![\"maribel\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/maribel.jpg\")
<\/span><\/p>\n\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n Ning\u00fa posa en dubte la major sensibilitzaci\u00f3 que hi ha al conjunt de la societat sobre la realitat de la viol\u00e8ncia.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Fins i tot les institucions han fet seu aquest discurs \u2013sobretot- amb motiu de la commemoraci\u00f3 del Dia Internacional per l’eradicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia ver les dones, cada 25 de novembre.<\/span><\/strong><\/p>\n Qui retorna la vida a les dones mortes?<\/span><\/strong> S\u00ed, aquesta commemoraci\u00f3 \u00e9s un bon motiu perqu\u00e8 aquest patiment surti del silenci i ocupi un cert espai en all\u00f2 p\u00fablic. La ll\u00e0stima \u00e9s que \u2013dissortadament- l’endem\u00e0 tornar\u00e0 a formar part del m\u00f3n del silenci, fins que una altra dona trobi la mort a mans del seu antic company sentimental convertit ara en assass\u00ed. Llavors s\u00ed, alguns dels pol\u00edtics responsables es rentaran la cara amb aigua bruta convocant la poblaci\u00f3 a cinc minuts de silenci per condemnar aquesta mort. I hi assistirem, com no, amb llum i taqu\u00edgrafs amb una posta en escena cara als mitjans perqu\u00e8 no hi c\u00e0piga cap dubte que ho condemnen. Per\u00f2, qui li retorna la vida a aquesta nova v\u00edctima de la viol\u00e8ncia?.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Travessar parets amarades de plor<\/span><\/strong> \u00c9s cert que avui dia comptem amb alguns serveis especialitzats per atendre les dones que pateixen aquesta viol\u00e8ncia, uns serveis que estan constantment amena\u00e7ats per les sistem\u00e0tiques retallades de recursos destinats a tot all\u00f2 social que duen a terme des de les inhumanes i fredes directrius del liberalisme econ\u00f2mic, tamb\u00e9 cal dir-ho. El que les dones no estem ja m\u00e9s disposades a acceptar \u00e9s l’oblit al calaix -d’all\u00f2 eternament pendent- d’aquells programes i mesures de prevenci\u00f3 que evitin tant de patiment en solitud quin preu poden pagar les dones \u2013fins i tot- amb la pr\u00f2pia vida. Com travessem aquelles parets amarades de ll\u00e0grimes i detectem el plany que amaguen?.<\/span> \u00a0<\/p>\n Responsabilitat i comprom\u00eds dels adults<\/span><\/strong> El programa d’activitats institucional de l’agenda d’enguany est\u00e0 dirigit b\u00e0sicament a les generacions que pugen, per tal siguin educades en el respecte i al tracte entre persones d’una o altra condici\u00f3 sexual, perqu\u00e8 tenen els mateixos drets. Ll\u00e0stima que ho aprenguin com una assignatura m\u00e9s i que, quan es fan m\u00e9s grans, continu\u00efn adoptant els rols apresos de la gent que tenen al seu voltant o que la publicitat o la televisi\u00f3 han condicionat els models de conducta que toca. I aqu\u00ed \u00e9s on rau el comprom\u00eds dels adults, en no delegar en els dem\u00e9s una responsabilitat ineludible.<\/span> \u00a0<\/p>\n Claudicar per amor no \u00e9s amor<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n Els comportaments es transmeten, no s’ensenyen en un llibre, i si es troba normal que a les dones se’ns tracti com a objecte de desig, de conquesta per<\/span>\u00a0 amor no \u00e9s amor<\/span><\/strong>\u00a0una suposada possessi\u00f3 simplement pel nostre aspecte f\u00edsic, ja sigui per piropejar-nos suposadament o \u2013perqu\u00e8 no- insultar-nos, no \u00e9s tant estrany que els joves repeteixin aquest rol que troben tan normal.<\/span><\/p>\n La viol\u00e8ncia \u00e9s fruit de l’estructura patriarcal que impregna tots els racons de la societat, fins i tot les nostres llars. Quant d’amor desplegat per fer feli\u00e7 l’altre des de la claudicaci\u00f3 per evitar la confrontaci\u00f3, l’enuig, els crits o les amenaces d’al\u00e7ar la m\u00e0 ?.<\/span> \u00a0<\/p>\n Front la depend\u00e8ncia conrear la autoestima<\/span><\/strong> Aquest \u00e9s, certament, un amor molt mal ent\u00e8s, emmetzinat ja en la infantesa amb els comptes de princeses que esperen el seu pr\u00edncep blau per tal que la porti de la m\u00e0 i l’alliberi dels problemes, negant la pr\u00f2pia capacitat de les dones de poder viure per elles mateixes. Ja \u00e9s prou dif\u00edcil viure avui aquesta independ\u00e8ncia, ja sigui per la manca de treball que fa que moltes dones i les seves fam\u00edlies depenguin econ\u00f2micament d’un \u00fanic salari o paga que entra a casa. A la depend\u00e8ncia econ\u00f2mica i a la necessitat de compartir habitatge cal afegir-hi tamb\u00e9 la depend\u00e8ncia emocional que adquirim potser perqu\u00e8 no s’ha conreat prou la necess\u00e0ria autoestima, sempre pendent de l’aprovaci\u00f3 de l’altre o -en el millor dels casos- relegada en darrer terme per haver de prioritzar les necessitats m\u00e9s primeres de tots els membres de la fam\u00edlia.<\/span> \u00a0<\/p>\n Combatre la sensaci\u00f3 de frac\u00e0s<\/span><\/strong> Quanta sensaci\u00f3 de frac\u00e0s acumulada perqu\u00e8 ens han ensenyat que si la fam\u00edlia no va b\u00e9 \u00e9s per la nostra causa: qu\u00e8 pensaran els dem\u00e9s?, si els ho expliqu\u00e9s potser ni em creurien… \u00e9s tan dif\u00edcil… Qu\u00e8 pensaran de mi?.<\/span> \u00a0<\/p>\n El monstre del patriarcat no ens ve a veure, ens aixafa<\/span><\/strong> No ens ho hem de creure pas, res de tot aix\u00f2. Malgrat les dones siguem com unes superdotades per ser capaces d’arribar a tot arreu, no som superwomen, l’\u00e8xit no est\u00e0 en ser una “dona 10” i triomfar en tot. El monstre del patriarcat no \u00e9s que ens vingui a veure sin\u00f3 que ens aixafa i condiciona des del mateix nucli de la organitzaci\u00f3 social: les llars. I \u00e9s aqu\u00ed on les dones hem de ser capaces de connectar-nos les unes a les altres per establir complicitats i fer visible el sistema opressor, que \u00e9s el causant veritable de la nostra infelicitat, doncs som incompatibles amb la viol\u00e8ncia, i de viol\u00e8ncia la societat actual n’est\u00e0 prenyada.<\/span> \u00a0<\/p>\n Teixint complicitats per eradicar la viol\u00e8ncia<\/span><\/strong> Tan sols teixint aquestes complicitats el podrem desemmascarar, fer que la resta de la societat es responsabilitzi d’assumir all\u00f2 que li pertoca i no faci m\u00e9s feixuga la vida sobre la nostra espatlla que carrega m\u00e9s del que ens toca com a \u00e9ssers humans, simplement pel fet de ser dones. En aquest sentit ens cal comen\u00e7ar per les persones que tenim m\u00e9s properes, tant en fer possible que s’eduquin en responsabilitat i respecte com en exigir el comprom\u00eds de conducta permanent: Prou feminicidi aqu\u00ed i arreu del m\u00f3n. Les dones som portadores de vida i conciliem amb la natura, el masclisme \u00e9s sin\u00f2nim de destrucci\u00f3 i mort. Ens volem vives. Toler\u00e0ncia Zero a la Viol\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No hay traducci\u00f3n disponible \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Ning\u00fa posa en dubte la major sensibilitzaci\u00f3 que hi ha al conjunt de la societat sobre la realitat de la viol\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59065,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26645],"tags":[],"class_list":["post-64147","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinion-derechos-humanos-derechos-de-las-mujeres"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"maribel](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/maribel_1.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n