius \u201chi interseccionen m\u00faltiples estructures d\u2019opressi\u00f3 i explotaci\u00f3: la classe, el g\u00e8nere, la sexualitat, el lloc de proced\u00e8ncia, la condici\u00f3 f\u00edsica,  la situaci\u00f3 administrativa, l\u2019edat.\u201d Fent un rep\u00e0s a les mancances que encara avui hi ha a Catalunya (97,8% d\u2019avortaments a cl\u00edniques privades, manca de citologies a lesbianes…), ens acosta al feminisme materialista i a l\u2019impacte de les diverses onades feministes a casa nostra, fins arribar a la reflexi\u00f3 La mirada feminista: per una rep\u00fablica catalana feminista, <\/em>on l\u2019autora afirma sense embuts: \u201c…ja no ens valen ni projectes pol\u00edtics que instrumentalitzen la solidaritat internacionalista dels pobles per defugir el conflicte nacional catal\u00e0, ni tampoc projectes pol\u00edtics que menystenen no nom\u00e9s el feminisme sin\u00f3 la geneologia pr\u00f2pia del feminisme catal\u00e0. El feminisme amb la seva capacitat transformadora ha de ser un espai de possibilitat. No hi ha projecte independentista sense drets de les dones, la lluita pol\u00edtica \u201cha de garantir la sobirania en tots els sentits (…) per a l\u2019emancipaci\u00f3 radical i plena.<\/p>\n\n\n\n

La jurista i advocada Maria Vila <\/strong>a  La dona en el dret civil catal\u00e0: d\u2019instrument a subjecte<\/em>, explica com en el Dret catal\u00e0, la separaci\u00f3 de bens ha resultat beneficiosa per a les dones, malgrat no fos gens pensada per aquesta finalitat. Reflexiona sobre com \u201cSi el g\u00e8nere i la naci\u00f3 s\u00f3n dues  formes de dominaci\u00f3, aleshores \u00e9s comprensible que l\u2019Estat es permet\u00e9s fer-los expl\u00edcits all\u00e0 on s\u00f3n m\u00e9s inofensius, com una concessi\u00f3\u201d. Remarca per\u00f2 que la separaci\u00f3 de bens est\u00e0 basada en una igualtat merament formal que no t\u00e9 en compte la desigualtat de g\u00e8nere en el matrimoni.  Sobre la viol\u00e8ncia masclista tamb\u00e9 \u00e9s destacable la llei pionera del Parlament de Catalunya (Llei 5\/2008), on es feia explicita la viol\u00e8ncia contra la dona fora de l\u2019\u00e0mbit de la parella a diferencia de la llei espanyola. Vila reivindica l\u2019\u00fas del terme discriminaci\u00f3 per no incloure un tipus determinat d\u2019aquesta en el terme viol\u00e8ncia. Afirma que la perspectiva de g\u00e8nere es cada dia m\u00e9s present, per\u00f2 ser\u00e0 paper mullat si no hi ha una veritable apropiaci\u00f3 jur\u00eddica. \u201cLa Generalitat pot impregnat tota la seva activitat legislativa de feminisme, per\u00f2 nom\u00e9s tindr\u00e0 sentit si posem a prova la seva capacitat de provocar canvis socials de fons, o d\u2019acompanyar-los\u201d.<\/p>\n\n\n\n

A Tot per fer: diversitat sexual i de g\u00e8nere en el projecte independentista,<\/em> Milena Duch Miret <\/strong>diu que: \u201cNo \u00e9s un fet freq\u00fcent que, en un projecte com el de repensar i (re)viure una naci\u00f3 sense Estat, es vulgui profunditzar en la possibilitat de construir, de zero, l\u2019Estat feminista. Menys encara ho ha sigut que s\u2019hi vulgui afegir la perspectiva lesbiana\u201d. Per l\u2019autora, el moviment feminista i el moviment l\u00e8sbic als Paisos Catalans s\u00f3n la mateixa cara de la mateixa moneda, les lluites d\u2019alliberament sexual i de g\u00e8nere i les lluites d\u2019alliberament dels pobles comparteixen \u201cla negaci\u00f3 de poder ser, la negaci\u00f3 de l\u2019autodeterminaci\u00f3 en tots els sentits\u201d. En el subcapitol Lesbofeminisme, Desmemoria i Silencis<\/em>, Duch Miret repassa la historia LGTB a Catalunya, la invisibilitzaci\u00f3 sistem\u00e0tica de les lesbianes per despr\u00e9s mostrar, a l\u2019Estat espanyol, i els drets?, com les institucions catalanes s\u2019han deixat assimilar pel model d\u2019igualtat patriarcal i capitalista de l\u2019Estat espanyol, el capitalisme rosa i l\u2019homonacionalisme en un proc\u00e9s d\u2019espanyolitzaci\u00f3 renovat. Finalment la seva proposta Un projecte d\u2019alliberament per a la dissid\u00e8ncia sexual i de g\u00e8nere<\/em>  passa per ser conscients: que la lluita de les dissid\u00e8ncies i la lluita independentista no es pot abstreure de la resta d\u2019injust\u00edcies; que no hi ha projecte feminista a la dreta; i que cal entendre el feminisme com un conflicte d\u2019interessos, on les categories \u201cdona\u201d i \u201chome\u201d s\u00f3n pol\u00edtiques i econ\u00f2miques i no s\u00f3n eternes.<\/p>\n\n\n\n

La militant transfeminista <\/strong>Ixeya Quesada recorda a  La Catalunya desviada<\/em> que \u201cels inicis del moviment gai catal\u00e0 es caracteritzen per un tarann\u00e0 nacional i de classe important\u201d. Recorda la manifestaci\u00f3 per l\u2019alliberament sexual i de g\u00e8nere del 26 de juny de 1977, primera a l\u2019estat espanyol, i com posteriorment davant  la misog\u00ednia i el masclisme del moviment gai, moltes lesbianes varen cercar refugi en el moviment feminista. Explica com el moviment LGTBI catal\u00e0 sempre ha estat lligat al moviment LGTBI espanyol. Aix\u00ed s\u2019han aconseguit drets i aven\u00e7os en la legislaci\u00f3 estatal (amnistia, matrimoni, despatologitzaci\u00f3) per\u00f2 \u201cha comportat  l\u2019abandonament de les reivindicacions i els trets nacionals. (…) la vehiculaci\u00f3 d\u2019una sort d\u2019homonacionalisme espanyol (…) i la completa espanyolitzaci\u00f3 de la hist\u00f2ria i la cultura LGTBI\u201d. Un exemple \u00e9s l\u2019\u00fas del castell\u00e0 com a lingua franca <\/em>en qualsevulla activitat. En positiu afirma que  hi ha gent treballant per recuperar referents en que les persones gais, lesbianes, bisexuals, trans o intersexuals catalanes. Tamb\u00e9 aposta per trobar alternatives ling\u00fc\u00edstiques diferents del binarisme de g\u00e8nere. I diu clarament que \u201caquells per als quals la defensa de la p\u00e0tria passa per irremeiablement l\u2019exclusi\u00f3 o la instrumentalitzaci\u00f3 de les nostres realitats, els diem que els seus dogmes no es diferencien en res de l\u2019espanyolisme m\u00e9s ranci i que els combatrem amb la mateixa contund\u00e8ncia amb que reivindiquen la nostra exist\u00e8ncia i els nostres drets\u201d.<\/p>\n\n\n\n

En la pr\u00f2xima edici\u00f3, a M\u00e0tria o b\u00e0rbarie (II)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una m\u00e0tria de Drets<\/strong> (continuaci\u00f3)<\/p>\n\n\n\n

Gitanitzar Catalunya<\/em> de Saray Rodriguez<\/strong> amb Marta Roqueta; Laia Mu\u00f1oz Bover<\/strong> amb Combatre el racisme dins i fora de les institucions<\/em>; Laura G. Ortensi<\/strong> amb Dones i discapacitat a Catalunya: res sobre nosaltres sense nosaltres<\/em>; i Pit-roig Vinyals<\/strong> amb Refer-se en catal\u00e0: llengua, g\u00e8nere i salut mental<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Construir la m\u00e0tria: Naci\u00f2 i sectors<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Marta Curull Sent\u00eds<\/strong> i Marina Mu\u00f1oz Puig<\/strong> amb Economia per sostenir la Vida<\/em>; Anna Pag\u00e8s Pardo<\/strong> amb Sindicalisme feminista a Catalunya<\/em>; De Ruralitat i perif\u00e8ria: dones pageses contra el col\u00b7laps<\/em>e de Martina Marcet Fuentes<\/strong>; Per una naci\u00f3 d\u2019emprenedores<\/em> de Ariadna Mart\u00ednez<\/strong> en una conversa amb Marta Roqueta-Fern\u00e1ndez; Un nou turisme per a un pa\u00eds divers<\/em> de N\u00faria Abellan-Calvet<\/strong>; Mar Carrero Casanovas <\/strong> amb Salut i Dignitat<\/em>; Pilar Carracelas Argiz<\/strong> amb Instruccions per col\u00b7laborar als mitjans (si ets dona)<\/em>; Merc\u00e8 Vil\u00e0 Rigat<\/strong> amb (No) desap\u00e0reixer del mapa<\/em>; i N\u00faria Alcaraz Coca<\/strong> amb Una pol\u00edtica feminista per un pa\u00eds feminista<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

La m\u00e0tria catalana: entre la tradici\u00f3 i el m\u00f3n globalitzat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Apunts per una Esgl\u00e8sia catalana i anticlerical<\/em> d\u2019Anna Ort\u00edn Nadal<\/strong>; Montserrat Dameson<\/strong> amb ser Dona, jove i cat\u00f2lica<\/em>; Of\u00e8lia Carbonell Torrents<\/strong> amb Existir en catal\u00e0, tamb\u00e9 a internet<\/em>;  J\u00falia Bacardit<\/strong> amb Un manifest per la immersi\u00f3 volunt\u00e0ria<\/em>; I Zahia Guidoum Castiblanque<\/strong> amb Ser o no ser. Demografia a uns pa\u00efsos ocupats.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M\u00e0tria o Barb\u00e0rie fou presentat el 5 d\u2019abril a la llibreria Ona, amb un gran \u00e8xit de p\u00fablic (veieu article a la Independent), i \u00e9s el compendi de 30 veus de dones joves del feminisme catal\u00e0, nascudes entre 1985 i 1995 en forma d\u2019articles o converses.<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":40326,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26577],"tags":[50197,50198,50037,50194,50189,50190,25758,48502,50191,50151,50188,50222,48879,50193,50038,50196,48050,50201,48695,50039,50036,50187,50199,50192,47562],"class_list":["post-81069","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibres","tag-aina-vidal-montserrat","tag-anna-fernandez","tag-anna-punsoda","tag-ares-higuera-boya","tag-assemblea-de-dones-de-nacionalistes-desquerra","tag-carme-maso","tag-destacada","tag-destacat","tag-eulalia-duran","tag-feminisme-catala","tag-independentisme-feminista","tag-ixeya-quesada","tag-julia-ojeda","tag-laia-arnau-borras","tag-llibreria-ona-2","tag-maria-de-lluc-munoz-canyelles","tag-maria-olivares-2","tag-maria-vila","tag-maria-merce-marcal-5","tag-marta-roqueta-2","tag-matria-o-barbarie","tag-matriotisme","tag-natalia-camara-camacho","tag-sonsoles-sentis","tag-tona-gusi"],"yoast_head":"\nDel llibre M\u00e0tria o barb\u00e0rie (I) | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"M\u00e0tria o Barb\u00e0rie fou presentat el 5 d\u2019abril a la llibreria Ona, amb un gran \u00e8xit de p\u00fablic (veieu article a la Independent), i \u00e9s el compendi de 30 veus de dones joves del feminisme catal\u00e0, nascudes entre 1985 i 1995 en forma d\u2019articles o converses.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Del llibre M\u00e0tria o barb\u00e0rie (I) | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"M\u00e0tria o Barb\u00e0rie fou presentat el 5 d\u2019abril a la llibreria Ona, amb un gran \u00e8xit de p\u00fablic (veieu article a la Independent), i \u00e9s el compendi de 30 veus de dones joves del feminisme catal\u00e0, nascudes entre 1985 i 1995 en forma d\u2019articles o converses.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-04-25T18:49:54+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-05-10T14:34:12+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/independent-00.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"563\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Tona Gusi\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@https:\/\/twitter.com\/tonagusi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Tona Gusi\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Tona Gusi\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9\"},\"headline\":\"Del llibre M\u00e0tria o barb\u00e0rie (I)\",\"datePublished\":\"2024-04-25T18:49:54+00:00\",\"dateModified\":\"2024-05-10T14:34:12+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/\"},\"wordCount\":2670,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/independent-00.jpg\",\"keywords\":[\"Aina Vidal Montserrat\",\"Anna Fern\u00e1ndez\",\"Anna Punsoda\",\"Ares Higuera Boya\",\"Assemblea de Dones de Nacionalistes d\u2019Esquerra\",\"Carme Mas\u00f3\",\"Destacada\",\"destacat\",\"Eul\u00e0lia Duran\",\"feminisme catal\u00e0\",\"independentisme feminista\",\"Ixeya Quesada\",\"J\u00falia Ojeda\",\"Laia Arnau Borr\u00e1s\",\"llibreria Ona\",\"Maria de Lluc Mu\u00f1oz\u00a0Canyelles\",\"Maria Olivares\",\"Maria Vila\",\"Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al\",\"Marta Roqueta\",\"Matria o barb\u00e0rie\",\"matriotisme\",\"Nat\u00e0lia C\u00e0mara Camacho\",\"Sonsoles Sent\u00eds\",\"Tona Gusi\"],\"articleSection\":[\"Llibres - Altres Publicacions\"],\"inLanguage\":\"es-ES\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/\",\"name\":\"Del llibre M\u00e0tria o barb\u00e0rie (I) | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/independent-00.jpg\",\"datePublished\":\"2024-04-25T18:49:54+00:00\",\"dateModified\":\"2024-05-10T14:34:12+00:00\",\"description\":\"M\u00e0tria o Barb\u00e0rie fou presentat el 5 d\u2019abril a la llibreria Ona, amb un gran \u00e8xit de p\u00fablic (veieu article a la Independent), i \u00e9s el compendi de 30 veus de dones joves del feminisme catal\u00e0, nascudes entre 1985 i 1995 en forma d\u2019articles o converses.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es-ES\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-ES\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/independent-00.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/independent-00.jpg\",\"width\":1000,\"height\":563},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/la-independent\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Cultura\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/tema\\\/cultura\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Libros - Otras Publicaciones\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/tema\\\/cultura\\\/libros\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Del llibre M\u00e0tria o barb\u00e0rie (I)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es-ES\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-ES\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9\",\"name\":\"Tona Gusi\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es-ES\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267\",\"caption\":\"Tona Gusi\"},\"description\":\"Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. Tamb\u00e9 \u00e9s psic\u00f2loga menci\u00f3 en Psicologia d'Intervenci\u00f3 Cl\u00ednica i menci\u00f3 en Psicologia del Treball i les Organitzacions.\",\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.facebook.com\\\/tona.gusi\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/https:\\\/\\\/twitter.com\\\/tonagusi\"],\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/author\\\/tona-gusi\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Del llibre M\u00e0tria o barb\u00e0rie (I) | La Independent","description":"M\u00e0tria o Barb\u00e0rie fou presentat el 5 d\u2019abril a la llibreria Ona, amb un gran \u00e8xit de p\u00fablic (veieu article a la Independent), i \u00e9s el compendi de 30 veus de dones joves del feminisme catal\u00e0, nascudes entre 1985 i 1995 en forma d\u2019articles o converses.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Del llibre M\u00e0tria o barb\u00e0rie (I) | La Independent","og_description":"M\u00e0tria o Barb\u00e0rie fou presentat el 5 d\u2019abril a la llibreria Ona, amb un gran \u00e8xit de p\u00fablic (veieu article a la Independent), i \u00e9s el compendi de 30 veus de dones joves del feminisme catal\u00e0, nascudes entre 1985 i 1995 en forma d\u2019articles o converses.","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/","og_site_name":"La Independent","article_author":"https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi","article_published_time":"2024-04-25T18:49:54+00:00","article_modified_time":"2024-05-10T14:34:12+00:00","og_image":[{"width":1000,"height":563,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/independent-00.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Tona Gusi","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@https:\/\/twitter.com\/tonagusi","twitter_misc":{"Written by":"Tona Gusi","Est. reading time":"13 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/"},"author":{"name":"Tona Gusi","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#\/schema\/person\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9"},"headline":"Del llibre M\u00e0tria o barb\u00e0rie (I)","datePublished":"2024-04-25T18:49:54+00:00","dateModified":"2024-05-10T14:34:12+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/"},"wordCount":2670,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/independent-00.jpg","keywords":["Aina Vidal Montserrat","Anna Fern\u00e1ndez","Anna Punsoda","Ares Higuera Boya","Assemblea de Dones de Nacionalistes d\u2019Esquerra","Carme Mas\u00f3","Destacada","destacat","Eul\u00e0lia Duran","feminisme catal\u00e0","independentisme feminista","Ixeya Quesada","J\u00falia Ojeda","Laia Arnau Borr\u00e1s","llibreria Ona","Maria de Lluc Mu\u00f1oz\u00a0Canyelles","Maria Olivares","Maria Vila","Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al","Marta Roqueta","Matria o barb\u00e0rie","matriotisme","Nat\u00e0lia C\u00e0mara Camacho","Sonsoles Sent\u00eds","Tona Gusi"],"articleSection":["Llibres - Altres Publicacions"],"inLanguage":"es-ES","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/","name":"Del llibre M\u00e0tria o barb\u00e0rie (I) | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/independent-00.jpg","datePublished":"2024-04-25T18:49:54+00:00","dateModified":"2024-05-10T14:34:12+00:00","description":"M\u00e0tria o Barb\u00e0rie fou presentat el 5 d\u2019abril a la llibreria Ona, amb un gran \u00e8xit de p\u00fablic (veieu article a la Independent), i \u00e9s el compendi de 30 veus de dones joves del feminisme catal\u00e0, nascudes entre 1985 i 1995 en forma d\u2019articles o converses.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es-ES","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-ES","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/independent-00.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/independent-00.jpg","width":1000,"height":563},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/del-llibre-matria-o-barbarie-i\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/la-independent\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Cultura","item":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/tema\/cultura\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Libros - Otras Publicaciones","item":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/tema\/cultura\/libros\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Del llibre M\u00e0tria o barb\u00e0rie (I)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es-ES"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-ES","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/#\/schema\/person\/48977a569b250ff82a4929194239bcc9","name":"Tona Gusi","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es-ES","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ceec4a641aecf56ffeeaa708104371af.jpg?ver=1791995267","caption":"Tona Gusi"},"description":"Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. Tamb\u00e9 \u00e9s psic\u00f2loga menci\u00f3 en Psicologia d'Intervenci\u00f3 Cl\u00ednica i menci\u00f3 en Psicologia del Treball i les Organitzacions.","sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/tona.gusi","https:\/\/x.com\/https:\/\/twitter.com\/tonagusi"],"url":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/author\/tona-gusi\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81069","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/72"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=81069"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81069\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/40326"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=81069"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=81069"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=81069"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}