\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Em fa molta il\u00b7lusi\u00f3 presentar-vos Hester, per\u00f2 abans us he d’explicar on i com me la vaig trobar.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Fou a la Casa Orlandai, un edifici amb trets modernistes de S\u00e0rria que va ser uns quants anys l’Escola Talitha i que actualment \u00e9s la seu d’una Associaci\u00f3 Cultural.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Entre les activitats interessants que s’hi porten a terme, tenen lloc unes trobades amb el t\u00edtol de “Caf\u00e8s literaris” que enguany han tractat el tema de la biografia. L’\u00faltima sessi\u00f3 era especialment interessant per a mi perqu\u00e8 es parlava de biografia i de retruc de diccionaris que formen part de les meves d\u00e8ries.<\/span><\/p>\n La biografia que es comentava era la magna obra que James Boswell<\/strong> va dedicar al seu amic Samuel Johnson<\/strong> (1709-1784) autor del fam\u00f3s A Dictionary of the English Language, publicat a Londres l’any 1755. La sessi\u00f3 havia estat programada per Ferran Mu\u00f1oz Jofre<\/strong> i el ponent va ser John Stone<\/strong>, professor d’Hist\u00f2ria de la Cultura a la UB. No cal dir-vos que la sessi\u00f3 em va agradar molt, vaig aprendre moltes coses i em varen donar pistes sobre proto-feministes que desconeixia i que han ampliat la genealogia que amb tantes dificultats anem rescatant de la invisibilitat patriarcal.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La vida de Samuel Johnson de James Boswell<\/strong> (1740-1795) \u00e9s una obra de refer\u00e8ncia de la literatura anglesa, segons sembla la m\u00e9s llegida despr\u00e9s de Shakespeare. L’especial relaci\u00f3 que tingueren bi\u00f2graf i biografiat es reflecteix en l’obra a base de converses, correspond\u00e8ncia i experi\u00e8ncies compartides. Aquesta varietat de documentaci\u00f3 de primera m\u00e0 amb les an\u00e8cdotes i opinions incloses confegeixen un retrat psicol\u00f2gic del doctor Johnson per\u00f2 tamb\u00e9 una visi\u00f3 de la societat del seu temps. El conjunt passa a ser el model de la biografia moderna.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 el que ens interessa a les feministes \u00e9s que a part de Boswell hi havia una altra persona que tenia tamb\u00e9 gran informaci\u00f3 sobre Johnson tal com consta ens els seus diaris i correspond\u00e8ncia i que a m\u00e9s va ajudar i tenir cura del prestigi\u00f3s poeta, assagista i cr\u00edtic fins a la seva mort. Es tracta de Hester Lynch Thrale Piozzi<\/strong> (Salusbury de naixement) que amb el seu marit Henry Thrale<\/strong>, ric cerveser i membre del parlament, van con\u00e8ixer Johnson l’any 1765 i el van integrar a la seva fam\u00edlia i fou gr\u00e0cies a la seva ajuda econ\u00f2mica que el gran home va poder viure dignament ja que els seus ingressos eren molt escassos.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Hester Lynch Salusbury (1741?-1821) pertanyia a una important fam\u00edlia terratinent gal\u00b7lesa i es va casar primer amb Henry Thrale i despr\u00e9s amb un professor de m\u00fasica Gabriel Piozzi<\/strong>, d’aqu\u00ed els seus cognoms acumulats. Per part de pare era descendent directa d’una altra dona digna de tenir en compte Katheryn de Berain<\/strong> (1534-1591) coneguda com a Mam Cymru o sigui la “Mare de Gal\u00b7les”.<\/span><\/p>\n Va rebre una educaci\u00f3 excel\u00b7lent en franc\u00e8s i ella mateixa reconeix que va ser una jove prodigi.<\/span><\/p>\n Del seu primer matrimoni va tenir dotze criatures i per la situaci\u00f3 financera del seu marit va formar part de la societat londinenca i aix\u00ed va con\u00e8ixer Johnson i Boswell i altra gent del m\u00f3n de la literatura. Va fer amistat amb Frances Burney<\/strong> (1752-1840) que va ser una novel\u00b7lista i dramaturga anglesa recordada pels seus Diaris on descriu vetllades a casa del matrimoni Thrale i elogia Hester comparant-la amb Germaine de Sta\u00ebl<\/strong>. Despr\u00e9s de la mort dels seu marit, Hester es va tornar a casar, aquesta vegada amb el professor de m\u00fasica de la seva fillada.<\/span><\/p>\n Hester va formar part de la segona generaci\u00f3 del cercle de les Bluestocking (“Mitges blaves”) que fou un sal\u00f3 literari fundat el 1750 per Elisabeth Montagu<\/strong> i Lady Margaret Cavendish Harley<\/strong> on les tertulianes parlaven de q\u00fcestions que despertaven la consci\u00e8ncia feminista tot criticant las imposicions socials a les dones en el matrimoni i en altres \u00e0mbits on es reflectien les discriminacions de sexe b\u00e0siques del patriarcat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n De l’obra d’Hester Lynch Thrale Piozzi destaquen els seus diaris que s\u00f3n coneguts amb el t\u00edtol de Thraliana. Al 1786 va sortir a la llum el seu llibre Anecdotes of the Late Samuel Johnson on es troba informaci\u00f3 que complementa i equilibra la biografia de Boswell. I el 1801 va donar a con\u00e8ixer la seva obra Retrospection que \u00e9s un curi\u00f3s llibre d’hist\u00f2ria que va ser desacreditat en el seu moment, per\u00f2 que ara pot interessar a la historiografia cr\u00edtica i feminista.<\/span><\/p>\n Retrospection obeeix al sentiment de Hester que creia de veritat que el m\u00f3n s’acabava i que el regne de Crist a la terra era imminent. Els \u00faltims anys de la seva vida, el seu pensament estava en la l\u00ednia mil\u00b7lenarista i les seves interpretacions escatol\u00f2giques dels esdeveniments van ser menystingudes i a m\u00e9s tamb\u00e9 fou ridiculitzada pels cr\u00edtics per q\u00fcesti\u00f3 de l’edat. Posteriorment s’ha considerat una hist\u00f2ria popular i es podria dir feminista perqu\u00e8 est\u00e0 preocupada per mostrar els canvis en les maneres i costums en la mesura que afecten les dones i fins i tot t\u00e9 intu\u00efcions que anticipen plantejaments marxistes.<\/span><\/p>\n I acabem tal com hem comen\u00e7at parlant de diccionaris perqu\u00e8 Hester Lynch Thrale Piozzi t\u00e9 la categoria de lexic\u00f2grafa per m\u00e8rit propi, perqu\u00e8 va elaborar una esp\u00e8cie de diccionari de sin\u00f2nims a partir de l’intent de regular l’elecci\u00f3 de paraules en una conversa familiar que fou publicat el 1794.<\/span><\/p>\n Insisteixo que per a mi ha estat una agradable sorpresa con\u00e8ixer “per casualitat” Hester Lynch Thrale Piozzi i per aix\u00f2 ho he volgut compartir amb vosaltres.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Em fa molta il\u00b7lusi\u00f3 presentar-vos Hester, per\u00f2 abans us he d’explicar on i com me la vaig trobar.<\/p>\n","protected":false},"author":48,"featured_media":68217,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-69422","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n![\"Foto](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Foto_Otero.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Imagen](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Imagen_buena_de_Samuel.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Otero](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Otero_3.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Otero](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Otero_4_buena.jpg\")
<\/span><\/p>\n