\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n “Qu\u00e8 va passar als segles XI i XII al Pallars? “Amb la perspectiva de g\u00e8nere, Joc de Dames explica que al mateix temps que els homes, les dones hi eren.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Van ser governants, empres\u00e0ries, pedagogues, promotores d’obres, administradores, estrategues militars, negociadores pol\u00edtiques… i a m\u00e9s brodaven, escriu Cristina Sim\u00f3 Espinosa<\/strong>, una de les impulsores de la ruta que fa la visita guiada (consulteu-ho a Ecomuseu) i que fa temps est\u00e0 fent recerca sobre el tema.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n “No \u00e9s just parlar d‘Arnau Mir de Tost<\/strong> com un gran guerrer i no tenir en compte que la seua esposa, Arsenda d’\u00c0ger<\/strong>, era una dona poderosa que gestionava terres, sabia llegir i escriure, tenia castells i un aixovar militar amb el qual podia anar a la guerra. La majoria de la gent, explica Sim\u00f3, queden sorpreses quan els expliquem que una dona del s. XI tenia els mateixos drets que els homes que formaven part del seu llinatge. Els matrimonis de l’\u00e8poca eren contractes civils, i sovint era la dona qui obtenia una posici\u00f3 de poder sobre l’home. “Si tenien fills era m\u00e9s probable que les terres quedessin a nom d’elles que no pas dels seus marits”, explica Noem\u00ed Nus<\/strong>, que forma part del projecte. “S’han trobat casos documentats en els quals hi ha senyores que fan signar per contracte que elles poden mantenir relacions sexuals fora del matrimoni sense perjudici de mantenir el contracte en vigor; una cl\u00e0usula que fins i tot ara ens resulta sorprenent”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Una de les proves m\u00e9s clares del silenci al qual hem estat sotmeses les dones \u00e9s la hist\u00f2ria dels escacs d’\u00c0ger: \u00e9s cert que van ser propietat d’Arnau, per\u00f2 els va heretar de la seua dona. Era ella qui sabia jugar-hi i va ensenyar-n’hi al marit, \u00e9s a ella a qui els \u00e0rabs li regalen els jocs”, raonen Nus i Sim\u00f3. En cadascun dels llocs que es visiten s’explica el context perqu\u00e8 es tingui una idea de quan es va construir, qui el va finan\u00e7ar i amb quina finalitat: les comtesses Aldon\u00e7a Mart\u00ednez<\/strong> i la mateixa Ll\u00facia<\/strong> fan donacions molt importants al llarg del segle XII per tal de pregar per les \u00e0nimes dels parents morts i perqu\u00e8 els \u00e0rabs alliberin el marit d’aquesta darrera”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mentre al s. XI els \u00e0rabs dominaven les terres del sud del Montsec, al Pallars els comtes es barallaven pel poder. Les aliances eren ef\u00edmeres i molts conflictes acabaven en matrimonis per segellar l’acord. La divisi\u00f3 en dues comarques, el Sobir\u00e0 i el Juss\u00e0, s’origina fa m\u00e9s de mil anys en el conflicte familiar entre el comte Artau I i el seu cos\u00ed Ramon V<\/strong> quan es declaren la guerra per veure qui mana. Dura m\u00e9s de quatre d\u00e8cades i les dones hi tenen un paper important.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La primera visita, per l’ordre que recomanen, \u00e9s el monestir de Sant Pere del Burgal a Escal\u00f3 ( cal aparcar a la Guingueta, creuar el riu i pujar per un sender uns 30′).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’origen del monestir se situa cap el 859, en temps de Ramon de Tolosa<\/strong>. Entre les baralles dels homes, sobresurt una dona, Ll\u00facia de la Marca<\/strong>, filla dels comtes Bernat<\/strong> i Am\u00e8lia de la Marca<\/strong>. La seva germana Almodis<\/strong> s’havia casat amb el comte Ramon Berenguer<\/strong> I<\/strong> de Barcelona, fet que va sulfurar l’\u00e0via d’ell, Ermessenda de Carcassona<\/strong>. Ramon Berenguer va organitzar el casament de Ll\u00facia amb el poder\u00f3s Guillem II de Besal\u00fa<\/strong>, per llimar les enemistats de les dues cases comtals, per\u00f2 aquest no compleix els pactes matrimonials i mor assassinat pocs anys despr\u00e9s. <\/span><\/p>\n El 1058 Ll\u00facia es casa amb el comte Artau<\/strong> I<\/strong> del Pallars Sobir\u00e0, vidu, que respecta els acords, molt bons per a ella. Aix\u00ed, signava documents com a comtessa de Pallars al costat del seu home i dirigia els afers pol\u00edtics i econ\u00f2mics. Van tenir dos fills: Artau<\/strong> i Ot<\/strong>. El primer va ser l’hereu i el segon, bisbe d’Urgell. Com que el marit havia estat excomunicat per l’Esgl\u00e9sia per haver-los robat a base de b\u00e9, un cop el 1081, ella fa nombroses donacions perqu\u00e8 la fam\u00edlia sigui perdonada, fins i tot tornar l’esgl\u00e9sia de Sta. Maria d’\u00c0neu<\/strong>. Ll\u00facia va governar del 1081 al 1090 i va morir el 1091.<\/span><\/p>\n L’esgl\u00e9sia \u00e9s una construcci\u00f3 de tres naus amb tres absis semicirculars. La cap\u00e7alera a l’oest \u00e9s excepcional, amb un absis encarat a la nau principal. De la nau nord es conserven el mur i els arcs que separaven la nau principal de la lateral. Entrem a l’interior per veure fragments de pintures rom\u00e0niques del mestre Pedret<\/strong>, el m\u00e9s espectacular, la comtessa Ll\u00facia, vestida de negre, a sota d’un dels ap\u00f2stols, amb un vestit fosc i elegant i portant un ciri. Als seus peus, el nom. Aix\u00ed assegurava el seu poder. Tamb\u00e9 veiem hi ha una talla rom\u00e0nica d’un Crist, molt maca.<\/span><\/p>\n L’esgl\u00e9sia de Sta Maria d’\u00c0neu es troba passat el pont que va a la Central El\u00e8ctrica d’Esterri. Per fora no sembla gaire cosa, llevat de la mida, que \u00e9s gran, per\u00f2 un cop entres, tot canvia. Alta, de llargues voltes, recorda un edifici del g\u00f2tic civil (el Tinell, la Biblioteca de Catalunya…). Esmentada a l’acta de consagraci\u00f3 de la Seu d’Urgell el 819, la part m\u00e9s antiga correspon a l’absis major. Les pintures de l’absis ( XI-XII) s\u00f3n c\u00f2pia de les originals, al MNAC, amb un fragment de pant\u00f2crator, l’adoraci\u00f3 del reis (el blanc tot sencer, en moviment, res de la rigidesa que diuen del rom\u00e0nic), dels altres dos, a l’altra banda, nom\u00e9s en veiem els peus. Dominen dos serafins (la categoria major d’\u00e0ngels), amb moltes plomes i figures d’ulls a les ales (ho veuen tot). A l’esquerra hi ha dos personatges que podrien ser fills de Ll\u00facia, perqu\u00e8 s\u00f3n p\u00e8l-rojos, com el seu pare. Es van fer innovacions i la planta va cr\u00e9ixer cap a ponent mentre les tres naus interiors s’unificaven en una sola, amb bigues de fusta sobre arcs. Les baranes del primer pis, de fusta, estan pintades de colors blau i grana i a les fustes que donen a baix a la nau, hi ha dibuixos com si fossin mandales.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Castell de Val\u00e8ncia d’\u00c0neu. Sota l’ombra de la petita esgl\u00e9sia dels sants Cosme<\/strong> i Dami\u00e0<\/strong> de Val\u00e8ncia, la Cristina ens fa una llarga explicaci\u00f3 de l’arbre geneal\u00f2gic dels implicats i implicades en la hist\u00f2ria. Algunes de les coses ja havien sortit en les xerrades del mat\u00ed. Impossible resumir-ho tot, nom\u00e9s dir que va ser un punt d’import\u00e0ncia estrat\u00e8gic vital que va patir setges i va acabar derru\u00eft. En resten ben poques coses, ho veiem despr\u00e9s en pujar-hi. S\u00ed que veiem les enormes bombardes de pedra que hi quedaren i un niu de metralladora dels inicis de franquisme, quan va crear la l\u00ednia de b\u00fanquers i defenses per tot el Pirineu per por a una invasi\u00f3. Fa un vent que gela l’enteniment i tot el grup tenim fred. Hem estat m\u00e9s d’una hora i mitja de sessi\u00f3 formativa i la visita al castell la fem de pressa i enfredolicats. Acabem aix\u00ed la tercera i \u00faltima visita del Joc de Dames de les vals d’\u00c0neu. Gr\u00e0cies, Cristina!<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n *Les informacions estan tretes de les mateixes visites i de diverses fonts escrites: Sapiens, Segre, Raco…<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 “Qu\u00e8 va passar als segles XI i XII al Pallars? “Amb la perspectiva de g\u00e8nere, Joc de Dames explica que al mateix temps que els homes, les dones hi eren.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37651,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26656],"tags":[],"class_list":["post-69224","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-memoria"],"yoast_head":"\n![\"cENTRO](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/cENTRO_DOCU_1.jpeg\")
<\/span><\/p>\n![\"dOCU](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/dOCU_FOTO_2.JPG\")
<\/span><\/p>\n![\"fPTP](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/fPTP_3_CENTRO_DOCU.jpeg\")
<\/span><\/p>\n![\"cENTRO](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/cENTRO_DUCU_4.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"file\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/file.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"cENTRO](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/cENTRO_DOCU__6.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"FOTO](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/FOTO_7.jpg\")
<\/span><\/p>\n