![\"Maria](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/maria_rosa_nogue.jpg\")
<\/span><\/p>\nOPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Rotundament, s\u00ed. Poques idees hi deu haver m\u00e9s felices que “crear” un dia on els llibres surtin al carrer, i, convivint amb la puixan\u00e7a primaveral de les roses, incitin els lectors i lectores a mirar-los…<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n I fullejar-los, remenar-los i, last but not least, comprar-los, que d’alguna cosa tamb\u00e9 han de viure les llibreries, les editorials, les ag\u00e8ncies liter\u00e0ries i… les autores i autors? S\u00ed, encara que tothom suposa que, si t’agrada el que fas, la resta s\u00f3n afegitons prosaics.<\/span> O tothom suposa, encara que ning\u00fa s’atreveixi a dir-ho en veu alta, que ja et guanyes la vida d’alguna altra manera. O tamb\u00e9 se sap que, com en tot, hi ha qui forma part de l’star system i qui \u00e9s m\u00e9s feli\u00e7 escrivint en silenci, rere les bambolines, excepte quan, un dia l’any, el 23 d’abril, s’obre el tel\u00f3 i s’adona que hi ha tot de gent mirant. Gent encuriosida, amatent. “Em firmar\u00e0s un exemplar?”<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per\u00f2 tornant a l’inici, d’on ve l’origen d’aquesta festa? Forma part indestriable de la manera de ser catalana, ara que l’estem reivindicant amb tanta insist\u00e8ncia, sota una tan met\u00f2dica persecuci\u00f3? Ja Hobsbawm<\/strong>, l’historiador marxista, amb l’escassa il\u00b7lusi\u00f3 dels historiadors marxistes per les peculiaritats dels pobles \u2013empesos per la idea que l’important i l’aut\u00e8ntic sempre est\u00e0 m\u00e9s amunt, sempre \u00e9s m\u00e9s “internacional”- va argumentar en el seu assaig “La invenci\u00f3 de la tradici\u00f3” com la majoria de s\u00edmbols que ens identifiquen com a poble han estat, de fet, creats per servir a unes determinades causes.<\/span> Fins aqu\u00ed, cap novetat, tret potser del fet que la “creaci\u00f3” dels s\u00edmbols (la bandera, l’himne, la hist\u00f2ria) s’entengui com a esp\u00faria per ser relativament moderna i respondre a uns interessos no necess\u00e0riament universals, i que, en canvi, es vegi com a genu\u00efna i positiva quan neix d’uns altres interessos que en principi s’atorguen a ells mateixos un cert dret a la “veritat” (el progressisme, la igualtat, la fraternitat…), enfront de la “falsedat” dels altres.<\/span><\/p>\n Tot plegat, cal admetre que la festa de Sant Jordi possiblement no sigui antiga ni \u00fanica ni exclusiva, per\u00f2 que podem constatar-ne la vitalitat creixent, l’ampliaci\u00f3 d’horitzons i la gran quantitat de gent que s’hi sent implicada, amb un arrelament arreu de Catalunya que aconsegueix unir-ho tot: la tradici\u00f3 dels enamorats i enamorades, de la rosa i del llibre, de Sant Jordi, la princesa i el drac. I la gr\u00e0cia \u00e9s que sigui una festa viva, que ens l’hem feta nostra i que l’anem transformant al nostre gust.<\/span> Primavera, roses, llibres, verd dels arbres, blau del cel, petons, cultura, i, \u00e9s clar, un xic de fira de les vanitats, un polsim de nervis a l’hora de firmar en les diferents parades: i si ning\u00fa no ve a comprar el teu llibre? I si et toca fer d’est\u00e0tua de sal al costat d’algun medi\u00e0tic, o medi\u00e0tica, d’aquells que amb prou feines saben escriure el seu nom? Doncs b\u00e9, la gr\u00e0cia rau a trobar el teu lloc, a ser feli\u00e7 en aquest dia peculiar on el patr\u00f3 de Catalunya (que potser es diu com el teu fill, o com el meu) va deixar per uns moments la ca\u00e7a del drac i es va asseure en un banc de trencad\u00eds a fullejar l’\u00faltim volum publicat, possiblement, per la princesa, qui sap si enviat des de l’exili, qui sap si firmat des de la pres\u00f3 estant.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Signatura de llibres de Maria Rosa Nogu\u00e9:<\/span> Imatges de les dues novel\u00b7les de Maria Rosa Nogu\u00e9 per a aquest Sant Jordi 2018:<\/span> \u00a0<\/p>\n “La noia del creuer” (Voliana Edicions), juvenil<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n “No arriba la mort” (Ed. Gregal), Premi Bellvei Negre.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n (*) Maria Rosa Nogu\u00e9 \u00e9s escriptora i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelon\u00e8s.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No hay traducci\u00f3n disponible OPINI\u00d3 Rotundament, s\u00ed. Poques idees hi deu haver m\u00e9s felices que “crear” un dia on els llibres surtin al carrer, i, convivint amb la puixan\u00e7a primaveral de les roses, incitin els lectors i lectores a mirar-los…<\/p>\n","protected":false},"author":87,"featured_media":65300,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26641],"tags":[49294],"class_list":["post-66081","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinion-cultura","tag-maria-rosa-nogue-3"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Sant](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Sant_Jordi_1.JPG\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
El dia 23 firmar\u00e0 exemplars de “La noia del creuer” (Voliana Edicions) i de “No arriba la mort”, I Premi Bellvei Negre (Ed. Gregal), despr\u00e9s de l’esmorzar de la Virreina: d’11 a 12h, a la parada de la Llibreria Somnegra (Passeig de Sant Joan, 73), de 12 a 13h, a la parada de l’Obrador d’Hist\u00f2ries (Rbla. de Catalunya, 133-135), de 13 a 14h., a la parada de l’Editorial Gregal (Passeig de Gr\u00e0cia, 36), i de 14h. a 15h., a la parada de Voliana Edicions (Rbla. de Catalunya, 33). I a la tarda ser\u00e9 a Vilanova i la Geltr\u00fa, a la parada de l’Abacus (Rbla. Principal)…I sin\u00f3, fins a la propera!<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Sant](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Sant_Jordi_2.JPG\")
<\/p>\n![\"Sant](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/Sant_Jordi_3.JPG\")
<\/span><\/p>\n