![\"Alba](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Alba_Gonzalez_Castellvi-scaled.jpg\")
<\/p>\n\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a0\u00a0<\/p>\n
Els patis de les escoles s\u00f3n possiblement el primer espai on les criatures comencen a posar en joc el que fins ara han apr\u00e8s en el seu proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n En l’aprenentatge que la societat els ha donat des del moment del naixement, o potser abans, en el fet de saber-se (ja que els hi han indicat i recordat de moltes i diverses maneres) que s\u00f3n nenes o que s\u00f3n nens amb tot el que aix\u00f2 comporta.<\/span><\/p>\n \u00c9s doncs el moment on poden “dur a la pr\u00e0ctica” el que implica pert\u00e0nyer a un o a un altre g\u00e8nere, no nom\u00e9s a nivell de difer\u00e8ncies en els models (qu\u00e8 has i pots fer, qu\u00e8 no has i no pots fer) sin\u00f3 tamb\u00e9 a nivell de jerarquies (on pots estar, on no pots estar o qui decideix segons qu\u00e8). Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed per la conflu\u00e8ncia de diversos factors. En primer lloc i possiblement el m\u00e9s important, per la socialitzaci\u00f3 de g\u00e8nere que les criatures ja tenen incorporada des de que s\u00f3n ben menudes. A partir dels tres anys, moment en el que ja es poden expressar amb una major flu\u00efdesa, ja tenen clarament incorporada la idea de que existeixen dos g\u00e8neres (cap m\u00e9s en el seu imaginari i sense moltes m\u00e9s opcions), que tenen unes caracter\u00edstiques f\u00edsiques diferents, que fan coses diferents i de manera impl\u00edcita segurament tamb\u00e9, que tenen un poder desigual. Aquesta \u00e9s una manera d’organitzar el m\u00f3n, les persones i les relacions que no fa m\u00e9s que reproduir en petit format com s’estructura la societat. En segon lloc perqu\u00e8 el temps del pati (determinat no se sap molt b\u00e9 com, trenta minuts en mig del mat\u00ed) \u00e9s un espai que es pressuposa lliure, en el sentit en el que la intervenci\u00f3 de les persones adultes \u00e9s m\u00ednima (o varia en funci\u00f3 de cada centre i cada projecte educatiu).<\/span><\/p>\n Aquesta idea de llibertat, que m\u00e9s aviat la podr\u00edem anomenar de capacitat d’escollir, de pensar, de decidir i d’experimentar, \u00e9s en s\u00ed mateixa una idea molt positiva que possiblement caldria estendre a la resta de temps i espais educatius. Com diuen sovint les criatures, el pati \u00e9s el lloc on puc estar amb qui vull, puc decidir, puc moure’m com vull, puc estar a l’aire lliure…caracter\u00edstiques que serien desitjables en tot moment en la vida dels infants (i tamb\u00e9 de les adultes clar!). <\/span><\/p>\n El problema sorgeix quan aquest espai “lliure” no ha estat pensat i reflexionat en profunditat, quan no hi ha una proposta pedag\u00f2gica al darrere que tingui en compte com les relacions no s\u00f3n lliures sin\u00f3 que estan condicionades, aix\u00ed com tampoc tenim en compte sovint que la no intervenci\u00f3 adulta, \u00e9s justament una proposta molt potent d’intervenci\u00f3. Tamb\u00e9 cal tenir present quines s\u00f3n les expectatives que les persones adultes tenim en relaci\u00f3 al temps i al espai del pati, sovint considerat com espai d’esbarjo, \u00e9s a dir, un espai en el que s’espera que es facin i passin certes coses. <\/span><\/p>\n I en el marc d’aquesta concepci\u00f3, sovint tendim a considerar el moviment i l’expansi\u00f3 com la materialitzaci\u00f3 d’aquest esbarjo, donant m\u00e9s espai, m\u00e9s valor i m\u00e9s centralitat a aquests tipus d’activitats que s\u00f3n, justament, les associades al model de la masculinitat hegem\u00f2nica.<\/span><\/p>\n Per \u00faltim, est\u00e0 sobradament mostrat com l’espai condiciona l’\u00fas que se’n fa, afavorint i donant centralitat i espai a certes activitats en detriment d’altres afavorint les relacions que s’estableixen generalment segregades i jer\u00e0rquiques.<\/span><\/p>\n Aquest espai on les criatures surten a “jugar” el seu g\u00e8nere, es converteix doncs en un espai que valida aquesta forma d’organitzaci\u00f3 social, essent doncs un espai ideal per a refor\u00e7ar els rols, les din\u00e0miques de poder i en definitiva, un lloc on consolidar la nostra autoimatge individual i en relaci\u00f3 a les dem\u00e9s persones i al m\u00f3n, representat com una petita societat de sorra i ciment.<\/span><\/p>\n Alhora de pensar en uns patis feministes, cal que tinguem en compte tots aquests aspectes que interactuen i considerar que aquest \u00e9s tan sols un escenari en el que assajar comportaments i relacions. \u00c9s imprescindible doncs posar la mirada tamb\u00e9 sobre la resta d’elements presents en la vida de les criatures, a l’escola i m\u00e9s enll\u00e0, podent oferir nous models, m\u00e9s amplis, m\u00e9s diversos, menys limitats i sense jerarquies.\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 Els patis de les escoles s\u00f3n possiblement el primer espai on les criatures comencen a posar en joc el que fins ara han apr\u00e8s en el seu proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":102,"featured_media":36082,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26655],"tags":[43767],"class_list":["post-67560","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinion-infancia-y-adolescencia","tag-infancia-escoles-coeducacio"],"yoast_head":"\n