\u00a0<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n En el marc de les activitats del programa “Octubre Solidari”, dijous passat “C\u00e0ritas” ens oferia l’ocasi\u00f3 per reflexionar p\u00fablicament sobre: “Com dignificar les condicions laborals de les treballadores de llar?.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n L’exposici\u00f3 va anar a c\u00e0rrec de Liliana Reyes<\/strong>, activista per la defensa dels drets de les treballadores de la llar de CCOO i Fina Quintana<\/strong>, t\u00e8cnica d’orientaci\u00f3 laboral de C\u00e0ritas Anoia Segarra<\/em>.<\/span><\/p>\n Un treball altament feminitzat<\/span><\/strong><\/p>\n En el decurs de les seves intervencions es va palesar la realitat d’un sector del mercat laboral que resta ben invisible per donar-se, b\u00e0sicament, en el marc de les mateixes llars. Un treball que duen a terme majorit\u00e0riament dones, per aix\u00f2 parlava d’un sector altament feminitzat. Alhora, a banda d’invisibles, sovint esdevenen tamb\u00e9 clandestines perqu\u00e8 treballen sense contracte ni S. Social (i moltes d’elles sense ni aix\u00f2 perqu\u00e8 encara no tenen la documentaci\u00f3 necess\u00e0ria doncs acaben d’arribar dels seus pa\u00efsos d’origen, amb fills aqu\u00ed o all\u00e0, i han de tirar endavant la seva fam\u00edlia treballant com sigui).<\/span> Les cures, un treball b\u00e9n hum\u00e0<\/span><\/strong> Cal assenyalar un canvi substancial en el terme que Liliana Reyes es referia a les “treballadores de la llar i de les cures”. \u00c9s que no es tracta \u00fanicament de les conegudes tasques f\u00edsiques de la llar, com ara la neteja, sin\u00f3 \u2013sobretot- de cures. \u00c9s que les cures tenen una connotaci\u00f3 que pot fer m\u00e9s humana aquesta dedicaci\u00f3, una connotaci\u00f3 que -per altra banda- no es correspon amb les condicions laborals de les persones que el duen a terme.<\/span><\/p>\n Les internes<\/span><\/strong> Es referia particularment a les internes que tenen cura d’alguna persona gran i que pernocten a les llars. Sovint -fins i tot- dormen a la mateixa habitaci\u00f3 que la persona gran i, despr\u00e9s d’una jornada intensa, n’han de tenir cura tamb\u00e9 de nit, sense respectar el seu dret al descans. Elles han de tenir un tracte digne com qualsevol persona que treballa en qualsevol feina. Ja no s\u00f3n “criades” com es deia abans quan hi havia “amos” i “esclaus” (treballadors sense drets).<\/span> De “criades” i “servei”<\/span><\/strong> Eren tractades com a “criades”, i es deia que “servien”, \u00e9s a dir, no es tractava pas d’una relaci\u00f3 convinguda de drets i deures, sin\u00f3 que depenien de tot i per tot del cap de fam\u00edlia on treballaven. Totes les persones que treballen -sigui quina sigui la seva feina- han de poder-ho fer dignament, i \u00e9s -sobretot- indecent les condicions de moltes d’elles. La Liliana ens parlava de la jornada 24-7, \u00e9s a dir, 24 hores al dia set dies a la setmana i -de vegades- fins i tot els descompten el menjar i l’\u00fas d’habitaci\u00f3 arribant a final de mes amb uns 300 euros per poder viure ella mateixa i la seva fam\u00edlia.<\/span> La paci\u00e8ncia i l’afecte necessaris<\/span><\/strong> En molts casos es dona fins i tot un maltractament afectiu perqu\u00e8 el tipus de feina i la paci\u00e8ncia constant ho porta impl\u00edcit. Hi ha hagut el cas, deia la Liliane, que -en morir la persona gran o malalta- la fam\u00edlia no li ha perm\u00e8s ni tan sols acomiadar-se de qui ha tingut a la seva cura la darrera etapa de la seva vida, una etapa segurament molt dura per\u00f2 que -en el fons- humanitza. On queda llavors la humanitat de les mateixes fam\u00edlies?.<\/span> Qui cuida les cuidadores?<\/span><\/strong> Perqu\u00e8 aquesta \u00e9s una feina eminentment humana, per\u00f2 sovint \u00e9s la mateixa cuidadora la que queda desprotegida laboralment perqu\u00e8 -en el millor dels casos en que tingu\u00e9s contracte i S. Social- no tenen ni atur ni subsidis per a aturades de llarga duraci\u00f3 o majors de 55 anys, i es fan grans i agafen malalties com tothom. Qui cuida les cuidadores?, es preguntava.<\/span> Ho hem fet sempre les dones<\/span><\/strong> Potser estem davant una realitat que ve de lluny: les cures les hem fet les dones de forma ancestral i ara, amb les formes de vida d’avui on moltes de nosaltres hem dut a terme -a m\u00e9s- un treball assalariat fora de casa- a aquestes tasques de cura per depend\u00e8ncies els hi posem preu i, o b\u00e9 hem de posar personal retribu\u00eft a casa o els hem d’ingressar en un centres o resid\u00e8ncies.<\/span> Cuidar de forma decent<\/span><\/strong> No obstant, aquest no \u00e9s el problema, sin\u00f3 en quines condicions posem tant les persones grans o dependents com a les persones que en tenen cura sense foragitar-les del marc familiar ni desprendre\u2014se’n com si fossin una c\u00e0rrega. Tenir cura de les persones i de la llar \u00e9s un treball tan digne com qualsevol, tan sols es tracta de vetllar perqu\u00e8 ni les condicions de vida de les persones a tenir cura ni les seves cuidadores siguin simplement indecents.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 En el marc de les activitats del programa “Octubre Solidari”, dijous passat “C\u00e0ritas” ens oferia l’ocasi\u00f3 per reflexionar p\u00fablicament sobre: “Com dignificar les condicions laborals de les treballadores de llar?.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":66437,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26646],"tags":[48382],"class_list":["post-67409","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-economia-i-treball","tag-maribel-nogue-4"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n