![\"Tania](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Tania_Verge_ICD_1.jpg\")
\u00a0<\/p>\n\u00a0<\/p>\n
No hay traducci\u00f3n disponible<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n OPINI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n Discurs de l’acte institucional del Dia Internacional de les dones 8 de mar\u00e7 de 2016, Sal\u00f3 Sant Jordi, Palau de la Generalitat<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El 8 de mar\u00e7 \u00e9s el dia en qu\u00e8 commemorem anualment la lluita de les dones, i en especial del moviment feminista, per aconseguir el reconeixement de les dones com a subjectes de ple dret i la transformaci\u00f3 radical de la societat. Tal com ha assenyalat la Presidenta de l’Institut Catal\u00e0 de les Dones, el 8 de mar\u00e7 d’enguany s’emmarca en un context on el debat sobre les estructures d’Estat ocupa un lloc central a l’agenda pol\u00edtica. La meva intervenci\u00f3 posar\u00e0 \u00e8mfasi en qu\u00e8 la igualtat de dones i homes hauria de ser un eix vertebrador de l’Estat i, de manera espec\u00edfica, en com les pol\u00edtiques d’igualtat haurien de ser considerades una de les estructures d’Estat m\u00e9s b\u00e0siques. Abans de desenvolupar aquests arguments, exposar\u00e9 breument quin s\u00f3n els fonaments constitutius de l’Estat, de l’Estat com a concepte.<\/span><\/p>\n D’acord amb la filosofia pol\u00edtica i el dret, l’origen de l’Estat \u00e9s un contracte social original entre els individus d’una comunitat pel qual s’accepta una certa limitaci\u00f3 de les llibertats a canvi de la protecci\u00f3 dels drets i de la resta de llibertats, produint aix\u00ed la ciutadania. Aquesta teoria contractualista ha rebut diferents cr\u00edtiques des del feminisme. D’una banda, com explica la te\u00f2rica Carole Pateman<\/strong>, el contracte no fou signat per tots els individus. La demostraci\u00f3 m\u00e9s clara de la condici\u00f3 de no-ciutadanes de les dones \u00e9s la seva exclusi\u00f3 durant un llarg per\u00edode dels drets civils i pol\u00edtics m\u00e9s b\u00e0sics, incloent el dret a vot, tal com denunciaren Olympe de Gouges<\/strong> a finals del segle XVIII i les sufragistes d’arreu del m\u00f3n al llarg dels segles XIX i XX. Les dones esdevingueren, doncs, part del contracte: no s’integraren en l’Estat com a ciutadanes, sin\u00f3 com a esposes, mares o filles, amb un marge d’acci\u00f3 i decisi\u00f3 molt limitat. Encara avui homes i dones som parts desiguals d’aquest contracte, com exemplifiquen la segregaci\u00f3 per ra\u00f3 de g\u00e8nere del mercat laboral, la discriminaci\u00f3 salarial, la disponibilitat redu\u00efda de serveis p\u00fablics d’atenci\u00f3 a infants i persones dependents, la freq\u00fcent desvaloraci\u00f3 d’all\u00f2 femen\u00ed, o el control dels poders p\u00fablics sobre els cossos i la sexualitat de les dones.<\/span><\/p>\n D’altra banda, aquest contracte d’arrel patriarcal parteix d’una separaci\u00f3 r\u00edgida entre l’esfera privada, on s’assegura la reproducci\u00f3 social, i l’esfera p\u00fablica, on es delibera sobre el b\u00e9 com\u00fa i es defineixen les lleis i, per tant, tamb\u00e9 els drets i llibertats. D’aquesta manera, s\u00f3n decisions preses en l’esfera p\u00fablica, en institucions on els homes han estat hist\u00f2ricament sobre-representats, i hi segueixen estan sobre-representats, les que produeixen unes relacions de g\u00e8nere no igualit\u00e0ries, imposen el model mascul\u00ed com la norma i distribueixen el poder, el reconeixement i els recursos de manera esbiaixada al g\u00e8nere, tant en l’\u00e0mbit p\u00fablic com en el privat. Fixem-nos en com el concepte de ciutadania encara parteix del model mascul\u00ed. Molts dels drets socials no s\u00f3n drets inalienables de les persones, ni s\u00f3n iguals per a tothom, amb el nivell m\u00e9s alt de protecci\u00f3 vinculat al treball remunerat a temps complet al llarg de tota una vida. \u00c9s a dir, els drets socials segueixen inspirant-se en un model de treballador que no sol\u00b7licitar\u00e0 el perm\u00eds de maternitat ni d’altres permisos per cura de persones dependents, b\u00e0sicament perqu\u00e8 t\u00e9 la vida familiar resolta.<\/span><\/p>\n Un contracte tan desigual requereix d’un potent sistema de socialitzaci\u00f3. Com subratlla l’escriptora i activista feminista Kate Millett<\/strong>, s’inculca a les dones des de la fam\u00edlia, l’escola, la religi\u00f3, la ci\u00e8ncia o els mitjans de comunicaci\u00f3 una ideologia social de g\u00e8nere basada en les necessitats del grup dominant (per exemple, que les dones tenim un talent natural per a la cura de les persones), i s’assignen rols diferenciats que condueixen a una desigualtat d’estatus i de poder. Tanmateix, el control de la societat patriarcal sobre les dones resultaria insuficient, fins i tot inefica\u00e7, sense exercir la viol\u00e8ncia. La viol\u00e8ncia masclista no \u00e9s exercida nom\u00e9s de manera puntual sobre algunes dones, sin\u00f3 que \u00e9s un instrument d’intimidaci\u00f3 constant sobre totes les dones, ja sigui a nivell f\u00edsic, sexual, psicol\u00f2gic, econ\u00f2mic o simb\u00f2lic.<\/span><\/p>\n Per aquest motiu, no n’hi ha prou amb garantir formalment la igualtat sin\u00f3 que cal adoptar les mesures necess\u00e0ries per assegurar que aquest dret pugui gaudir-se de manera efectiva. Les dones ja tenim formalment garantit el dret a la integritat f\u00edsica, per\u00f2 el terrorisme masclista ens segueix colpejant i assassinant a nivells de feminicidi. Ja tenim formalment garantit el dret al sufragi passiu, per\u00f2 all\u00e0 on no s’apliquen quotes, com en els c\u00e0rrecs de designaci\u00f3, els homes ocupen la major part dels llocs. Ja tenim formalment garantit el dret a la no discriminaci\u00f3, per\u00f2 els nostres salaris s\u00f3n, de mitjana, un 25% m\u00e9s baixos que els dels homes, se’ns esborra del llenguatge, se’ns invisibilitza o se’ns cosifica als mitjans de comunicaci\u00f3 i a la publicitat, i se’ns ataca amb m\u00e9s duresa en l’exercici de c\u00e0rrecs p\u00fablics, com si f\u00f3ssim les eternes “invasores d’espais”, en paraules de la soci\u00f2loga feminista Nirmal Puwar<\/strong>.<\/span><\/p>\n Les lleis d’igualtat s\u00f3n, per tant, una mesura no nom\u00e9s necess\u00e0ria sin\u00f3 imprescindible. S\u00f3n tamb\u00e9 probablement de les lleis m\u00e9s complexes que hi ha en la seva definici\u00f3 i execuci\u00f3, per diferents motius. En primer lloc, la complexitat es deriva del seu abast, afectant tot el sistema pol\u00edtic, jur\u00eddic, social i econ\u00f2mic. El patriarcat no disposa d’una “seu central”. La naturalitzaci\u00f3 dels desavantatges es manifesta en el r\u00e8gim de g\u00e8nere espec\u00edfic del conjunt d’institucions i organismes amb compet\u00e8ncies p\u00fabliques (com escoles, universitats, tribunals o mitjans de comunicaci\u00f3), de les entitats semi-p\u00fabliques (com partits o sindicats) i de les entitats privades (com les empreses o els espais d’oci).<\/span><\/p>\n En segon lloc, la complexitat de les lleis d’igualtat rau en qu\u00e8 la transversalitat de g\u00e8nere, \u00e9s a dir, tenir en compte la manera en qu\u00e8 les diverses actuacions recullen i atenen les perspectives i necessitats tant de les dones com dels homes, afecta totes les etapes de les pol\u00edtiques p\u00fabliques i tots els actors implicats, des dels nivells de presa de decisi\u00f3 fins a la implementaci\u00f3 de les pol\u00edtiques. Aquesta \u00e9s la seva principal fortalesa i tamb\u00e9 n’\u00e9s la seva principal debilitat. En el seu desplegament, la transversalitat de g\u00e8nere sovint s’afronta a una carrera d’obstacles, incloent-hi la manca d’expertesa de la pr\u00f2pia administraci\u00f3 i una assignaci\u00f3 de recursos clarament insuficient.<\/span><\/p>\n En tercer lloc, les lleis d’igualtat s\u00f3n tamb\u00e9 complexes perqu\u00e8 combaten la in\u00e8rcia institucional a voler garantir la igualtat fent que les dones s’assemblin als homes, \u00e9s a dir, a adoptar el model mascul\u00ed com a referent universal. D’aqu\u00ed que la Llei 17\/2015 parli de la igualtat de dones i homes i no entre dones i homes. Es tracta de transformar les relacions socials de g\u00e8nere i d’omplir de contingut els drets de les dones. La igualtat nom\u00e9s pot assolir-se des del respecte i el reconeixement de les difer\u00e8ncies, unes difer\u00e8ncies que tamb\u00e9 s\u00f3n constitutives de la diversitat interna del subjecte “dones”.<\/span><\/p>\n Els drets de les dones s\u00f3n drets humans i llur garantia \u00e9s un requisit indispensable de la just\u00edcia social i un indicador de qualitat democr\u00e0tica dels pa\u00efsos. Aix\u00ed, doncs, cal modificar les estructures pol\u00edtiques, socials i econ\u00f2miques existents i avan\u00e7ar cap a un nou contracte social, cap a un nou model de ciutadania i de cuidadania, que trenqui la divisi\u00f3 androc\u00e8ntrica entre vida p\u00fablica i vida privada, que posi en el centre la responsabilitat col\u2022lectiva en la cura de les persones i que acabi amb la invisibilitzaci\u00f3 i desvaloraci\u00f3 de les aportacions de les dones.<\/span><\/p>\n El desplegament de la Llei 17\/2015 s’inicia en un context pol\u00edtic espec\u00edfic, el proc\u00e9s de construcci\u00f3 d’una rep\u00fablica catalana. Qu\u00e8 pot implicar aquesta coincid\u00e8ncia temporal per canviar el contracte sexual descrit al principi per un nou contracte entre iguals? Un nou Estat no \u00e9s una condici\u00f3 suficient per assolir una igualtat real i efectiva de dones i homes per\u00f2 pot representar-ne una oportunitat hist\u00f2rica. Per exemple, Canad\u00e0, Austr\u00e0lia, Nova Zelanda i els Estats occidentals dels Estats Units foren dels primers pa\u00efsos en garantir el sufragi femen\u00ed, una generaci\u00f3 abans que ho fessin les respectives metr\u00f2polis europees.<\/span><\/p>\n Com en el conjunt de l’electorat, entre les associacions de dones no hi ha unanimitat sobre qu\u00e8 hauria de comportar el dret a decidir. No obstant, sigui quin sigui el model d’Estat que es defensa, s’est\u00e0 plenament d’acord en reclamar un pa\u00eds independent del patriarcat, un pa\u00eds que garanteixi d’una vegada per totes la independ\u00e8ncia de les dones. Si es vol fer no nom\u00e9s un altre pa\u00eds sin\u00f3 un pa\u00eds m\u00e9s just, les pol\u00edtiques d’igualtat han d’esdevenir una estructura d’Estat.<\/span><\/p>\n Les estructures d’Estat s\u00f3n els pilars indispensables que necessita un Estat per poder exercir les seves funcions. Tot i que ens manca elaborar una llei pr\u00f2pia de drets sexuals i reproductius, el nucli dur de l’estructura d’Estat d’igualtat ja est\u00e0 creada: la Llei 17\/2015, d’Igualtat efectiva de dones i homes; la Llei 5\/2008, del dret de les dones a eradicar la viol\u00e8ncia masclista; i la Llei 11\/2014, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transg\u00e8neres i intersexuals i per a eradicar l’homof\u00f2bia, la bif\u00f2bia i la transf\u00f2bia. Ara b\u00e9, perqu\u00e8 la igualtat sigui realment una estructura d’Estat, les pol\u00edtiques d’igualtat han de ser sostenibles en el temps, al marge de les conjuntures econ\u00f2miques, i han de disposar d’una dotaci\u00f3 pressupost\u00e0ria i de personal adequada per al seu desplegament i seguiment. Aix\u00ed mateix, prendre’s seriosament el comprom\u00eds amb la igualtat implica que la transversalitat de g\u00e8nere integri la resta d’estructures d’Estat. No podr\u00e9 mencionar-les totes, per\u00f2 en destaco les m\u00e9s rellevants.<\/span><\/p>\n Les viol\u00e8ncies contra les dones constitueixen la m\u00e9s alta negaci\u00f3 dels drets humans. No s\u00f3n una q\u00fcesti\u00f3 individual ni privada. Precisament perqu\u00e8 s\u00f3n una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica de primer ordre, han d’esdevenir una q\u00fcesti\u00f3 d’Estat. Aix\u00f2 impacta de manera especial en la Just\u00edcia, una de les estructures d’Estat m\u00e9s b\u00e0siques. Entre els molts d\u00e8ficits que presenta en l’actualitat, hi trobem la manca de protecci\u00f3 que es proporciona a les dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia masclista. El comprom\u00eds amb l’eradicaci\u00f3 d’aquesta xacra social tamb\u00e9 passa per una altra estructura d’Estat clau: la pol\u00edtica educativa. Ens cal una escola p\u00fablica, laica, en catal\u00e0, de qualitat i coeducadora, que combati els estereotips de g\u00e8nere i les discriminacions sexistes; que cultivi el di\u00e0leg i la mediaci\u00f3 com a mitj\u00e0 per desacreditar qualsevol expressi\u00f3 de viol\u00e8ncia; que fomenti la coresponsabilitzaci\u00f3 en el treball dom\u00e8stic i de cura de les persones, i que visibilitzi les contribucions de les dones. Parlo d’escola com a terme gen\u00e8ric on incloc totes les etapes educatives, des de les llars d’infants a les universitats.<\/span><\/p>\n El dret de les dones a decidir sobre el propi cos i sobre la seva sexualitat \u00e9s tamb\u00e9 un element fonamental per garantir la llibertat de les dones. El nou pa\u00eds ha de comptar amb una llei de drets sexuals i reproductius que faci efectiu l’avortament lliure i gratu\u00eft, aix\u00ed com l’acc\u00e9s a la reproducci\u00f3 assistida al marge de l’orientaci\u00f3 sexual de les dones i del seu estat civil, d’acord amb la resoluci\u00f3 del Parlament aprovada el juliol de 2010. Aquesta llei tamb\u00e9 ha de promoure la formaci\u00f3 afectivo-sexual d’infants i adolescents amb l’objectiu d’evitar les conductes abusives derivades de la manca de formaci\u00f3 i de recursos pertinents. No hi ha cap relaci\u00f3 entre la m\u00e0xima llibertat de les dones sobre el propi cos i les taxes de natalitat. L’est\u00edmul passa en tot cas per una concepci\u00f3 del treball remunerat i de l’activitat econ\u00f2mica que asseguri la sostenibilitat de la vida.<\/span><\/p>\n Aqu\u00ed apareixen les estructures d’Estat relacionades amb el benestar social i l’economia. El treball de cura \u00e9s responsabilitat de tots i totes. Cal posar el treball de cura i de reproducci\u00f3 social al centre de la pol\u00edtica i l’economia mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques actives d’equilibri treball-vida adre\u00e7ades no nom\u00e9s a les dones sin\u00f3 tamb\u00e9 als homes. Unes pol\u00edtiques que promoguin una veritable coresponsabilitzaci\u00f3, com ara els permisos de paternitat iguals i intransferibles. D’altra banda, l’ampliaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics d’atenci\u00f3 a les persones no nom\u00e9s descarregaria les dones d’una bona part del temps de treball no remunerat, que podrien dedicar-lo al seu propi desenvolupament aix\u00ed com a la millora de la societat, sin\u00f3 que faria efectiu el dret a l’autonomia personal del conjunt de la ciutadania. A m\u00e9s, les pol\u00edtiques de benestar han de tenir en compte l’elevada feminitzaci\u00f3 de la pobresa en el disseny de pol\u00edtiques d’habitatge i de combat contra la pobresa energ\u00e8tica, entre d’altres mesures.<\/span><\/p>\n Mirant ara cap a l’exterior, la pol\u00edtica de seguretat o les relacions internacionals, tamb\u00e9 poden ser estructures d’Estat que promoguin la igualtat. Aix\u00f2 implica abandonar el militarisme del vell Estat, alliberant aix\u00ed molts recursos que es podrien dedicar als aspectes mencionats fins ara, i no implicar el nou Estat en desenvolupar forces armades ni en la ind\u00fastria armamentista. L’aposta ha de ser per la promoci\u00f3 dels drets humans i de la pau. Una tradici\u00f3, la pacifista, gens aliena a Catalunya, hist\u00f2ricament arrelada en les assemblees de pau i treva i de manera contempor\u00e0nia en el moviment insubm\u00eds i d’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia, passant pels grups de dones antimilitaristes.<\/span><\/p>\n Finalment, cal recordar que les estructures d’Estat i les institucions les composen individus. Si ens disposem a signar un nou contracte social en el marc d’un Estat propi, la igualtat ha d’impregnar totes les fases d’aquest contracte. La primera cl\u00e0usula, la que defineix qui participa, ha de garantir la paritat en tots els \u00e0mbits. La Constituci\u00f3 espanyola del 1978 nom\u00e9s t\u00e9 “pares”. L’Estatut de Catalunya del recuperat autogovern (1979) fou redactat per dinou homes i una dona. Sent la igualtat de g\u00e8nere un tema de m\u00e0xima rellev\u00e0ncia constitucional en un moment de transici\u00f3 nacional, la paritat \u00e9s un requisit irrenunciable per incorporar degudament des de l’inici les veus i perspectives de les dones i de les organitzacions feministes. Constituint la meitat de la poblaci\u00f3, no es pot acceptar com a just cap percentatge de pres\u00e8ncia de les dones inferior al 50% en tots els espais de participaci\u00f3 i de presa de decisions.<\/span><\/p>\n Acabo la meva intervenci\u00f3 recordant el 25\u00e8 aniversari de la mort de Montserrat Roig i Fransitorra<\/strong>. L’escriptora i activista feminista ens deia el seg\u00fcent: “els homes no poden somiar ser lliures si segueixen oprimint les dones”. Permeteu-me la llic\u00e8ncia d’adaptar aquesta frase en el seg\u00fcent sentit: un pa\u00eds amb desigualtat de g\u00e8nere no podr\u00e0 ser mai un pa\u00eds lliure. Que la igualtat de dones i homes sigui, doncs, l’eix vertebrador del nou pa\u00eds.<\/span><\/p>\n Moltes gr\u00e0cies.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 No hay traducci\u00f3n disponible \u00a0 \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Discurs de l’acte institucional del Dia Internacional de les dones 8 de mar\u00e7 de 2016, Sal\u00f3 Sant Jordi, Palau de la Generalitat<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":31880,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26442],"tags":[37393,37394,37395,37397,37396,37392],"class_list":["post-62995","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-institucional","tag-carole-pateman","tag-kate-millett","tag-nirmal-puwar","tag-pacifisme","tag-sufragisme","tag-tania-verge-mestre"],"yoast_head":"\n![\"Tania](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Tania_Verge_ICD_2.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Tania](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Tania_Verge_ICD_4.jpg\")
<\/p>\n![\"Tania](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Tania_Verge_ICD_3jpg.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Tania](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Tania_Verge_ICD_5.jpg\")
<\/p>\n