\u00a0<\/p>\n
\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong> Vivim uns temps convulsos en els que la magnitud dels esdeveniments fa que restem astorades per la seva incredulitat, i que ens agafin per sorpresa els disbarats que es diuen aix\u00ed com la capacitat de tergiversar el sentit dels delictes qualificats en el codi penal per a casos que no tenen res a veure amb aquells i aquelles a qui se’ls hi imputa.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n Apareix el populisme<\/span><\/strong><\/p>\n Fa uns anys, sota una mena de marca blanca, apareixien nous agents en la vida pol\u00edtica que es van entestar en afirmar que la nostra societat estava dividida per raons de llengua, que el castell\u00e0 estava discriminat a les escoles proferint altres improperis. La mateixa gent no va denunciar mai, amb la mateixa contund\u00e8ncia, el risc de divisi\u00f3 social \u2013per exclusi\u00f3- que s’esdevindria per mor de les dram\u00e0tiques situacions de vida a causa de les pol\u00edtiques de retallades i serveis, pr\u00f2pies del salvatge liberalisme econ\u00f2mic que impera arreu.<\/span> Risc de feixisme<\/span><\/strong><\/p>\n Ja ho sabem, una situaci\u00f3 de crisi \u00e9s brou de cultiu pel populisme (el mateix Hitler<\/strong> va guanyar en unes eleccions, no ho oblidem). I, en aquest sentit, no es estrany la proliferaci\u00f3 de grups de caire neofeixista que busquen brega per trencar la conviv\u00e8ncia pac\u00edfica de la nostra societat.<\/span> El catal\u00e0 com a llengua vehicular<\/span><\/strong> Catalunya, ho hem dit sempre, \u00e9s terra de pas i d’ acollida. La realitat social que vivim \u00e9s ben rica per la diversitat de lleng\u00fces i cultures que hi convivim. La immersi\u00f3 del catal\u00e0 a les escoles, amb el catal\u00e0 com a llengua vehicular i la normalitzaci\u00f3 ling\u00fcista que s’ha donat a la resta de la societat, fa que moltes de les persones nouvingudes, i no sols les generacions que ja han nascut aqu\u00ed, es sentin plenament d’aqu\u00ed, entenguin, respectin, acceptin i facin seva tamb\u00e9, la terra que els acull.<\/span> Tractar diferent al “diferent”<\/span><\/strong> Potser ens haur\u00edem de preguntar si la nostra actitud est\u00e0 a l’al\u00e7ada de tornar-nos-hi en la mateixa reciprocitat. Fins quan els i les considerarem persones nouvingudes?, perqu\u00e8 les i els tractem encara com a diferents?. Recordem que la por al diferent \u00e9s la gran arma amb qu\u00e8 compta el feixisme, i si li volem fer-hi front ho podem fer tamb\u00e9 des d’una actitud propera, molt senzilla, del dia a dia, doncs potser no hem d’anar a buscar referents llunyans, sovint contaminats d’estereotips que ens han volgut induir.<\/span> Una relaci\u00f3 quotidiana<\/span><\/strong> Qui m\u00e9s qui menys coneixem ve\u00efns o ve\u00efnes, de la nova migraci\u00f3, que han hagut de marxar dels seus pa\u00efsos pel dret a llaurar-se un futur millor i tamb\u00e9 per la seva mainada. Potser hi coincidim a la porta de les escoles, als parcs, al consultori m\u00e8dic, als hospitals o al mercat, no obstant no hem arribat m\u00e9s enll\u00e0 en la nostra relaci\u00f3 ve\u00efnal.<\/span> Convidades d’activitats ciutadanes<\/span><\/strong> Aquest va ser el motiu fundacional del col\u00b7lectiu Compartim Ciutadania que aquest dissabte va participar a la Tercera Jornada de les Plantes Oblidades. La seva activitat va consistir en mostrar com es cuina al Marroc la malva (all\u00e0 en diuen ibkoula). La malva \u00e9s una planta que aqu\u00ed no es considera comestible i no es troba ni als supermercats ni a les tendes de verdures. D’haver-n’hi n’hi ha, per\u00f2 en estat salvatge, sense garanties per al seu consum.<\/span> Herbes oblidades aqu\u00ed per\u00f2 no all\u00e0<\/span><\/strong> Na Farah<\/strong> i Na Hanan<\/strong> varen aconduir la presentaci\u00f3 d’una demostraci\u00f3 gastron\u00f2mica de com es cuina. Les havien portat ja cuites, bullides al vapor i -a la vista de tothom- na Hanan les va preparar mentre la Farah ho anava explicant. A m\u00e9s ens va explicar que la malva, a banda de l’\u00fas culinari, t\u00e9 algunes propietats m\u00e9s, com ara que el seu oli es fa servir per la cura de la pell i els cabells.<\/span> Un tast de cuina del Marroc<\/span><\/strong> Un cop acabat el plat, amb tots els seus condiments, ens varen oferir un tast que varem provar la assist\u00e8ncia a l’acte, una assist\u00e8ncia que \u2013per cert- era ben nombrosa. Amb aquest motiu es va produir un ric i s\u00e0 intercanvi entre totes les persones participants. Hi havia qui s’apuntaven la recepta, qui preguntava detalls a les dones del col\u00b7lectiu Compartim Ciutadania que hi eren present. La conversa era fluida i la llengua no era cap obstacle per comunicar-se. L’acceptaci\u00f3 rec\u00edproca i la conviv\u00e8ncia trencaven molts estereotips dels que promouen qui ens volen dividir. Potser no \u00e9s tan dif\u00edcil posar de la nostra part…<\/span> Felicitem-nos rec\u00edprocament<\/span><\/strong> En Marc<\/strong>, portaveu del col\u00b7lectiu Eixarcolant, que ha organitzat la jornada, ens ha fet arribar la seva impressi\u00f3: “tothom va quedar entusiasmat amb la vostra activitat, de deb\u00f2 ho dic. Va ser genial!. Ho vareu explicar s\u00faper b\u00e9, us ho vareu preparar molt\u00edssim i va quedar s\u00faper bo. Felicitats”.<\/span><\/p>\n Potser les felicitats han de ser rec\u00edproques, perqu\u00e8 si no obrim les portes de les activitats de la nostra ciutat a les persones que encara diem nouvingudes per\u00f2 que, pel temps d’estada que ja porten aqu\u00ed, ja no ho s\u00f3n, no podrem parlar mai d’integraci\u00f3, ni en positiu ni en negatiu.<\/span><\/p>\n Aquesta experi\u00e8ncia va ser una mostra d’all\u00f2 que pretenem amb Compartim Ciutadania, de com podem con\u00e8ixer-nos, intercanviar opinions i \u2013 sobretot- compartir la mateixa vida a peu pla de la ciutat on vivim.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Vivim uns temps convulsos en els que la magnitud dels esdeveniments fa que restem astorades per la seva incredulitat, i que ens agafin per sorpresa els disbarats que es diuen aix\u00ed com la capacitat de tergiversar el […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":66019,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[48382],"class_list":["post-66022","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge","tag-maribel-nogue-4"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n