Una trucada telef\u00f2nica \u00e9s, moltes vegades, l’\u00fanic que durant mesos o anys uneix emigrades cubanes amb la seva fam\u00edlia a l’illa. Per\u00f2 un dia aquesta trucada telef\u00f2nica pot connectar a mares i familiars amb una altra realitat molt m\u00e9s dolorosa i fins al moment invisible: la viol\u00e8ncia masclista.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n <\/span> Tot reunir proves que demostren l’ab\u00fas f\u00edsic i emocional que va patir Jenny Montero de C\u00e1rdenas<\/strong> a mans del seu marit, aquest va ser absolt en la investigaci\u00f3 com a autor de la seva mort.<\/span> “Amb molt dolor vaig anar trobant fotografies de quan la colpejava, vaig ser lligant caps i em vaig adonar que la versi\u00f3 de mort per infart era falsa”, va dir C\u00e1rdenas a SEMLac.<\/span> Dona i emigrant: en el l\u00edmit de la viol\u00e8ncia<\/span><\/strong> Estudis sobre viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i emigraci\u00f3 assenyalen les complexes vulnerabilitats a qu\u00e8 s’enfronten les emigrades.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n “La combinaci\u00f3 immigraci\u00f3 i viol\u00e8ncia de g\u00e8nere provoca unes situacions de vulnerabilitat majors per a les dones immigrants i unes retallades de drets, m\u00e9s encara que si estigu\u00e9ssim parlant de dones nacionals v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere”, apunta la jurista espanyola Raquel L\u00f3pez Merch\u00e1n<\/strong> en el seu article “Dona immigrant v\u00edctima de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere”.<\/span> L\u00f3pez Merch\u00e1n subratlla en el seu article de 2013 la forta depend\u00e8ncia de la dona immigrant respecte de la seva parella.<\/span>“En molts casos han vingut gr\u00e0cies al reagrupament familiar o no tenen documentaci\u00f3 pr\u00f2pia o en regla, no tenen ingressos propis, etc. Tot aix\u00f2 contribueix a dificultar la independ\u00e8ncia de les dones, que pateixen viol\u00e8ncia de g\u00e8nere per disposar com vulguin de la seva vida “, refereix l’especialista.<\/span> Segons la mare de la v\u00edctima, el maltractament sistem\u00e0tic a qu\u00e8 va estar sotmesa la seva filla en un pa\u00eds ali\u00e8, sense feina, amb una filla de mesos i sense xarxes de suport “desmantellar la seva psique”. Montero de C\u00e1rdenas va tenir poques oportunitats de sortir del cercle de la viol\u00e8ncia.<\/span> El complex acc\u00e9s a la just\u00edcia<\/span><\/strong> Per a Manuel V\u00e1zquez Seijido, especialista del Centre Nacional d’Educaci\u00f3 Sexual (Cenesex), l’estatus migratori \u00e9s fonamental en l’acc\u00e9s a la just\u00edcia.<\/span><\/p>\n “Una cubana que t\u00e9 un estatus legal segons les regulacions del pa\u00eds receptor, t\u00e9 m\u00e9s possibilitats d’accions el sistema de just\u00edcia”, va dir l’advocat a SEMLac.\u00a0<\/span>De l’estatus migratori dep\u00e8n en part la possibilitat d’accedir a l’ocupaci\u00f3 i, per tant, comptar amb recursos econ\u00f2mics que els permetin contractar representaci\u00f3 legal.<\/span><\/p>\n Noem\u00ed de C\u00e1rdenas va patir aquestes limitants en carn pr\u00f2pia. A 3.959 quil\u00f2metres de l’Havana, aquesta acad\u00e8mica altament qualificada haver de buscar llocs de treball temporals, comptar amb la col\u2022laboraci\u00f3 d’amistats i demanar la solidaritat d’organitzacions de dones per poder sobreviure i enfrontar els complexos processos judicials, un dels quals li va permetre guanyar la guarda i cura de la seva n\u00e9ta Sasha Naomi Llerena Montero, que actualment resideix amb ella a l’Havana.<\/span><\/p>\n Durant els dos anys que va viure a Per\u00fa, C\u00e1rdenas va lluitar perqu\u00e8 es realitz\u00e9s el proc\u00e9s penal i va reclamar a la fiscalia provincial en el penal de Lima. Amb la representaci\u00f3 d’un advocat criminalista i acad\u00e8mic d’una Facultat de dret a Lima, va poder presentar proves rellevants sobre l’atemptat a la vida de Jenny.<\/span> No obstant aix\u00f2, el tribunal va fallar a favor del demandat. El 10 desembre 2014 va rebre la notificaci\u00f3 de la fiscalia arxivant el cas. La mare cubana continua denunciant a les xarxes socials el feminicidi de la seva filla.<\/span> V\u00e1zquez Seijido subratlla que el car\u00e0cter territorial de les lleis pauta els l\u00edmits de l’actuaci\u00f3<\/span> L’especialista destaca que el principal mecanisme de protecci\u00f3 per a les v\u00edctimes s\u00f3n les lleis nacionals, ja que encara no hi ha instruments jur\u00eddics internacionals que facin esment a la viol\u00e8ncia cap a les dones per motius de g\u00e8nere en el context migratori.<\/span>“Des del punt de vista jur\u00eddic internacional, pogu\u00e9s acompanyar-la Convenci\u00f3 sobre l’Eliminaci\u00f3 de totes les formes de discriminaci\u00f3 contra la dona (CEDAW) segons s’apliqui en aquest pa\u00eds”, apunta l’advocat.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 pot ser estrat\u00e8gic buscar suport en organismes internacionals que s’encarreguen de vetllar pel respecte als drets humans i organitzacions no governamentals que donen suport a v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n Encara que Cuba no forma part del Sistema Interameric\u00e0 de Drets Humans, les cubanes residents a la regi\u00f3 llatinoamericana podrien denunciar en aquesta inst\u00e0ncia a l’agressor en particular o l’Estat d’aquest pa\u00eds, si aquest no accionase per protegir-la enfront d’un delicte que qualifica com una violaci\u00f3 dels drets humans.<\/span> \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Una trucada telef\u00f2nica \u00e9s, moltes vegades, l’\u00fanic que durant mesos o anys uneix emigrades cubanes amb la seva fam\u00edlia a l’illa. Per\u00f2 un dia aquesta trucada telef\u00f2nica pot connectar a mares i familiars amb una altra realitat molt […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":32458,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-63715","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n
\u00a0<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n
“Mai oblidar\u00e9 l’hora i el que estava fent quan va sonar el tel\u00e8fon. Em vaig posar com boja. De l’altre costat alg\u00fa em deia que la meva filla Jenny havia mort”, recorda Noem\u00ed de C\u00e1rdenas.<\/strong><\/span>
Gr\u00e0cies al suport d’amics, col\u00b7legues i familiars, C\u00e1rdenas va poder agafar un avi\u00f3 a Lima, Per\u00fa. Aquesta professora de semi\u00f2tica de l’Institut Superior d’Art (ISA) afirma que la seva preparaci\u00f3 professional va ser la que li va permetre veure els signes que alguna cosa passava.<\/span><\/p>\n
Jenny tenia nom\u00e9s 30 anys quan va morir el 30 d’octubre de 2011, deixava una nena de gaireb\u00e9 dos anys. La seva hist\u00f2ria devela les vulnerabilitats de les emigrades, cubanes o no, davant de la viol\u00e8ncia per motius de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n
Segons dades oficials, prop de dos milions de cubans (gaireb\u00e9 11% de la poblaci\u00f3) viu fora de l’illa i les dones representen gaireb\u00e9 la meitat d’aquesta xifra.<\/span>
La recerca de millors condicions econ\u00f2miques, beques per a la superaci\u00f3 professional i contractes de treball a l’exterior estimulen a les m\u00e9s joves a sortir del pa\u00eds; algunes ho fan soles i altres acompanyes de les seves parelles.<\/span>
Per\u00f2 aquelles cubanes que aconsegueixen sortejar les dificultats del trasllat i escapen de les bandes de tr\u00e0fic de persones i tracta de dones encara tenen altres reptes de resoldre en el lloc de destinaci\u00f3. Hist\u00f2ries recents reflecteixen que la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere pot ser una d’elles.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Imagen](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Imagen_de_articu_9.jpg\")
<\/p>\n
Segons l’autora, incideix en aquest fenomen el dol migratori, ent\u00e8s com una situaci\u00f3 psicol\u00f2gica especial que condiciona les percepcions i el comportament dels que emigren.<\/span>
A m\u00e9s, el xoc cultural i les dificultats que implica un idioma diferent a la llengua natal s’uneixen a la manca de xarxes socials naturals com la fam\u00edlia i les amistats.<\/span><\/p>\n
Aquestes variables tamb\u00e9 van influir en el cas de Jenny Montero de C\u00e1rdenas. Santiago Ariel Llerena D\u00edaz mantenia amb ella una relaci\u00f3 d’anys a Cuba, per\u00f2 la hist\u00f2ria de viol\u00e8ncia es va produir en la dist\u00e0ncia, allunyada de coneguts i familiars.<\/span><\/p>\n
L’esperan\u00e7a que \u00e9s possible mantenir el vincle afectiu i que no es repetiran els maltractaments posa a les v\u00edctimes en desavantatge.<\/span>
“El maltractador sempre compta amb el silenci, la por i la vergonya de la v\u00edctima. Per aix\u00f2 \u00e9s important parlar”, reconeix de C\u00e1rdenas.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
De manera solid\u00e0ria van aconseguir un peritatge del reconegut metge legista i an\u00e0tomo pat\u00f2leg peru\u00e0 Dr. Jos\u00e9 Ernesto R\u00e1ez Gonz\u00e1lez, que va assegurar que “m’impressiona com una s\u00edndrome asf\u00edctico. No es pot descartar lesions al coll com a seq\u00fceles d’oclusi\u00f3”.<\/span><\/p>\n
“Tinc totes les proves que demostren que ell \u00e9s culpable, per\u00f2 la just\u00edcia peruana es va tancar a fer just\u00edcia en aquest clar\u00edssim cas. Jo sospito que totes les irregularitats que es van cometre en la p\u00e8ssima investigaci\u00f3 duta a terme en aquest cas tenen com a mal de fons la corrupci\u00f3 “, afirma de C\u00e1rdenas.<\/span>
Els prejudicis i estereotips que releguen a les i els migrants a ciutadans de segona poden recaure en les v\u00edctimes de viol\u00e8ncia masclista. La manca d’orientaci\u00f3 i suport, tant de les v\u00edctimes com dels seus familiars, tamb\u00e9 posa la mirada en les autoritats del pa\u00eds natal.<\/span><\/p>\n
de l’Estat cub\u00e0, les seves institucions i ambaixades.<\/span>“Les nostres ambaixades no tenen la capacitat jur\u00eddica ni econ\u00f2mica per donar un acompanyament a aquestes v\u00edctimes. Per\u00f2 s\u00ed haurien de incloure aquest acompanyament i orientaci\u00f3 a la ciutadana cubana al pa\u00eds de dest\u00ed”, opina l’advocat cub\u00e0.<\/span><\/p>\n
Traductor de Google para empresas.<\/span><\/p>\n