Les companyes sindicalistes, en motiu del 8 de mar\u00e7, em van demanar fer una xerrada que vincul\u00e9s el moviment obrer amb el moviment feminista, perqu\u00e8 sembla que a vegades ens oblidem que pr\u00e0cticament van n\u00e9ixer junts. Aleshores he decidit recordar alguna fita important d\u2019aquest caminar junts d\u2019ambd\u00f3s moviments, mirant cap enrere la hist\u00f2ria que els agermana. Ja sabem que la mem\u00f2ria \u00e9s tamb\u00e9 una forma d\u2019apoderament de les dones quan ens adonem que no som ni les primeres ni les \u00faniques, sin\u00f3 que han estat moltes les dones que amb la seva lluita han fet possible que ara nosaltres siguem aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
D\u2019entrada, sempre cal recordar que fou Clara Zetkin<\/strong> (1857-1933) qui va proposar commemorar el 8 de mar\u00e7 com a Dia de la dona treballadora a la II Confer\u00e8ncia Internacional de Dones Socialistes reunida a Copenhague l\u2019any 1910 en record de la gran manifestaci\u00f3 de dones a Nova York en homenatge a les v\u00edctimes de la vaga de treballadores t\u00e8xtils que hi havia hagut l\u2019any abans, tot reivindicant millorar les condicions de vida de les dones en general i de les dones obreres especialment.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 lliga amb la nostra hist\u00f2ria propera perqu\u00e8 els primers 8 de mar\u00e7 que es van poder celebrar despr\u00e9s de la dictadura franquista estigueren dedicats a la dona treballadora i aix\u00ed es pot veure en els cartells que conservem al Centre de Documentaci\u00f3 de Ca la dona. Eren els temps de posar en evid\u00e8ncia les discriminacions de les dones en el m\u00f3n del treball assalariat, reclamant coses b\u00e0siques com \u201ca igual treball, igual salari\u201d. Per\u00f2 les feministes immediatament ens v\u00e0rem adonar que hi havia una discriminaci\u00f3 de fons que era el no reconeixement del treball dom\u00e8stic (aleshores ho d\u00e8iem aix\u00ed) de les mestresses de casa. Per aix\u00f2 es parlava de la doble jornada de les dones que treballaven fora de casa i continuaven treballant quan arribaven a casa \u201cen las labores propias de su sexo\u201d com constava fins i tot en el carnet d\u2019identitat. Ara ja fa temps que el 8 de mar\u00e7 \u00e9s \u201cel dia de les dones\u201d entenent que totes les dones s\u00f3n treballadores fora i dins de casa. I aquesta \u00e9s la l\u00ednia argumental que avui ens porta a parlar i reivindicar els treballs de cura i a buscar les formes de coresponsabilitat en les tasques de la vida quotidiana i mirar qu\u00e8 es pot fer al voltant de la reforma hor\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 tornem a la hist\u00f2ria per a recuperar tres figures excepcionals de sindicalistes feministes del segle XIX i principis del XX.<\/p>\n\n\n\n En primer lloc C\u00e9lestine Th\u00e9r\u00e8se Henriette Trist\u00e1n i Moscoso<\/strong>, coneguda com a Flora Trist\u00e1n<\/strong> (1803-1844) que fou una escriptora, activista social francesa d’origen peru\u00e0 i que \u00e9s considerada com una de les fundadores del feminisme modern.<\/p>\n\n\n\n Cal comen\u00e7ar per dir que la consigna que es va fer famosa en el Manifest comunista de Marx: \u201cProletaris del m\u00f3n, uniu-vos\u201d de fet \u00e9s de Flora Tristan.<\/p>\n\n\n\n La seva vida \u00e9s una odissea i si voleu aprofundir en el seu pensament us recomano el llibre Flora Tristan, una fil\u00f3sofa social de Conxa Llin\u00e1s Carmona<\/strong> editat per la Universitat de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n R\u00e0pidament unes pinzellades d\u2019aquesta vida excepcional.<\/p>\n\n\n\n El seu pare, peru\u00e0, i la seva mare, francesa, es van casar clandestinament, per\u00f2 el matrimoni no va tenir valor legal i la seva filla no fou reconeguda. Flora Trist\u00e1n va tenir una bona primera inf\u00e0ncia, per\u00f2 aix\u00f2 es va acabar quan va morir el seu pare i va deixar en la mis\u00e8ria a tota la fam\u00edlia per la manca de reconeixement legal de la mare i dels fills. En aquesta situaci\u00f3 de pobresa es traslladen a un dels barris m\u00e9s pobres de Par\u00eds. Treballa com a obrera en un taller de litografia i als 17 anys es casa amb el propietari. Aquest matrimoni de conveni\u00e8ncia i de maltractes s\u2019acaba quan Flora fuig de casa amb els seus fills. La seva doble condici\u00f3 de filla natural i esposa separada la va reduir a la marginal condici\u00f3 de \u00abp\u00e0ria\u00bb, perseguida incansablement pel seu marit Flora comen\u00e7a la seva vida errant. Va escriure un diari de viatges P\u00e9r\u00e9grinations d’une paria sobre les seves experi\u00e8ncies al Per\u00fa i a Anglaterra. De retorn a Fran\u00e7a, empr\u00e8n una campanya a favor de l’alliberament de la dona, dels drets dels treballadors i en contra de la pena de mort. La persecuci\u00f3 del seu marit continua i intenta assassinar-la, disparant-la al carrer i deixant-la malferida i amb seq\u00fceles posteriors. Flora continua i publica el 1840 un programa socialista a L’Union ouvri\u00e8re, on crida als treballadors a organitzar-se i unir-se.<\/p>\n\n\n\n El feminisme de Flora Trist\u00e1n enlla\u00e7a amb la Il\u00b7lustraci\u00f3, a partir de la idea d\u2019 igualtat i de llibertat de tots els \u00e9ssers humans i mant\u00e9 la continu\u00eftat amb el pensament d’autores anteriors com Mary Wollstonecraft<\/strong>, per\u00f2 Flora Trist\u00e1n imprimeix al seu feminisme el segell de la classe social quan assenyala com la negaci\u00f3 de l’educaci\u00f3 a les dones est\u00e0 relacionada amb la seva explotaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n Per acabar aquest r\u00e0pid retrat de Flora Tristan m\u2019agradaria recomanar-vos la lectura d\u2019un llibret publicat per l\u2019editorial Cal Carr\u00e9<\/em> que \u00e9s especialment significatiu per la seva actualitat, i sorprenent despr\u00e9s de dos segles que fou escrit. El t\u00edtol ja ho diu tot, Hem d\u2019acollir les dones estrangeres.<\/p>\n\n\n\n A continuaci\u00f3 passem a reivindicar una figura del sindicalisme i feminisme catalans, Isabel Vila Pujol <\/strong>(1843-1896) molt desconeguda, per\u00f2 que ara comen\u00e7a a divulgar-se la seva persona i obra gr\u00e0cies al teatre. Per una banda, hi ha un musical sobre Isabel Vila titulat IsaVel, basat en l’obra Isabel Cinc Hores de Toni Strubell Trueta<\/strong> i la biografia feta per Francesc Ferrer <\/strong>i Giron\u00e8s<\/strong>. Per una altra banda, va fent un bon recorregut per terres catalanes el mon\u00f2leg d\u2019igual t\u00edtol i autor, interpretat per l’actriu Carme Sansa<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Isabel Vila i Pujol fou una mestra i sindicalista republicana, considerada la primera lluitadora pels drets de la classe obrera a Catalunya que va tenir una vida heroica i exemplar i que, per desgr\u00e0cia, \u00e9s poc coneguda actualment.<\/p>\n\n\n\n El seu pare treballava al ram del suro, era taper a Llagostera en uns anys en qu\u00e8 l\u2019activitat laboral del ram del suro era en constant moviment i aix\u00f2 va endinsar la jove Isabel en el m\u00f3n de l’activisme social revolucionari, del sindicalisme i dels drets humans i laborals. Se sap que als anys 1860 no sabia llegir ni escriure i que es va dedicar a treballar, tenir cura dels malalts i instruir-se, amb la idea de ser mestra d’escola.<\/p>\n\n\n\n En esclatar la revoluci\u00f3 de 1868 Isabel Vila tenia 25 anys i, quan els republicans van voler aixecar-se en armes, ella s’hi va oposar, per\u00f2 va donar suport a l’aixecament armat amb la preparaci\u00f3 de tot l’equip de cura dels ferits. El fet m\u00e9s important fou la concentraci\u00f3 de tots els federals a la Bisbal per anar plegats a Girona. All\u00e0 es va produir el Foc de la Bisbal<\/em>, en qu\u00e8 Isabel Vila amb una bona colla de dones va tenir cura dels ferits. En els documents de l\u2019\u00e8poca \u00e9s qualificada d\u2019\u00abactivista valenta i decidida i d’aut\u00e8ntic car\u00e0cter lluitador<\/strong>\u00bb. La premsa francesa va recollir en diversos articles i dibuixos les barricades i enfrontaments del Foc de la Bisbal, la premsa espanyola, no.<\/p>\n\n\n\n Isabel Vila va ser coneguda com a Isabel Cinc Hores per la seva reivindicaci\u00f3 de la jornada de cinc hores a les f\u00e0briques per als menors de 13 anys. Va participar en la campanya Fora quintes<\/em>, (1870) una revolta popular quan el govern espanyol volgu\u00e9 cridar obligat\u00f2riament els mossos per servir dins l’ex\u00e8rcit i que fou durament reprimida. I en el m\u00f3n de la cultura va sol\u00b7licitar una biblioteca per als obrers a Llagostera. Aquestes actuacions la varen fer una dona paradigm\u00e0tica en el seu temps.<\/p>\n\n\n\n En l\u2019\u00e0mbit sindical Isabel Vila va ser la primera dirigent sindical d’Europa en ser nomenada Secretaria del Sindicat La Internacional fundat el 1840 a Anglaterra per Karl Marx <\/strong>i Frederich Engels<\/strong>. El 1874, amb el cop d’estat del general Pavia i la il\u00b7legalitzaci\u00f3 de La Internacional, es va emetre una ordre de detenci\u00f3 contra Isabel Vila i va haver d\u2019exiliar-se a Carcassona. All\u00e0 va ser acollida per una fam\u00edlia de ma\u00e7ons il\u00b7lustrats i va poder cursar estudis de magisteri mentre impartia classes de castell\u00e0 i franc\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n El 1880, va tornar a Barcelona per dedicar-se a l’ensenyament, va treballar de mestra primer a Barcelona i despr\u00e9s a Sabadell, on va ser contractada en una escola laica per a nenes de la Instituci\u00f3 Lliure d’Ensenyament i al cap de pocs anys va fundar la seva pr\u00f2pia escola. Va morir a Sabadell.<\/p>\n\n\n\n I per l\u2019\u00faltim recordem i reivindiquem Teresa Claramunt <\/strong>i Creus <\/strong>(1862-1931) figura cabdal del feminisme obrerista a Catalunya que ser\u00e0 de les primeres a plantejar la necessitat de l’organitzaci\u00f3 aut\u00f2noma de dones anarquistes.<\/p>\n\n\n\n Teresa Claramunt neix en una fam\u00edlia obrera de Sabadell. Era una treballadora del ram t\u00e8xtil i sembla que va participar en la Vaga de les Set Setmanes de 1883<\/em>, en qu\u00e8 es reclamava la jornada de 10 hores. El 1884 fou una de les fundadores de la Secci\u00f3 V\u00e0ria de Treballadores Anarcocol\u00b7lectivistes a l’Ateneu Obrer de Sabadell. Per a Claramunt, l’educaci\u00f3 de les dones era condici\u00f3 indispensable per a la seva emancipaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Amb la lliurepensadora \u00c1ngeles L\u00f3pez de Ayala<\/strong> i l’espiritista Am\u00e0lia Domingo<\/strong> impuls\u00e0 el 1892 la primera societat feminista a l’Estat espanyol, la Sociedad Aut\u00f3noma de Mujeres de Barcelona, que despr\u00e9s es va dir Sociedad Progresiva de Mujeres, una organitzaci\u00f3 articulada al voltant del lliure pensament anarquista, anticlerical i republic\u00e0 que va organitzar l\u2019any 1910 una manifestaci\u00f3 de dones impressionant, una fotografia de la qual encap\u00e7ala aquest text.<\/p>\n\n\n\n El 1893 van tenir lloc els fets del m\u00edting del Teatre Calvo-Vico<\/em>, pels quals Teresa Claramunt i el seu marit van ser detinguts, acusats d’uns disturbis contra la Gu\u00e0rdia Civil i posteriorment van ser sotmesos a un consell de guerra. Fou pitjor la detenci\u00f3 que va patir en la repressi\u00f3 del Proc\u00e9s de Montju\u00efc (1896) que fou el proc\u00e9s militar que segu\u00ed l’atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la process\u00f3 del Corpus. Va ser torturada i colpejada brutalment, cosa que li provocar\u00e0 seq\u00fceles per a la resta de la vida. Tot i que no fou condemnada per cap delicte, despr\u00e9s del judici fou confinada a Anglaterra fins al 1898.<\/p>\n\n\n\n Va ser novament detinguda despr\u00e9s dels fets de la Setmana Tr\u00e0gica (1909) i confinada a Saragossa, on el 1911 impulsar\u00e0 l’adhesi\u00f3 dels sindicats locals a la Confederaci\u00f3 Nacional del Treball i continuar\u00e0 la seva activitat revolucionaria i tamb\u00e9 tornar\u00e0 a entrar a la pres\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Va participar en la divulgaci\u00f3 d\u2019idees prolet\u00e0ries i feministes i va fundar la revista El Productor <\/em>i col\u00b7labor\u00e0 en La Tramontana i en La Revista Blanca i dirig\u00ed el diari El Rebelde<\/em>.<\/p>\n\n\n\n El 1924 torn\u00e0 a Barcelona, per\u00f2 la par\u00e0lisi progressiva l’alluny\u00e0 de l’activitat p\u00fablica. Passar\u00e0 els \u00faltims anys de la seva vida a casa de la seva germana on la visitaran personatges de la talla d’Emma Goldman<\/strong>. Va morir el mateix dia de les eleccions municipals espanyoles de 1931, que portarien la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n El nom de Teresa Claramunt internacionalment est\u00e0 a la mateixa al\u00e7ada que el de Louise Michel<\/strong>, hero\u00efna de la Comuna de Par\u00eds, i de Rosa Luxemburg<\/strong>, militant i te\u00f2rica, socialista, comunista i revolucion\u00e0ria alemanya.<\/p>\n\n\n\n Repeteixo per a acabar que aquestes dones s\u00f3n models que ens han d\u2019ajudar a avan\u00e7ar com a sindicalistes i com a feministes. I val la pena llegir les seves biografies i obres perqu\u00e8 s\u00f3n apassionants i excepcionals. En aquest cas potser podr\u00edem citar Cicer\u00f3 <\/strong>quan diu: Historia magistra vitae\/La hist\u00f2ria \u00e9s mestra de vida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les companyes sindicalistes, en motiu del 8 de mar\u00e7, em van demanar fer una xerrada que vincul\u00e9s el moviment obrer amb el moviment feminista, perqu\u00e8 sembla que a vegades ens oblidem que pr\u00e0cticament van n\u00e9ixer junts<\/p>\n","protected":false},"author":48,"featured_media":72726,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26656],"tags":[47428,47437,47435,47431,47430,47432,47441,47442,47434,47440,47439,47444,47433,47429,47443,47427,47438,47436],"class_list":["post-72725","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-memoria","tag-8-m","tag-angeles-lopez-de-ayala-2","tag-carme-sansa-2","tag-celestine-therese-henriette-tristan-i-moscoso","tag-clara-zetkin-2","tag-conxa-llinas-carmona","tag-el-rebelde","tag-emma-goldman-2","tag-isabel-vila-pujol","tag-la-revista-blanca","tag-la-tramontana","tag-louise-michel","tag-mary-wollstonecraft-2","tag-moviment-feminista-3","tag-segona-republica-2","tag-sindicalisme-2","tag-teatre-calvo-vico","tag-teresa-claramunt-i-creus"],"yoast_head":"\n