![\"Drina](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/drina_ergueta.jpg\")
<\/span><\/p>\nOPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Rep\u00e0s del paper dels grups feministes i de dones organitzades en la Bolivia actual, des dels sectors m\u00e9s afins al president derrocat Evo Morales fins als opositors.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/span>“Els Parlaments Impossibles q\u00fcestionen el model d’assemblea com un seguit d’actes de comunicaci\u00f3 entre ‘cossos capa\u00e7os’ i iguals destinats a aconseguir consens”, diu la convocat\u00f2ria del ‘Parlament dels cossos<\/a>‘ que es va realitzar aquest any a Noruega i que, sense saber-ho, t\u00e9 relaci\u00f3 amb les propostes feministes davant la crisi pol\u00edticoinstitucional que viu avui Bol\u00edvia i que ha derivat en el que per a una part del planeta \u00e9s un clar cop d’estat<\/a> al govern de l’ind\u00edgena Evo Morales<\/a>.<\/span><\/p>\n Bol\u00edvia t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 assemble\u00e0ria en els seus moviments socials que, en moments \u00e0lgids, de lluita reivindicativa o de transformacions socials, han emergit amb not\u00f2ria for\u00e7a i on sempre hi han participat activament les dones, encara que poques vegades des d’una posici\u00f3 visible i dirigent a la palestra. En la recent i complexa conjuntura boliviana, la pr\u00e0ctica de l’assemblea multitudin\u00e0ria ha tingut protagonisme, per aix\u00f2 incidim en ella i tamb\u00e9 en la posici\u00f3 dels diferents feminismes d’on, finalment, ha sorgit una proposta que torna a aquest sentit de di\u00e0leg des de m\u00faltiples posicions.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Els cabildos<\/span><\/strong><\/p>\n Grans masses organitzades i sota directrius definides en assemblees o cabildos (forma organitzativa del poder arribada de la col\u00f2nia) van determinar el 2006 l’arribada d’Evo Morales a govern. Analitzant el que va passar llavors i, abans, durant la Guerra de l’aigua<\/a> de l’any 2000, l’exvicepresident \u00c1lvaro Garc\u00eda Linera<\/a>, compartint idees amb Toni Negri<\/a>, escriu sobre aquest tema referint-se a la ‘forma multitud<\/a>‘, que “resulta de l’agregaci\u00f3 de subjectes col\u00b7lectius… on cada persona que est\u00e0 present en l’acte p\u00fablic de trobada no parla per si mateixa, sin\u00f3 per una entitat col\u00b7lectiva local (…) per\u00f2, a m\u00e9s, i aquesta \u00e9s la virtut que fa a la ‘forma sindicat’, aquesta multitud no crea una frontera entre afiliats i estranys (…) ampliant enormement la base social d’acci\u00f3 i legitimitat”. I, tamb\u00e9, es refereix espec\u00edficament als “cabildos i les assemblees que funcionen com organismes p\u00fablics d’intercanvi de raons i arguments dels quals ning\u00fa n’estava excl\u00f2s [i que] van constituir un espai de producci\u00f3 d’igualtat pol\u00edtica real i de formaci\u00f3 d’opini\u00f3 p\u00fablica (…) per\u00f2 (…) interpel\u00b7lant a un estat “.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed, durant els gaireb\u00e9 catorze anys de mandat d’Evo Morales, la forma de treballar el poder governamental va estar molt determinada per aquest tipus de mecanismes assemblearis i deliberatius a trav\u00e9s de les organitzacions socials, sindicats i altres, que fixaven (o aprovaven) el rumb de moltes de les pol\u00edtiques a aplicar des del govern<\/a>, entre les quals es trobaven les dones camperoles conegudes com ‘Las Bartolinas<\/a>‘.<\/span><\/p>\n Paradoxalment, sota el nom de cabildos, convocats per comit\u00e8s c\u00edvics, universitats i representacions socials contr\u00e0ries o descontentes amb el govern de Morales, \u00e9s des d’on es propici\u00e0 la seva caiguda. Foren cabildos massius realitzats en la majoria de les ciutats bolivianes i amb unes caracter\u00edstiques organitzatives i ideol\u00f2giques contrarevolucion\u00e0ries<\/a> o reaccion\u00e0ries, ja que buscaren tornar a un estat de coses m\u00e9s aviat conservador, un retorn a l’ordre.<\/span><\/p>\n Aquests cabildos, a canvi dels descrits per Garc\u00eda Linera, no van ser llocs de debat i sense exclusions; no, es va tractar d’un segrest del concepte de cabildo perqu\u00e8 es van convertir en espais amb un ideari m\u00e9s aviat unitari de rebuig al govern, amb missatges d’ideologia d’extrema dreta, en alguns casos, i amb un afegit fan\u00e0tic religi\u00f3s, com el de la ciutat de Santa Cruz de la Sierra, que a molta gent va agafar per sorpresa i on, a m\u00e9s, a la palestra hi va haver poca pres\u00e8ncia visible d’ind\u00edgenes i cap de dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Els feminismes<\/span><\/strong><\/p>\n Cap dona, llevat de Maria Galindo<\/a>, representant de Mujeres Creando<\/a>, va ser convidada al cabildo de la ciutat de La Paz per fer \u00fas de la paraula; per\u00f2, gaireb\u00e9 immediatament la varen fer callar i l’assist\u00e8ncia la va fer fora quan no va dir el que s’esperava i va qualificar la trobada com una “machocracia”<\/a>. El que va marcar l’inici d’una iniciativa feminista<\/a>, si m\u00e9s no, interessant i que va tenir resposta immediata<\/a>.<\/span><\/p>\n Mujeres Creando \u00e9s a Bol\u00edvia el col\u00b7lectiu feminista amb m\u00e9s visibilitat per l’\u00fas medi\u00e0tic que duen a terme de les seves accions reivindicatives tipus performance, per la pres\u00e8ncia de Galindo en els diaris generalistes i a trav\u00e9s de l’emissora Radio Deseo<\/a> on, a m\u00e9s, destaquen altres dones com la ind\u00edgena Yolanda Mamani<\/a>.<\/span><\/p>\n \u00c9s diferent la pres\u00e8ncia p\u00fablica de Las Bartolinas, principal organitzaci\u00f3 ind\u00edgena femenina aliada dels governs de Morales i sempre present per\u00f2 no decisiva i amb poca veu en espais deliberatius de decisi\u00f3; i, de cara enfora, amb un discurs sempre condicionat pels marcs de la pol\u00edtica governamental. Amb aquest grup, aix\u00ed com amb la paritat al Parlament i la designaci\u00f3 de dones en ministeris i llocs clau, s’ha mantingut “un discurs sobre el major equilibri i complementarietat entre els g\u00e8neres [com a] tret com\u00fa a aquestes organitzacions [que] en efecte, s’ha convertit en una ret\u00f2rica encobridora (…) per justificar la reproducci\u00f3 del domini mascul\u00ed, clientelar i patriarcal que es perllonga en els municipis, els sindicats…”, tal com ho explica la soci\u00f2loga S\u00edlvia Rivera<\/a> en un dels seus textos<\/a>.<\/span><\/p>\n En aquestes \u00faltimes i cr\u00edtiques setmanes, les dones pr\u00f2ximes al partit evista MAS (Moviment al Socialisme) han em\u00e8s pronunciaments<\/a> i fet den\u00fancies sobre el cop d’estat<\/a>,\u00a0com la de l’col\u00b7lectiu Matria<\/a>\u00a0que li ha respost a l’antrop\u00f2loga feminista Rita Segato per les seves cr\u00edtiques a Morales<\/a>; per\u00f2, en general, la seva visibilitat s’ha redu\u00eft, ja que algunes han desaparegut de les xarxes socials i els mitjans de comunicaci\u00f3, possiblement, per por a repres\u00e0lies davant la decisi\u00f3 del nou r\u00e8gim de perseguir a qui cometi “sedici\u00f3”<\/a>, comen\u00e7ant per periodistes<\/a> i parlamentaris del MAS<\/a>.<\/span><\/p>\n D’altra banda, les dones feministes expl\u00edcitament contr\u00e0ries a Evo Morales i considerades “institucionals” (de classe mitjana, mitjana alta, lligades a la universitat o professionals d’ONG, entre altres camps) han estat part activa en la campanya pr\u00e8via a les eleccions del 20 d’octubre en la qual des de l’oposici\u00f3 ja s’advertia d’un possible frau electoral. \u00c9s el cas de\u00a0\u00a0Mujeres por la Democracia<\/a>, la dirigent de les quals, la soci\u00f2loga Sonia Monta\u00f1o<\/strong>, ha donat suport expl\u00edcitament als cabildos i a les mobilitzacions contra Morales<\/a>. Avui algunes neguen que hi hagi hagut un cop d’estat i altres simplement callen. S’observa aix\u00ed que el feminisme, transversal com \u00e9s, no \u00e9s unitari i reflecteix les contradiccions de classe i \u00e8tnia de la societat boliviana.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Parlament de dones<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c9s sobre aquesta tradici\u00f3 assemble\u00e0ria boliviana i en aquesta conjuntura complexa, on l’Assemblea Plurinacional Boliviana (Parlament) no pot celebrar sessions amb normalitat, on les veus estan sent coartades i on no s’entreveu una entesa, que la proposta de Mujeres Creando, de fer un Parlamento de las Mujeres<\/a> resulta d’inter\u00e8s, ja que retorna en part a aquest concepte original de cabildo, perqu\u00e8, segons les seves impulsores, es tracta d'”un escenari pol\u00edtic per escoltar-nos i per parlar en primera persona, per construir un teixit de visions m\u00faltiples que no poden ser simplificades sota un denominador com\u00fa, per trobar, amb l’aportaci\u00f3 gota a gota de cada dona, tots els matisos possibles del dif\u00edcil moment que vivim”.<\/span><\/p>\n “Sense \u00e0nim de donar veu a expertes o preclares o estrelles”, ni tampoc de rebre a representants de tal o qual col\u00b7lectiu, “sense buscar la diversitat, com a foto de Benetton amb qu\u00e8 adornar un mateix discurs, sin\u00f3 buscant escoltar diferents veus”, \u00e9s que s’ha creat aquesta plataforma que en la seva primera sessi\u00f3 va desbordar l’espai de Mujeres Creando a la Paz i, per aix\u00f2, la segona va omplir un cinema d’aquesta ciutat i tamb\u00e9 a Cochabamba, a m\u00e9s es preveu que es dugui a terme aviat fins i tot a “la boca del llop”, a Santa Cruz.<\/span> “El Parlament de les Dones funciona perqu\u00e8 \u00e9s una eina de di\u00e0leg entre posicions m\u00faltiples, dispars, irreconciliables i antag\u00f2niques”, explica Maria Galindo, i la clau proposada \u00e9s justament que es bolqui en una plataforma d’acci\u00f3: que aquesta manera de fer es traslladi al carrer, al barri, a la pla\u00e7a de les ciutats per, des d’all\u00e0, trobar solucions sobiranes i pr\u00f2pies.<\/span> Sabent, aix\u00f2 s\u00ed, que sobre Bol\u00edvia hi estan posats els ulls, i les urpes, interessos econ\u00f2mics i pol\u00edtics globals que cada vegada m\u00e9s es dirigeixen cap a un neoliberalisme feixista. Fer front al conflicte global des d’estrat\u00e8gies locals inesperades, \u00e9s el que planteja aquest espai feminista bolivi\u00e0 que va prendre la idea del Parlament dels Cossos<\/a> impulsat pel fil\u00f2sof Paul B. Preciado<\/a>, en el camp de l’art contemporani, a Gr\u00e8cia el 2017 i convocat aquest setembre a Noruega.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n