\u00a0 <\/p>\n
<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n Aquests dies ha sortit a la llum unes dades estad\u00edstiques per mitj\u00e0 de les quals el 60,5 % de l’atur enregistrat a la nostra comarca \u00e9s femen\u00ed, i la immensa majoria s\u00f3n dones de m\u00e9s de 40 anys. Aix\u00f2 qu\u00e8 vol dir?, que les dones no treballen i per aix\u00f2 estan \u2013com a m\u00ednim- inscrites al Servei d’Ocupaci\u00f3 de Catalunya?.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n El treball de les dones<\/span><\/strong><\/p>\n Ning\u00fa dubte que aquestes persones estan enregistrades perqu\u00e8 no tenen un lloc de treball regulat, ja sigui per contracte laboral, mercantil, aut\u00f2nom o d’altres, i en cerquen perqu\u00e8 hi estan disposades. Per\u00f2 alg\u00fa es creu que, particularment les dones que estan a l’atur, no treballen?.<\/span><\/p>\n No ens referim pas a que tinguin una ocupaci\u00f3 irregular o en economia submergida (treball sense declarar), sin\u00f3 a la incansable aportaci\u00f3 que totes les dones fan a cada nucli familiar en l’ancestral tasca que suposa la reproducci\u00f3 de la vida dels seus, ja siguin infants, adults o gent gran, perqu\u00e8 una cosa \u00e9s el reconeixement social que haurien de tenir les mares pel fet de tenir cura dels infants en una etapa que els fa incompatible amb desenvolupar una altra jornada laboral; i l’altre \u00e9s la cura de persones adultes que compten amb aquest suport per dur a terme la seva de jornada, ja sigui laboral (m\u00e9s o menys retribu\u00efda) o estudiantil, per exemple, una tasca que hauria d’estar molt m\u00e9s compartida en el conjunt de la unitat familiar.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s, la dificultat dels joves a incorporar-se al mercat de treball en acabar els estudis -mentre duren aquests- perllonga la conviv\u00e8ncia i depend\u00e8ncia dels propis pares per la impossibilitat material de poder independitzar-se. A banda, els avis i \u00e0vies ja no conviuen amb els fills i n\u00e9ts com no fa tant temps. Ja \u00e9s bo que puguin viure pel seu compte, tot i que les obligacions rec\u00edproques entre les dues unitats familiars s\u00f3n estretes i continuen recaient sobre les dones. Perqu\u00e8, quantes \u00e0vies tenen cura de la llar de les seves filles per tal que aquestes puguin compatibilitzar la seva jornada laboral amb les obligacions familiars?. Quants hores de fogons i carmanyoles preparen cada dia?, quantes taules familiars perqu\u00e8 els fills i filles no tenen temps a la pausa pel dinar?.<\/span><\/p>\n Ara que hi ha tamb\u00e9 els avis i \u00e0vies, o la gent gran i malalta, que requereixen d’una atenci\u00f3 familiar afegida pel fet d’anar fent-se grans, i ja siguin els propis pares o els de la parella poden estar delicats de salut o tal volta amb una certa invalidesa, si no \u00e9s que tenen algun tipus de depend\u00e8ncia. Les resid\u00e8ncies \u00e9s una opci\u00f3, s\u00ed, per\u00f2 per qui la pot pagar, i tothom sabem com aquest fet pot desvincular la gent gran de la seva fam\u00edlia, a no ser que les visites i la implicaci\u00f3 afectiva tinguin una const\u00e0ncia que tamb\u00e9 suposa temps i dedicaci\u00f3. I tenir-los a casa encara \u00e9s m\u00e9s complicat.<\/span><\/p>\n Amb tot aix\u00f2 es fa dif\u00edcil compatibilitzar la multiplicitats de funcions i obligacions que continuen descansant sobre l’espatlla de les dones. Com si no tingu\u00e9s import\u00e0ncia, les dones tenen aquesta capacitat de lliurament a la cura de la resta de tal manera que aquesta dedicaci\u00f3 certa \u2013amb atur reconegut o sense- no \u00e9s considerada de dret per cap tipus de retribuci\u00f3. No obstant, com \u00e9s que, amb tots aquests tr\u00e0fecs- les dones continuen cercant una feina reconeguda i retribu\u00efda?, i no en troben?, perqu\u00e8 de treballadores ning\u00fa els ho discuteix…<\/span><\/p>\n No s’aborda com una responsabilitat social<\/span><\/strong><\/p>\n L’Europa social sorgida de la II Guerra Mundial contemplava mesures de protecci\u00f3 social per recon\u00e8ixer a les dones, per exemple, la seva dedicaci\u00f3 a la cura dels infants quan aquests s\u00f3n m\u00e9s petits, i es feia un esfor\u00e7 per dotar la societat de serveis p\u00fablics que cobrissin aquestes necessitats assumides com a responsabilitat del conjunt de la societat, ja siguin d’educaci\u00f3, de salut o d’altres. Amb la gradual imposici\u00f3 de l’economia lliberal, aquests serveis han seguit el cam\u00ed de la privatitzaci\u00f3 i, per tant, la degradaci\u00f3 de la seva universalitat i qualitat, amb retallades tan punyents com ara la dotaci\u00f3 pressupost\u00e0ria que cobria la llei de la depend\u00e8ncia que venia a pal\u00b7liar una mica aquesta injust\u00edcia flagrant.<\/span><\/p>\n A banda, hem passat d’una \u00e8poca on els ajuts eren subjectes a situacions individualitzades, sense m\u00e9s, a que es computin els ingressos de l’\u00e0mbit del nucli familiar, aix\u00ed, segons els ingressos globals de que es disposi, es considera que ja n’hi ha prou. Tan se val si aix\u00f2 suposa comptar amb les pensions dels avis i \u00e0vies que hi conviuen, o el fet de no tenir dret al subsidi de majors de 55 anys perqu\u00e8 l’altre treballa, ni que sigui en un treball precari…<\/span> Que pot fer un Ajuntament per fer front a aquesta realitat?<\/span><\/strong><\/p>\n Des d’impulsar les Escoles Bressol (i no tancar-les), a regular l’acc\u00e9s als menjadors escolars per tal que cap infant n’estigui limitat per raons de recursos econ\u00f2mics (les beques menjador, a banda de ser un ajut particular, no cobreixen totes les necessitats; i l’espai del migdia hauria de ser tamb\u00e9 un espai regular on l’acc\u00e9s al lleure no estigui limitat als infants que poden gaudir del menjador escolar).<\/span><\/p>\n Les empreses haurien de facilitar la conciliaci\u00f3 familiar i no posar pegues. L’Ajuntament hauria de ser el primer en facilitar-ho i hauria de servir com a model per la resta (no pas com un privilegi). En el cas de la contractaci\u00f3 p\u00fablica es pot incentivar les empreses a que incorporin col\u00b7lectius amb risc d’exclusi\u00f3 laboral, com \u00e9s el cas de les dones (segons estad\u00edstiques). Oferir descomptes de contractaci\u00f3 com s’ha fet fins ara ara, no fa sin\u00f3 consolidar que el treball de les dones sempre surt m\u00e9s barat…<\/span><\/p>\n Potenciar els serveis p\u00fablics, fonamentalment la protecci\u00f3 a la salut, a la vellesa, a les persones amb discapacitat o dependents, l’educaci\u00f3, transport, i tots aquells altres serveis i ajuts que poden facilitar la vida de cada dia a les persones amb m\u00e9s c\u00e0rregues familiars, etc…<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s una petita mostra de com es pot fer front a una realitat social que es desprenen d’unes xifres que, per s\u00ed mateixes, no diuen res, per\u00f2 que amaguen una injust\u00edcia flagrant que recau \u2013des de sempre- sobre les dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Aquests dies ha sortit a la llum unes dades estad\u00edstiques per mitj\u00e0 de les quals el 60,5 % de l’atur enregistrat a la nostra comarca \u00e9s femen\u00ed, i la immensa majoria s\u00f3n dones de m\u00e9s de 40 […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":66437,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[50545],"class_list":["post-66935","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones","tag-maribel-nogue-i-felip"],"yoast_head":"\n
Amb tot aquest panorama, no es d’estranyar que a les dones d’aquesta franja d’edat els sigui poc m\u00e9s que impossible trobar una feina com cal, una dificultat que posen les mateixes empreses per\u00f2 que les dones sovint s’autoimposen a elles mateixes. Les estad\u00edstiques s\u00f3n fredes, per\u00f2 les seves xifres amaguen una realitat que \u00e9s ben viva, i sovint aquesta vivesa no va envoltada d’alegria i lleugeresa, sin\u00f3 tot el contrari, esgota i angoixa les dones en la seva vida al dia a dia.<\/span><\/p>\n