Jo no soc pas historiadora, per\u00f2 la hist\u00f2ria ho diu: Nativitat Yarza va ser la primera alcaldessa de Catalunya.<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n Era republicana, feminista i laica i, per defensar aquests valors, despr\u00e9s de l’aixecament militar contra el leg\u00edtim govern de la II Rep\u00fablica, es va fer miliciana perdent-se la seva petjada en els camins de la repressi\u00f3 i l’exili que va obligar la mal anomenada guerra civil.<\/p>\n\n\n\n Natividad Yarza Planas<\/p>\n\n\n\n Una petita biografia d’una mestra republicana i feminista<\/strong><\/p>\n\n\n\n Natividad Yarza Planas<\/strong> va n\u00e9ixer a Valladolid el 24 de desembre de 1872. El seu pare era aragon\u00e8s i la seva mare mallorquina. Amb pocs mesos de vida, la seva fam\u00edlia es va despla\u00e7ar a Saragossa i el 1876 varen anar a viure a Barcelona. El 1904 i el 1905 va estudiar a l’Escola Normal d’Osca i, dos anys m\u00e9s tard, va exercir de mestra a Santa Margarida de Montbui (Anoia), Pontons, Vilada, Malla, Saderra (Or\u00eds), Vilanova del Cam\u00ed (Anoia), Igualada (Anoia), Gandesa, Cabrera de Mar, Candasnos i, finalment, el juny de 1930 va ser nomenada en propietat a l’escola de Bellprat (Anoia). A l’estiu del 1934 va traslladar la seva pla\u00e7a de mestra a La Pobla de Claramunt (tamb\u00e9 a l’Anoia) on hi va viure fins l’inici de la guerra civil.<\/p>\n\n\n\n Darrerament s’ha escrit ja molt d’ella. Concretament, Lourdes Rego<\/strong> i Teresa Abell\u00f3<\/strong>, varen publicar-ne una extensa biografia a la revista “Sapiens” [1] on ens diuen: “No era una dona i prou. Tenia bon parlar i unes idees molt avan\u00e7ades: unes idees republicanes”‘, tot citant Salvador Vila quan tenia 88 anys i que havia estat un antic alumne alhora que ve\u00ed de Bellprat. I afegeixen:<\/p>\n\n\n\n “Nativitat Yarza era republicana fins a la medul\u00b7la, per\u00f2 tamb\u00e9 transpirava feminisme i era, a m\u00e9s una gran defensora del la\u00efcisme, elements que -sovint- en aquella \u00e8poca anaven junts. \u00c9s per aix\u00f2 que, tan aviat com els nous temps de llibertat li varen permetre, va entrar a l’Institut Laic Ben\u00e8fic de Bellprat. El La\u00efcisme oficial de la Rep\u00fablica va estimular la creaci\u00f3 d’una xarxa d’assist\u00e8ncia, deslligada de la benefic\u00e8ncia que fins aleshores havia estat en mans dels ordes religiosos, amb els quals competia. En paraules de Nativitat Yarza al diari republic\u00e0 La Humanitat (13 de febrer del 1934): l’Institut fou fundat per dur a terme exclusivament, el que el seu mateix nom indica, i aix\u00ed evitar que els enemics de la Rep\u00fablica, amb la ‘capa de persones caritatives’, poguessin dur a terme els seus designis, que no eren altres que fer passar gana als que no van a missa, fent-los entendre que el la\u00efcisme era una cosa funesta”.<\/p>\n\n\n\n Va ser una ferma defensora dels drets de les dones, del feminisme, que en aquells anys es debatia en el dret a vot de les dones i tamb\u00e9 en el seu dret a presentar-se a eleccions i ser elegides. Combinava el seu comprom\u00eds a Barcelona de la mateixa manera que combinava inseparablement els seus ideals republicans amb la lluita feminista. Yarza esdev\u00e9 una de les promotores de l'”Asociaci\u00f3n Femenina Republicana Victoria<\/strong> Kent<\/strong>” que, a l’agost del 1931, publica un manifest l’Heraldo de Madrid i tamb\u00e9 a “el Liberal”, en el qual es demanen col\u00b7laboradores per establir l’associaci\u00f3 a Madrid i a altres capitals de l’Estat. La seva \u00fanica finalitat era promoure el feminisme en benefici de la Rep\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, mentre instru\u00efa els nens i nenes de lletres, d’aritm\u00e8tica o d’hist\u00f2ria, tamb\u00e9 mirava de fer-los part\u00edcips dels valors republicans, que per a ella eren vitals: fer de Catalunya un poble lliure, culte i amarat d’aquella just\u00edcia social que tots desitgem.<\/p>\n\n\n\n Comprom\u00eds amb la Rep\u00fablica: alcaldessa i miliciana<\/strong><\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, va decidir presentar-se a les primeres eleccions municipals que permetien aquest dret a les dones. Ho va fer amb la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya: “‘Jo ja sentia llavors, els mateixos desitjos que ara d’intervenir activament a la pol\u00edtica i redimir la dona. Per\u00f2 aquell r\u00e8gim no em permetia dur projectes a terme. Quan la Constituci\u00f3 republicana va declarar la dona igual que l’home, llavors vaig decidir lluitar’, va declarar a la revista Estampa el 3 de mar\u00e7 de 1934. Segons va explicar al diari La Humanitat, tenia clar com volia aplicar el seu programa electoral: ‘amb una administraci\u00f3 republicana, una cultura laica i austeritat’ “<\/p>\n\n\n\n Va ser una republicana conseq\u00fcent, va participar en l’activitat pol\u00edtica d’aquell per\u00edode apassionant i, a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 va convertir-se en la primera alcaldessa elegida per sufragi popular a Catalunya, i ho va ser a Bellprat: “va ser el dia m\u00e9s bell de la meva vida” digu\u00e9, i tamb\u00e9 va ser per ella un dia feli\u00e7 quan el 12 de febrer del mateix any va ser rebuda per l’aleshores President de la Generalitat, Llu\u00eds Companys.<\/p>\n\n\n\n Quan es va produir l’al\u00e7ament franquista de 1936, Yarza tenia 63 anys i es va allistar immediatament per anar al front d’Arag\u00f3 a fer costat a les forces lleials a la Rep\u00fablica, concretament a la Columna Carlos Marx<\/strong> i que estava formada per membres del PSUC i de la Uni\u00f3 General de Treballadors (sindicat al que ella pertanyia). Coneguda tamb\u00e9 com a “columna Del Barrio-Trueba”, va partir de Barcelona el 25 de juliol en direcci\u00f3 a Arag\u00f3 i es va establir a la caserna general de Tardienta (Osca), on va participar dels combats que es produ\u00efren en aquest sector i, com a moltes altres dones, va ser desmilitaritzada en formar-se l’Ex\u00e8rcit Republic\u00e0 de la Rep\u00fablica el 1937.<\/p>\n\n\n\n Quan Yarza es trasllada definitivament a Barcelona, es va incardinar simult\u00e0niament en tasques pol\u00edtiques de l’organitzaci\u00f3 femenina del PSUC, des del seu casal al Passeig Pi i Margall 19 (el Passeig de Gr\u00e0cia). Ella i Hilda Agostini<\/strong> eren al capdavant del departament de Premsa, Agitaci\u00f3 i Propaganda, mentre que altres companyes gestionaven depend\u00e8ncies d’assist\u00e8ncia social i ajudes a la gent del front de guerra. Nativitat Yarza i Rosario Mera intervenen, davant 800 delegades i en representaci\u00f3 del PSUC, en el 1er Congr\u00e9s Nacional de la Dona, que t\u00e9 lloc del 6 al 8 de novembre del 1937 al Palau de la M\u00fasica de Barcelona, en el qual s’escull Maria Dolors Bargall\u00f3<\/strong> principal propagandista d’Esquerra Republicana, com a presidenta de la Uni\u00f3 de Dones de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n Va dirig\u00ed el Grup Escolar Lina \u00d2dena en el marc del Consell de l’Escola Nova Unificada. Ella va anar a parar a una escola de la part alta de la ciutat, prop del carrer Balmes. Resideix en el mateix centre, on s’est\u00e0 gaireb\u00e9 fins als darrers mesos de la guerra. Acabada la guerra va marxar emprendre els camins de la repressi\u00f3 i l’exili a Fran\u00e7a, mantenint sempre el seu comprom\u00eds republic\u00e0, i es va negar sempre a tornar a una Espanya franquista. La seva pista es perd el 6 de febrer de 1960 a Toulouse (Fran\u00e7a), morint en condicions molt prec\u00e0ries i en el m\u00e9s absolut dels silencis.<\/p>\n\n\n\n Un homenatge a Bellprat i la primera exhibici\u00f3 de castelleres<\/strong><\/p>\n\n\n\n El 19 de setembre de 2009, en commemoraci\u00f3 del 75 aniversari del seu nomenament com a alcaldessa de Bellprat, se li va retre un homenatge que va presidir el llavors President del Parlament de Catalunya, Ernes<\/strong>t Benach.<\/strong> I on participaren tamb\u00e9 la llavors Presidenta de l’Institut Catal\u00e0 de les Dones, Marta Selva<\/strong>, i la historiadora Isabel Segur<\/strong>a.<\/p>\n\n\n\n Marta Selva, per la seva banda, va fer esment al no ja sostre de vidre sin\u00f3 el sostre de plom que tenim damunt nostre les dones a l’hora d’obrir-nos camins en la societat, ja que es diu que les dones tenim un sostre de vidre pel llist\u00f3 real que la societat ens col\u00b7loca si volem avan\u00e7ar sense els l\u00edmits que la construcci\u00f3 social del g\u00e8nere ens permet de travessar. I va fer refer\u00e8ncia al sostre de plom que va tenir Nativitat Yarza, perqu\u00e8 com a m\u00ednim el sostre de vidre ens permet veure el que hi ha damunt nostre, mentre que el de plom, a banda de pesar com una llosa, \u00e9s opac.<\/p>\n\n\n\n Aquest acte d’homenatge va tenir una actuaci\u00f3 molt emotiva i particular. Es tract\u00e0 de la “1a Diada de Castelleres \u2013 Memorial Nativitat Yarza”, en la que hi varen participar castelleres dels Castellers de Vilafranca, de la Colla Jove de Xiquets de Valls i dels Moixiganguers d’Igualada.<\/p>\n\n\n\n Les castelleres anaven enfilant els diferents pisos de les torres fins al pom de dalt, amb l’enxaneta, de les diferents construccions aixecades per cada colla, un fet novador i molt emocionant. Varen necessitar una pinya, d’acord, i aquesta era una muni\u00f3 de mans entrella\u00e7ades que no distingien entre homes ni dones, castellers o p\u00fablic assistent que -volunt\u00e0riament- v\u00e0rem acceptar la invitaci\u00f3 feta pel cap de colla. Era emocionant viure-ho per dintre, copsar els rostres d’esfor\u00e7 que van obligar a desmuntar un tres de set, per\u00f2 tamb\u00e9 les mostres de satisfacci\u00f3 que mostraven en baixar i arribar a la pinya que les havia sostingut. Al final es va aixecar un castell amb els colors de les tres colles on, des de la pinya fins dalt de tot, es feia visible la riquesa de la diversitat i del color de les mans entrella\u00e7ades. Una gesta que es repeteix cada any en el decurs del mes d’octubre i que continua esdevenint un exemple de visibilitzaci\u00f3 femenina en aquest acte memorial dedicat a qui fou mestra i alcaldessa de Bellprat abans i durant la II Rep\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n![\"Maribel-Nogue-Felip](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/maribel-nogue-felip_nativitat-yarza.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n