\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Dilluns ens assabent\u00e0vem de l’assassinat de Vict\u00f2ria Bertran. O no, potser nom\u00e9s ens assabent\u00e0vem de la mort d’un tal Alfons no s\u00e9 que m\u00e9s. I \u00e9s que els mitjans de comunicaci\u00f3 catalans \u2013 televisi\u00f3, premsa, r\u00e0dio \u2013difonien la mort d’aquest senyor, sembla que periodista conegut, i la seva llarga traject\u00f2ria professional.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n Camuflat, de forma anecd\u00f2tica, entre les primeres l\u00ednies de la not\u00edcia, apareixia l’assassinat de la seva companya, com si d’una fita m\u00e9s del seu exit\u00f3s curr\u00edculum es tract\u00e9s. D’ella, de la dona, de la vida usurpada, de la morta a mans del masclisme, no se’n deia res. La seva desaparici\u00f3 era tractada de forma lleu, amb la mateixa lleugeresa que es comptabilitzen les xifres de les dones assassinades cada mes pels seus companys, marits, amants, pares, fills, veins…. Aquesta vegada, a m\u00e9s, la seva mort no era \u00fatil, ni tan sols, per omplir uns minuts del telenot\u00edcies vespre; en canvi, era molt m\u00e9s sucosa la vida d’ell.<\/span><\/p>\n La mort de la Vict\u00f2ria<\/strong>, no \u00e9s, per\u00f2, de cap manera, anecd\u00f2tica, sin\u00f3 quotidiana i dolorosament habitual. I brutal. Brutal com totes les morts de totes les dones executades pel patriarcat. Tampoc no \u00e9s, malauradament, anecd\u00f2tic el tracte medi\u00e0tic que ha rebut la seva mort: \u00e9s nom\u00e9s un exemple del silenci, l’oblit, la negaci\u00f3 i l’encobriment de la viol\u00e8ncia masclista per part dels mitjans de comunicaci\u00f3, que els fa c\u00f2mplices, col\u00b7laboracionistes, aliats, executors de la viol\u00e8ncia contra les dones.<\/span><\/p>\n Ens trobem, evidentment, davant d’un cas de corporativisme professional. Un encobriment flagrant d’un company de feina. Cap dubte. De la mateixa manera que el sindicat de policia nega la bala de goma que va rebentar l’ull de l’Esther Quintana.<\/strong> Res excepcional: parapetats en el seu col\u00b7lectiu i les escombraries dins de casa, que la flaira putrefacta no s’ensumi des del carrer. Per\u00f2 si furguem una mica m\u00e9s en la merda trobarem que, de fet, el que hi ha \u00e9s un racisme i un classisme profundament inserts en la nostra societat i, evidentment, en els nostres mitjans.<\/span><\/p>\n Un home culte? D’\u00e8xit professional? Un catalanista progressista? Un dels nostres? Impossible. La viol\u00e8ncia masclista \u00e9s patrimoni de les classes baixes, sorolloses i analfabetes, de les famil\u00edes desestructurades amb fills pollosos i pudents, de la p\u00farria, de gent de pell fosca \u2013 paquistanesos, gitanos, llatins \u2013 o d’eslaus alcoholitzats. Per\u00f2 no \u00e9s nostra. Nosaltres som gent respectable, a casa nostra no existeix la viol\u00e8ncia contra les dones ni el masclisme i les criatures, si s\u00f3n fosques, s\u00f3n adoptades. Aix\u00f2 est\u00e0 en d’altres barris, no al districte de Les Corts, de cap manera!<\/span><\/p>\n Malauradament, si la viol\u00e8ncia masclista decid\u00eds presentar-se a la UNESCO tot exigint el seu t\u00edtol de “Patrimoni de la Humanitat”, tindria prou m\u00e8rits per guanyar-lo. Sembla per\u00f2, que premsa i televisi\u00f3 no tenen cap inter\u00e8s en veure-ho, en definitiva, en assenyalar-se com a part\u00edcips del sexisme, de la desigualtat, de la discriminaci\u00f3, de la viol\u00e8ncia contra les dones.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed, seguint amb la narraci\u00f3 de la vida i miracles de l’assass\u00ed, els mitjans apel\u00b7laven a la seva greu malaltia card\u00edaca o a la seva llarga depressi\u00f3. No coneixem cap estudi publicat per cap prestigiosa revista cient\u00edfica, tipus Science, que associ\u00ef dol\u00e8ncia coron\u00e0ria amb tend\u00e8ncia homicida. Tampoc tenim not\u00edcia fins al moment, que la malaltia mental, concretament la depressi\u00f3, precedeixi el feminicidi. De fet, tenint en compte que la depressi\u00f3 \u00e9s un dels trastorns m\u00e9s prevalents entre les dones (probablement manifestaci\u00f3 de tota la viol\u00e8ncia masclista suportada, a nivell individual, social i estructural), si la depressi\u00f3 fos agent causal dels assassinats de parella, ens trobar\u00edem amb un androcidi devastador, sense precedents en la hist\u00f2ria universal del genocidi. \u00c9s curi\u00f3s, tamb\u00e9, que la mateixa malaltia que serveix per estigmatitzar les dones, per resta’ls credibilitat, hagi servit, en aquest cas, com element exculpatori o, si m\u00e9s no, atenuant.<\/span><\/p>\n L’assassinat de la Vict\u00f2ria \u00e9s un acte atro\u00e7 i cruel, com ho \u00e9s cada feminicidi. El tracte medi\u00e0tic que ha rebut aquesta mort, com el que reben totes les morts per viol\u00e8ncia masclista no t\u00e9 cap justificaci\u00f3: \u00e9s inhum\u00e0 i despietat. Feministes Indignades rebutgem i condemnem cada assassinat per viol\u00e8ncia masclista i cada not\u00edcia que per omissi\u00f3 o acci\u00f3 denigra la dona morta.<\/span><\/p>\n Per acabar, el m\u00e9s important, volem transmetre tota la nostra for\u00e7a i amor a la fam\u00edlia, amistats i companyes de la Vict\u00f2ria, per tal que s\u00e0piguen que en aquests moments de dolor profund no estan soles.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Dilluns ens assabent\u00e0vem de l’assassinat de Vict\u00f2ria Bertran. O no, potser nom\u00e9s ens assabent\u00e0vem de la mort d’un tal Alfons no s\u00e9 que m\u00e9s. I \u00e9s que els mitjans de comunicaci\u00f3 catalans \u2013 televisi\u00f3, premsa, r\u00e0dio […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":32999,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26609],"tags":[],"class_list":["post-64339","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunicats"],"yoast_head":"\n