\n
Reivindicaci\u00f3 de la pres\u00e8ncia de les dones d’ahir i d’avui en la hist\u00f2ria<\/span><\/strong> <\/p>\n Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el Museu d’Hist\u00f2ria de Catalunya ofereix portes obertes a l’equipament i presenta la instal\u2022laci\u00f3 temporal Dones que parlen de dones dins la seva exposici\u00f3 permanent. La instal\u2022laci\u00f3, que es podr\u00e0 veure a partir del 8 de mar\u00e7, vol donar visibilitat de manera simb\u00f2lica al conjunt de dones que, al llarg del temps, han lluitat, reivindicat i treballat per defensar el g\u00e8nere femen\u00ed dins la societat.<\/span><\/p>\n A la instal\u2022laci\u00f3 s’hi podran con\u00e8ixer: les figures prehist\u00f2riques de dones del Mediterrani occidental; l’autoritat femenina a les poblacions iberes; Duoda (nascuda cap al 803); la Comtessa Beatriu de Dia (nascuda cap al 1140); Isabel de Villena (1430-1490); Caterina Llull i Sabastida (Barcelona, c. 1440-1495); Estefania de Requesens i Ro\u00eds de Liori (c. 1504 \u2013 Barcelona, 1549); Juliana Morell (Barcelona, 1594 \u2013 Aviny\u00f3, 1653); Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 1862 \u2013 Barcelona, 1931); Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857-1913); Rosa Sensat i Vil\u00e0 (el Masnou, 1873 \u2013 Barcelona, 1961); Carme Karr Alfonsetti (Barcelona, 1865-1943); Maria-Aur\u00e8lia Capmany i Farn\u00e9s (Barcelona, 1918-1991); El moviment feminista dels anys setanta; Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al i Serra (Ivars d’Urgell, 1952 \u2013 Barcelona, 1998); Vict\u00f2ria Sau i S\u00e1nchez (Barcelona, 1930-2013).<\/span><\/p>\n Com a pr\u00e8via del Dia Internacional de la Dona, dissabte el museu ha convidat als interessats i interessades a participar de manera gratu\u00efta en la ruta ‘A peu per la Barcelona de les dones’, que es realitza cada primer dissabte de mes. L’itinerari recorre els carrers de Ciutat Vella (Barcelona) com a escenari quotidi\u00e0 de la vida de moltes dones i, tot passejant, s’analitza l’evoluci\u00f3 hist\u00f2rica del paper de les dones a la societat i es coneixen aquells indrets en els quals, encara avui, podem trobar indicis del seu llegat. Les places van quedar exhaurides en menys d’una hora.<\/span><\/p>\n I tamb\u00e9 en aquesta l\u00ednia, a la tardor, el museu celebrar\u00e0 la jornada ‘Museus i perspectives de g\u00e8nere’, sobre la inclusi\u00f3 i el tractament de la figura femenina en el relat dels museus d’arreu del m\u00f3n i, especialment, de Catalunya. (Data prevista: 19 d’octubre).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Perqu\u00e8 celebrem el Dia Internacional de la Dona?<\/span><\/strong><\/p>\n Diversos fets puntuals es recullen en la commemoraci\u00f3 del Dia Internacional de la Dona: una vaga de les obreres t\u00e8xtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la f\u00e0brica Cotton el mar\u00e7 del 1919, i, sobretot, les reivindicacions de dones americanes i europees pel dret a vot a la primera meitat del segle XX. Reivindicacions laborals, de millora en les condicions de treball i de vida, drets pol\u00edtics i la pau es troben en l’origen d’aquesta celebraci\u00f3.<\/span><\/p>\n Amb el ressorgiment del feminisme a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, es d\u00f3na un nou impuls a aquesta celebraci\u00f3 reivindicativa i, concretament l’any 1977, les Nacions Unides fixen el dia 8 de mar\u00e7 com a Dia Internacional de la Dona, convertint aquesta data en un s\u00edmbol per a les dones dels cinc continents.<\/span><\/p>\n El Museu d’Hist\u00f2ria de Catalunya vol acompanyar al visitant en la celebraci\u00f3 del 8 de mar\u00e7 de 2016 i s’afegeix a aquesta commemoraci\u00f3 amb la instal\u2022laci\u00f3 Dones que parlen de dones, que recull l’acci\u00f3 reivindicativa de 16 dones del nostre pa\u00eds i vol ser un modest reconeixement a la pres\u00e8ncia de les dones d’ahir i d’avui en la hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Instal\u2022laci\u00f3 temporal ‘Dones que parlen de dones’<\/span><\/strong><\/p>\n A trav\u00e9s de la biografia i els escrits de 16 dones de diferents \u00e8poques \u2013des de la prehist\u00f2ria fins a l’actualitat-, la instal\u2022laci\u00f3 vol donar visibilitat a totes les dones que, al llarg de la hist\u00f2ria, han reivindicat la seva figura dins la societat<\/span> Els plafons porten els colors lila, verd i blanc, coneguts universalment pel seu vincle amb el moviment feminista, ja que s\u00f3n els que utilitzaven les sufragistes angleses a finals del segle XIX i principis del XX, un dels moviments m\u00e9s importants a Europa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les 16 dones que conformen la instal\u2022laci\u00f3:<\/span><\/strong><\/p>\n Les figures prehist\u00f2riques de dones del Mediterrani occidental: Les figures femenines del paleol\u00edtic superior i neol\u00edtic mitj\u00e0 de la regi\u00f3 mediterr\u00e0nia occidental, els Balcans i el Pr\u00f2xim Orient, tot i procedir d’\u00e8poques i contextos diferents, comparteixen el substrat cultural de l’ordre simb\u00f2lic matern. Apel\u2022len al paper central de l’obra civilitzadora de les dones (maternitat, alimentaci\u00f3, educaci\u00f3 i cura) en l’organitzaci\u00f3 material i espiritual dels pobles ca\u00e7adors recol\u2022lectors i agr\u00edcoles prepatriarcals.<\/span> Duoda (803):<\/strong> Va ser una dama d’estirp noble carol\u00edngia del segle IX. El seu marit, Bernat de Septim\u00e0nia, li va prendre els dos fills \u2013Guillem i Bernat\u2013, per anar a viure a la cort de Carles el Calb. Ella per alleugerir el dolor i assegurar-se que aquests tinguessin una bona educaci\u00f3, els va escriure un tractat pedag\u00f2gic que es diu ‘Manual per al meu fill’, que actualment t\u00e9 molta rellev\u00e0ncia hist\u00f2rica.<\/span><\/p>\n Comtessa Beatriu de Dia (1140):<\/strong> Va ser una de les grans trobairitz d’Occit\u00e0nia, territori que, al segle XII, s’estenia entre la Loira, l’Atl\u00e0ntic, els Pirineus i la Mediterr\u00e0nia. Va escriure textos d’amor per al fam\u00f3s trobador Raimbaut d’Orange, el qual va poder con\u00e8ixer a la cort de Les Baux. Es conserven diverses can\u00e7ons d’ella.<\/span><\/p>\n Isabel de Villena (1430-1490):<\/strong> Es va educar a la cort de la seva tia i cosina Maria de Castella, reina d’Arag\u00f3, filla de Caterina de Lancaster. M\u00e9s tard, va entrar de monja al convent de la Trinitat de Val\u00e8ncia. All\u00e0 es va formar i es va fer escriptora. La seva obra m\u00e9s coneguda ‘La Vita Christi’, va ser llegida per moltes dones, entre les quals Isabel la Cat\u00f2lica.<\/span><\/p>\n Caterina Llull i Sabastida (Barcelona, c. 1440-1495):<\/strong> Provenia d’una fam\u00edlia barcelonina del barri comercial de la Ribera i els seus pares la van formar com a comptable. En morir el seu marit i assumir el seu negoci, es va convertir en una important empres\u00e0ria mercantil de la Val di Noto (Sic\u00edlia), coneixedora de la realitat econ\u00f2mica i del funcionament de les transaccions comercials.<\/span><\/p>\n Estefania de Requesens i Ro\u00eds de Liori (c. 1504 \u2013 Barcelona, 1549):<\/strong> Va viure m\u00e9s de vint anys a la Cort de Castella en casar-se amb Juan de Z\u00fa\u00f1iga, funcionari de Carles V. L’epistolari privat (124 cartes) amb la seva mare Hip\u00f2lita Ro\u00eds de Liori (c. 1479-1546) mostra la pot\u00e8ncia pol\u00edtica de la relaci\u00f3 d’amor i autoritat entre mare i filla, el paper d’algunes dones en l’\u00e8poca de pas de la societat feudal a la cortesana i les implicacions de la noblesa catalana en l’Imperi de Carles V.<\/span><\/p>\n Juliana Morell (Barcelona, 1594 \u2013 Aviny\u00f3, 1653):<\/strong> Va ser una nena prodigi que des dels cinc anys reb\u00e9 una educaci\u00f3 exquisida, primer a les dominiques i despr\u00e9s va fer estudis humanistes i musicals. M\u00e9s endavant, es va fer dominica a Santa Pr\u00e0xedes d’Aviny\u00f3, on es va convertir en una autora d’\u00e8xit amb reculls de poesia, tres tractats d’espiritualitat i m\u00edstica, un llibre d’hist\u00f2ria del convent i una autobiografia.<\/span><\/p>\n Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 1862 \u2013 Barcelona, 1931):<\/strong> Treballadora del t\u00e8xtil, va ser dirigent anarcosindicalista i feminista, una de les militants clau del moviment llibertari catal\u00e0. A Sabadell, fund\u00e0 un grup d’obreres anarquistes i va organitzar vagues per demanar la jornada de deu hores. L’any 1892, juntament amb \u00c1ngeles L\u00f3pez de Ayala i Amalia Domingo Soler, va crear la primera societat feminista espanyola, la Societat Aut\u00f2noma de Dones de Barcelona.<\/span><\/p>\n Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857-1913):<\/strong> Va ser la primera llicenciada en Medicina de l’Estat espanyol (1879) i la primera a exercir la medecina acad\u00e8mica. La seva pres\u00e8ncia a la universitat, juntament amb les seves companyes Helena Maseras i Martina Castells (que no arribarien a exercir), va provocar tal revoluci\u00f3 que el seu pare, cap de la Policia Municipal, li pos\u00e0 escorta. Va ser autora de llibres dedicats a la millora de la qualitat de vida de les dones i al coneixement del seu cos.<\/span><\/p>\n Rosa Sensat i Vil\u00e0 (el Masnou, 1873 \u2013 Barcelona, 1961):<\/strong> Mestra socialment compromesa, va dedicar la seva vida a la doc\u00e8ncia i a consolidar l’escola p\u00fablica catalana. Durant la Mancomunitat, fou nomenada directora de la secci\u00f3 de nenes de l’Escola del Bosc, la primera escola a l’aire lliure de Catalunya. Va dissenyar el pla d’estudis de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, adre\u00e7at a dones obreres i de classe mitjana.<\/span><\/p>\n Carme Karr Alfonsetti (Barcelona, 1865-1943):<\/strong> Periodista i escriptora, va ser una de les principals representants del moviment feminista catal\u00e0 i burg\u00e8s de les primeres d\u00e8cades del segle XX, un feminisme simpatitzant del sufragisme anglosax\u00f3 per\u00f2 centrat en l’educaci\u00f3 intel\u2022lectual i la professionalitzaci\u00f3 de les dones. Va dirigir diversos diaris i revistes, com Feminal o Acci\u00f3 Femenina, que van ser les plataformes de difusi\u00f3 de les seves idees feministes, catalanistes i pacifistes.<\/span><\/p>\n Maria-Aur\u00e8lia Capmany i Farn\u00e9s (Barcelona, 1918-1991):<\/strong> Intel\u2022lectual catalana polifac\u00e8tica i activista pol\u00edtica, va estar compromesa amb la llibertat de les dones, la cultura catalana i la just\u00edcia social. Prol\u00edfica en l’escriptura de diferents g\u00e8neres (ficci\u00f3, assaig i mem\u00f2ries). El llibre ‘La dona a Catalunya: consci\u00e8ncia i situaci\u00f3’ (1966) la converteix en una figura d’autoritat a Catalunya i Espanya.<\/span><\/p>\n El moviment feminista dels anys setanta: Durant la d\u00e8cada dels setanta, dones de proced\u00e8ncies molt diverses \u2013universit\u00e0ries, obreres, mestresses de casa, activistes\u2013, iniciaren una revoluci\u00f3 sexual, cultural i social, fruit del seu malestar davant de la seva invisibilitat i la viol\u00e8ncia exercida sobre elles. \u00c9s a aquest moviment\/per\u00edode que pertany la fotografia que il\u2022lustra els diferents plafons de la instal\u2022laci\u00f3 ‘Manifestaci\u00f3 contra la violaci\u00f3 i maltractament envers les dones’ (1977), de l’autora Pilar Aymerich.<\/span><\/p>\n Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al i Serra (Ivars d’Urgell, 1952 \u2013 Barcelona, 1998):<\/strong> De molt jove es va interessar per la cultura catalana i la llibertat femenina. Va ser fil\u00f2loga, poeta, novel\u2022lista, assagista, traductora, editora, catedr\u00e0tica de secund\u00e0ria, a m\u00e9s de promotora cultural. Particip\u00e0 en el feminisme catal\u00e0 dels anys setanta creant el front de dones del PSAN i la secci\u00f3 feminista de la Universitat Catalana d’Estiu, i integr\u00e0 el grup d’intel\u2022lectuals i artistes de l’Assemblea de Catalunya, entre altres iniciatives.<\/span><\/p>\n Vict\u00f2ria Sau i S\u00e1nchez (Barcelona, 1930-2013):<\/strong> Es va dedicar a sotragar, amb la ploma i la paraula, els fonaments patriarcals de la cultura cl\u00e0ssica occidental. Era llicenciada en Hist\u00f2ria contempor\u00e0nia i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona, on va impartir doc\u00e8ncia a la Facultat de Psicologia i al Centre d’Investigacions Hist\u00f2riques de la Dona (1982), avui Duoda, Centre de Recerca de Dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Els textos han estat redactats per un grup d’expertes del centre de recerca de dones DUODA, de la Universitat de Barcelona i del Parc Cient\u00edfic de Barcelona, que va ser fundat el 1982 per un grup d’estudiants, professores i llicenciades en Hist\u00f2ria. En concret, els textos estan firmats per: Mar\u00eda Milagros Rivera Carretas; Laura Mercader Amig\u00f3; Assumpta Bassas Vila; Maris\u00e9 Clement L\u00f3pez; i Vict\u00f2ria L\u00f3pez Benito, Asun L\u00f3pez Carretero i Lourdes Albi Fern\u00e0ndez com a col\u2022laboradores de Laura Mercader Amig\u00f3. El grup ha estat coordinat per drac M\u00e0gic en col\u2022laboraci\u00f3 amb el Museu d’Hist\u00f2ria de Catalunya.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Reivindicaci\u00f3 de la pres\u00e8ncia de les dones d’ahir i d’avui en la hist\u00f2riaPer fer-ho, presenta la instal\u2022laci\u00f3 ‘Dones que parlen de dones’ i obre les seves portes per facilitar-ne la visita p\u00fablica<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":31901,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26337],"tags":[],"class_list":["post-63026","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-8-de-marc"],"yoast_head":"\n
Per fer-ho, presenta la instal\u2022laci\u00f3 ‘Dones que parlen de dones’ i obre les seves portes per facilitar-ne la visita p\u00fablica<\/span><\/strong><\/p>\n
Concretament, la instal\u2022laci\u00f3 consisteix en 16 plafons, cada un dedicat a una de les dones, amb la biografia i una selecci\u00f3 de textos escrits per cadascuna d’elles i que els trobarem ubicats al llarg del recorregut de l’exposici\u00f3 permanent, a l’\u00e0mbit que li pertoca cronol\u00f2gicament al personatge en q\u00fcesti\u00f3.<\/span><\/p>\n
L’autoritat femenina a les poblacions iberes: En la cultura ibera, les dones eren les responsables de l’agricultura, les arts i de guarir el cos f\u00edsic i espiritual: eren metgesses, magues, sacerdotesses, endevines o conselleres. L’espai dom\u00e8stic tenia una dimensi\u00f3 pol\u00edtica perqu\u00e8 era on tenien lloc les relacions socials, que despr\u00e9s s’empla\u00e7aven a l’espai urb\u00e0. La pol\u00edtica ibera era la pol\u00edtica de les dones: la de crear i mantenir la vida material i espiritual del grup.<\/span><\/p>\n