\u00a0<\/p>\n
Organitzacions feministes i de drets humans es solidaritzen amb les dones refugiades. Es calcula que tres milions de persones seran sol\u00b7licitants d’asil a finals d’any, el 60 per cent, dones.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Es calcula que tres milions de persones seran sol\u00b7licitants d’asil a finals d’any, el 60 per cent, dones.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Cada any 20.000 dones i nenes demandants d’asil a la UE procedeixen de pa\u00efsos que practiquen la Mutilaci\u00f3 Genital Femenina, i moltes -especialment les nenes, les cap de fam\u00edlia, les embarassades, amb discapacitat i les ancianas- pateixen violacions, extorsions, matrimonis preco\u00e7os i for\u00e7ats, prostituci\u00f3, sexe for\u00e7at a canvi de prestacions de superviv\u00e8ncia i treballs degradants en els pa\u00efsos d’origen, tr\u00e0nsit i dest\u00ed. No obstant aix\u00f2, el component de g\u00e8nere poques vegades es t\u00e9 en compte en el desenvolupament d’estrat\u00e8gies i pol\u00edtiques d’ajuda a aquestes persones, ni queda reflectit en la normativa legal.<\/span><\/p>\n Dones i organitzacionsfeministes i de drets humans no poden quedar inactives davant aquesta grav\u00edssima situaci\u00f3. En unes jornades organitzades per la Plataforma CEDAW Ombra a l’Ateneu de Madrid dissabte passat van compartir informacions, van debatre i es van comprometre amb seguir treballant per pressionar a governs i institucions i augmentar l’ajuda internacional, incloent-hi la nostra, als milions de persones refugiades concentrades ara al L\u00edban, Jord\u00e0nia i Turquia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’Europa de la vergonya El passat mes de mar\u00e7 Europa assumia una nova vergonya. Els presidents de la Comissi\u00f3 Europea, del Consell Europeu i del Parlament Europeu i el Primer Ministre de Turquia anunciaven amb c\u00edniques somriures el indecent preacord que vola tots els principis del Dret internacional, dels drets humans i dels mateixos fonaments de la Uni\u00f3 Europea. Aix\u00ed va ser denunciat el dissabte pels representants d’organitzacions com ACNUR, Col\u00b7lectiva de Dones Refugiades de Col\u00f2mbia, ONU Dones, Amnistia Internacional i Alian\u00e7a per la Solidaritat que van intervenir en la jornada.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Foto<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Vulnerabilitat i discriminaci\u00f3 de dones i nenes<\/strong> Per\u00f2 el fet \u00e9s que en les situacions de conflicte les dones estan sobreexposades a violacions, matrimonis preco\u00e7os i for\u00e7ats, sexe for\u00e7at a canvi de prestacions de superviv\u00e8ncia, extorsions i treballs degradants en els pa\u00efsos d’origen, tr\u00e0nsit i dest\u00ed. \u00a0<\/p>\n Matrimonis preco\u00e7os o for\u00e7ats<\/span><\/strong> En aquest sentit, Cristina Mu\u00f1oz, d’Alian\u00e7a per la Solidaritat, que va fer la seva exposici\u00f3 des de l’\u00f2ptica de la seva experi\u00e8ncia en intervenci\u00f3 humanit\u00e0ria en pa\u00efsos com Jord\u00e0nia i L\u00edban, va denunciar el cinisme de la comunitat humanit\u00e0ria davant de fen\u00f2mens com la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. “S\u00f3n les organitzacions de dones les que s’ocupen d’aquestes situacions”.<\/span> Una de cada tres refugiades a Jord\u00e0nia i L\u00edban ha patit viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, ja sigui en espais p\u00fablics o privats, segons ha constatat l’organitzaci\u00f3 en un recent estudi. A m\u00e9s, el despla\u00e7ament i el conflicte han augmentat el nombre de matrimonis preco\u00e7os o for\u00e7ats, fins al punt que gaireb\u00e9 la meitat de refugiades s’ha casat abans de complir els 18 anys. A Jord\u00e0nia, en una de cada tres casaments la n\u00favia \u00e9s una menor d’edat, un nombre que no deixa d’augmentar en fam\u00edlies que s’han quedat sense recursos per sobreviure i veuen en aquests enlla\u00e7os una sortida per les seves filles.<\/span><\/p>\n Davant d’aquestes dades, que no per ser repetits deixen de ser feridores, els governs europeus es blinden i vulneren fins i tot la normativa legal internacional, com \u00e9s el Conveni d’Istanbul. Si aquest tema ha tingut repercussi\u00f3 medi\u00e0tica, si s’est\u00e0 donant algun tipus de resposta, ha estat per “la solidaritat i participaci\u00f3 de les associacions de dones i el treball de periodistes valents”, va assegurar Yolanda Iriarte.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Espanya ha acollit a 17 persones refugiades<\/span><\/strong> Dels 7.600 milions d’euros d’ajuda compromesos per la comunitat internacional per a S\u00edria el 2015 no s’ha cobert ni el 40 per cent. Des de fa mesos, la situaci\u00f3 en els pa\u00efsos lim\u00edtrofs \u00e9s cr\u00edtica: Jord\u00e0nia acull 629.000 persones refugiades registrades, si b\u00e9 s’estima que poden ser m\u00e9s d’un mili\u00f3, amb una poblaci\u00f3 local de 6,3 milions; al L\u00edban superen 1,1 milions per a un total de 4,4 milions d’habitants; ia Turquia s\u00f3n m\u00e9s de dos milions. Aquestes xifres contrasten amb les que han arribat a Europa: segons xifres oficials 160.000, al mar\u00e7 2016, i a Espanya: oficialment, 17.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Propostes<\/span><\/strong> Durant la jornada de dissabte es van escoltar crides a la resoluci\u00f3 i l’acci\u00f3. Bego\u00f1a San Jos\u00e9, una de les responsables de l’organitzaci\u00f3, va explicar la proposta de plantejar un treball unitari a mig termini per sensibilitzar i mobilitzar la societat civil, i per demanar al govern central actuacions concretes d’acollida, reassentament i coresponsabilitat a la UE i internacional, i als governs auton\u00f2mics i locals actuacions d’atenci\u00f3 social, inserci\u00f3 sociolaboral i cooperaci\u00f3 entre dones refugiades i aut\u00f2ctones.<\/span> Pies de foto: 1) Primera mesa de la jornada; 2) Intervenci\u00f3n de Bego\u00f1a San Jos\u00e9; 3) Intervenci\u00f3n de Justa Montero; 4y 5) Fotos delante del Congreso de los Diputados<\/span> \u00a0<\/p>\n Foto: Amecopress;<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Organitzacions feministes i de drets humans es solidaritzen amb les dones refugiades. Es calcula que tres milions de persones seran sol\u00b7licitants d’asil a finals d’any, el 60 per cent, dones.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":32458,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-63771","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n
Des de febrer de 2016 la suma de dones, nenes i nens que demanen asil i refugi supera el 60 per cent del total de persones refugiades arribades a Europa i tamb\u00e9 de les que perden la vida en l’intent.<\/span><\/p>\n![\"3.-Foto](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/3.-Foto_Articulo_3.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
“Ens vam quedar de vegades treballant en els efectes i se’ns obliden les causes”, va recordar Mercedes<\/strong> Rodr\u00edguez<\/strong>, de Col\u00b7lectiva de Dones Refugiades de Col\u00f2mbia, advertint els drets de les dones en els conflictes armats que estableix la Resoluci\u00f3 1325 de l’ONU no es garanteixen . Per la seva banda, Eva Men\u00e9ndez, d’ACNUR Espanya va assenyalar que l’Estatut dels Refugiats de 1951 no reconeix requisits o sup\u00f2sits especials de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Les dones s\u00f3n privades d’higiene i intimitat, de drets sexuals i reproductius, incl\u00f2s l’acc\u00e9s a l’avortament segur, d’ajuda m\u00e8dica i psicol\u00f2gica, d’inscripci\u00f3 i entrevista individual. El proc\u00e9s de pau a S\u00edria no avan\u00e7a, al que cal sumar “el recent conservadorisme de la zona a la qual arriben les persones que fugen i que aprofundeix els estereotips de g\u00e8nere”, va assegurar la responsable de l’Oficina d’ONU Dones per a Europa i \u00c0sia Central.<\/span><\/p>\n
Es calcula que tres milions de persones seran sol\u2022licitants d’asil a finals d’any. El 60 per cent, dones. La seva situaci\u00f3 es veu caracteritzada per elements de discriminaci\u00f3, que van ser descrits per Lola Liceras, de l’equip de Dones d’AI: la seva responsabilitat en relaci\u00f3 a les cures; maternitat en moviment; sexualitat com extorsi\u00f3, com a forma de control; la desigualtat econ\u00f2mica i laboral que s’agreuja; el no tenir categoria jur\u00eddica per no comptar amb papers que impedeix fins i tot la den\u00fancia i augmenta la depend\u00e8ncia i, finalment, la discriminaci\u00f3 institucional en camps d’ajuda humanit\u00e0ria.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
En mar\u00e7 2016 Alian\u00e7a per la Solidaritat va denunciar l’augment de la viol\u00e8ncia contra les refugiades i els seus fills i filles, que s\u00f3n majoria en els pa\u00efsos d’acollida, i que empitjorar\u00e0 pel inadmissible acord entre la UE i Turquia que vulnera el dret hum\u00e0 a l’asil i refugi.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Tamb\u00e9 Justa Montero, que es trobava entre les assistents, va aportar que hi ha una important coordinaci\u00f3 entre grups feministes d’It\u00e0lia, Gr\u00e8cia i Espanya per ajudar les dones refugiades i q\u00fcestionar les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries de la Uni\u00f3 Europea.<\/span>
Al descans, les persones que van participar en la jornada van ser a la porta del Congr\u00e9s dels Diputats per fer-se una fotografia amb una pancarta en qu\u00e8 es podia llegir-se S.O.S Refugiades.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n