\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n L’altre dia vaig haver d’espolsar una catifa i aleshores vaig ser conscient que havien desaparegut els picamatalassos que anaven molt b\u00e9.\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0I per casualitat l’endem\u00e0 vaig passar davant d’una botiga d’aquelles del barri de tota la vida on venien mobles de fusta blanca.\u00a0<\/span><\/p>\n Es veia que estaven plegant perqu\u00e8 tenien ja poca cosa a la venda, per\u00f2 a l’aparador hi havia el “meu” picamatalassos. El venedor, tamb\u00e9 de tota la vida, segurament fuster d’ofici, es va sorprendre de la meva petici\u00f3 i va dubtar de vendre-me’l. Em va dir el preu per endavant per veure si me’n desdeia, per\u00f2 jo tenia molt clar que volia el picamatalassos.\u00a0<\/span><\/p>\n El record de la meva \u00e0via i dels matalassos al terrat agafa for\u00e7a po\u00e8tica quan es creua amb el gran poema que Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al<\/strong> va incloure en el seu primer recull, Cau de llunes, escrit abans del 1976.<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Drap de la pols, escombra, espolsadors,\u00a0plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,\u00a0sab\u00f3 de tall, baieta, lleixiu, sorra\u00a0i sab\u00f3 en pols, blauet, netol, galleda.\u00a0<\/span><\/em>Cossi, cubell, i picamatalassos,\u00a0esponja, pala de plegar escombraries,\u00a0gibrell i cendra, salfumant, cap\u00e7anes.<\/span><\/em><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ja comen\u00e7a a ser dif\u00edcil explicar aquest poema a les criatures. El drap de la pols \u00e9s f\u00e0cil d’aconseguir, l’escombra t\u00e9 molta compet\u00e8ncia amb l’aspiradora i la “roomba”, per als espolsadors s’haur\u00e0 de fer una recerca, el plomall i el raspall s\u00f3n assequibles, el fregall d’espart potser \u00e9s m\u00e9s complicat de trobar, la camussa sense problema, el sab\u00f3 de tall a les botigues m\u00e9s naturals i ecol\u00f2giques, el blauet en forma m\u00e9s sofisticada i de marca i el netol, igual. La galleda de tot tipus i el cossi, el cubell i el gibrell, s’haur\u00e0 de mirar ben b\u00e9 en qu\u00e8 es distingeixen, l’esponja i la pala de plegar escombraries a qualsevol super, la cendra ni idea, el salfumant m\u00e9s cal no fer-lo servir i per a les cap\u00e7anes s’ha de mirar el diccionari… Uf, i el pica matalassos, per casualitat, ja el tinc.<\/span><\/p>\n Em consta que durant el confinament es va fer molta neteja a les cases. Era una manera de fer-se seu l’espai i d’assolir un benestar quan s’hi havia d’estar tant temps. A m\u00e9s, enfront del virus, la higiene de mans i de superf\u00edcies i estris era i continua sent obligat\u00f2ria.<\/span>\u00a0<\/p>\n Donant voltes a la neteja, m’adono que no formava part del curr\u00edculum femen\u00ed de l’escola nacional-cat\u00f2lica de la meva infantesa. Hi havia “labores, corte y confecci\u00f3n, conviv\u00e8ncia social, cocina, puericultura”, per\u00f2 no hi havia “limpieza”, no ho recordo. Nom\u00e9s se’m va quedar gravada una frase c\u00e8lebre: “No es limpio el que m\u00e1s limpia, sino el que menos ensucia”. Era tota una consigna, sobretot si es pensa que la neteja i la higiene no s\u00f3n gens barates. Justament ara, quan la crisi provocada per la pand\u00e8mia es va cronificant, junt amb els aliments el que fa falta s\u00f3n productes de neteja i higiene.<\/span>\u00a0<\/p>\n Tota l’estona estic fent mem\u00f2ria per a veure quin altre exemple literari recordo referent a la neteja. I finalment m’ha vingut al cap el cap\u00edtol que Caterina Albert<\/strong> dedica a la neteja a la seva magn\u00edfica obra Solitud (1905). La protagonista, la Mila, ja com a ermitana decideix fer neteja de l’ermita i sobretot de la capella dedicada a Sant Pon\u00e7 que curiosament \u00e9s el patr\u00f3 no nom\u00e9s de les herbes remeieres, sino tamb\u00e9 de la cond\u00edcia.<\/span>\u00a0<\/p>\n La cond\u00edcia \u00e9s un terme interessant que, segons el diccionari, vol dir “mirament en l’ordre i en la netedat de les coses”. \u00c9s un paraula poc coneguda i, per tant, poc emprada, de manera que alguna edici\u00f3 de Solitud , diu que Sant Pons \u00e9s el patr\u00f3 de la cobd\u00edcia, error mostra de la ignor\u00e0ncia.<\/span>\u00a0<\/p>\n Rellegim algun fragment de Caterina Albert que sempre val la pena:<\/span><\/p>\n <\/span>\u00a0<\/p>\n La Mila pass\u00e0 deu o dotze dies en plena ubriaguesa de dona: netejava. Amb les portes i les finestres de la casa franques a tots els vents, i ella amb les faldilles a mitja cama i els cabells esvalotats, no parava de quan eixia el sol fins que era nit negra.<\/span><\/em> \u00a0<\/p>\n Quedem-nos amb el “trag\u00ed revolucionari” com revolucion\u00e0ria \u00e9s la imatge del guerrer del poema de M. Merc\u00e8 Mar\u00e7al.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 L’altre dia vaig haver d’espolsar una catifa i aleshores vaig ser conscient que havien desaparegut els picamatalassos que anaven molt b\u00e9.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":48,"featured_media":68217,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26656],"tags":[],"class_list":["post-68657","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-memoria"],"yoast_head":"\n
(…)<\/span><\/em>
Per\u00f2 aix\u00ed que escombres i esteranyinadors comen\u00e7aren a regnar-hi, en aquella capella, hauria dit que la muntanya s’esfondrava. Els sants tremolaven en llurs altars, les rates fugien esparverades de tots cantons, queien trossos de motllures corcades, es migpartien cames i bra\u00e7os de cera… I enmig de l’enrenou i de les espesses nuvolades de pols ofegadora, es veia la Mila moure’s i bracejar ardidament, resseguint-ho tot i no perdonant rac\u00f3 ni forat. La febre de la neteja l’havia presa tan follament, que sentia una excitaci\u00f3 voluptuosa, entregant-se de ple a aquell gran trag\u00ed revolucionari.<\/span><\/em><\/p>\n