![\"merce-otero-perfil\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/merce-otero-perfil.png\")
<\/span><\/p>\nOPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Primer us confesso que estic disgustada perqu\u00e8 per ara no he aconseguit entrada per a anar a veure La habitaci\u00f3n propia de la Sala Beckett.\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Aquesta obra\u00a0representa una confer\u00e8ncia davant d’unes joves estudiants dramatitzant el text de Virginia Woolf amb dramat\u00fargia i direcci\u00f3 de Mar\u00eda Ruiz<\/strong> i actuaci\u00f3 de Clara Sanchis<\/strong>.<\/span><\/p>\n <\/span>Per\u00f2 s\u00ed que he aconseguit els llibres de Winifred Holtby<\/strong> que us vaig anunciar quan vaig presentar-vos Vera<\/strong> Brittain<\/strong> i, malgrat que encara no n’he acabat la lectura, ja us en puc dir alguna cosa.<\/span><\/p>\n Winifred Holtby, periodista, novel\u00b7lista i escriptora pol\u00edtica anglesa (1898\u20131935) va n\u00e9ixer en el si d’una pr\u00f2spera fam\u00edlia de grangers i la seva mare, Alice Winn<\/strong>, va ser la primera regidora al consell del comtat de l’East Riding de Yorkshire.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aqu\u00ed ja ens podem aturar perqu\u00e8 tenim el testimoni de la import\u00e0ncia i de la influ\u00e8ncia de la seva mare expressat per la pr\u00f2pia escriptora. Ho sento, per\u00f2 faig all\u00f2 de comen\u00e7ar pel final perqu\u00e8 aquestes paraules, que he de dir que m’emocionen, s\u00f3n les que dedica a la regidora Mrs. Holtby en una carta preliminar que encap\u00e7ala la seva magna obra p\u00f2stuma i que porta per t\u00edtol justament East Riding. Segons la traducci\u00f3 al castell\u00e0 de <\/span>Sim\u00f3n Santain\u00e9s<\/strong> diu:<\/span><\/p>\n Por eso te dedico este libro, tal como ha salido de mi pluma, a ti, que con tanto denuedo has luchado por la felicidad humana. Reconozco los defectos, los desali\u00f1os y las limitaciones de mi novela. Perm\u00edteme se\u00f1alar al menos una cosa perfecta: la deliciosa satisfacci\u00f3n que me produce el saberme hija de Alice Holtby.<\/span><\/em><\/p>\n Si seguim la seva vida cronol\u00f2gicament, trobem que fou educada a casa per una institutriu fins que va passar l’examen per a ingressar a Oxford. Per\u00f2 el 1917 va deixar els estudis perqu\u00e8 va preferir unir-se al Cos Auxiliar de l’Ex\u00e8rcit de Dones a principis de l’any 1918, fins al final de la Primera Guerra Mundial. Quan acaba la guerra torna a estudiar a la Universitat d’Oxford, on va con\u00e8ixer Vera Brittain, de qui va ser amiga durant la resta de la seva vida.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tant ella com Vera viuen a Londres, volen ser escriptores i comparteixen casa i un conven\u00e7ut activisme feminista, socialista i pacifista. Va participar en la difusi\u00f3 de la Uni\u00f3 de la Societat de Nacions, va ser membre del grup feminista Six Point Group i va fer campanya pel Partit Laborista Independent i per la sindicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Quan es busca informaci\u00f3, sempre passa que una cosa porta a l’altra i ara no puc v\u00e8ncer la temptaci\u00f3 de presentar l’associaci\u00f3 Six Point Group, bon exemple del feminisme de la igualtat, fundat per Lady Rhondda<\/strong> el 1921 per pressionar canvis legals al Regne Unit en sis punts: legislaci\u00f3 contra la viol\u00e8ncia infantil, a favor de les mares v\u00eddues i de les mares solteres i la seva fillada, a favor de la igualtat de drets de tutela en el matrimoni, a favor d’igual salari per al professorat i de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en la funci\u00f3 p\u00fablica. Aquestes reivindicacions van evolucionar m\u00e9s tard en sis punts generals d’igualtat per a les dones: pol\u00edtics, laborals, morals, socials, econ\u00f2mics i legals.<\/span><\/p>\n Winifred Holtby va comen\u00e7ar a escriure novel\u00b7les que tingueren un \u00e8xit acceptable, i va continuar la seva vocaci\u00f3 i va publicar a m\u00e9s de 20 peri\u00f2dics i revistes i tamb\u00e9 va conrear la poesia. En total va escriure sis novel\u00b7les, dos volums de contes, un estudi cr\u00edtic de Virginia Woolf<\/strong> i Women and a Changing Civilization (Dones i una civilitzaci\u00f3 canviant, 1934), una hist\u00f2ria del feminisme escrita en un moment de transici\u00f3 en la lluita per l’alliberament de les dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El que cal destacar \u00e9s que Winifred Holtby va fer el primer estudi cr\u00edtic de l’obra de Virginia Woolf (1932) dins d’una col\u00b7lecci\u00f3 que duia per t\u00edtol “Escriptors moderns sobre escriptors moderns”. Quan li van fer la proposta i va poder triar, no va dubtar en fer l’agosarada opci\u00f3 de Virginia Woolf, autora ja de reconegut prestigi i \u00e8xit.<\/span><\/p>\n Winifred Holtby era conscient que ambdues tenien unes evidents difer\u00e8ncies socials i culturals, per\u00f2 aix\u00f2 li suposava una dificultat i alhora era un al\u00b7licient. A m\u00e9s s’afegia que Virginia Woolf era viva i continuava publicant. El repte va ser con\u00e8ixer-se i sembla que va ser Virginia Woolf qui la va convidar a prendre el te perqu\u00e8 estava encuriosida de saber qui era la dona que escriuria la seva primera biografia. Varen poder discutir alguns cap\u00edtols i el resultat, malgrat retic\u00e8ncies, no va desagradar a Virginia Woolf.<\/span><\/p>\n Holtby posa una nota al principi com a captatio benevolentiae que acaba dient (segons la traducci\u00f3 de Carlos Manzano<\/strong>):<\/span><\/p>\n La Sra, Woolf no ha le\u00eddo el manuscrito ni ha autorizado afirmaci\u00f3n alguna de las que en \u00e9l figuran. Su \u00fanico ruego fue el de que tratara su obra con la sinceridad e imparcialidad aplicadas por los cr\u00edticos a los escritos de los fallecidos. Si, al procurar complir con su encargo, he interpretado err\u00f3neamente su intenci\u00f3n con demasiada frecuencia o demasiado inadecuadamente, me consuelo al saber que la autora sigue contando con los remedios de los vivos y puede defenderse.<\/span><\/em><\/p>\n El llibre est\u00e0 ben constru\u00eft i els t\u00edtols dels cap\u00edtols ja de per si s\u00f3n molt suggeridors: Las ventajas de ser Viginia Stephen<\/strong>, La lectora poco com\u00fan, La travesia, Virginia Woolf no \u00e9s Jane Austen<\/strong>, Asomada a la ventana, El cine, La aventura justificada, Dos en un taxi, La olas…, \u00bfy despu\u00e9s? Tots els apartats s\u00f3n interessants, per no dir mod\u00e8lics. Per a mi \u00e9s especialment important el primer molt discret i alhora prou expl\u00edcit pel que fa als avantatges quan explica la formaci\u00f3 de l’escriptora. Tamb\u00e9 destacaria “Dos en un taxi” on fa un paral\u00b7lelisme molt pertinent entre Orlando<\/strong> (1928) i Una habitaci\u00f3 pr\u00f2pia (1929) afirmant que aunque diferentes en cuanto a la forma, esos dos libros son complementarios. Orlando dramatiza las teorias expuestas con mayor claridad en el ensayo, y \u00e9ste aclara el significado de la alegor\u00eda. \u00c9sa es la raz\u00f3n por la que parece oportuno examinarlos juntos<\/em>.<\/span><\/p>\n Quan Winifred Holtby va tenir el diagn\u00f2stic de la malaltia que la portaria a la mort es va abocar a la seva \u00faltima i m\u00e9s ambiciosa obra South Riding, que va ser publicada per Vera Brittain amb resist\u00e8ncia per part de la seva mare a qui va dedicada com ja s’ha dit. \u00c9s una novel.la coral de gaireb\u00e9 700 p\u00e0gines i m\u00e9s de 150 personatges de tota edat i condici\u00f3. Va rebre una bona cr\u00edtica en el seu moment i amb els anys encara ha anat guanyant en consideraci\u00f3. Se n’ha fet pel\u00b7l\u00edcula i adaptacions per a la r\u00e0dio i la televisi\u00f3. Necessito temps per a llegir-la.<\/span><\/p>\n Winifred Holtby va morir als 37 anys d’edat. En l’epitafi figuren les seves paraules:<\/span><\/p>\n God give me work till my life shall end and life till my work is done (Que D\u00e9u em doni feina fins que acabi la meva vida, i vida fins a acabar la feina).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No hay traducci\u00f3n disponible \u00a0 OPINI\u00d3 Primer us confesso que estic disgustada perqu\u00e8 per ara no he aconseguit entrada per a anar a veure La habitaci\u00f3n propia de la Sala Beckett.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":68217,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26641],"tags":[45104,45102,45103,45101,45105],"class_list":["post-68862","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinion-cultura","tag-changing-civilization","tag-jane-austen","tag-south-riding","tag-universitat-doxford","tag-winifred-holtby"],"yoast_head":"\n![\"Otero](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Otero_1.jpg\")
<\/p>\n![\"Merce](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Merce_Otero_2.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"5](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/5_otero.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/span><\/p>\n