![\"merce-otero-perfil\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/merce-otero-perfil.png\")
<\/p>\n\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n Recordem amb tot el reconeixement que mereix Maria Ant\u00f2nia Oliver i Cabrer (1946-2022) que va morir el dijous passat, 10 de febrer.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les seus llibres ens acompanyaran sempre i podeu consultar en el cat\u00e0leg en l\u00ednia del Centre de Documentaci\u00f3 de Ca la dona els que tenim d’aquesta autora i que us estan esperant.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Maria Ant\u00f2nia Oliver<\/strong>, mallorquina resident a Barcelona des del 1969 t\u00e9 una variada producci\u00f3 novel\u00b7l\u00edstica i de narrativa breu, traduccions al catal\u00e0 i castell\u00e0, assaig literari, literatura infantil, dramat\u00fargia i guionatge.<\/span><\/p>\n Cal destacar que el 2016 va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i fou la quarta dona despr\u00e9s de Merc\u00e8 Rodoreda<\/strong> (1980), Teresa P\u00e0mies<\/strong> (2001) i Montserrat Abell\u00f3<\/strong> (2008). I de passada aprofitem per recordar que despr\u00e9s d’ella han rebut aquest premi Isabel Clara Sim\u00f3<\/strong> (2017), Marta Pessarrodona<\/strong> (2019) i Maria Barbal<\/strong> (2021), en total nom\u00e9s set dones en m\u00e9s de cinquanta convocat\u00f2ries des de que Omnium Cultural el va convocar per primera vegada l’any 1969. Hem comen\u00e7at amb aquesta dada perqu\u00e8, quan Maria Ant\u00f2nia Oliver va rebre el premi va dir unes paraules molt reivindicatives respecte a la pres\u00e8ncia de les dones en l’\u00e0mbit literari:<\/span><\/p>\n “Ara que m’han concedit aquest premi, tamb\u00e9 m’he sentit una mica florero perqu\u00e8 som dona, perqu\u00e8 nom\u00e9s som la quarta dona de 48 premis que s’han donat en aquest m\u00f3n tan patriarcal, quan hi ha tantes dones que l’haurien pogut rebre, i no nom\u00e9s escriptores, sin\u00f3 cient\u00edfiques, fil\u00f2logues, bruixes valentes que lluiten per tenir un lloc igual que els companys homes”.<\/span><\/p>\n Maria Antonia Oliver pertanyia a la dita generaci\u00f3 liter\u00e0ria dels 70 i amb autors i autores contempor\u00e0nies va formar part del col\u00b7lectiu Ofelia Dracs. L’empenta d’aquesta generaci\u00f3 pel que fa a posar al dia i a l’abast la literatura en llengua catalana \u00e9s molt important.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n En aquest context dels anys 70 recordo la sorpresa en llegir les primeres obres de M. Ant\u00f2nia Oliver justament perqu\u00e8 l’actualitat dels temes tractats tenia una base popular i tradicional vinculada a les rondalles mallorquines, cosa que es veu clarament en les seves novel\u00b7les Cr\u00f2niques de la molt anomenada ciutat de Montcarr\u00e0 (1972), i sobretot en El vaixell d’Ir\u00e0s i no Tornar\u00e0s (1976) que tracten la problem\u00e0tica dels canvis socials de Mallorca.<\/span><\/p>\n De la seva variada narrativa \u00e9s essencial destacar la pres\u00e8ncia de dones protagonistes en novel\u00b7les com les de la s\u00e8rie negra, Estudi en lila, Ant\u00edpodes i El sol que fa l’\u00e0nec, que narren les perip\u00e8cies de la detectiva L\u00f2nia Guiu<\/strong> i que toquen temes de cr\u00edtica social com, per exemple, en la primera que t\u00e9 per escenari la Barcelona dels anys vuitanta i tracta el cas d’una adolescent embarassada que desapareix.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Una altra figura poderosa \u00e9s la protagonista de Joana E.<\/strong> on recrea la hist\u00f2ria real d’una dona que va con\u00e8ixer i que transita pels canvis de la societat mallorquina en la postguerra, perqu\u00e8 des d’una bona infantesa i adolesc\u00e8ncia passa per una matrimoni de conveni\u00e8ncia amb tot els maltractes de l’\u00e8poca fins arribar a la superaci\u00f3 personal. Amb aquesta novel\u00b7la va ser guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana que \u00e9s un dels nombrosos premis que merescudament va rebre.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Pel que fa a la seva vida personal, \u00edntimament vinculada a la literatura cal recordar el seu matrimoni amb l’escriptor Jaume Fuster<\/strong> (1945-1998) amb qui va compartir tot i molt. Junt amb Fuster va tenir un paper important en la realitzaci\u00f3 del Congr\u00e9s de Cultura Catalana (1977). Tamb\u00e9 es va implicar i comprometre pol\u00edticament als anys setanta en la creaci\u00f3 i extensi\u00f3 del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). I evidentment va ser ben present en la lluita feminista.<\/span><\/p>\n Hi ha factors que for\u00e7osament marquen la vida i l’obra de l’autora i que fan que desgraciadament entri en l’oblit perqu\u00e8 l’obliguen a allunyar-se del focus dels mitjans i del p\u00fablic. En el cas de Maria Ant\u00f2nia Oliver foren fets molt marcats com el seu transplantament de cor (1997) i la mort de Jaume Fuster (1998) i posteriorment el seu retorn a Mallorca. De tota manera la seva producci\u00f3 a un altre ritme continua i a m\u00e9s \u00e9s nombrosa i variada tal com s’ha dit per les seves col\u00b7laboracions a la premsa, els guions de ficci\u00f3, el teatre, els reportatges i les traduccions.<\/span><\/p>\n Potser val la pena acabar aquesta nota necrol\u00f2gica dient que les obres de Maria Ant\u00f2nia Oliver han estat tradu\u00efdes a l’alemany, angl\u00e8s, castell\u00e0, franc\u00e8s, itali\u00e0, neerland\u00e8s i portugu\u00e8s. I, d’una altra banda, ella ha estat la traductora al catal\u00e0 d’obres angleses, franceses i italianes com l‘Orlando<\/strong> de V\u00edrginia Woolf<\/strong> i Moby<\/strong> Dick<\/strong> d‘Herman Melville<\/strong> que justament va obtenir el Premi Literatura Catalana de la Generalitat el 1985.<\/span><\/p>\n La recomanaci\u00f3 clara i expl\u00edcita<\/strong> \u00e9s que llegiu i rellegiu Maria Ant\u00f2nia Oliver perqu\u00e8 s’ho mereix i perqu\u00e8 fruireu d’una bona literatura.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n *Merc\u00e8 Otero-Vidal<\/strong><\/span><\/p>\n Professora jubilada i activista feminista<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Recordem amb tot el reconeixement que mereix Maria Ant\u00f2nia Oliver i Cabrer (1946-2022) que va morir el dijous passat, 10 de febrer.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":68217,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26657],"tags":[46121,46120,34061,46122,46118,46117,29672],"class_list":["post-69612","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinion-memoria","tag-dherman-melville","tag-i-moby-dick","tag-maria-antonia-oliver","tag-ofelia-dracs","tag-orlando","tag-premi-literatura-catalana-de-la-generalitat","tag-virginia-woolf"],"yoast_head":"\n![\"maria-antonia-oliver-2-100222\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/maria-antonia-oliver-2-100222.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"30365569330\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/30365569330.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Imagen](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Imagen_3.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Foto\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Foto.jpg\")
<\/span><\/p>\n