![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/01ananfreixaspresenta_pet.jpg\")
<\/span><\/strong><\/p>\n\u00a0<\/p>\n
Anna\u00a0Freixas\u00a0i Eul\u00e0lia Lled\u00f3 han investigat des del feminisme i reivindiquen la vellesa tal com \u00e9s\u2026\u00a0 <\/p>\n Per\u00f2 segons les\u00a0 expertes cal anar molt m\u00e9s enll\u00e0, i comen\u00e7ar a reivindicar la nostra longevitat com un triomf, i com una etapa de la vida per a viure millor.<\/span> L’edat \u00e9s el primer que observem en les persones grans. I de manera inconscient i nom\u00e9s per la seva aparen\u00e7a les discriminem.<\/strong> L\u2019edatisme es refereix als estereotips (com pensem), els prejudicis (com ens sentim) i la discriminaci\u00f3 (com actuem) cap a les persones en funci\u00f3 de la seva edat. I la lluita contra aquesta manera de pensar tan estesa i com tantes del passat la lideren les dones grans que, quan \u201ccompleixen anys\u201d se senten invisibilitzades, i mai les consideren \u201cinteressants\u201d com els seus hom\u00f2legs d\u2019edat semblant.<\/span><\/p>\n Afortunadament, cada vegada m\u00e9s trobem referents de la saviesa que pot proporcionar complir anys. Margaret\u00a0Atwood<\/strong>,\u00a0Vivian\u00a0Gornick<\/strong>\u00a0o\u00a0Annie\u00a0Ernaux<\/strong>, continuen sent l\u00eddereses per dret propi, i amb la seva experi\u00e8ncia, humor i sentit cr\u00edtic demostren que fer-se \u201cmajor\u201d pot ser molt positiu, i ha de ser acceptat amb naturalitat per l’entorn. Elles viuen la seva experi\u00e8ncia sense complexos, reivindiquen una exist\u00e8ncia plena, sense posar-se limitacions per a divertir-se, estimar i expressar-se.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Complir anys amb dignitat: una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica<\/strong><\/span><\/p>\n L’edat \u2013avui m\u00e9s que mai- a causa de l’envelliment progressiu de la nostra societat\u2013 hauria de ser una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica de primer ordre, a fi de retornar a aquesta etapa tan important de la nostra vida valoraci\u00f3, dignitat i visibilitat. \u201cAcceptem l’edat com un do\u201d, afirma Anna Freixas<\/strong>, que acaba de publicar un llibre necessari, l\u00facid i\u00a0divertit, Yo, vIeja. Anotaciones de supervivencia para seres libres (Capit\u00e1n Swing)<\/a>, que parteix de recon\u00e8ixer i valorar les noves possibilitats. No \u00e9s la vellesa la que ens amena\u00e7a, s\u00f3n les nostres idees, les nostres conductes i sobretot la nostra disposici\u00f3 interior al conformisme i a l’obedi\u00e8ncia. \u201c\u00c9s urgent construir una vellesa afirmativa i confortable\u201d. I per a aix\u00f2 ella apel\u00b7la a la creativitat i a l’enginy, a una mirada positiva que reivindiqui el seu valor. Per ella ser \u201cOrgullosament velles\u201d \u00e9s una interessant i il\u00b7luminadora provocaci\u00f3, que dona arguments per a fugir de l’autoexclusi\u00f3, d’aquesta gastada excusa: \u201cJo ja estic major per a…, Hem de fer-nos visibles enfront d’aquesta empenta cap al no-res, i participar de la vida pol\u00edtica, cultural, social i comunit\u00e0ria que\u00a0ens envolta\u201d.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La psic\u00f2loga i feminista Anna Freixas (Barcelona, 75 anys) s’ha proposat revisar el que entenem per ancianitat i anar al centre mateix de l’estigma, aquest que invisibilitza i anul\u00b7la a les dones quan tenen molts anys. \u201cEnfront de la rebel\u00b7li\u00f3 contra la vellesa que imposa una pressi\u00f3 constant i consumista per semblar jove, per tenyir-se, per aprimar, per vestir com \u201cuna\u00a0barbie\u00a0pat\u00e8tica\u201d, Freixas defensa els cabells blancs, triar una talla m\u00e9s i assumir una nova realitat f\u00edsica lliure, serena, tranquil\u00b7la, encara que sense caure mai en la deixadesa. \u201cSi decideixes ser una vella amb barba i bigoti procura que soni a llibertat, no a des\u00eddia\u201d, i defensa que. \u201cDeterminats aspectes de deixadesa contribueixen a l’exclusi\u00f3 de les velles. Si ets jove i et deixes el p\u00e8l en l’aixella, \u00e9s llibertat. Si ets major pot sonar a des\u00eddia i augmentar el rebuig cap a la vellesa\u201d.<\/span><\/p>\n I no oblidem -argumenta Freixas, que estem parlant de drets humans, de llibertat, dignitat i just\u00edcia. Hem de poder mantenir \u201cel control de la nostra vida fins a l’\u00faltim dia\u201d. I afegeix: \u201cLes dones velles hem estat pioneres a reivindicar i la nostra missi\u00f3 ara \u00e9s ser pioneres en ser velles. Ho hem hagut d’inventar tot: el divorci, l’avortament, el matrimoni homosexual, la llei de viol\u00e8ncia. Hem hagut d\u2019anomenar tantes coses que no tenien nom, i ara \u00e9s moment de nomenar una vellesa c\u00f2moda i afirmativa\u201d.<\/span><\/p>\n Ni avieta, ni\u00a0anciana<\/em>, ni cap d’aquestes apel\u00b7lacions beneites amb les quals solem denominar i ficar en el mateix saca a totes les dones grans, i que en la nostra societat ens consideren no competitives ni desitjables, \u201ci aix\u00f2 \u00e9s fruit d’aquesta cultura patriarcal que ens veuen com a dones mentre tinguem la regla, una consideraci\u00f3 patriarcal que ens valora nom\u00e9s com a \u00e9ssers estrictament reproductius”, lamenta Freixas\u201d. Cal superar el \u201cpaternalisme\u201d que ens envolta, l’amor adulador del nostre entorn familiar i el tracte de professionals sanitaris i d’altres camps. Segons Freixas hem de posar les coses en el seu lloc i \u201cdefensar la vellesa, aix\u00ed, amb totes les lletres, amb un argument impecable: \u201cTinc la sort de ser vella perqu\u00e8 no l’he\u00a0palmat. Som velles,\u00a0pioneres, veteranes, no cal buscar altres noms, ni aparentar una altra cosa\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ser lliures, i controlar les nostres vides<\/strong><\/span><\/p>\n La discriminaci\u00f3 cap a la vellesa afecta a tothom, per\u00f2 plana en les dones uns 20 anys abans que en els homes. Gaireb\u00e9 tots pensem, i per descomptat les dones tamb\u00e9, i ho tenim entronitzat que: \u201cLa vellesa \u00e9s lletja\u201d, i ens col\u00b7loca en l’anomenada tercera edat, un eufemisme discriminador. I passant dels estereotips a llenguatge, cal preguntar-se perqu\u00e8 les paraules, la manera d’explicar les coses pot arribar a ser tan discriminat\u00f2ria i degradant, sobretot, amb les dones grans.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Eul\u00e0lia Lled\u00f3<\/strong>, fil\u00f2loga, feminista, i professora jubilada, que ara t\u00e9 69 anys, i aporta diversos anys investigant i escrivint sobre aquest tema, es pregunta: per qu\u00e8 es fuig de la paraula vellesa i se l’associa a una cosa denigrant per a la qual hi ha debuscar una altra denominaci\u00f3? \u201cLes paraules, els eufemismes que suplanten paraules que ens sonen malament tenen una vida limitada perqu\u00e8 r\u00e0pidament absorbeixen la c\u00e0rrega pejorativa del terme que substitueixen. El que molesta no \u00e9s la paraula, \u00e9s el concepte, \u00e9s la vellesa. I cap paraula la pot amagar\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s el que comenta Lled\u00f3 en el seu article: \u201cElogi de la Vellesa\u201d, publicat en diversos llocs.<\/span><\/p>\n Per a ella referir-se a les dones grans, a les ancianes, amb la paraula \u00ab\u00e0vies\u00bb- encara que no ho siguin- \u00e9s definir-les pel seu parentiu i obviar qualsevol altra caracter\u00edstica pr\u00f2pia. I aquesta no \u00e9s una elecci\u00f3 trivial i innocent\u201d. I per a il\u00b7lustrar aquest tema, va escriure un article. \u201c\u00c0vies i t\u00f2pics: dones i a sobre grans\u201d, publicat en\u00a0el seu bloc, i com molts altres, tamb\u00e9 a Huffington\u00a0Post, i comenta sobre un fragment d\u2019Ursula\u00a0K.\u00a0Le\u00a0Guin<\/strong>, que parla de l’estranyesa que ocasiona la vellesa, i no per una q\u00fcesti\u00f3 de bellesa i lletjor. \u201cAquesta estranyesa i\u00a0a\u00efllament\u00a0augmenta a causa de la constant menysvaloraci\u00f3 amb qu\u00e8 ens tractem, la presumpci\u00f3 que no sabr\u00e0s qu\u00e8 \u00e9s un placebo o l’opini\u00f3 generalitzada que la gent gran \u00e9s retr\u00f2grada\u201d.<\/span><\/p>\n Tant Lled\u00f3 com Freixas, s’han dedicat a investigar la situaci\u00f3 de les dones des del feminisme. I ambdues remarquen com viu la gent gran a les resid\u00e8ncies. Quan ingresses en un centre -incl\u00fas -sense ser una persona dependent – deixes de ser el que ets i el que has fet. Et quedes atrapada entre quatre parets, sense poder manifestar les teves opinions i necessitats afectives. En aquesta situaci\u00f3 \u00e9s normal que et trobes mal i et deprimeixis. \u201cI la veritat \u00e9s, comenta Lled\u00f3, que si \u00e9s dif\u00edcil dotar econ\u00f2micament a les resid\u00e8ncies perqu\u00e8 la vida sigui digna i no un trampol\u00ed cap a la mort, encara \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil trencar el tab\u00fa que la vellesa \u00e9s pura mis\u00e8ria intel\u00b7lectual i sentimental\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n D\u00e8cada d’envelliment saludable: 2021-2030<\/strong><\/span><\/p>\n L’etapa de la vellesa afecta per igual a homes i dones, per\u00f2 la boirina de la indifer\u00e8ncia i desvaloraci\u00f3 s’enceba m\u00e9s en les dones. Al final de la d\u00e8cada 2030, el nombre de persones de m\u00e9s de 60 anys haur\u00e0 crescut un 34%, de 1000 milions a 1400 milions. I elles seran majoria, perqu\u00e8 solen viure m\u00e9s que ells. En el 2017 les dones representaven el 54% de + de 60 anys i el 61 de m\u00e9s de 80. Cal tenir en compte que entre el 2021 i 2025 l’esperan\u00e7a de vida de dones al n\u00e9ixerser\u00e0 3 anys major que els homes, i a m\u00e9s les dones grans s\u00f3n en general m\u00e9spobres, i per tant m\u00e9s vulnerables.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El passat 18 de mar\u00e7 l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) va presentar de manera telem\u00e0tica, el primer informe mundial sobre\u00a0Edatisme, amb el t\u00edtol: \u00abUna conversa mundial sobre la discriminaci\u00f3 per l’edat\u00bb, es va parlar sobre com pensem, sentim i actuem amb relaci\u00f3 en l’edat i el fet d’envellir, i es va destacar la import\u00e0ncia d’abordar el que passa perqu\u00e8 afecta molta gent i aviat afectar\u00e0 a tothom. La coalici\u00f3 d’organitzacions mundials formada per l’OMS, l’ONU i la\u00a0UNFPA, van llan\u00e7ar una campanya mundial per a combatre la discriminaci\u00f3 per edat. Amb el lema: \u201cSI a l’envelliment NO a la discriminaci\u00f3 per edat!\u201d, que s’ha popularitzat per les xarxes.<\/span><\/p>\n Malgrat les bones intencions d\u2019aquesta campanya de l\u2019OMS els antecedents no s\u00f3n molt positius. I aix\u00ed ho subratlla Freixas en el seu llibre: “M’he quedat de pedra en llegir les 10 prioritats de salut\u00a0que\u00a0ha establert l’OMS per a la\u00a0d\u00e8cada\u00a02020-2030, declarada com la primera\u00a0d\u00e8cada\u00a0d’envelliment saludable. Ni una sola l\u00ednia fa refer\u00e8ncia sobre les dones grans…” Aquest informe<\/a>\u00a0es va publicar a setembre 2019.\u00a0<\/span><\/p>\n I a m\u00e9s, com podem veure en el v\u00eddeo de la campanya 2021<\/a>, entre una majoria d\u2019homes experts, nom\u00e9s hi ha dues dones,\u00a0Janett\u00a0Barrat<\/strong>\u00a0i Natalia\u00a0Kamen<\/strong>, executives d’entitats internacionals, que tampoc anomenem a les dones, malgrat que en la seva participaci\u00f3 estan conven\u00e7udes que discriminaci\u00f3 per edat es pot combatre, i superar. I si repassem l\u2019Informe tampoc, hi ha menci\u00f3 especial en femen\u00ed, encara que es menciona que \u201cl\u2019edatismes\u2019encreua amb altres factors com sexisme i racisme\u201d. I m\u00e9s tenint en compte que de les \u201cTres estrat\u00e8gies \u2013que recomanen- perqu\u00e8 han demostrat la seva efectivitat, incidir en el tema del g\u00e8nere \u00e9sfonamental. Si les vies de soluci\u00f3 s\u00f3n: la pol\u00edtica i la legislaci\u00f3, les intervencions educatives, i la promoci\u00f3 del contacte\u00a0inter-generacional, on s\u00f3n les dones?. Qui ha mantingut i mant\u00e9 encara el sistema de cures? Promoure la qualitat de vida de les dones grans mereix una mica d\u2019atenci\u00f3 diferencial.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n L‘Informe\u00a0 de la campanya en angl\u00e8s<\/a>, per\u00f2 tamb\u00e9 hi \u00e9s en altres idiomes, com l’espanyol.<\/span><\/p>\n Aquest article es pot llegir en Castella a Ameco Press,<\/a>\u00a0i a 39 y m\u00e1s<\/a><\/span><\/p>\n \n Altres articles sobre A, Freixas<\/span><\/strong><\/p>\n Dejarme ser vieja, orgullosamente vieja. EL PAIS<\/a><\/span><\/p>\n <\/a>Amb el lema, \u201cSI a l\u2019envelliment NO a la discriminaci\u00f3 per edat!\u201d es reivindica l\u2019experi\u00e8ncia. M\u00f3n Comunicaci\u00f3<\/a>\u00a0<\/span><\/p>\n Entrevista a A. Freixas sobre \u201cYo Vieja, a Publico<\/a>\u201d<\/span><\/p>\n *Eul\u00e0lia Lled\u00f3:\u00a0Elogi de la vellesa<\/a>
<\/span><\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/01alibroannafreixasyovieja_pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/01aeulalialledo_pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"alt\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/01aedadismoonu_seora_pet.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n