Va ser a l’agost, en aquells dies del mes dels vents, el mes dels somnis per a molts nens i poques nenes que volguessin enlairar cometes, el mes de l’optimisme.<\/p>\n
Va ser aquell 23 d’agost de 1984 quan el Govern va recon\u00e8ixer a la guerrilla com a for\u00e7a bel\u00b7ligerant i va signar els Acords en Medell\u00edn, Corinto i el Hobo i, continuem signant Acords? Som un pa\u00eds que f\u00e0cilment pot caure en l’amn\u00e8sia, que barreja les hist\u00f2ries o les confon i deixa sense context els moments, els fets hist\u00f2rics, o potser no sigui res esmentat sin\u00f3 l’extrema polaritzaci\u00f3 que impedeix el reconeixement dels fets de l’altri, la qual cosa anomenen altretat. “Nosaltres advoquem, lluitem, treballem por una obertura democr\u00e0tica a Col\u00f2mbia, i quan diem aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 a Col\u00f2mbia existeix una deformada democr\u00e0cia en extinci\u00f3, calcigada, i que el poble colombi\u00e0 vol restituir perqu\u00e8 anhela drets pol\u00edtics. Por aix\u00f2 la nostra proposta radica que es doni una reforma pol\u00edtica, una reforma de la Constituci\u00f3 que es decideixi a trav\u00e9s de la participaci\u00f3 popular directa, \u00e9s a dir, a trav\u00e9s d’una Assemblea Nacional Constituent (ANC) que sigui triada pel poble amb poder decisori i que abordi la discussi\u00f3 i definici\u00f3 sobre els temes de reforma pol\u00edtica, de reforma laborals, de reforma agr\u00e0ria, que abordi i estudi el problema fiscal i el deute extern del pa\u00eds”.<\/p>\n
“Que el dret al sufragi universal li signifiqui al poble colombi\u00e0 la possibilitat de participar en les decisions pol\u00edtiques importants, que el poble colombi\u00e0 tingui dret al refer\u00e8ndum, a presentar propostes, a desenvolupar la seva iniciativa perqu\u00e8 avui nom\u00e9s el govern i el parlament Colombi\u00e0 ho poden fer”.<\/p>\n
Potser nom\u00e9s alguns historiadors i historiadores recorden aquest discurs, aquesta proposta que va fer al pa\u00eds Oscar William Calvo en el Museu Zea en Medell\u00edn (avui Museu Antioquia) al costat del seu germ\u00e0 Jairo Calvo durant la signatura dels Acords entre el Govern del President Belisario Betancur, el Partit Comunista Marxista Leninista i l’Ex\u00e8rcit Popular d’Alliberament. I no va ser una proposta ni comunista ni socialista, era de tall liberal.<\/p>\n
Avui sembla que sentim ploure quan es parla d’obertura democr\u00e0tica o de refer\u00e8ndum, parlar de participaci\u00f3, de convocar i triar una ANC. Es que encara que sembli dif\u00edcil recon\u00e8ixer-ho aquesta atrotinada Rep\u00fablica ha tingut l’aportaci\u00f3\u00a0\u00a0de les seves vides (enviades i enviats a la foguera) de moltes, de molts colombians. I mentre se signava a Medell\u00edn, tamb\u00e9 el Moviment 19 d’Abril signava a Corinto i el Hobo. De deb\u00f2 que all\u00f2 va comportar un generalitzat entusiasme, una infantil credulitat o possiblement un necessari pas per a aconseguir el desistiment d’armes a comen\u00e7aments dels 90 i despr\u00e9s les m\u00faltiples i fallides negociacions fins a arribar a l’Havana.<\/p>\n
Sempre \u00e9s bo recordar, encara que per a algunes persones sigui millor creu i ratlla, per\u00f2 sempre porto amb mi les aportacions que feu Sigmund Freud en les afirmacions que no recordar era l’avantsala de la bogeria. No es tracta doncs d’una simple f\u00f3rmula, \u00e9s que els fets s\u00f3n en el nostre inconscient individual i col\u00b7lectiu i \u00e9s millor fer-los conscients per a saber que podem conservar i que podem canviar. No \u00e9s tan senzill ja ho s\u00e9, encara que sigui per a viure.<\/p>\n
A molts congressistes d’aquell moment no els hi va caure b\u00e9 la proposta de convocar una ANC, ja que perdrien privilegis, despr\u00e9s es van precipitar els esdeveniments: Els l\u00edders signants van ser assassinats, per\u00f2 Col\u00f2mbia va aconseguir el 1991 convocar-la i acordar entre dreta, esquerra, socialdemocr\u00e0cia, nacionalistes… una nova Constituci\u00f3. Malgrat que no hi hagi hagut massa canvis alguna cosa es mou. No hi ha mal que duri m\u00e9s de cent anys ni cos que ho resisteixi.<\/p>\n
Quants en portem?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Va ser a l’agost, en aquells dies del mes dels vents, el mes dels somnis per a molts nens i poques nenes que volguessin enlairar cometes, el mes de l’optimisme. Va ser aquell 23 d’agost de 1984 quan el Govern […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":35797,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[26150,49278],"class_list":["post-67153","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge","tag-colombia-2","tag-fabiola-calvo-3"],"yoast_head":"\n