![\"Maria](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/maria_rosa_nogue.jpg\")
<\/span><\/p>\n\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Era una tarda tranquil\u00b7la a Vilanova i la Geltr\u00fa. Tot d’una, el whatsapp: “Demanem la col\u00b7laboraci\u00f3 ciutadana per ajudar a trobar la Laia Alsina, 13 anys. Ha desaparegut cap a les 18h. de la tarda, quan sortia de casa dels seus avis.\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0T\u00e9 una lleu dol\u00e8ncia autista, de vegades es desorienta. Els pares han avisat a la policia”.<\/span><\/strong><\/p>\n Una foto: la Laia abra\u00e7ada a la mare, amb uns br\u00e0quets gaireb\u00e9 invisibles. Una altra: la Laia somrient, amb unes ulleres violeta. M\u00e9s dades: 13 anys. Alumna de l’Escola Pia. Havia anat a berenar a casa dels avis, a acomiadar-se’n, perqu\u00e8 l’endem\u00e0 marxava de col\u00f2nies amb l’escola. El pare l’esperava a baix, al cotxe, perqu\u00e8 no havia pogut aparcar. M\u00e9s dades: era adoptada, d’origen xin\u00e8s. M\u00e9s dades…<\/span> Cap a 2\/4 de 10, m\u00e9s whatsapps: “L’han trobada”. Respostes: ” Uf! “Emoticons somrients. Tot d’una: “Era a casa del ve\u00ed de sota de casa dels seus avis”. Ah, mira, el ve\u00ed… I m\u00e9s: “Estava retinguda pel ve\u00ed”. Ep! Qu\u00e8 vol dir, retinguda pel ve\u00ed? Tot d’una, el meu fill petit (13 anys, tamb\u00e9) mira el seu m\u00f2bil i em diu: “Mira, diu que la Laia est\u00e0 morta”. <\/span><\/p>\n “Morta? No, no, si diu que l’han trobada a casa del ve\u00ed. Es veu que… “Mama, que s\u00ed”. “Que no, s’equivoquen, escriu un whatsapp dient que l’han trobada a casa del ve\u00ed”, jo que argumento. El meu fill, pobre, obeeix. I al cap de molta estona, sento que els nostres ve\u00efns de repl\u00e0, una fam\u00edlia encantadora, sopen molt tard i se m’enc\u00e9n la bombeta. El fill petit tamb\u00e9 va a l’Escola Pia. Els truco, la mare surt plorant, s’han passat la tarda buscant la Laia, que si a la platja del Far, que si pel barri… El col\u00b7legi ha anul\u00b7lat les col\u00f2nies. El nostre ve\u00efnet: “I si apareix dem\u00e0? I si…”. Al final, un whatsapp de la policia confirma el pitjor: la Laia est\u00e0 morta. I no entenem res. Morta? El ve\u00ed? Violaci\u00f3? Estrangulament? Tenia talls de ganivet pel cos. Li faltaven els pantalons. Hi havia cordes…<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Nens i nenes jugant a la platja del Far de Vilanova i la Geltr\u00fa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quatre hores, i ja no hi \u00e9s. Anem sabent coses… Els tiets de la nena l’han trobada morta a sota d’un matal\u00e0s, al pis del fill dels ve\u00efns, amics dels avis de la Laia de tota la vida. El fill, l’assass\u00ed, 42 anys, cuiner, ara sense feina per culpa del seu car\u00e0cter violent, havia arribat de la Xina, diu, tenia una ordre d’allunyament de la dona i de la filla de 13 anys, no recorda res, diu, coca\u00efn\u00f2man, endeutat. “Potser s\u00ed que soc un monstre”, diu, al final. Encara en dubta? I ja venen les excuses: estava molt drogat, anava begut, tenia molts deutes, molts problemes…<\/span> Ell parla. La Laia ja no pot dir res. Si pogu\u00e9s parlar, si encara fos viva, li tocaria un via crucis judicial. I \u00e9s tan gran la sensaci\u00f3 d’impot\u00e8ncia que ens envaeix, d’estupefacci\u00f3, d’injust\u00edcia absoluta, de ganes que tot aix\u00f2 s’acabi, que les nenes de 13 anys puguin baixar un tram d’escales sense haver d’acabar ferides, violades, mortes, que una gran grisor s’apodera de la ciutat. S’improvisa un altar a la pla\u00e7a de la Vila, espelmes, flors, un osset. Tot \u00e9s en va: la Laia ja no hi \u00e9s, br\u00e0quets, ulleres violeta, tretze anys. Com \u00e9s possible? Com es pot aturar tanta crueltat, tanta inhumanitat?<\/span> Perqu\u00e8 no \u00e9s la Laia sola. I no hi ha m\u00e9s remei que dir-ho, que escriure-ho al vent en grans lletres violetes, que recordar-ho, que proclamar-ho: prou de monstres, prou de botxins, prou de ganivets, prou d’abusos. “Imagina”, com deia John Lennon, abans de ser abatut; imagina’t un m\u00f3n en pau.<\/span> \u00a0<\/p>\n (*) Maria Rosa Nogu\u00e9, escriptora i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelon\u00e8s<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0 OPINI\u00d3 Era una tarda tranquil\u00b7la a Vilanova i la Geltr\u00fa. Tot d’una, el whatsapp: “Demanem la col\u00b7laboraci\u00f3 ciutadana per ajudar a trobar la Laia Alsina, 13 anys. Ha desaparegut cap a les 18h. de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":87,"featured_media":65300,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26667],"tags":[49294],"class_list":["post-66261","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinion-violencias","tag-maria-rosa-nogue-3"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n![\"Nogue-ni\u00f1as\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/Nogue-ninas.JPG\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n