{"id":74126,"date":"2023-05-12T21:02:21","date_gmt":"2023-05-12T19:02:21","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/?p=74126"},"modified":"2023-05-25T08:42:03","modified_gmt":"2023-05-25T06:42:03","slug":"dia-de-la-mare-ai-mare","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/dia-de-la-mare-ai-mare\/","title":{"rendered":"Dia de la mare. Ai, mare!"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

M\u2019ha costat molt decidir-me escriure sobre el Dia de la mare, que es celebra encara en el m\u00f3n del comer\u00e7 i del consum, el primer diumenge del mes de maig. Durant la meva infantesa sota la dictadura nacional-cat\u00f2lica, es celebrava el 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepci\u00f3 segons l\u2019Esgl\u00e9sia. Als anys setanta, a la famosa Transici\u00f3, es va decidir desvincular aquesta celebraci\u00f3 de connotacions religioses, per\u00f2 no es va poder desvincular de les comercials i per aix\u00f2 perdura, de la mateixa manera que el dia de sant Josep continua sent, per a la publicitat, el Dia del pare.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

En el record he recuperat la foto del mural que la Coordinadora feminista va fer, segurament l\u2019any 1977 al xamfr\u00e0 dels carrers Urgell amb Diputaci\u00f3. El lema de \u201cReina per un dia\u201d feia al\u00b7lusi\u00f3 a un programa de la televisi\u00f3 dels anys 1964-65. No crec que calgui cap comentari sobre la imatge perqu\u00e8 \u00e9s ben eloq\u00fcent de la situaci\u00f3 de les dones en \u00e8poca franquista i de les reivindicacions que s\u00f3n les b\u00e0siques i essencials del moviment feminista d\u2019aquells anys.<\/p>\n\n\n\n

Passo a l\u2019actualitat i parlant de programes de r\u00e0dio, que consti que he agafat una part del t\u00edtol d\u2019un podcast que es diu \u201cAi, mare!\u201d on s\u2019entrevista Maria Manyosa<\/strong> i Gala Pin<\/strong>.Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que anava rumiant si posar com a t\u00edtol \u201cEmmarades\u201d, perqu\u00e8 confesso que jo s\u00f3c una emmarada, per\u00f2 vaig veure un article de Maria Climent<\/strong> a Catorze que ja m\u2019havia passat al davant.<\/p>\n\n\n\n

Ja sabeu que el tema de la maternitat o millor dit de les mares plurals i diverses est\u00e0 a l\u2019ordre del dia. Com a mostra nom\u00e9s cal veure que el llibre Les nostres mares de Gemma Ruiz Pal\u00e0<\/strong> va ser enguany el m\u00e9s venut per Sant Jordi i que, malgrat que despr\u00e9s ha estat desbancat, la veritat \u00e9s que ha estat molt venut. Com diu la contraportada \u00e9s un llibre que honora una generaci\u00f3 de mares que varen viure sota el franquisme i que van fer el possible per resistir i superar la repressi\u00f3 a favor de les seves filles.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Quan m\u2019he embolicat a parlar del Dia de la mare ja sabia que, en realitat, un cop feta la cr\u00edtica f\u00e0cil al fenomen comercial, al darrera hi havia tot el que fa refer\u00e8ncia a la maternitat i aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s dif\u00edcil, molt dif\u00edcil d\u2019entomar i de dir-ne res d\u2019original i que no soni a trivial i ja sabut, per una banda, o que no resulti pol\u00e8mic, per una altra. De fet, sospito que s\u2019hauria de fer, sota la mirada feminista, una d\u2019hist\u00f2ria de com ha estat viscuda i valorada la maternitat a casa nostra des del final de la dictadura fins ara perqu\u00e8 han canviat moltes coses en els fets i en les formes fins a arribar a les maternitats actuals.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s repassant els llibres de la biblioteca t\u2019adones que queden lluny en el temps, als anys setanta, el discurs cr\u00edtic i agre de Lidia Falc\u00f3n<\/strong> proposant la maternitat in vitro o el de Victoria Sau<\/strong> analitzant el buit de la maternitat. Sens dubte s\u00f3n documents importants que reflecteixen les inquietuds de les dones en un per\u00edode hist\u00f2ric i que tenen tamb\u00e9 els seus referents m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres circumst\u00e0ncies concretes com a pa\u00eds, com \u00e9s, per exemple, el llibre d\u2019Adrienne Rich<\/strong> Nacemos de mujer. La crisis de la maternidad como instituci\u00f3n y como experiencia que l\u2019editorial Noguer va publicar l\u2019any 1978.<\/p>\n\n\n\n

Des del punt de vista m\u00e9s cl\u00ednic o tecnol\u00f2gic com diu el propi t\u00edtol, ens trobem el petit manual d\u2019Icaria de Leonor Taboada<\/strong> que va escriure als anys vuitanta La maternidad tecnol\u00f2gica: de la inseminaci\u00f3n artificial a la fertilizaci\u00f3n in vitro. Tal com ha anat avan\u00e7ant el tema es pot seguir a la revista M&S Mujer y Salud on continua col\u00b7laborant Leonor Taboada.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

I en l\u2019\u00e0mbit m\u00e8dic \u00faltimament cada cop es parla m\u00e9s dels parts, del nombre de ces\u00e0ries necess\u00e0ries o no i de la viol\u00e8ncia obst\u00e8trica.<\/p>\n\n\n\n

Si hi ha un tema transversal i interseccional, \u00e9s el de la maternitat o sigui que en aquesta nota de blog nom\u00e9s podem anar fent pinzellades d\u2019aspectes tots ells importants i interessants a partir de materials que es poden trobar al Centre de Documentaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Enguany Edicions 62 ha publicat el llibre de Marina Subirats<\/strong>, De mares a filles. La transmissi\u00f3 de la feminitat. \u00c9s el llibre d\u2019una soci\u00f2loga que comen\u00e7a explicant les seves viv\u00e8ncies i experi\u00e8ncies com a filla i que, a partir del que \u00e9s personal va obrint la perspectiva i passa revista a la relaci\u00f3 materno-filial al llarg de la hist\u00f2ria i de diverses cultures, per a encarar la nostra realitat actual i el futur. Reprodu\u00efm les paraules finals del llibre:<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Si les criatures arriben a ser gestades per m\u00e0quines, la relaci\u00f3 mare-filla s\u2019acabar\u00e0, es trencar\u00e0 el cord\u00f3 umbilical que ens lliga per sempre. Si les mares han d\u2019abandonar filles i fills per anar a ocupar-se de criatures alienes, si els h\u00e0bits i models s\u00f3n transmesos per les xarxes socials. Si menyspreem tant el llegat de les mares que necessitem negar-les i deixar-les enrere, el lligam desapareixer\u00e0 i ens deixar\u00e0 encara m\u00e9s soles, m\u00e9s indefenses, m\u00e9s exposades a una masculinitat invasiva i cruel. \u00c9s una possibilitat present ara en l\u2019horitz\u00f3, i m\u00e9s real del que ens agrada creure. Tindrem la for\u00e7a suficient per fer-la retrocedir i fer prevaldre el valor de la construcci\u00f3 de la vida?<\/p>\n\n\n\n

A la biblioteca podeu trobar, en la l\u00ednia de la relaci\u00f3 de mares i filles, el llibre de Nancy Fryday<\/strong> Mi madre\/yo misma. Las relaciones madre-hija publicat per Argos Vergara a finals dels setanta que cal tenir present perqu\u00e8 ens porta a recuperar la genealogia feminista i ens recorda les visions de les mares v\u00edctimes i botxins alhora dins del patriarcat i cr\u00edticament ens proposa la reconciliaci\u00f3 amb les mares, cadascuna amb la seva pr\u00f2pia mare.<\/p>\n\n\n\n

Queda molt per dir de com s\u2019ha obert el ventalls de la maternitat amb les mares soles, les fam\u00edlies monomarentals i les mares lesbianes, les maternitats trans, les maternitats subrogades\u2026<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 queda pendent parlar de les mares de nens\/nois. Jo, quan l\u2019any 90 vaig traduir Duoda (segle IX), que justament era mare i actuava com a mestra del seu fill Guillem, em vaig plantejar qu\u00e8 suposa ser mare d\u2019un noi i per sort vaig aconseguir el llibre de Linda Rennie Forcey<\/strong>, Mothers of sons. Toward an Understanding of Responsability.<\/p>\n\n\n\n

I encara m\u00e9s, haur\u00edem de repassar les aportacions de les feministes italianes de la difer\u00e8ncia sexual que tant han reflexionat sobre l\u2019ordre simb\u00f2lic de la mare.<\/p>\n\n\n\n

El tema queda obert i ja es dilluns i s\u2019ha acabat el Dia de la mare, encara que em sembla que pr\u00e0cticament de manera un\u00e0nime estar\u00edem d\u2019acord que tots els dies s\u00f3n el Dia de la mare.<\/p>\n\n\n\n

Acabo i no puc v\u00e8ncer la temptaci\u00f3 de citar la can\u00e7\u00f3 que en la meva infantesa ressonava per la r\u00e0dio en la celebraci\u00f3 del Dia de les mares. Era \u201cMadrecita del alma querida\u201d, per\u00f2 com que avui pot resultar kitsch, us passo la que Maria del Mar Bonet<\/strong> dedica enyorada a la seva mare Merc\u00e8 i a la seva estimada Mallorca.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n